Avui, 21 de març es celebra el Dia Mundial de la poesia i aprofitem per recordar el Taller  virtual que vàrem fer amb la Núria Albertí el passat 5 de març.

La Núria Albertí ens va sorprendre molt gratament: propera, simpàtica, riallera, observadora,  amb molta sensibilitat i un gran talent.

Va estudiar enginyeria industrial, ja que era molt bona estudiant   i va treballar set anys fent relacions internacionals. Ens va explicar que ja quant treballava, durant les seves hores de descans, es posava a escriure poemes. La Núria sempre para molta atenció a les coses que veu i que li passen. Moltes d’aquestes histories s’han convertit en poemes. Entre elles una que va passar un dia que anava amb el seu pare d’excursió per la muntanya: el seu pare va xocar amb una branca i a ella, de rebot, li va anar a la cara, però no es va enfadar, ans al contrari, es va fixar que  al final de la branca hi havia una aranya que penjava d’una teranyina. L’aranya intentava pujar però no podia perquè no parava de donar voltes. D’aquesta situació en va escriure uns dels seus primers poemes que forma part d’un llibre.

Després de poder conèixer una mica més sobre la feina i l’obra de la Núria li vam poder fer unes quantes preguntes. I, així vam descobrir que el primer llibre que va escriure fou:   “Gri Grill i altres animalades”. També que el seu llibre predilecte  és:  “Fantasmades Rimades” que  en sortirà una nova edició i vam poder veure el nou disseny de la portada.

Després tots junts vam recitar  un poema del seu primer  llibre “Gri grill” d’una forma molt divertida, ella feia de narradora i a nosaltres ens ensenyava unes targetes amb el que havíem de dir. Per acabar, entre tots hem escrit un poema. Cadascun de nosaltres l’ha dibuixat i aquí us en deixem alguns:

I, ja que ahir va arribar la primavera, un poema de la Núria Albertí

La Primavera

Núvols blancs i algun ruixat.

Creixen flors; càlids olors.

El sol s’ho mira encantat

i es distreu amb tants colors.

La Lluna, tota pacient,

li segueix el seu esguard.

L’espera en el firmament

tot i que arribi més tard.

Núria Albertí