Al mes de setembre les “tomates de penjar” ja estan a punt per collir. Ho farem amb tisores i tallant els ramets, ja que després els penjarem en una canya i així, es conservaran durant molt temps. Més endavant ja decidirem què en fem amb les tomates !!! 12/09/2017
Hem guanyat aquest premi pel treball d’emprenedoria que vam fer el curs passat.
L’entitat que l’atorga és GLOBAL LLEIDA. Una intitució que aplega un conjunt d’entitats de la ciutat dedicades a fomentar la iniciativa empresarial, l’emprenedoria, el foment dels llocs de treball, suport a les empreses i estímul al foment de l’educació de les actituds emprenedores en els centres educatius.
El premi consisteix en 500 euros a gastar en material d’informàtica a la botiga Sèmic, un dels patrocinadors del premi.
El dia 2 de Novembre l’anirem a recollir al centre social de la Caixa de Pensions de l’Avinguda de Blondel de Lleida.
Volem mostrar la nostra satisfacció alhora que el nostre agraïment.
 |
 |
 |
Ben segur que passareu una estona divertida rellegint i mirant la pel·lícula TEMPUS en format de fotoconte. Ben aviat la tindrem als prestatges de les biblioteques per tal que la pugueu llegir tots sobre paper. Mentrestant la podeu mirar per internet al’adreça:
http://www.youblisher.com/p/1893520-Fotoconte-TEMPUS/
Halloween
Carbasses típiques de Halloween
Festivitat tradicional, d’origen celta, que es celebra especialment als països anglosaxons nit anterior a Tots Sants, el 31 d’octubre.
Té l’origen en l’antic All Hallow Even que iniciava l’any del calendari cèltic. Diu la tradició, que, per foragitar els esperits del mal, s’encenien fogueres a les muntanyes i, per evitar que les ànimes del morts s’instal·lessin a les cases, la gent es vestien com bruixes o dimonis. Els immigrants
A aquesta celebració s’associen els colors negre, taronja i lila, i alguns símbols com l’anomenada Jack-o’-lantern, una carbassa buida, amb una cara tallada i una espelma a dins. Entre altres activitats típiques de la festivitat, hi ha el truc o tracte i les festes de disfresses.
Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum d’anar al cementiri i portar flors als avantpassats, menjar castanyes i fer panellets. En alguns indrets, també hi resta la tradició de fer representacions teatrals. De fet, el dia de Tots Sants és l’1 de novembre, moment en què es mengen les castanyes i el panellets. L’endemà, el 2 de novembre, és el dia de difunts, quan es visiten els morts al cementiri i es fan les representacions teatrals.
Per Tots Sants s’acosta el fred i els dies s’escurcen com més va més; i la natura, després de l’estiu, entra en una època de mort aparent. Per tot això, no és estrany que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia de record dels morts entorn d’aquestes dates.
Pel que he llegit puc dir que les dos festivitats es celebren mateix dia de l’any.
Es una celebració pels que ja no hi son.
Les diferencies son que per la castanyada es mengen castanyes i que per Halloween es fa més coses de por.
Gerard Sentis Farre 25-10-2017
Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d’origen celta,[cal citació] que s’ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons.
Fa molts segles a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d’octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l’any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gaèlica “Samhain” literalment vol dir “final de l’estiu”. El dia que celebraven Samhain era, per tant, el dia de cap d’any. En aquella època, s’encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s’encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.[cal citació]
Tots Sants (de l’expressió llatina: Omnia Sanctorum)[1] és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats[2]que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l’endemà, la del Dia dels Mortso Dia dels Difunts, el 2 de novembre. La creença tradicional és que l’1 de novembre, els vius visiten els morts, i el 2 de novembre, els morts visiten els vius.[3] Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu.
Tots Sants deriva, en concret, d’una festa cèltica anomenada Samain que es feia per venerar els morts.
JDiàleg
Introducció
JO:Hola tiet com estás jo estic ve i tú?
Tiet:-Gracies per preguntarper mi
JO:-et pug fe unes cuantes preguntes?
Tiet:-Si claro lo que tu bulgis!
JO:-Ancara tens aquell cotche de patrrulla
Tiet:- si claro que el tinc
Jo:-asi que las pintat o no segeix sen lo mateix ?
Tiet:-vueno la veritat… Llegeix més»
Hi havia una vegada un grup de hakers de nois que eren hakers d’ordenadors dels seus companys de l’ escola. Un dia van anar a jugar a l’ordenador a un joc que s’havia fet popular a totes les escoles del voltant, es deia Big planet… Llegeix més»
El Gerard és un company de l’escola d’Alfes. Té els cabells rossos curts i una mica ondulats.
La cara la té redona com una poma. Els ulls marrons i grans. El nas el té petit com un mosquit.
La boca la té gran i molt és molt… Llegeix més»
Aquet estiu el meu cosí va vindre a casa. El primer que li vaig dir va ser:
JO: – Posa vint cèntims a la bustia
Marti: – ja està, ja els he ficat.
(s’obre la porta)
Jo: – Martí com estàs?
Marti: -MolT bé i tu?
Jo: – també.
Marti: Què estas fent?
Jo: jugo a la play, vols jugar amb mi?
Marti: clar que si home!
Marti: uf! jo crec que ens ha de tocar una mica el aire.
(Uns minuts més tard)
Jo: tinc una mica de gana, vols dinar?
Marti: vull macarrons siusplau.
Jo: Mare fes macarrons siusplau que el Martí tambe en vol.
(Despres de dinar)
Martí: mmmm que bo.
Jo: bueno ara es hora d’anar a dormir bona nit
Marti: zzzzzz zzzzz zzzzz
El matí següent…
Jo: Marti eo!!!!
Marti: aai!!!! Que, que?
Jo: Ja es hora d’aixecar-se.
Martí: Anem a esmorzar
Desprès de esmorzar…
Jo: vols anar a la meva granga ?
Marti: no gràcies, he de marxar .
Jo: Adeu i fins aviat.
Gerard 11-10-2017
Un dia vaig anar a França, al poble de Cheffois. Vaig anar a la casa del meu padrí, i li vaig dir:
Padrí:
Pol:
Padrí:
Pol:
