S’ha acabat el llarg segon trimestre i com cada any els alumnes de la nostra escola es preparen per afrontar les vacances amb una injecció de sucre per parar un tren. Sí, som conscients que tanta xocolata no és pas bona, però un dia és un dia i l’ocasió ben bé s’ho val.
No us penseu pas que tant sols es tracta de venir, posar capes i capes de nocilla i una bona muntanya de llaminadures, o com
els hi diuen els nens i les nenes d’avui i de sempre ‘chuches‘. Tot el contrari, els alumnes de primària s’han organitzat en grups cooperatius i han dissenyat un pla estratègic per assolir l’objectiu comú: “Elaborar la millor mona de l’escola”. Per tal de fer-ho han treballat la majoria de les àrees del currículum:
Àmbit lingüístic: Interacció en els diàlegs o debats, aportant i defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats. (Pensar i dissenyar la mona)
Estratègies per a la comprensió de textos orals: identificació de la tasca comunicativa, comprensió del lèxic clau, retenció de la informació, comprensió del sentit global.
Àmbit Matemàtic: Creació de figures tridimensionals utilitzant materials físics.
Disseny de l’estratègia adequada per realitzar una mesura en un context significatiu. Crear i resoldre problemes (Quantitat de nocilla necessària per cobrir tota la superfície del pastís)
Àmbit de coneixement del Medi: Valoració d’una alimentació sana i variada (Repeteixo, un dia és un dia XD)
Àmbit artístic: Disseny i composició individual i col·lectiva d’imatges i objectes utilitzant materials, tècniques i procediments diversos. (qui diu imatges diu mones)
Àmbit d’Educació Física: Utilització de l’equilibri estàtic i l’equilibri dinàmic en diferents situacions. (Baixar les mones per les escales sense que caigui al terra és més difícil del que sembla)
I moltes més que no es mencionen.
La veritat, però és que la flaire de la xocolata flotava per tots els racons de l’escola endolcint les aules plenes d’infants riallers, contents i satisfets amb la feina feta.
Evitar caure en la temptació quan tenim davant totes aquestes meravelles de sucre és feina titànica, i val a dir que no tothom ha estat capaç de tenir tanta força de voluntat i han caigut més lacasitos a l’estómac que a la base i és de sobres conegut que llepar-se els dits com a procés de neteja sempre ha estat més efectiu que el millor dels sabons de mans.
Tot plegat ha estat un dia ben dolç. Gaudiu de les vacances!







