Per celebrar aquest dia des de la Comissió d’Escola Verda i l’àrea de Música ens hem unit al projecte:
“DONA LA NOTA, encara hi som a temps”.
Aquest projecte és una iniciativa que pretén que nens i nenes, nois i noies dels centres educatius de Catalunya prenguin consciència sobre el moment que vivim d’emergència climàtica i ambiental, i participin de forma activa en el seu entorn més proper.

Des de l’escola hem demanat a tots els alumnes que realitzessin un cartell amb un eslògan per ajudar a frenar el canvi climàtic i cuidar el nostre planeta.
A continuació podeu veure el resultat!

També us deixo la cançó per a què pugueu cantar-la.

MANIFEST “DONA LA NOTA: ENCARA HI SOM A TEMPS…”

Ja no ho recordem… No podem o no volem recordar-ho… Fa tant de temps que vam acabar de pintar el quadre que ja ha passat a formar part de les nostres vides… És la Terra… El gran decorat on ens movem, on vivim, on somiem…

Fa molts, moltíssims anys que vam acabar de dibuixar-la, de fer-la viure afegint-hi tota una gamma de colors inimaginable… I se’ns van acabar les paraules per poder descriure tanta bellesa traçada en blaus de cristall pur, en verds assossegats, en ocres irisats i canviants, en blancs nets i silenciosos… Vam anar introduint-hi personatges diferents, en aquesta magnífica obra de teatre: les plantes, els animals, els núvols capriciosos, els vents que fan viatjar tons de llum i de músiques que ens bressolen l’esperit… Pluges que ens conviden a la reflexió, focs que ens desperten el respecte cap a la natura… Era una representació inoblidable… I vam voler pinzellar els entreactes amb telons pintats de nit i farcits, tanmateix, de la blancor lluent dels estels i d’una lluna canviant…

Tot era vida, tot era moviment, tot era llum i colors esclatant en un món únic…

De vegades, però, quan creiem que hem creat una obra perenne i irrepetible, a la qual ja no s’hi pot millorar res, l’oblidem en un calaix i donem per fet que sempre mantindrà la brillantor dels seus pigments originals… Malauradament, aquest gran quadre en moviment que hem fet entre tota la humanitat, aquesta funció ininterrompuda, se’ns va anar desdibuixant davant nostre i no hem volgut adonar-nos-en… Algú va començar a enfosquir la llum, a empastifar parts de la pintura, a esborrar-ne els tons més vius, a diluir els seus marges… I vam deteriorar el sentit d’allò que volíem dibuixar fins a límits insostenibles, perquè vam callar quan ho feien, perquè vam continuar muts quan la natura ens demanava ajuda… Perquè calia actuar, que és el que s’ha de fer en qualsevol teatre, i no ho vam fer… Ens vam quedar al camerino confortable del silenci i de la inacció, esperant, només, la nostra breu escena per retornar tot seguit a la protecció de les seves tristes parets pintades de gris…

Però avui l’esperança està en vosaltres, joves actors i actrius que encara no heu debutat en aquest infinit escenari que ens envolta… Retorneu-hi els colors, la llum i la vida… Feu que el nostre estimat Planeta Blau retrobi el seu màgic destí… Volem somiar que encara hi som a temps…!

Gibert d’Artze, 2020