El dia 22 de juny va ser l’últim dia del curs, dia d’acomiadar-se de les companyes i dels companys, de les amigues i dels amics, de les i els mestres, de l’escola… També va ser un dia molt emotiu, dèiem adéu a les i els alumnes de sisè en un acte carregat de significat, ja que deixaven de ser els més grans de l’escola per començar una nova etapa a l’institut on continuaran aprenent i creixent com a persones.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Us deixem l’escrit que van llegir aquell dia l’alumnat de sisè i l’enllaç de les fotos:
Benvolgudes famílies, nens, nenes i mestre de l’escola!
Avui és un dia molt especial per a nosaltres, com ja sabeu aquest any marxem de l’escola i ens agradaria deixar una bona empremta. Avui acabem un capítol de la nostra vida per començar-ne un de nou.
Molts de nosaltres vam començar a P3 (perdó I3) i pel camí s’han anat afegint molts companys… ara estem aquí tots nosaltres, dient-vos adeu.
Avui, que estem davant vostre, recordem el trajecte de tants anys, tant esforç i patiment. L’alegria que sentíem cada curs quan s’acabava el curs, sempre esperàvem amb ànsies aquest últim dia, però avui que estem davant del pas a una nova etapa, no sabem si estar tristos o contents.
Al llarg d’aquest camí hem tingut molts bons moments i d’altres, no tan bons.
Tenim molts records guardats dins els nostres cors, aquests anys han estat divertits, emocionants, … .
Quants records, les excursions, les colònies, les rialles a classes i les bromes que només nosaltres entenem.
Les “bronques” dels mestres per no escoltar les seves classes, quan mai no fèiem cas a la Diana, estudiar un examen a l’hora de lectura del mateix dia, i mai oblidarem el format secret (de la Mireia).
No oblidaré totes les pilotes que hem colat durant aquests anys. Gràcies, Xavi per haver-nos recollit les pilotes de futbol.
També la cobra a tercer, a música, Eh Alejandro?, gairebé ens vam quedar sense pati per riure.
Avui després de tants anys podem dir “adeu”, però aquest adeu no significa un “fins mai”, és un “fins a una altra”.
Durant aquests anys hem pogut madurar i créixer. El més important han estat les classes, tot allò que hem après i compartit; però no seríem aquí sense els bons moments que hem passat amb els nostres companys.
Un consell per als que encara teniu temps aquí a l’escola. No espereu tant aquest dia, l’últim dia, i gaudiu de tots els moments amb els vostres companys i amics, perquè un cop estigueu aquí sentint o dient aquest discurs us sabrà molt de greu haver esperat tant aquest moment i no haver gaudit els altres.
Gràcies a tots els mestres que hem tingut i per tot el que ens han donat i ensenyat.
Gràcies als monitors de menjador.
També moltes gràcies a les senyores de la neteja, que després de cada dia escolar arribaven i netejaven les nostres classes.
Gràcies a la Susana que durant molts anys ens ha ajudat en tot!
Gràcies als nostres pares i mares.
Gràcies per tot el que ens heu donat aquests nou anys…
Fins aviat!
Ha estat un plaer compartir amb vosaltres tots aquests anys i us desitgem molta sort, que sigueu molt feliços i que els nous reptes us portin a volar molt alt.
