Amb l’expansió de l’era digital, la matèria primera més preuada és, el coltan.
Els càlculs aproximats de mòbils actius al món donen una xifra d’uns 6.000 milions. Gairebé tants com habitants. Si hi sumem el nombre de mòbils no actius, la xifra es multiplica ràpidament. L’èxit del mòbil descansa sobre els alts rendiments econòmics de l’explotació i la colonització d’un recurs, el mineral coltan, l’or blau, el capital de les noves màfies.
Paraula rara, desconeguda per la majoria, el coltan és un terme derivat de la contracció dels dos minerals que el formen, la columbita i la tantalita. Del coltan s’extreu el tàntal, un material òptim per a la fabricació de condensadors. Els condensadors s’utilitzen avui en infinitat d’aplicacions d’alta tecnologia: transmissors i receptors de ràdio, televisors, ordinadors, mòbils, alimentadors, consoles de videojocs, MP3 i MP4, aparells de diagnòstic mèdic, fibra òptica, satèl·lits, aplicacions militars, etc.
El gran problema, si encara es pot dir així, és que les reserves d’aquest mineral es troben en un 80% al Congo, a l’extrem oriental d’aquella antiga colònia belga, tocant a la frontera de Ruanda. Allí, a la província de Nord-Kivu es localitzen les mines de coltan. Malgrat aquesta riquesa natural, paradoxalment el govern del Congo no ha volgut o pogut controlar-ne l’explotació, legalitzar-la i revertir en el país uns beneficis que ja superen de molt el de les seves famoses mines de diamants.
Des dels inicis del 1996 fins avui, les dures condicions d’extracció del mineral, el control de les mines per part de grups armats i la manca d’escrúpols de les multinacionals interessades han provocat ja més de cinc milions de morts.
Fins avui, doncs, del coltan se n’aprofiten una llarga cadena de beneficiaris: dóna feina amb sous miserables a les famílies locals –en què els nens són molt “apreciats” per picar pedra en els llocs més inaccessibles–, proporciona dòlars i armes a les guerrilles militars que controlen el territori, assegura grans beneficis als intermediaris de la matèria primera (corporacions mineres i transformadores) i esplèndids negocis als fabricants dels dispositius electrònics (amb la Xina al capdavant, amb el 50 % de la producció).
Tanmateix la tecnologia avança i ara es comença a experimentar l’ús a gran escala de components ceràmics més barats i més eficients que els derivats del coltan.
