El 1935 l’Ajuntament de Vidreres es veu en la necessitat de construir unes escoles per substituir les velles. Comencen el tràmits però la guerra ho paralitza tot. Uns anys més tard, el 1941 es va tornar a gestionar la documentació per a la construcció d’aquesta escola però misteriosament es va extraviar i el projecte no es va poder dur a terme. Finalment el 1956, el tema es desencalla i l’ajuntament adquireix el terreny per a la nova construcció de l’escola juntament amb les vivendes per a mestres. Fins l’any 1958 no es rep l’informe positiu de l’arquitecte per la construcció amb el comentari que es tracta d’un terreny situat en una zona extrema del poble, però propera al nucli i sense perill pels escolars ja que no havien de creuar la carretera. Malgrat que l’ajuntament va finançar una bona part de la compra del terreny i la construcció, també van ser importants les donacions dels vilatans de Vidreres.
Els tràmits no van ser gens fàcils i encara que tothom coneixia la necessitat d’una nova escola, hi va haver un llarg estira i arronsa entre el Ministeri d’educació de Madrid i l’Ajuntament de Vidreres amb moltes cartes de per mig. L’autorització va arribar el 13 d’abril del 1959. El cost total s’elevava a 554.363,96 pessetes. Les obres van començar al setembre d’aquell any i van acabar el gener del 1960. Això vol dir que en qüestió de 4 o 5 mesos l’edifici va ser construït. Ara doncs, calia fer les gestions per demanar el mobiliari i el camp de futbol. L’alcalde del moment va ser molt insistent per tal d’aconseguir ajudes, enviant cartes a totes les autoritats possibles.
Un cop finalitzades la construcció i la instal·lació del mobiliari necessari van quedar inaugurats els nous equipaments el diumenge 31 de juliol del 1960. La festa va tenir un ressò important amb la presència de membres destacats de la zona.
Però l’edifici construït era només de planta baixa. Amb els anys es van anar fent la primera i la segona planta amb desdoblament dels cursos de 1r fins a 6è. Els alumnes d’infantil estaven en un altre edifici a l’altre banda del pati a tocar de la llar d’Infants. Tant va créixer el nombre d’estudiants que es va haver d’instal·lar un aulari a l’explanada del costat de l’escola.
Però un deteriorament de l’estructura obliga a pensar en fer un altre edifici. La gestió no va ser gens fàcil i el Departement d’Ensenyament i l’Ajuntament fan moltes reunions fins que al final es decideix fer una escola nova. Aquesta, però, es farà en uns terrenys que l’Ajuntament té comprats al costat de la Pineda d’en Mazó. Amb un temps rècord es construeix una escola a base de ferms mòduls que acollirà els alumnes de l’antiga escola Sant Iscle.
L’evolució de la població fa que hi hagi una devallada de natalitat i es dissenya una escola per a una sola línia. Així doncs, durant un període d’uns anys va reduïnt el nombre de classes fins a tenir una classe per cada curs des de P-3 fins a 6è. Es preveu que aquesta acció finalitzi el curs 2024-25.
La informació sobre l’escola Sant Iscle del carrer Orient s’ha extret del llibre de Rafel Badia “La construcció del CEIP Sant Iscle de Vidreres: Una breu aproximació dels seus inicis” del qual us en recomanem la seva seva lectura i on hi ha molta més informació i detalls.
