Un dijous de gener va venir la il·lustradora de la “Història de la Nut”. La història va d’una nena que estava dormint i de sobte va sentir un soroll. El pare va entrar a l’habitació i se la va emportar juntament amb el seu peluix. Fugien de la guerra. Els carrers cremant-se i tot feia un soroll esgarrifós, la gent cridava i explotaven les bombes. A la Nut li va caure el seu estimat peluix, en Floquet.

La Nut va decidir recuperar al Floquet i va deixar anar la mà del seu pare. Al cap d’un  moment es va adonar que s’havia perdut, no veia ni a la seva mare, ni al seu pare, ni al seu germà. Després de caminar moltes hores va veure un munt de gent, buscava als seus pares. Va seguir un camí del bosc i es va trobar diferents animals: un antílop, mussols, una guineu…

Tenia molta gana, va veure unes baies grogues i se les va menjar. Llavors es va començar a trobar malament, tenia molt mal de panxa. Va beure aigua i li va passar una mica.

Va trobar un mussol que li va indicar que a l’altra banda del mar hi trobaria un lloc on refugiar-se. Aleshores va anar a parar a un poblet i la gent no la volia. Va veure una barca on hi havia d’altres persones que fugien de la guerra. Hi va pujar i va anar a parar a un camp de refugiats.

Finalment una persona del camp de refugiats li va dir que al mateix camp hi trobaria als seus pares i al seu germà. Això la va fer molt feliç.

Tota aquesta història  ens va fer pensar que és molt difícil viure aquesta situació havent de passar molt de temps en un camp d’aquest tipus.

JUNY, PAULA C., JOANA I ALEIX