Els nens i les nenes de cicle inicial han treballat la igualtat de gènere entorn cinc àmbits: els jocs i les joguines, els oficis, els esports, la imatge i les tasques domèstiques.
Els jocs i les joguines esdevenen protagonistes indiscutibles de la infància dels més menuts, per això els vam fer reflexionar sobre si aquests pertanyen a algun gènere o si són de tots i totes. La ludoteca es va convertir en un escenari ple de noves vivències per a alguns infants, ja que una de les activitats plantejades els convidava a jugar a jocs “estereotipats” com a jocs del gènere contrari. El resultat va ser sorprenent! Molts nens van descobrir un nou món amb les disfresses de princeses, fer de botiguers, perruquers… així com moltes nenes van gaudir jugant amb les eines de construcció i fusteria.
 |
 |
Els oficis es van treballar a través d’un taller de titelles. Els nens i les nenes van crear un titella amb l’objectiu de reflexionar sobre la seva vida i els seus sentiments. Posar-se en la pell d’una bombera, un mestre, una policia, un perruquer… els va permetre treballar l’empatia i expressar, a través del titella, les seves emocions davant certes situacions plantejades.
 |
 |
L’àmbit esportiu es va presentar a través d’un joc d’investigació que els va permetre conèixer sis grans esportistes: Laia Sanz, Lydia Valentín, Patricia García, Pau Ribes, Javier Fernández i Ángel Corella. Amb jocs com el “Memory” o “Endevina què o qui és”, els infants van posar a prova els seus coneixements sobre els esportistes i s’ho van passar genial!
 |
 |
 |
Amb la visualització de “La peluca de Luca”, la imatge va ser la protagonista de la jornada. La creació dels nostres propis retallables, joc emblemàtic de generacions passades, va aconseguir trencar estereotips quant a colors, peces de roba, pentinats… Tots i totes podem projectar la imatge que desitgem, sense importar el nostre gènere. Qui diu que els nens han de portar el cabell curt i les nenes llarg? O un nen no pot anar vestit de color rosa? Només les nenes poden portar arracades?
 |
 |
Gràcies a les respostes de les famílies quant als rols en les tasques domèstiques, els infants van poder concloure que actualment hi ha moltes tasques repartides de forma equitativa entre els homes i les dones, com cuinar, anar a comprar o recollir les joguines. No obstant això, encara queda camí per aconseguir la igualtat absoluta, ja que en la resta de tasques, com escombrar i/o fregar, posar la rentadora, estendre la roba, planxar… encara predomina la dona com a principal gènere que les desenvolupa.
Una altra activitat del més sorprenent va ser quan, per equips, van haver d’endevinar el futur d’un nadó, del qual l’única informació que tenien era el seu nom. Quan van esbrinar que tots els grups tenien el mateix nadó i que les seves respostes havien estat condicionades pel seu nom, van quedar bocabadats/des. La conclusió a la qual van arribar va ser espectacular: tots i totes som persones, independentment del nostre gènere, així que el nostre futur no hauria de venir determinat per si som nois o noies.
Sens dubte, els recursos audiovisuals ens han acompanyat al llarg de la setmana. La visualització d’anuncis publicitaris, històries com “La meitat del Pol” o la pel·lícula “Billy Elliot” en són alguns exemples. L’impacte sobre els nens i les nenes ha estat evidenciat amb qüestions plantejades com la del Martí de 1r B: Per què el masclisme defensa l’home sobre la dona i el feminisme vol la igualtat entre homes i dones? Feminisme sembla que defensa la dona sobre l’home. Crec que s’han equivocat, haurien d’haver buscat un altre nom: MASCLIFEMINISME O FEMINIMASCLISME.
