Pollancres i Roures hem preparat la festa de la Castanyada i com vam prometre a principi de curs hem fet un viatge. Passant per Catalunya i les tradicions catalanes, continuant per Mèxic i el Día de Muertos i acabant per Halloween amb les tradicions irlandeses.
De fet la tradició de celebrar el dia dels morts és originària de cultures antigues. Els egipcis, els ibers, els celtes, els asteques ja ho fèiem.
En un moment en què Halloween passa per sobre de tota la resta, reivindiquem que l’origen prové d’ibers i celtes. Els irlandesos, en una emigració massiva, van portar a Amèrica el seu costum de buidar carabasses. És una tradició d’anada i tornada. A Catalunya, des de temps immemorials, es buidaven naps enormes i s’il·luminaven per guiar els seus ancestres morts cap a les cases pairals on els esperava una taula ben parada i el llit fet per si es volien quedar a dormir i tot.
A Mèxic els altars amb encens, fotos, menges variades i flors de cempasúchil també dónen acollida als que ja no hi són. No des de la pena i la tristesa sinó des de la memòria i l’alegria del retrobament.
A Irlanda hi havia la creença que els dies de Tots Sants, 1 i 2 de novembre, amb la festa del Samain -que connectava el temps clar (de primavera i estiu) amb el temps fosc (tardor i hivern)- els esperits i les ànimes s’acostaven al món dels vius i els vius es posaven màscares i amb carabasses buides els espantaven.
Hem aprofitat per fer de guies turístics i acompanyar tots els cicles, adaptant els contes, les llegendes o les activitats en tres llengües: català, castellà i anglès. La majoria estàvem força nerviosos però ha estat una experiència molt xula i una aventura genial!!!
Gràcies a l’AFA per torrar-nos les castanyes!
BONA CASTANYADA A TOTHOM!
