Resum reglament de béisbol.

Material elaborat per Antonio Tinajas, Institut Cubelles.
El terreny de joc del beisbol és un sector circular delimitat al fons per una tanca. Les bases formen un quadrat d’uns 27 metres de costat. És fora si la pilota colpejada bota fora de les línies laterals del camp. És home run si la pilota colpejada ultrapassa la tanca del fons. Quan això passa, tots els corredors poden arribar tranquil·lament al home i l’equip s’anota una cursa per cada corredor que hi arribi.

Com es juga?
Un equip consta de 9 jugadors. Es fan 9 entrades a cada partit. Cada entrada representa un torn de batuda per a tots dos equips: primer baten els 9 jugadors de l’equip local (i defensa les bases l’equip visitant) i després baten els 9 jugadors de l’equip visitant (i defensa les bases l’equip local). Per a un equip, l’entrada finalitza quan els 9 jugadors han tingut l’oportunitat de batre, o quan són eliminats 3 dels seus jugadors.

L’objectiu del joc és colpejar la pilota i passar per totes les bases fins arribar a la 4ª (home) sense ser eliminat. Quan un corredor ho aconsegueix es diu que ha fet una cursa. Guanya l’equip que aconsegueix un major nombre de curses al llarg de les 9 entrades. Si els equips acaben empatats, es juguen successives entrades fins que es desfà l’empat.

El jugador que llança la pilota rep el nom de pitcher. Perquè la pilota sigui bona, l’ha d’enviar entre els genolls i les aixelles del batedor (zona de strike). Si no ho fa així, es diu que el llançament és dolent (és bola). Una pilota que sigui bola es converteix en bona (hit) si el batedor fa intenció de colpejar-la. Al quart llançament dolent (és a dir, a la quarta bola), el batedor s’avança a la primera base.

El jugador que rep la pilota quan no ha estat colpejada pel batedor rep el nom de catcher. Porta el cap i el cos protegits. El catcher és el responsable d’eliminar els corredors que intenten arribar al home (a la 4ª base). També és el responsable d’organitzar el joc del seu equip.

Els jugadors que estan defensant les bases (els que no baten) es reparteixen per tot el camp. Alguns han de posar-se prop de les bases. Tots ells es poden moure per tot el cap. L’objectiu és agafar la pilota abans que toqui el terra. Tant si toca el terra com si no, l’han d’enviar el més ràpid possible cap a la base on es dirigeix algun jugador. I aquí rau la dificultat del joc: decidir en dècimes de segon on enviem la pilota perquè sigui més fàcil d’eliminar un corredor.

Una batuda és bona (hit) quan la pilota bota dins del terreny de joc, encara que després acabi sortint fora. També és bona si surt més enllà de la tanca que delimita el sector circular del camp. En aquest cas, rep el nom de home run i permet a tots els jugadors que estan en alguna base d’arribar a la 4a base (home). El batedor que efectua un hit ha de córrer obligatòriament fins arribar, com a mínim, a la 1ª base.

Una batuda és dolenta (strike) quan una pilota llançada correctament:
• És colpejada, però bota fora dels límits del terreny de joc.
• No és encertada pel batedor que fa intenció de colpejar la pilota. També és strike si no mou el bat.

Un batedor és eliminat quan:
• Fa tres strikes (és a dir, no encerta o envia fora del camp tres pilotes bones)
• La pilota és agafada en l’aire per un jugador de l’equip contrari. En aquest cas, el joc no s’atura: si hi ha corredors ocupant les bases, poden intentar avançar i l’equip defensor ha d’intentar eliminar-los.
• No aconsegueix arribar a la 1ª base.

L’equip que bat continua fent-lo fins que 3 dels seus jugadors són eliminats (quan comenci una nova entrada, es reprèn l’ordre de batuda i bat el jugador que no va tenir oportunitat de fer-ho perquè van eliminar un tercer jugador, que anava davant d’ell), o quan els 9 jugadors de l’equip ja han batut (aleshores, és el torn de l’altre equip).