(Per grups, hem buscat informació del nom d’algunes masies del poble de Bordils. Hem elaborat un escrit conjunt amb el recorregut que varem seguir. Les imatges son fotografies fetes pels nens i nenes de 4t)
El nostre recorregut comença a Can Baldiret.
Es tracta d’un mas que data de l’any 1629. També conegut com la Torre Can Baldiret. S’anomena així perquè el Masover es deia Baldiri i era de baixa estatura. És un dels masos on pensen que s’estaven alguns comandants dels soldats napoleònics que planejaven l’assetjament que les trobes franceses van fer a Girona l’any 1808 perquè varen trobar dues escultures en forma de casc napoleònic a l’entrada del pati i monedes franceses als camps del voltant. Es diu que a la capella hi ha un general francès enterrat.
La majoria de bordilencs i bordilenques coneixen el mas Moner com a Can Peix. El motiu d’aquest mot es degut al cognom d’un antic arrendatari.
Mas Sant Dionís és un dels masos més antics del poble de Bordils. Data més o menys de l´any 1300. Abans els amos residien a Can Xapa. Els actuals propietaris són Jordi Sahun Serra i Enric Sahun. El Mas Sant Dionís, el Mas Moner i Can Baldiret eren propietat del clergat, ja que els masos d’aquella època eren d´un ordre religiós.
Cal Esteb
anet, de l’any 1848, es troba situat al camí del pla. Aquest nom és un diminutiu del nom del propietari, que es deia Esteve i era de baixa estatura. El seu cognom era Martí, cognom que conserven els actuals propietaris de la casa. També hi havia hagut toros i els ramaders hi duien les vaques per muntar-les. Fa 65 o 70 anys que es dediquen als vivers. Actualment Cal Estebanet també es una casa de turisme rural.
El molí, que n’ocupa la planta baixa de l’edifici, funciona amb aigua que passa per sota la casa. Fa girar les turbines per moldre el gra. El molí de Bordils servia per moldre gra ja sigui per fer farina o per fer pinso pel bestiar. Es desconeix la data de construcció del mas tot i que es relaciona amb la sèquia perquè sense el curs de l’aigua no hauria pogut funcionar. Aquest molí tenia molta importància per el poble de Bordils i els voltants perquè juntament amb la farinera de Campdorà venien farina i pinso a tots els pobles de la zona. Ara l’estan arreglant per fer un restaurant.
Entrant al ban de Bordils hi trobem Cal Conill Gros, una masia que es caracteritza par la gruixudària dels seus murs. La família actual habita la casa des de fa mes de 100 anys. Li diuen així perquè el noi que hi vivia va anar a l’Ateneu de Celrà a fer un cafè i tornar molt ràpidament. I varen dir que corria com un conill. Molt a prop hi ha una altra masia que es diu Cal Conill petit.
El nom de la Canova ve de “casa i nova”. La pedra més antiga és del 1680. És de 14 o 15 hectàrees. Els habitants treballaven de l’agricultura i tenien xais, vaques i vedelles. A la guerra civil la Cànova va servir de caserna general del camp d’aviació que es trobada ubicat a Celrà. Prop encara hi ha un refugi de la guerra civil espanyola, el refugi servia per protegir-se dels bombardejos. Durant el temps de la guerra hi vivien els oficials i les tropes, ja que la casa estava molt a prop del camp d’aviació.
Envoltat d’arbres, Can Coll, està situat al camí del molí. És més antic que tots els pollancres que hi ha ara perquè a la llinda d’entrada hi trobem una data de l’any 1861. Sota la fila de teules que sobresurt cap a l’exterior, es veu una altra data més antiga,1835. Però la petita finestra que es troba a l’esquerra de la porta suggereix uns orígens mes antics.
Sortint de Can Coll en direcció al barri del Moli, trobem un trencant on just hi ha Can Cames. És el nom amb que antigament es coneixia a l’actual Can Pou. El canvi de nom és degut al casament entre la pubilla de Can Comas del ban i un Pou de Sant Martí Vell que vidrà a viure a la casa canviant-ne el nom pel del seu cognom.
Can Cua antigament es deia Can Bosc, després Can Cuca i ara es diu Can Cua. Es va construir l’any 1500. L’actual propietari és Carles Batlle, dedicat a l’agricultura i la ramaderia. A la porta i en una finestra, hi llegirem dues dates del segle XVII: 1637 on hi ha també una imatge del sagrat cor i la de la finestra, una mica més tardana,1668.
