| fang [s. XIII; del germ. fani ‘pantà, fang’, amb terminació en -g per influx de fanga, fangar, per la correlació dels dos conceptes] Barreja de terra i aigua |
Aquesta nit passada ha plogut. La terra és molla i el cel és blau. Decidim sortir a fer la passejada que cada dimecres fem amb la classe de les farigoles. Aquest cop, però, sortirem amb les botes d’aigua per si trobem bassals o la terra mullada.
Les farigoles només posar-se les botes, ja són els més feliços del món. Quines botes més boniques que tenim i de quants colors.
Sortim ben nets i comencem a caminar pel caminet del costat de la carretera. A la que podem agafem el camí que baixa cap al bosc i sentim una calma. Ens sentim lliures i tranquils. Observem els ametllers florits, les pedres de terra i algun cargol o cargolí.
Ens animem a agafar el fang amb les mans. Hi ha qui li agrada tocar el fang, hi ha qui no l’hi agrada embrutar-se. Però tots d’alguna manera o altra toquem i juguem amb la terra mullada.Una mica més avall hi ha una vinya que ja està podada. Un infant ben decidit es posa enmig dels terrossos de la vinya. De mica en mica, com un ramat d’ovelles boniques, tots els infants hi van entrant. S’enfanguen, juguen, salten, corren, s’enfilen pel marge.
Entre tots ens animem a fer petites boles de fang. I a la que ens adonem ja tenim les soles de les botes totes plenes de fang.
L’estona ens ha passat molt de pressa i hem de tornar cap a l’escola. Decidim passar pel mig del poble, però pel camí trobem uns bassals d’aigua fantàstics i totes i tots ens hi posem sense rumiar-ho gaire i saltem, saltem saltem. Que divertit que és! I que bé que ens ho hem passat.
Que aquest hivern hi hagi més dies com el d’avui. Ha estat fantàstic!
