De petit quan sortia de l’ escola sempre anava a la plaça. És més, la plaça era com la meva casa. Sempre sortia i quan plovia no sortia, m’enfadava. També jugava amb els meus amics. I era feliç però quan venia un nen dolent se’m baixava la rialla. També van ficar un sorral i sempre jugava al sorral. Després de mesos o un any van treure el sorral i d’això  me’n recordaré tota la vida. Ara diré com és ara. Quasi mai baixo a la plaça perquè nomes hi vaig 2 dies per que els altres 3 vaig a música i anglès. Normalment vaig amb la bici. Sempre hi ha nens o nenes menys els dies que plou . Sempre que no hi ha els nens i ha les nenes. És la meva vida a la plaça . També me’n recordo quan ve el meu cosí i juguem.
Marc Masot Comes 1/12/2016

La plaça del poble és un lloc on els nens van a jugar, les mares a parlar i els vells a xafardejar. Cada dia a les 5:00h de la tarda tots els nens anem a la plaça, allí passen coses divertides i a vegades no tant. Un dia l’Olau va caure de morros a la borera i li sangrava tota la cara. A vegades quan els nens juguen a futbol no podem passar pel mig i si passem ens diuen:

-Aparteu-vos!!!

Jo normalment jugo amb la Claudia i l’Aina. A vegades no podem, perquè la Claudia ha d’anar a classes de música o l’Aina ha d’anar a Catequesis. Quan plou no podem anar a la plaça i anem al bar.         Elda

Sempre, a les 5:00 de la tarda vaig a jugar a la plaça de la bassa amb els meus amics. Fa un any, un dia, un divendres estava jugant amb els meus amics i un nen de 15 anys va xutar tant fort que hem va trencar els dos ossos del braç: el radi i el cúbit. Ràpidament vaig plorar i vaig anar  a casa i la mare va tenir una mica de por per mi perquè vaig arriba plorant. Em van porta a urgències i em van posar guix a la meva ma i em vaig quedar fins les 12 de la nit  i l’endemà em vaig queda a casa durant dos setmanes perquè m’ho va dir el metge. Al final em vaig queda dos mesos amb el braç amb guix. Em van treure el guix i el metge em va donar exercicis per la meva ma per fer-la servir més bé.

Hamza

Una vegada un nen ric i un nen pobre estaven molt il·lusionats perquè era Nadal i faltava una setmana pels reis. El nen ric va demanar un munt de joguines i el nen pobre va demanar un llibre. Els reis mags van arribar a la ciutat i al nen pobre li van donar moltes joguines i al nen ric li van donar un llibre. El pare del nen ric tenia moltes despeses i el pare del nen pobre havia guanyat 20.000.000 $ i el pare del nen ric es va tornar pobre i el pare pobre va recordar que quan ell era pobre o va passar molt malament i li va donar 10.000.000 $ i el nen pobre era igual de ric que el nen ric.

Una nit de Nadal un nen ric va demanar ordinadors, drons i moltes més joguines. Un nen pobre va demanar un llibre. Com que el nen ric es portava molt malament els Reis li van donar carbó i un llibre, i al nen pobre com que es portava molt bé li van donar tot el que volia el nen ric i 10.000 euros de més. Quan el nen ric va anar a buscar el regal va plorar perquè un llibre era molt avorrit i el nen pobre va ser feliç. Aquest historia us vol ensenyar que si fas coses bones a tu et passaran coses bones.

Marc Masot Comes 24/11/2016

Havia una vegada  una  família pobra i un altra rica.

Era nadal la família rica va de manar moltes joguines

I el pobre sol un llibre. Els reis es van equivocar i al pobre li van donar els regals de el pobre i al ric sol el llibre que va demanar el nen pobre.

El nen  ric es va ficar a plorar i el nen pobre estava molt content.

Quasi es desmaia  de tants regals. La mare li va dir:

– Tu tranquil,  ja t’ho vaig a comprar tot.

El nen es va ficar content.

Hi havia una vegada una nena rica i un nen pobre. La nena rica tenia tota mena de joguines, i el nen pobre no tenia res. Va arribar Nadal i la nena rica va demanar un munt de joguines (encara que ja en tingués). El nen pobre va demana només un llibre. Va arribar el dia dels Reis i resulta que… es van equivocar de regals! A la nena rica li van portar el llibre, i al nen pobre li van portar totes les joguines que havia demanat la nena. El nen pobre es va posar súper content i va jugar durant hores. La nena rica es va enfadar molt i no es va ni mirar el llibre. Però un dia que s’avorria va començar a llegir-lo i resulta que li va agradar. El nen pobre al final es va cansar de jugar.

Aquell dia la nena rica va descobrir que llegir, era divertit!