Fa uns dies, estàvem tranquil·lament a l’aula d’i3 quan, de sobte, vam sentir el soroll d’un vehicle al pati. Ulls esbatanats. Algunes criatures van proposar de sortir per investigar quin vehicle era i què hi feia a l’escola. Vam fer arribar la idea a la resta del grup i, de seguida érem a l’exterior observant un camionet amb remolc i un altre amb pala!

Amb molta cura, vam anar a veure què feien al pati. Resulta que estaven buidant una part del sorral per omplir-lo de nou amb sauló. Vam observar una estona com treballaven els operaris i com es movia la màquina. Llavors ens vam adonar que no podríem pas sortir a jugar al pati si hi estaven treballant. Vam preguntar als companys/es d’I4 i I5 què podríem fer. Van pensar moltes idees: esperar i sortir més tard, jugar al pati dels grans, anar a psicomotricitat, quedar-se a l’aula… Finalment, vam decidir sortir a una zona del pati dels grans.
I al final del matí vam tornar a observar el pati, on hi havia una muntanya de terra que convidava a jugar.
Aquesta és una experiència aparentment senzilla. Però, què passa quan donem temps? Se n’han adonat de la importància d’estar atents als sons del voltant; han entès que les seves propostes són valuoses i tingudes en compte; s’ha incentivat la curiositat i ganes d’aprendre; han après a desplaçar-se amb prudència pel lateral del pati i han observat amb quietud per no prendre mal; han agraït la feina als operaris; han esperat a poder jugar al pati; han conversat; han debatut; han fet connexions entre coneixements anteriors (en aquest cas han relacionat la pala, el rasclet i la galleda amb els camions que teníem davant). Fins i tot, va sortir una conversa sobre el pes del camió i la velocitat a la qual es podria desplaçar si anava tan carregat. Com podeu veure, les criatures han estat les protagonistes d’aquest petit projecte. Un projecte que ha durat un matí.

Com més estàs amb la infància més aprens com es desperta la seva curiositat pel món i amb quanta finor de pensament saben contemplar les coses subtils

Loris Malaguzzi