Acostumada a fer i desfer el camí de sempre, el camí de l’escola, el camí de costum, el teu camí… estranyaràs no haver-lo de fer cada dia, ni a la mateixa hora, però confiem que, avesada com estàs a caminar-lo, segueixis recorrent aquest camí que et porta a l’escola, a la teva escola. Aquesta nova situació et resultarà tan estranya a tu com a nosaltres que et seguirem buscant entre galeries sense adonar-nos-en que alguna cosa ha canviat.
No farem com si res, no dissimularem i farem veure que no ens sap greu perquè, egoistament, pensem amb nosaltres i en l’escola, i en allò que perdem sense tu al capdavant!
No ens ve de gust parlar de tu en passat perquè seguirem necessitant sentir les teves opinions, aprendre del teu sentit pràctic, escoltar que fas tu i els teus,… perquè a l’escola, més enllà de treballar-hi plegats, ens hem conegut, escoltat, consolat, aconsellat, felicitat, acompanyat… ens hem fet amics i l’amistat no és res que s’acabi amb un contracte laboral.
Els ulls fa dies que et somriuen perquè saps que no deixes res enrera sinó que obres camins que t’apropen a la família, a les aficions, a les amistats,…
Ara que hi ets, aprofitem per dir-te les Teves paraules, les que et defineixen, les que apareixen quan ens aturem a pensar amb tu, les paraules amb les que volem acomiadar-te, sense fer-ho del tot. I tu, ets Escola. I Bordils. Tu ets valenta i de les que, som-hi i endavant! Si caus, t’aixeques i tal dia farà un any! Fins aquí hem arribat i a qui no li agradi, que s’hi posi fulles! Alhora, ets abraçada, ànims i confiança. Companyia, conversa, recolzament i escalf,.. consens, orella, i riure. I emocions.
Tu ets la que tot ho fa fàcil,…
Agraïda, generosa, incansable…treballadora, pràctica i resolutiva…
Dius que ja no hi arribes, però no és cert, sempre hi ets.
… I continua la pel·lícula, encara et queden tants plans del món, meravelles i cels per atrapar, Compartim-los sempre.
Gràcies per tot Carme i gràcies per dedicar aquests 38 anys i 10 mesos a l’escola de Bordils.
Mestres de l’escola.
