A can Malhivern hi havia molta tranquil·litat i silenci per poder visionar el nostre film, els minuts Lumière i veure les exposicions de fotos i dibuixos d’horts.
Creiem que la Dolors va triar uns espais molt adequats per les dues projeccions.
A la entrada de la casa, hi vam projectar una selecció de minuts Lumière d’exalumnes de l’escola i al porxo del pati, vam instal·lar una tele i quatre files amb cadires que era on visionàvem i explicàvem la pel·lícula de la Dolors. Ella junt amb les seves filles, hi havien preparat una exposició amb algunes eines i objectes de pagès que ens havia ensenyat quan vam anar a filmar la pel·lícula.
Va venir molta gent que es quedava impressionat al veure el film, també al veure la casa perquè és una casa que molta gent no hi havia entrat mai i també es quedaven impactats quan sabien que la pel·lícula l’havíem fet nosaltres quan fèiem 4t i que l’havíem filmat en un dia.
Veiem que la Dolors estava mol orgullosa i contenta del film que li havíem fet i que la presentéssim a casa seva.
Quan vaig arribar hi havia molta gent esperant que comencés la pel·lícula i em vaig posar nerviós pensant que després l’havia d’explicar. L’estona que hi vaig estar em va passar molt ràpid, m’estava divertint mentre estava fent les explicacions, m’ho passava bé.
Les persones ens escoltaven quan explicàvem i quan acabàvem ens aplaudien. Estava satisfet pel treball!
El primer cop em vaig equivocar bastant, però després ja no m’equivocava tant, a no ser que vinguessin familiars meus i tenia vergonya i m’equivocava bastant.
Quan vaig arribar Can Malhivern ja hi havia gent esperant per que els féssim la presentació, em va passar molt ràpid per què tota l’estona hi havia gent. Un cop vaig acabar estava rebentat de tot el dia.
