De petit quan sortia de l’ escola sempre anava a la plaça. És més, la plaça era com la meva casa. Sempre sortia i quan plovia no sortia, m’enfadava. També jugava amb els meus amics. I era feliç però quan venia un nen dolent se’m baixava la rialla. També van ficar un sorral i sempre jugava al sorral. Després de mesos o un any van treure el sorral i d’això me’n recordaré tota la vida. Ara diré com és ara. Quasi mai baixo a la plaça perquè nomes hi vaig 2 dies per que els altres 3 vaig a música i anglès. Normalment vaig amb la bici. Sempre hi ha nens o nenes menys els dies que plou . Sempre que no hi ha els nens i ha les nenes. És la meva vida a la plaça . També me’n recordo quan ve el meu cosí i juguem.
Marc Masot Comes 1/12/2016
1 comentari
Marc m’agrada molt quan baixes a la plaça. Ah i per cert, la foto de la bici es molt guapa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!