Hi havia una vegada uns nens que es deien Pau i Marc.  Es passaven tot lo dia a l’ordinador jugant.
Un dia mentre estaven jugant es van adormir i van començar a somiar que estaven jugant…  El Pau anava  el primer i el Marc el desè …  En el joc cadascú era una bola. En Marc notava com poc a poc  se l’estaven menjant i que ja li quedava poc per desaparèixer.  Sort que el Pau el va salvar.  Li va donar una part de vida.  Després tots dos van continuar menjant  boles . Llavors el Pau va dir:

• Què et sembla si ens quedem aquí i així no caldrà preocupar-nos per res més que no sigui jugar.
• Va dir el Marc.

Després de jugar una estona en Marc s’ho va repensar i va dir:

• Jo no em penso quedar. En Pau li va contestar:
• Doncs adéu. Me’n vaig i et deixo sol.

En Marc va dir

• No si us plau, no em deixis sol.  No podré sortir perquè se’m menjaran.  Tu ets el més bó d’aquet joc .

El Pau,  com que era amable i bo,  es va quedar una estona i després van sortir tots dos.
Passada una bona estona es van despertar i des d’aquell dia van ser més amics i quan jugaven sempre anaven junts.

Mohamed Trioui      15-2-2015