Aquesta segona setmana de setembre, de dimarts a dijous, els d’Infantil hem anat a collir el raïm parellada.
Hem agafat els cistells i les tisores, hem travessat mig poble i mentrestant, de camí, hem pogut observar la vida quotidiana (el pintor que està a punt de pintar l’entrada d’una casa, els avis del poble fent-la petar al cafè i que ens diuen “Encara colliu?” perquè fa molts dies que els grans cullen i ens veuen amunt i avall amb senalles i eines , el Josep Maria -el policia municipal- que se’ns acosta a preguntar-nos què fem i d’on venim, un senyor que ens demana si tenim verdures per vendre…
Un cop allà explorem el terreny, la vinya en tot aquest temps que no hem estat a l’escola i després de l’estiu, està ufanosa. Ens fixem bé en quina passada falta per collir, només queda el Parellada.
Anem a dins la caseta, on guardem les eines i estris del camp, i ens fixem amb la premsa per fer el most, les tisores de podar que utilitzen els grans, els coves,… Ho tenim tot a punt. Collir és molt emocionant: posem la mà sota el raïm perquè no caigui a terra, ho podem fer de dos en dos, i el deixem amb cura dins el cove. Llavors apareix alguna tisoreta i s’escapen un parell de crits i alguna corredissa fugint d’aquell insecte. Mentrestant també hem descobert un munt de baboses i cargols, que s’enfilen confiats per alguna mà, algun braç, i que més d’un cuida amb atenció i dedicació.
Algú diu: “Ens asseiem aquí a mirar-les?” i quatre o cinc s’ajeuen a terra, al voltant d’un cistell ple que alguns han anat collint i que, després d’esmorzar (quan ja hem pesat el que hem collit -uns 7 kg- i ens ho hem repartit) compartiran cistell amb el raïm.
Sorgeixen converses i vivències, ens agrada treballar al camp, esmorzar després de fer la feina, embrutar-nos i collir fulles…
