Hi havia una vegada un nen que es deia Guillem, tenia 11 anys i vivia a Lleida. Ja feia unts quants dies que es quedava a casa dels seus padrins perquè esperava una germaneta.

En Guillem s’ havia passat la major part de dies jugant a l’ ordenador a un joc que es deia Gota.io.

Un dia el seu padrí li va dir:

–                      Escolta Guillem ja n’hi ha prou de jugar. Vine que t’ensenyaré una cosa a veure si així ja no jugues tant.

–                      Que és el que em vols ensenyar?? Li va preguntar estranyat en Guillem.

–                      Ja ho veuràs. Li va respondre el padrí

El padrí va portar en Guillem a les golfes on hi havia un munt de capses i coses, i en va agafar una i li va dir:

–                      Mira això es la capsa dels meus tresors es a dir les meves joguines! Obre-la que segur que t’encantarà.

Dit això en Guillem la va obrir i va exclamar:

–                      Alaaaaa!! Que guai

–                      A que sí. Li respongué el padrí

Els dos junts van començar a treure joguines i una de les primeres va seu una baldufa de fusta.

–                      Que es això padrí?? va preguntar en Guillem estranyat.

–                      Això es la meva baldufa de quan era petit. Aquestes baldufes eren les millors de l’època.  Cada tarda anàvem a fer-les xocar i la que durava més era la que guanyava. Veig que ara no en feu servir amb el divertides que són Li respongué el padrí.

–                      Ho puc provar??? Li pregunta en Guillem

–                      Es clar que sí !.   Per això t’ he portat aquí! Li respongué el padrí

–                      Però com se fa?

–                      Mira, es fa així. Li va dir al Guillem amb una corda a la ma.

–                      Alaaa!! Va exclamar en Guillem.

–                      Ara et toca a tu.   Li va dir el padrí col·locant-li la corda de la baldufa.

–                      Creus que em sortirà ?. Va preguntar en Guillem

–                      No sempre surt a la primera. Li respongué el padrí.

Així que, ben animat, en Guillem va tirar i  ves per on li va sortir.

–                      Que guai!    M’ha sortit!!

–                      Vinga que t’ensenyaré mes coses. Va dir en padrí furgant per la capsa.

–                      Mira. Va dir  el padrí ensenyant-li una corda.

–                      Que es això ? …Una corda de saltar ?? Va preguntar en Guillem

–              Sí, és la corda de saltar de la teva padrina, Ja deus saber com si juga. Va dir e padrí

–                      Si però ningú no hi juga mai. Diuen que es un joc de nenes.

–                      No diguis això home. Va que hi jugarem.

Així que en Guillem va anar descobrint jocs dels que tenien els seus padrins i també n’ hi havia alguns dels pares com el Risk.