Sóc un ocell

Sóc on ocell, que ve de la ciutat de la Pau. Vinc a ajudar a la gent que ho necessita – va dir l’ocell.

Uns nens van començar a tirar-li pedres i més coses però ell amb el seu xiscle de la pau els va poder calmar.

L’ocell va marxar fent xisclets i tota la gent que l’envoltava es ficava contenta i tranquil·la menys un nen que estava molt enfadat.

L’ocell va tindre una gran idea: portar el bastonet de Gandi, un dels 5 objectes sagrats de la ciutat.

Quan l’ocell tenia el palet sagrat tenia la feina de trobar al nen enfadat.

Una vegada vist havia d’esperar a que marxés a dormir i quan ja dormia li va ficar el bastonet damunt i es va tranquil·litzar per sempre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>