Sabíeu que la bossa de brossa mitjana de les famílies catalanes conté una tercera part de matèria orgànica que podríem convertir en compost per a les plantes?
L’alumnat de 2n any de la Comunitat de Grans ha volgut començar a posar fil a l’agulla. Gràcies a les orientacions de Mònica Segura, professora a l’Escola Agrària d’Amposta, hem muntat una compostadora a la classe amb cucs de Califòrnia que alimentem, de moment, amb les restes de la fruita de l’esmorzar.
És una experiència relativament fàcil de dur a terme a casa i molt interessant per a l’educació ambiental de les vostres filles i fills. Us deixem un enregistrament de la xarrada-taller on podreu trobar tota la informació necessària, i també un resum escrit.
https://www.youtube.com/watch?v=cdUQIt7hPi4
 |
 |
Actualment, cada català genera un total d’1,43 kg de residus per dia (523 kg al cap de l’any, que no és poc).
RECORDEU: Només s’ha de tirar al rebuig elements com bolquers, compreses, tovalloletes humides, tampons, bastonets, maquinetes d’afaitar, raspalls, preservatius, pols d’escombrar, bosses d’aspiradora així com les burilles i les cendres de tabac.
Compostadora a classe
Mònica Segura (mare de Tomàs Iglesias) professora al Centre de Capacitació Agrària d’Amposta
23 gener 2020
Els CUCS DE CALIFÒRNIA transformen en compost la matèria orgànica que habitualment llencem a la fracció resta de les nostres escombraries. De fet el que defequen ja és compost útil per a les plantes.
| El cuc de Califòrnia no és una espècie autòctona, però és molt eficient i no necessita terra per a convertir en compost la matèria orgànica que digerix . Són organismes fotofòbics i, per tant, fugen de la llum. Respiren per la pell, però per a fer-ho necessiten tenir-la sempre humida. Són animals que viuen en comunitat, com les abelles. Per tal que la compostadora no faça cap mala olor, el millor aliment per ells és la fruita que ja incorpora els sucres que necessiten per obtenir energia. Tanmateix, no accepten els cítrics, com la taronja, la mandarina, el pomelo o la llima, perquè són fruites massa àcides. |
Per fer la compostadora necessitem tres recipients de porexpan, com els que es fan servir per portar bròquils. El de sota no tindrà forats, però si una aixeta per poder treure els líquids que el procés de compostatge genera per lixiviat. A sobre es col·locarà una caixa igual, però amb forats al fons per tal que puga caure l’aigua produïda. Aquest líquid és molt fort i per poder-lo utilitzar a l’hort cal diluir-lo en la proporció 1:3, és a dir, una part de líquid recollit amb tres parts d’aigua. A sobre anirà una tapa o un tercer recipient com el segon que utilitzarem quan aquest estiga ple.
Dividirem mentalment la caixa en dos o tres parts per tal d’abocar el menjar en una i quan estiga ple, el posarem en l’altra part de la caixa. Si no fem això, podem provocar una fermentació i un augment de temperatura en la compostadora.
A la capsa del mig col·locarem un llit amb restes de tija de palmera, pell de coco, cartró d’ouera trossejat o restes vegetals i terra per tal de dotar el conjunt d’estructura. També podem afegir closques d’ou per tal d’ajudar a rebaixar el PH del contingut de la compostadora. Cal no oblidar utilitzar una regadora per humitejar la barreja i que, d’aquesta manera, els cucs puguen respirar. A sobre de la primera capa vegetal, col·loquem la colònia i, al damunt, les restes de fruita, millor trossejades, i les cobrirem amb una nova capa vegetal o de cartró d’ouera amb terra, tot ben humitejat, per a què no apareguen mosques. Podem esperar a fer l’operació de posar menjar, un cop per setmana.
Mònica Segura (mare de Tomàs Iglesias) professora al Centre de Capacitació Agrària d’Amposta
23 gener 2020
Els CUCS DE CALIFÒRNIA transformen en compost la matèria orgànica que habitualment llencem a la fracció resta de les nostres escombraries. De fet el que defequen ja és compost útil per a les plantes.
|
El cuc de Califòrnia no és una espècie autòctona, però és molt eficient i no necessita terra per a convertir en compost la matèria orgànica que digerix . Són organismes fotofòbics i, per tant, fugen de la llum. Respiren per la pell, però per a fer-ho necessiten tenir-la sempre humida. Són animals que viuen en comunitat, com les abelles. Per tal que la compostadora no faça cap mala olor, el millor aliment per ells és la fruita que ja incorpora els sucres que necessiten per obtenir energia. Tanmateix, no accepten els cítrics, com la taronja, la mandarina, el pomelo o la llima, perquè són fruites massa àcides. |
Per fer la compostadora necessitem tres recipients de porexpan, com els que es fan servir per portar bròquils. El de sota no tindrà forats, però si una aixeta per poder treure els líquids que el procés de compostatge genera per lixiviat. A sobre es col·locarà una caixa igual, però amb forats al fons per tal que puga caure l’aigua produïda. Aquest líquid és molt fort i per poder-lo utilitzar a l’hort cal diluir-lo en la proporció 1:3, és a dir, una part de líquid recollit amb tres parts d’aigua. A sobre anirà una tapa o un tercer recipient com el segon que utilitzarem quan aquest estiga ple.
Dividirem mentalment la caixa en dos o tres parts per tal d’abocar el menjar en una i quan estiga ple, el posarem en l’altra part de la caixa. Si no fem això, podem provocar una fermentació i un augment de temperatura en la compostadora.
A la capsa del mig col·locarem un llit amb restes de tija de palmera, pell de coco, cartró d’ouera trossejat o restes vegetals i terra per tal de dotar el conjunt d’estructura. També podem afegir closques d’ou per tal d’ajudar a rebaixar el PH del contingut de la compostadora. Cal no oblidar utilitzar una regadora per humitejar la barreja i que, d’aquesta manera, els cucs puguen respirar. A sobre de la primera capa vegetal, col·loquem la colònia i, al damunt, les restes de fruita, millor trossejades, i les cobrirem amb una nova capa vegetal o de cartró d’ouera amb terra, tot ben humitejat, per a què no apareguen mosques. Podem esperar a fer l’operació de posar menjar, un cop per setmana.
