JA DE NEN GAUDIA OBSERVANT ELS COSTUMS DELS OCELLS…
EN LA MEVA INGENUÏTAT EM SORPRENIA QUE NO TOTHOM FOS ORNITÒLEG
Charles Darwin
L’objectiu del joc de l’ocell amagat és trobar el nom de l’ocell que apareix a la fotografia.
És una activitat que forma part del Projecte Ocells que duen a terme l’alumnat del cicle superior de l’escola Lola Anglada d’Esplugues de Llobregat.
La identificació dels trets diagnòstics de l’ocell de la fotografia, ha d’anar acompanyat de la cerca de l’ocell a la guia de camp. És imprescindible adquirir l’hàbit de cercar l’ocell a les guies que hi ha a la biblioteca de l’escola (Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Ed. Lynx). La identificació dels ocells es fa bàsicament per memòria visual, i per tant la cerca a la guia reforça aquesta habilitat. L’entrenament visual, tant pel que fa a la identificació dels trets diagnòstics com la seva posterior cerca en els dibuixos de la guia de camp (memòria visual) ens ha de permetre poder identificar els ocells quan estiguem fent observacions de camp.
Les fotografies seleccionades, majoritàriament, faran referència a ocells que podem trobar al pati de l’escola i parc de la Fontsanta, així com a la sortida al Delta del Llobregat i colònies.
Aquest joc està pensat per a l’alumnat del cicle superior de l’escola Lola Anglada, però està obert a totes les persones que ho desitgin i tinguin ganes d’aprendre a identificar ocells, tot jugant. Hi poden participar alumnes d’altres cursos, familiars, amics, antic alumnat i famílies de l’escola, fins i tot altres escoles que en el seu currículum treballin els ocells o els interessi el món de l’ornitologia…. (En el cas que sigui una escola, la participació seria per escola o nivell: Ex: Escola XXXXX (municipi), o Classe de 5è de l’escola XXXX (municipi)).
Cada setmana es publicarà al lloc web de l’escola, apartat ”Els nostres grans projectes”, “Projecte ocells”, dues fotografies noves i es donarà la solució dels noms dels dos ocells de la setmana anterior. Es complementarà amb informació general de l’espècie i/o curiositats referides a cadascun dels “ocells amagats”. Per participar només heu d’enviar un correu electrònic a aquesta adreça de correu: ocell.amagat@escolalolaanglada.cat on hi hagi escrit clarament el vostre nom, el nº de l’ocell amagat i el seu nom escrit correctament. És molt important que els cerqueu a la guia d’identificació i que us fixeu bé a l’hora d’escriure el nom correcte. També caldrà que a l’apartat “assumpte” del correu, poseu “OCELL AMAGAT” i el número d’ordre dels ocells.
El correu ha de tenir: salutació, cos del missatge (on hi constarà una breu explicació, el nº d’ordre i el nom dels ocells amagats), acomiadament i signatura. En cas de no ser alumnat de cicle superior de l’escola Lola Anglada, caldrà escriure una breu identificació.
Només es donaran com a vàlides les respostes on el nom de l’ocell sigui complet i estigui correctament escrit.
EXEMPLE DE CORREU:
Cada encert atorga un punt. Al costat dels punts hi haurà un número entre parèntesi que indicarà les setmanes de participació. Hi haurà una classificació per l’alumnat de cada classe de cicle superior de l’escola i una altra per a la resta de participants. Els participants d’aquest joc poden i han de col·laborar entre ells, perquè l’objectiu final del joc és la identificació dels trets diagnòstics i la seva cerca a la guia de camp.
Bon joc i bona cerca “d’ocells amagats”!
Equip de mestres del Cicle Superior (Escola Pública Lola Anglada)
Nota 1: Totes les fotografies d’ocells amagats han estat fetes per en Domènec Anguera Vidal (ex-mestre de l’escola Lola Anglada i dinamitzador del projecte)
Nota 2: A totes les informacions que trobareu a sota de les fotografies s’indicarà clarament d’on s’han extret.
OCELL AMAGAT 2025-2026.
INICI DEL JOC (21 d’octubre de 2025)
FINAL DEL JOC (juny 2025)
15ª Entrega OCELL AMAGAT nº 30:
Període per respondre: de dimarts 10 a dilluns 16 de març (fins 22 hores)
15ª Entrega OCELL AMAGAT nº 29:
Període per respondre: de dimarts 10 a dilluns 16 de març (fins 22 hores)
14ª Entrega OCELL AMAGAT nº 28: ÀGUILA PESCADORA
Període per respondre: de dimarts 3 a dilluns 9 de març (fins 22 hores)
L’àguila pescadora és un gran ocell rapinyaire especialitzat a pescar. Té el cos marró per sobre i blanc per sota, amb una franja fosca que li travessa l’ull, com si portés una màscara.
Vola damunt de rius, llacs o el mar buscant peixos. Quan en veu un, es queda quieta a l’aire movent molt ràpid les ales i, de cop, es llença en picat a l’aigua per agafar-lo amb les urpes. Té unes potes molt fortes i unes urpes especials que l’ajuden a subjectar els peixos relliscosos.
És un ocell migrador: moltes àguiles pescadores passen l’hivern a l’Àfrica i tornen a Europa a la primavera per criar.
- Nom científic: Pandion haliaetus
- Mida: 55–60 cm
- Envergadura: 145–170 cm
- Pes: 1,2–2 kg
- Alimentació: principalment peixos
- Hàbitat: zones amb aigua (rius, llacs, costes)
- Longevitat: pot viure 20–25 anys
14ª Entrega OCELL AMAGAT nº 27: CÒLIT NEGRE
Període per respondre: de dimarts 3 a dilluns 9 de març (fins 22 hores)
El còlit negre és un ocell de mida mitjana que viu sobretot en zones rocoses i seques, com penya-segats, muntanyes i llocs amb moltes pedres. A primera vista sembla gairebé tot negre, però si t’hi fixes bé veuràs que té la cua blanca amb una franja negra al final, cosa que el fa molt fàcil d’identificar quan vola.
És un ocell molt actiu i valent. Sovint el pots veure damunt d’una roca vigilant el seu territori. S’alimenta principalment d’insectes, aranyes i altres petits animals que troba a terra. A casa nostra és bastant comú en zones mediterrànies rocoses.
Nom científic: Oenanthe leucura
Mida: 16–18 cm
Envergadura (ales obertes): 26–32 cm
Pes: 35–55 g
Alimentació: insectes i petits invertebrats
Hàbitat: zones rocoses, penya-segats, ruïnes
13ª Entrega OCELL AMAGAT nº 26: ÀNEC CUALLARG
Període per respondre: de dimarts 24 de febrer a dilluns 2 de març (fins 22 hores)
L’ànec cuallarg és un ànec elegant i fàcil de reconèixer, sobretot el mascle. Té el coll llarg i una cua molt punxeguda (d’aquí ve el nom “cuallarg”). El mascle és marró amb el pit blanc i una franja blanca que li puja pel coll; la femella és més discreta, de tons marronosos, cosa que l’ajuda a camuflar-se quan fa el niu.
Viu en aiguamolls, llacunes i arrossars. S’alimenta de plantes aquàtiques, llavors i també petits animals. És un ocell migrador: molts cuallargs venen a passar l’hivern a la península Ibèrica.
És bon nedador i també molt bon volador, amb un vol ràpid i directe.
Nom científic: Anas acuta
Mida: 50–65 cm
Envergadura: 80–95 cm
Pes: 600 g – 1,2 kg
Alimentació: plantes aquàtiques, llavors i petits animals
Hàbitat: aiguamolls, llacunes, deltes
Longevitat: pot viure 15–20 anys
13ª Entrega OCELL AMAGAT nº 25: BOSCARLA DE CANYAR
Període per respondre: de dimarts 24 de febrer a dilluns 2 de març (fins 22 hores)
La boscarla de canyar és un ocell petit i discret, de color marró, que viu amagada entre els canyissars i vegetació a prop de rius, estanys i aiguamolls. No és gaire vistosa, però és molt bona cantadora! El seu cant és ràpid i continu, i sovint el fa des de dins del canyar, on costa molt de veure-la.
És una gran viatgera: passa la primavera i l’estiu a Europa per criar, però quan arriba la tardor migra cap a l’Àfrica, on passa l’hivern.
S’alimenta sobretot d’insectes i aranyes que troba entre les plantes.
Nom científic: Acrocephalus scirpaceus
Mida: 12–13 cm
Envergadura: 17–21 cm
Pes: 10–15 g
Alimentació: insectes i petits invertebrats
Hàbitat: canyissars i zones humides
Longevitat: fins a 8–9 anys aproximadament
12ª Entrega OCELL AMAGAT nº 24: GAVINA RIALLERA
Període per respondre: de dimarts 3 a dilluns 9 de febrer (fins 22 hores)
Atenció ! Entrega de dues setmanes
La gavina riallera és una gavina de mida mitjana molt comuna a Europa. El seu nom ve del so que fa, que recorda una rialla una mica sorollosa.
A l’estiu és fàcil de reconèixer perquè té el cap de color marró fosc (com si portés una caputxa). A l’hivern, en canvi, el cap es torna blanc amb només una taca fosca darrere l’ull.
Viu a prop de llacs, rius, aiguamolls i també a la costa, però cada vegada és més habitual veure-la a ciutats, parcs o camps de conreu. És una au molt adaptable i menja gairebé de tot: insectes, cucs, peixos petits i fins i tot restes de menjar.
Quan vola, les seves ales són clares amb les puntes una mica més fosques, i és força àgil a l’aire.
Nom científic: Larus ridibundus
Mida (longitud: 35 – 39 cm (des del bec fins a la cua)
Envergadura (ales obertes): 86 – 99 cm
Pes: 200 – 400 grams
Esperança de vida: De 10 a 15 anys
On viu: Rius, llacs, estanys, aiguamolls, costa i també zones urbanes.
Alimentació: Insectes, cucs, peixos petits, crustacis i restes de menjar. (A l’hivern la podem veure al pati de l’escola just quan acabeu l’estona del pati, perquè venen a buscar alguna resta del vostre esmorzar que us ha caigut mentre jugàveu)
12ª Entrega OCELL AMAGAT nº 23: BERNAT PESCAIRE
Període per respondre: de dimarts 3 a dilluns 9 de febrer (fins 22 hores)
Atenció ! Entrega de dues setmanes
El bernat pescaire és un ocell gran i elegant que viu sobretot al costat de l’aigua: rius, estanys, aiguamolls i zones humides. Té potes llargues, coll llarg que el plega mentre vola i un bec punxegut, ideals per pescar peixos, que és el seu aliment favorit. Quan està caçant, sovint es queda quiet com una estàtua durant minuts, i després llança el coll amb molta rapidesa per atrapar el peix amb el bec. També pot menjar granotes, crancs i altres animals petits.
Els podem veure volant per sobre del pati amb les ales arquejades, les potes estirades cap enrere i el coll replegat entre les espatlles. Quan cria, fan nius grans en arbres alts a prop de l’aigua i acostumen a pondre 3–5 ous.
Nom científic: Ardea cinerea
Mida (longitud: 84 – 102 cm (des del bec fins a la cua)
Envergadura (ales obertes): 155 – 195 cm
Pes: 1 – 2 kg
Esperança de vida: De 5 a 10 anys (més en captivitat o si sobreviu a juvenil)
On viu: Rius, llacs, estanys, aiguamolls i zones costaneres.
Alimentació: Peixos, rèptils, amfibis, insectes i petits mamífers.
11ª Entrega OCELL AMAGAT nº 22: MARTINET BLANC COMÚ
Període per respondre: de dimarts 3 a dilluns 9 de febrer (fins 22 hores)
El martinet blanc comú és un ocell aquàtic molt elegant i fàcil de reconèixer pel seu plomatge completament blanc i les seves potes llargues i negres, amb els peus grocs. Sol viure a prop de l’aigua i se’l pot veure caminant lentament mentre busca menjar.
És un ocell molt pacient: es queda quiet durant estona i, de cop, atrapa peixos petits, granotes o insectes amb el seu bec llarg i punxegut. També pot moure els peus dins l’aigua per espantar les preses.
Nom científic: Egretta garzetta
Longitud (del cap a la cua): de 55 a 65 cm
Envergadura d’ales: de 88 a 106 cm (amb les ales obertes)
Pes: entre 350 g i 500 g
Esperança de vida: entre 10 i 15 anys.
On viu: aiguamolls, rius, arrossars, costes i estuaris
Què menja: petits peixos, insectes, crustacis, amfibis…
11ª Entrega OCELL AMAGAT nº 21: BECADELL COMÚ
Període per respondre: de dimarts 3 a dilluns 9 de febrer (fins 22 hores)
El becadell comú és un ocell de mida mitjana que viu sobretot en zones humides, com aiguamolls, prats inundats i vores de rius. Té un bec llarg i prim, que li serveix per buscar cucs i petits insectes dins del fang.
El seu plomatge marró amb ratlles li permet camuflar-se molt bé entre l’herba i el sòl humit, així que sovint és difícil de veure. Normalment s’aixeca volant de cop quan algú s’hi acosta, fent un vol ràpid i en ziga-zaga.
Durant l’època de reproducció, el mascle fa un so molt especial mentre vola, que recorda un brunzit, i que serveix per atraure la femella. A l’hivern, molts becadells que viuen al nord d’Europa migren cap a zones més càlides.
Nom científic: Gallinago gallinago
Mida: 25–27 cm de llarg
Envergadura (ales obertes): 44–47 cm
Pes: 80–140 g
Longevitat: fins a uns 10 anys (en llibertat)
Alimentació: cucs, insectes, larves i petits invertebrats
Hàbitat: aiguamolls, prats humits i zones pantanoses
Comportament: discret i molt bon volador
Migració: parcialment migrador
10ª Entrega OCELL AMAGAT nº 20: ESPLUGABOUS
Període per respondre: de dimarts 27 de gener a dilluns 2 de febrer (fins 22 hores)
L’esplugabous és un ocell blanc, elegant i fàcil de reconèixer que sovint es veu als camps, prats i zones agrícoles. Li agrada molt estar a prop de vaques, cavalls o tractors, perquè quan aquests es mouen fan sortir insectes del terra… i ell aprofita per menjar-se’ls!
Tot i que s’assembla un martinet blanc, l’esplugabous és més petit. Durant l’època de cria, alguns exemplars tenen plomes de color ataronjat al cap, al pit i a l’esquena. És un ocell tranquil, però molt espavilat, i viu en grups, sobretot quan descansa o fa el niu.
Nom científic: Bubulcus ibis
Mida: uns 45–50 cm de llarg
Envergadura (ales obertes): 82–96 cm
Pes: entre 270 i 500 g
Color: blanc (amb tons ataronjats en època de cria)
Alimentació: insectes, llagostes, escarabats, granotes petites
Hàbitat: camps, prats, arrossars, zones agrícoles
Longevitat: fins a uns 10–15 anys en llibertat
Comportament: sociable i sovint en grup
10ª Entrega OCELL AMAGAT nº 19: CABUSSÓ EMPLOMALLAT
Període per respondre: de dimarts 27 de gener a dilluns 2 de febrer (fins 22 hores)
El cabussó emplomallat és un ocell aquàtic elegant que viu a llacs, embassaments i estanys. És un gran nedador i capbussador: quan veu peixos o animals petits dins l’aigua, es capbussa i els caça amb facilitat.
A l’època de cria (primavera i estiu) els adults tenen un plomall doble de plomes al cap, com si fossin “orelletes”, i els costats del cap tenen colors castanys i negres que els fan molt vistosos. Fora de la temporada de cria, el seu color és menys cridaner.
Els joves no tenen plomall i tenen cap ratllat de blanc i negre, que els ajuda a camuflar-se.
També és famós pel seu ball nupcial: quan una parella es vol aparellar, fan una mena de “dansa a l’aigua” amb moviments sincronitzats molt especials.
Nom científic: Podiceps cristatus
Longitud (del cap a la cua): de 46 a 51 cm
Envergadura d’ales: de 59 a 73 cm (amb les ales obertes)
Pes: entre 1 kg i 1,5 kg
Esperança de vida: entre 10 i 15 anys.
On viu: llacs, rius tranquils, estanys amb vegetació
Què menja: petits peixos i altres animals aquàtics
Els cabussons poden nedar molt ràpid i es submergeixen molta estona per buscar menjar.
Els pollets són portats a l’esquena dels pares quan són molt joves: això els protegeix i els manté calents!
Construeix el niu a sobre de l’aigua, amb canyes i plantes aquàtiques, flota i queda amagat entre la vegetació. La femella pon normalment 3 o 4 ous.
Té les potes molt endarrerides, ideals per nedar, però per aquest motiu camina de forma maldestre fora de l’aigua.
9ª Entrega OCELL AMAGAT nº 18: ÀNEC BLANC
Període per respondre: de dimarts 20 a dilluns 26 de gener (fins 22 hores)
L’ànec blanc és un ocell aquàtic força gran i molt fàcil de reconèixer pel seu plomatge blanc, amb parts negres i marronoses al cap, al coll i a les ales. Té un bec vermell brillant, que destaca molt, sobretot en els adults. Els mascles tenen una protuberància força grossa a la base del bec.
Viu principalment a zones humides, com llacunes, estanys, salines i costes marines. És un bon nedador, però també passa força temps caminant per la riba buscant menjar.
S’alimenta de petits animals aquàtics, com crustacis, mol·luscs i insectes, i també de plantes. Durant l’època de cria, sol fer el niu en forats al terra o en antics caus de conills. És un ocell força territorial i defensa el seu espai amb energia.
- Nom científic: Tadorna tadorna
Mida: 58–67 cm de llarg
Pes: 1.000–1.600 g (1–1,6 kg)
Envergadura (ales obertes): 110–133 cm
Longevitat: fins a 20–25 anys
Alimentació: petits invertebrats aquàtics i plantes
Hàbitat: llacunes, aiguamolls, salines i zones costaneres
Comportament: territorial, sovint en parelles
Migració: parcial (alguns es queden tot l’any)
9ª Entrega OCELL AMAGAT nº 17: CUERETA GROGA
Període per respondre: de dimarts 20 a dilluns 26 de gener (fins 22 hores)
La cuereta groga és un ocell petit i molt actiu que es reconeix fàcilment pel seu color groc brillant al pit i al ventre. Té l’esquena verdosa o marronosa i una cua llarga i fina que mou constantment amunt i avall, com si estigués fent reverències.
Viu sobretot en prats, camps de conreu, zones humides i prop de rius. Sovint la podem veure caminant ràpidament pel terra mentre busca menjar. S’alimenta principalment d’insectes, com mosques, formigues i petits escarabats.
És un ocell migrador: a la primavera arriba a casa nostra per criar, i quan arriba el fred marxa cap a l’Àfrica per passar l’hivern.
- Nom científic: Motacilla flava
Mida: 15–16 cm de llarg
Pes: uns 15–20 grams
Envergadura (ales obertes): 23–27 cm
Longevitat: fins a 8–10 anys (normalment menys en llibertat)
Alimentació: insectes i petits invertebrats
Hàbitat: prats, camps, aiguamolls i zones obertes
Comportament: molt activa, mou la cua constantment
Migració: sí, passa l’hivern a l’Àfrica
8ª Entrega OCELL AMAGAT nº 16: CAPÓ REIAL
Període per respondre: de dimarts 13 a dilluns 19 de gener (fins 22 hores)
El capó reial és un ocell d’aiguamoll amb un aspecte molt elegant. Té el cos fosc, de colors marró i verd brillant, i un bec llarg i corbat cap avall, ideal per buscar menjar dins l’aigua i el fang.
Viu en llacunes, aiguamolls i arrossars, on camina lentament mentre busca insectes, cucs, petits crustacis i amfibis. Sovint es pot veure en grans grups, sobretot quan van a joca al capvespre.
A la primavera, quan cria, el seu plomatge es torna més brillant i lluent. Fa els nius en colònies, entre canyissars o arbres a prop de l’aigua.
És una espècie migradora que recorre llargues distàncies i és un bon indicador de la bona salut dels aiguamolls.
Nom científic: Plegadis falcinellus
Mida: 55–65 cm de llarg
Envergadura (ales obertes): 90–105 cm
Pes: 500–800 g
Longevitat: fins a 15–20 anys
Alimentació: insectes, cucs, crustacis i petits amfibis
Hàbitat: aiguamolls, llacunes, arrossars i zones inundades
Comportament: gregari (viu en grups)
8ª Entrega OCELL AMAGAT nº 15: ARPELLA COMUNA
Període per respondre: de dimarts 13 a dilluns 19 de gener (fins 22 hores)
L’arpella comuna és un ocell rapinyaire que viu sobretot a zones humides, com ara aiguamolls, llacunes i camps de canyissar. Vola molt a poc a poc i a poca alçada del terra, amb les ales en forma de V, mentre busca menjar.
S’alimenta principalment de petits mamífers, ocells, amfibis i rèptils. Fa el niu a terra, ben amagat entre la vegetació, cosa que el protegeix dels depredadors.
- Els mascles i les femelles tenen colors diferents:
El mascle és més clar, amb ales grisenques.
La femella és més gran i de color marró fosc, amb el cap més clar. - És un ocell molt important perquè ajuda a mantenir l’equilibri de la natura controlant altres poblacions d’animals.
Nom científic: Circus aeruginosus
Mida: 48–56 cm de llarg
Envergadura (ales obertes): 115–130 cm
Pes:
Mascle: 400–550 g
Femella: 500–800 g
Longevitat: fins a 15–20 anys en llibertat
Alimentació: petits mamífers, ocells, amfibis i rèptils
Hàbitat: aiguamolls, maresmes, llacs i camps humits
Comportament: diürn (actiu durant el dia)
PUNTS DE BONIFICACIÓ: OCELLS D’AIGUAMOLL
Període per respondre: de dimarts 16 de desembre a dilluns 12 de gener (fins 22 hores)
BERNAT PESCAIRE – MARTINET DE NIT COMÚ
ESPLUGABOUS – MARTINET BLANC COMÚ
PUNTS DE BONIFICACIÓ: REPÀS DELS OCELLS DEL PATI
Període per respondre: de dimarts 16 de desembre a dilluns 12 de gener (fins 22 hores)
1.- COTXA FUMADA 2.- ORENETA COMUNA 3.- PUPUT COMUNA 4.- RASPINELL COMÚ
5.- ORENETA CUABLANCA 6.- MALLERENGA BLAVA 7.- MALLERENGA EMPLOMALLADA
8.- MERLA COMUNA 9.- GAFARRÓ EUROPEU 10.- PARDAL COMÚ 11.- MALLERENGA CARBONERA 12.- CUERETA BLANCA 13.- PINSÀ COMÚ
14.- TALLAROL DE CASQUET 15.- PIT-ROIG 16.- CADERNERA EUROPEA 17: ESTORNELL COMÚ 18.- XORIGUER COMÚ
7ª Entrega OCELL AMAGAT nº 14: BOTXÍ IBÈRIC
Període per respondre: de dimarts 16 de desembre a dilluns 12 de gener (fins 22 hores)
El botxí ibèric és un ocell de mida mitjana, fàcil de reconèixer pel seu aspecte elegant i una mica misteriós. Té el cap i l’esquena de color gris, el ventre clar (rosat-gris) i una franja negra que li creua els ulls, com si portés una màscara d’antifaç. Mostra una cella blanca que arriba a la base del bec. El bec és fort i lleugerament corbat, ideal per caçar.
Viu en zones obertes com camps, matollars i terres agrícoles amb arbustos o arbres baixos. Sovint se’l veu quiet dalt d’un fil, una branca o un pal, vigilant atentament el territori. Quan detecta una presa, baixa ràpidament per atrapar-la.
És conegut pel seu comportament curiós: de vegades clava les seves preses (com insectes grans o petits vertebrats) en punxes o branques d’arbusts. Ho fa per guardar menjar o per menjar-se’l amb més facilitat. Tot i això, no és un ocell perillós per a les persones.
Nom científic: Lanius meridionalis
Mida: Uns 23–25 cm de llargada
Envergadura d’ales: Aproximadament 30–35 cm
Pes: Entre 50 i 70 grams
Longevitat: Pot viure fins a 7–10 anys en llibertat
Hàbitat: Zones obertes amb matolls, camps de conreu i paisatges mediterranis
Dieta: Insectes grans, sargantanes, petits ocells i rosegadors
Reproducció: Fa el niu en arbustos o arbres baixos. Normalment pon entre 4 i 6 ous.
7ª Entrega OCELL AMAGAT nº 13: CORRIOL PETIT
Període per respondre: de dimarts 16 de desembre a dilluns 12 de gener (fins 22 hores)
El corriol petit és un ocell petit i molt actiu que es troba en àrees properes a rius, llacs i altres zones humides. Té una mida petita, amb un bec curt i fort que li permet agafar insectes i altres petits animals de les zones on viu. El seu plomatge és de color marró fosc a la part superior i blanc a la part inferior, amb una ratlla negra característica al voltant del coll i una altra al cap . Els seus ulls són grans i brillants amb un anell groc al voltant de l’ull, el que li dona una mirada alerta. Quan es sent amenaçat, aquest ocell corre ràpidament a la recerca de refugi, però també pot curtes volades per distreure els possibles atacants.
És un ocell molt actiu i social i sovint es veu en grups petits. Els seus hàbitats preferits són les platges de rius i llacs, on pot buscar menjar com insectes, cucs i petits crustacis. Tot i la seva mida petita, el corriol petit té un gran sentit de la defensa del seu territori i pot ser força agressiu amb altres ocells.
Nom científic: Charadrius dubius
Mida: Entre 17 i 19 cm de llargada (aproximadament la mida d’un pingüí petit)
Envergadura d’ales: Aproximadament 40 cm
Pes: Entre 30 i 50 grams
Longevitat: Pot viure fins a 5-6 anys, tot i que la mitjana de vida és més curta a causa de perills naturals com predadors o condicions ambientals adverses.
Hàbitat: Zones humides, riberes de rius, platges, estuaris i llacs.
Dieta: Insectes, petits crustacis, cucs i altres petits animals que troba a la vora de l’aigua.
Reproducció: El corriol petit fa el niu en una petita excavació al terra, generalment ben amagada entre pedres o vegetació baixa. Sol pondre 2-3 ous de color marró clar, amb taques negres.
6ª Entrega OCELL AMAGAT nº 12: ÀNEC GRISET
Període per respondre: de dimarts 2 a dilluns 15 de desembre (fins 22 hores)
Atenció ! Entrega de dues setmanes
L’ànec griset és un ocell aquàtic que viu en llacs, estanys i zones humides. Té un aspecte elegant però discret: els mascles són de color gris amb el pit barrat negre, mentre que les femelles s’assemblen molt a les d’altres ànecs i tenen un plomatge marronós amb taques fosques.
És un ànec tranquil, que sol nedar prop de la vora buscant plantes aquàtiques per menjar. Té un mirallet blanc (el mirallet d’un ànec és una petita zona de plomes de colors vius que tenen a les ales, normalment visibles quan l’ocell vola o quan obre una mica l’ala) que es fa més evident quan vola, i això facilita la seva identificació en vol. Quan està nedant es distingeix molt bé la popa negra. A la fotografia, el mirallet es veu molt poquet just a sobre de la popa negra.
Nom científic: Mareca strepera
Mida: entre 46 i 56 cm de llarg
Envergadura (d’ala a ala): 78–90 cm
Pes: 450–1.000 g (aprox.)
Longevitat: fins a uns 10–12 anys en llibertat
Hàbitat: llacs, aiguamolls, maresmes i estanys
Alimentació: principalment plantes aquàtiques, però també llavors i petits invertebrats
Distribució: a Europa, Àsia i Amèrica del Nord; a Catalunya és més comú a l’hivern
6ª Entrega OCELL AMAGAT nº 11: COTXA FUMADA (plomatge de femella)
Període per respondre: de dimarts 2 a dilluns 15 de desembre (fins 22 hores)
Atenció ! Entrega de dues setmanes
Repetim ocell amagat, però en aquest cas és una femella!
La cotxa fumada és un petit ocell molt actiu i curiós que sovint podem veure als pobles i ciutats, saltant per teulades, parets o roques. Té un plomatge fosc com si hagués passat per dins una xemeneia i hauria quedat tacada del sutge que fa el fum de la xemeneia, amb la cua de color taronja intens. Quan es posa a terra fa unes petites flexions amb les potes, acotxant-se, i d’aquí li ve el nom de “cotxa”. El mascle és més negre i brillant, mentre que la femella o els juvenils són d’un gris fumat més suau.
S’alimenta sobretot d’insectes, i és molt àgil volant per atrapar-los al vol. Al nostre pati la veiem sobretot als mesos que fa més fred i podriem dir que malgrat ser un ocell sedentari Catalunya, al pati la veiem sobretot hivernant. A la primavera i estiu fa desplaçaments altitudinals i s’enfila cap a cotes més altes.
La fotografia és una cotxa fumada amb plomatge de femella..
Mida: uns 14–15 cm
Pes: entre 12 i 20 g
Longevitat: fins a 7–8 anys
5ª Entrega OCELL AMAGAT nº 10: BLAUET COMÚ
Període per respondre: de dimarts 25 de novembre a dilluns 1 de desembre (fins 22 hores)
El blauet comú és un dels ocells més vistosos dels rius i rieres. Té un plomatge de colors molt brillants: el cap i l’esquena d’un blau metàl·lic intens i el pit i la panxa de color taronja. La gola és blanca, així com una taqueta al lateral del coll. Sovint és difícil de veure perquè és molt ràpid i petit, però quan passa volant sembla una “fletxa blava”. El mascle i la femella són gairebé idèntics i només es poden distingir pel color de la mandíbula inferior del bec: el mascle la té de color negre i la femella de color rogenc ataronjat.
Viu a prop de l’aigua dolça perquè és allà on troba el seu menjar preferit: els peixos petits. Té un bec llarg i punxegut que li serveix per llençar-se com un dard a l’aigua i capturar les seves preses. Quan pesca, es queda quiet damunt d’una branca o una pedra, observant atentament, i en el moment just es llança en picat cap a l’aigua.
Mida: Uns 16–18 cm (una mica més gran que un pardal).
Pes: Entre 30 i 45 grams (molt lleuger!).
Longevitat: Normalment entre 2 i 4 anys a la natura, tot i que alguns poden arribar als 6–7 anys.
És un expert pescador: El blauet pot calcular amb precisió la distància d’ell al peix encara que l’aigua el deformi. És com un petit matemàtic del riu!
Fa el niu dins un túnel: Fa el niu dins d’un forat excavat a un talús de terra, fent un túnel que pot arribar a fer fins a 1 metre de llarg.
El seu blau brillant no prové de pigments, sinó de la manera com la llum es reflecteix a les seves plomes. Si la llum canvia, també ho fa el to del blau.
Vola rapidíssim. Tot i ser petit, pot volar a més de 40 km/h i sovint passa tan ràpid que només veus una boleta blava.
5ª Entrega OCELL AMAGAT nº 09: FOTJA COMUNA
Període per respondre: de dimarts 25 de novembre a dilluns 1 de desembre (fins 22 hores)
La fotja comuna és un ocell aquàtic que es troba sovint en estanys, rius i llacs. Té un cos de mida mitjana, amb un plomatge negre, ull vermell i un bec i un escut frontal de color blanc blanc. És un ocell que es mou molt bé en l’aigua gràcies als seus dits lobulats. Per alimentar-se de petites plantes aquàtiques es pot submergir del tot perdent-lo de vista i apareixent uns metres més enllà d’on s’ha submergit. A l’hivern es concentra en estol de molts centenars d’individus.
Mida: Al voltant de 35-40 cm de llargada (una mica més gran que un colom).
Pes: Entre 400 i 800 grams (els mascles solen ser més pesants que les femelles).
Longevitat: Pot viure entre 5 i 10 anys a la natura, tot i que molts no arriben a viure tant per l’amenaça de depredadors o accidents.
4ª Entrega OCELL AMAGAT nº 08: ARATINGA MITRADA
Període per respondre: de dimarts 18 a dilluns 24 de novembre (fins 22 hores)
L’aratinga mitrada és un lloro de mida mitjana originari de les muntanyes dels Andes, a Sud-amèrica. Té el cos verd brillant i el cap amb taques vermelles, com si portés una petita mitra (una mena de gorra de bisbe), d’aquí li ve el nom.
És un ocell molt sorollós, actiu i sociable: li agrada viure en grup i comunicar-se amb forts crits. Menja sobretot fruites, llavors i flors. A algunes ciutats, com Barcelona o València, ja s’han format colònies lliures d’aquests lloros, provinents d’ocells que abans vivien en captivitat.
Sempre que l’hem vist al pati ha estat en grans grups sobrevolant l’escola i en sentit cap al Parc Agrari del Llobregat a on van a alimentar-se.
Mida: 33–38 cm (amb la cua llarga inclosa)
Pes: 200–250 g
Longevitat: pot viure entre 20 i 30 anys
Curiositat: és un lloro sud-americà molt sorollós i sociable, amb el cap vermell i el cos verd. A algunes ciutats de Catalunya ja se’n poden veure grups que s’han adaptat a viure lliures!
4ª Entrega OCELL AMAGAT nº 07: COTXA FUMADA (mascle)
Període per respondre: de dimarts 18 a dilluns 24 de novembre (fins 22 hores)
La cotxa fumada és un petit ocell molt actiu i curiós que sovint podem veure als pobles i ciutats, saltant per teulades, parets o roques. Té un plomatge fosc com si hagués passat per dins una xemeneia i hauria quedat tacada del sutge que fa el fum de la xemeneia, amb la cua de color taronja intens. Quan es posa a terra fa unes petites flexions amb les potes, acotxant-se, i d’aquí li ve el nom de “cotxa”. El mascle és més negre i brillant, mentre que la femella és d’un gris fumat més suau.
S’alimenta sobretot d’insectes, i és molt àgil volant per atrapar-los al vol. Al nostre pati la veiem sobretot als mesos que fa més fred i podriem dir que malgrat ser un ocell sedentari Catalunya, al pati la veiem sobretot hivernant. A la primavera i estiu fa desplaçaments altitudinals i s’enfila cap a cotes més altes.
Mida: uns 14–15 cm
Pes: entre 12 i 20 g
Longevitat: fins a 7–8 anys
3ª Entrega OCELL AMAGAT nº 06: CADERNERA EUROPEA
Període per respondre: de dimarts 4 a dilluns 17 de novembre (fins 22 hores)
Atenció ! Entrega de dues setmanes per colònies.
La cadernera europea (Carduelis carduelis) és un dels ocells més bonics i alegres que podem veure als nostres camps i jardins. Té un plomatge molt acolorit: la cara vermella viva, blanc i negre al cap i unes ales negres amb una franja groga brillant que destaca molt quan vola.
És un ocell petit i molt actiu, que sol moure’s en grup i cantar amb una veu melodiosa i alegre. El seu cant és tan bonic que durant segles ha estat molt apreciat per la gent.
La cadernera s’alimenta sobretot de llavors —li encanten les de cards i altres plantes silvestres—, però també menja petits insectes a l’estiu. Tant li agraden les llavors dels cards que el seu nom científic és Carduelis carduelis.
Mida: uns 12–13,5 cm de llargada
Pes: entre 14 i 19 grams
Envergadura: aproximadament 21–25 cm
Longevitat: generalment 5 a 8 anys, però pot arribar fins als 10 anys en llibertat
Hàbitat: zones obertes amb arbres o arbustos, jardins i camps de conreu
Alimentació: llavors (sobretot de cards), i petits insectes a l’estiu
3ª Entrega OCELL AMAGAT nº 05: BITXAC COMÚ
Període per respondre: de dimarts 4 a dilluns 17 de novembre (fins 22 hores)
Atenció ! Entrega de dues setmanes per colònies.
El bitxac comú és un petit ocell molt viu i curiós que viu als camps oberts, prats i matolls. És fàcil de reconèixer pel seu hàbit d’enfilar-se a dalt d’una tija o una branca per vigilar el seu territori.
El mascle és molt vistós: té el pit taronja intens, el cap negre i una petita taqueta blanca al coll. La femella, en canvi, és més discreta, amb tons marrons i ataronjats suaus, perfectes per camuflar-se entre les herbes.
Aquests ocells s’alimenten sobretot d’insectes, que cacen fent petits vols ràpids. El seu cant és alegre i sovint se’l pot sentir a l’alba o al capvespre.
El bitxac comú és un dels ocells més simpàtics del camp i els pagesos l’anomenen caga-mànecs perquè mentre el pagès remena la terra i deixa l’aixada, càvec, rasclet… plantat, el bitxac té tendència a enfilar-s’hi i de tant en tant deixa anar una deposició que embruta els mànecs.
Mida: uns 12–13 cm de llargada
Pes: entre 13 i 17 grams
Envergadura (d’una punta d’ala a l’altra): uns 18–21 cm
Longevitat: normalment 2 a 5 anys, tot i que alguns poden viure fins a 8 anys
Hàbitat: camps oberts, prats i matollars
Alimentació: insectes i altres petits invertebrats
2ª Entrega OCELL AMAGAT nº 04: PINSÀ COMÚ
Període per respondre: de dimarts 28 d’octubre a dilluns 3 de novembre (fins 22 hores)
El pinsà comú (Fringilla coelebs) és un ocell petit i molt habitual als boscos, parcs i jardins de Catalunya. És fàcil de veure i reconèixer, sobretot pel seu cant bonic i repetitiu. El mascle (el mascle és el “noi”) té uns colors molt vistosos: la cara i el pit rosats, el cap blau-gris i les ales amb franges blanques. La femella (la “noia”) és de colors més discrets, marronosos i verdosos, per camuflar-se millor.
El pinsà menja sobretot llavors, fruits petits i també insectes, especialment a la primavera. A l’hivern, sovint es reuneix en grups amb altres ocells per buscar menjar.
El seu nom científic, Fringilla coelebs, vol dir “pinsà solter”, perquè a l’hivern molts mascles es queden sols mentre les femelles migren cap al sud o fan desplaçaments altitudinals.
2ª Entrega OCELL AMAGAT nº 03: COTORRETA PITGRISA
Període per respondre: de dimarts 28 d’octubre a dilluns 3 de novembre (fins 22 hores)
La cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus) és un ocell de la mida d’un colom i molt sorollós que forma part de la família dels lloros. Té el plomatge verd brillant, però el pit i la cara són grisos, per això se’n diu “pitgrisa”. Viu de manera natural a Sud-amèrica, però fa anys que se n’han escapat algunes d’animals de companyia i ara també es poden veure volant lliures per ciutats com Esplugues de Llobregat.
Aquestes cotorretes són molt espavilades i viuen en grups grans. Són famoses perquè construeixen nius gegants amb branques als arbres o fins i tot a les torres elèctriques! A diferència d’altres lloros, no fan nius dins de forats, sinó que fabriquen autèntiques “cases compartides” on poden viure moltes famílies juntes.
Tot i que poden ser simpàtiques, en alguns llocs es consideren una espècie invasora perquè poden fer mal als cultius o espantar altres ocells.
1ª Entrega OCELL AMAGAT nº 02: PARDAL COMÚ
Període per respondre: de dimarts 21 a dilluns 27 d’octubre (fins 22 hores)
El pardal comú (Passer domesticus) és un ocell petit, molt conegut i fàcil de veure a les ciutats, pobles i camps d’arreu del món. Té el cos compacte, amb un plomatge que pot variar una mica depenent del sexe i l’edat. El mascle adult té el cap i el pit de color marró fosc, amb una taca blanca a les galtes i una petita taca negra al coll per sota del bec. La seva panxa és clara, gairebé blanca, i té unes ales curtes i rodones. Les femelles, en canvi, són més discretes en colors, amb tons marrons i grisos que les ajuden a camuflar-se millor.
Els pardals comuns són molt sociables i els pots veure en grups buscant menjar a terra o en les branques dels arbres. Són uns grans menjadors i s’alimenten de llavors, insectes petits, i fins i tot menjar que deixen les persones. Malgrat la seva mida petita, els pardals tenen un cant agut i repetitiu que fan servir per comunicar-se entre ells.
Aquests ocells estan acostumats a viure a prop dels humans i es poden trobar a qualsevol lloc: a les places, als parcs, als jardins, i fins i tot als sostres de les cases. Són molt actius i sempre estan saltant, picotejant i fent soroll. El pardal comú és un símbol de la vida urbana i una mostra de com els animals s’han adaptat a la convivència amb les persones.
1ª Entrega OCELL AMAGAT nº 01: CUERETA BLANCA
Període per respondre: de dimarts 21 a dilluns 27 d’octubre (fins 22 hores)
La cuereta blanca (Motacilla alba) és un ocell petit i actiu que es pot veure a moltes parts d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica. Té un cos esvelt, amb el plomatge blanc a la panxa i el pit, i un dors de color gris clar. El més característic d’aquest ocell és la seva llarga cua, que mou constantment amunt i avall, com si estigués fent una mena de ball. Els seus ulls són negres i té unes ales relativament petites, que l’ajuden a volar ràpidament.
Són ocells molt sociables i sovint els podem veure a les voreres, camps, jardins o llocs on hi ha molta activitat humana. Els agrada buscar menjar com insectes, cucs i petites aranyes, que capten amb gran agilitat. Tot i que és molt present, el so de la cuereta blanca és discret i semblant a un xiulet suau.
És un ocell que mai no para quiet, i si el veus movent-se a gran velocitat, segurament és perquè està buscant alguna cosa per menjar o explorant el seu territori. Amb la seva cueta que sempre està movent-se, és fàcil de reconèixer!
OCELL AMAGAT 2024-2025.
INICI DEL JOC (14 d’octubre de 2024)
FINAL DEL JOC (11 de juny 2025)
21ª Entrega i darrera OCELL AMAGAT nº 42: XORIGUER PETIT
Període per respondre: de dijous 5 a dimecres 11 de juny (fins 22 hores)
El xoriguer petit (Falcons naumannis) es un ocell rapinyaire que pertany al gènere dels falcons. S’alimenta principalment d’insectes i sovint cria en colònies. Es troba al sud d’Europa, Orient Mitjà, Àsia central i Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
És un migrador transaharià força escàs i es troba en regressió, per culpa de la reducció del seu hàbitat, ja que és un ocell estepari que sol viure als camps de secà conreats extensivament, i aquests formen un ambient que va desapareixent substituït pel bosc quan els camps s’abandonen i pels regadius.A Catalunya va desaparèixer com a reproductor a mitjans dels 80 i s’ha estat reintroduint des de principis dels 90 a la zona dels secans de Lleida.
Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure
21ª Entrega i darrera OCELL AMAGAT nº 41: PASSERELL EURASIÀTIC
Període per respondre: de dijous 5 a dimecres 11 de juny (fins 22 hores)
Passerell (13,5 cm). A Catalunya, hi és durant tot l’any, però hi és més comú entre octubre i març, quan n’arriben per passar l’hivern, grans quantitats procedents del centre i nord d’Europa.
Es troba estès, més o menys, pertot arreu, però la seva distribució és una mica irregular. Escasseja en moltes comarques del litoral. Viu en xones amb arbustos, i evita les àrees forestals denses. Es troba des de les brolles mediterrànies fins a les landes i els matollars de l’alta muntanya. Durant la tardor i l’hivern se’l veu principalment als cultius, sobretot als guarets, i a les estepes, on s’alimenta formant grans estols.
Té una dieta granívora; menja petites llavors de plantes herbàcies silvestres i li agraden especialment les plantes ruderals dels marges de conreus i males herbes.
Fa el niu als arbustos, generalment a poca alçada. Sovint crien diverses parelles a prop les unes de les altres, formant petites colònies. La posta és de 4 o 5 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Ésser un passerell: ésser un aprenent, un inexpert.
Haver-hi passerells: haver-hi lladres.
Cantar com un passerell: cantar molt.
Estar alegre com un passerell: estar molt alegre.
Tenir passerells al cap: il·lusionar-se fàcilment, no tocar de peus a terra, somiar despert.
Omplir (a algú) el cap de passerells: fer-li tenir moltes il·lusions, atabalar-lo.
POESIA
“Txo-txo-txoc”, el passerell
-si és marcenc té el pit vermell-
volant de pla o de gairell
llença al cel un cant molt bell.
I, tot i ser passerell,
mai no ha estat un passerell.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
20ª Entrega OCELL AMAGAT nº 40: MASTEGATATXES o PAPAMOSQUES EURASIÀTIC
Període per respondre: de dijous 29 de maig a dimecres 4 de juny (fins 22 hores)
El mastegatatxes (13 cm) és un ocell comú durant els passos migratoris de primavera i de tardor, quan va al centre i nord d’Europa provinent de les àrees d’hivernada del golf de Guinea o a l’inrevés.
Ocasionalment, s’ha comprovat la seva reproducció en alguns indrets dels boscos pirinencs i de muntanya mitjana. Té especial preferència pels boscos caducifolis amb arbres vells plens de forats per fer-hi el niu. En època de migració es troba molt més repartit en tot tipus d’ambients arbrats, com boscos mediterranis, de ribera, àrees agrícoles o, fins i tot, jardins.
La seva dieta es compon d’invertebrats de tota classe, que caça per terra, per les branques dels arbres i també usant una perxa com a talaia, des del qual fa curtes volades per caçar insectes voladors. A la tardor i l’hivern també s’alimenta de llavors i fruits.
Cria en forats d’arbres, tant naturals com fets pels altres ocells, i també accepta amb facilitat les caixes-niu. El niu és una petita plataforma construïda per la femella a base de fulles, arrels, herbes, llana i plomes, on pon de 6 a 7 ous que covarà durant dues setmanes. Els polls, alimentats per tots dos adults, romanen al niu uns 15 dies.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Mastegatatxes: persona que sempre remuga, que en tot troba què dir.
POESIA
“Uit-pic”, el mastegatatxes,
per terra o dalt de les branques
empaita gustoses mosques
movent, frisós, cua i ales
de plomes negres i blanques,
i, tot endrapant insectes,
sembla que mastegui tatxes.
– Mastega, mastegatatxes:
“uit-pic”, i endavant les atxes!
Celdoni Fonoll. “60 Ocells comuns i rars”. Lynx Edicions
20ª Entrega OCELL AMAGAT nº 39: MALLERENGA BLAVA
Període per respondre: de dijous 29 de maig a dimecres 4 de juny (fins 22 hores)
La mallerenga blava amida 11 cm. Aquest petit ocell forestal és sedentari i molt comú tot l’any en terres catalanes.
Distribuïda pràcticament per tot Catalunya, és absent només al Delta de l’Ebre, la costa sud de Tarragona, l’Empordà, alguns punts de la Plana de Lleida i les àrees alpines pirinenques. Durant la cria prefereix els boscos caducifolis a la muntanya mitjana, sobretot fagedes i rouredes. També nia en conreus amb marges arbrats, en plantacions d’arbres fruiters i boscos de ribera. La resta de l’any també sovinteja canyissars d’aiguamolls, garrigues, brolles i jardins.
És principalment insectívora i agafa insectes i aranyes entre el fullatge. A l’hivern també menja nous i llavors.
La població reproductora és molt abundant, i s’han calculat al voltant de mig milió de parelles al Principat de Catalunya. És la mallerenga que cria més tard, entre finals d’abril i començaments de maig, i pot fer una segona posta al maig. Fa el niu en forats d’arbres i de pals del telèfon, entre pedres de marges, en construccions i en caixes niu.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Primavera blava. Ferreret: Nom a Menorca i País Valencià.
La mallerenga blava / repinta el freixe nu…
Miquel Desclot “Cançó de bressol” (Per la Clara)
POESIA
Blava primavera
d’arbreda i jardí,
viva i juganera
fas l’hivern més fi.
“La mallerenga blava
repinta el freixe nu”,
pare Desclot cantava
cofoi, Clara, per’ tu.
Celdoni Fonoll. “Aucells”. Lynx Edicions
19ª Entrega OCELL AMAGAT nº 38: ESPLUGABOUS
Període per respondre: de dijous 15 a dimecres 28 de maig (fins 22 hores)
L’esplugabous (50 cm) va començar a observar-se a Catalunya a la dècada de 1950, quan les aus residents al sud de la península Ibèrica es van desplaçar cap al nord. Actualment és comú en alguns llocs i encara es troba en expansió. A l’hivern es desplaça fora de les àrees on cria per bona part del Principat.
Viu en zones palustres a prop sobretot d’arrossars i de conreus herbacis de regadiu. A l’estiu es concentra a les principals zones de cria, com són el Delta de l’Ebre, les Illes Medes i els embassaments del Segrià, on nia en canyissars i arbredes. S’adapta a la presència humana i és molt típic veure’l acompanyant el ramat mentre cerca l’aliment.
Menja principalment insectes terrestres. Al Delta de l’Ebre els estols segueixen els tractors que feinegen pels arrossars, buscant menjar.
Les colònies de cria es formen entre finals d’abril i el maig. Els nius són plataformes de branquillons en arbres, arbustos o canyissars, on ponen de tres a cinc ous. Tres setmanes després del naixement, els polls abandonen el niu i exploren les branques properes, però encara són alimentats pels pares.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
esplugar: netejar de puces o de polls.
POESIA
Espluga’ns dels bous manaires,
esplugador esplugabous.
Neteja’ns de tants paràsits
que malmenen el país,
aquell país que alguns feien
i ara molts van desfent
mentre el ramat diu amén.
Celdoni Fonoll. “Aucells”. Lynx Edicions
19ª Entrega OCELL AMAGAT nº 37: COTXA CUA-ROJA
Període per respondre: de dijous 15 a dimecres 28 de maig (fins 22 hores)
La cotxa cua-roja amida 13 cm. Com la cotxa fumada, cua, carpó i infracobertores caudals vermellosos. Mascle nupcial amb cara i gola negres, front blanc, dors gris cendra i pit taronja viu. Femelles es diferencies dels de la cotxa fumada per ser més clars, sobretot les parts inferiors, les quals a vegades adquireixen un to ataronjat.
Cria en indrets oberts amb arbres dispersos. Des del nivell del mar fins a boscos alpins esclarissats.
Cria a la major part d’Europa. Hiverna al sud del Sàhara. Estival d’abril a setembre. Menys de 100 parelles. Important regressió.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Cua-roja reial: Nom al País Valencià.
Coa-roja: Nom a les Balears.
“Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears”. Lynx Edicions
18ª Entrega OCELL AMAGAT nº 36: BALLESTER COMÚ
Període per respondre: de dijous 8 a dimecres 14 de maig (fins 22 hores)
El ballester (21 cm) és un ocell estival: els primers exemplars arriben a casa nostra la segona desena de març i, després de la cria, els més tardans al novembre, marxen novament a les seves àrees d’hivernada subsaharianes.
El ballester, com els altres falciots, obté volant tot el que necessita, però a l’època de cria li cal aturar-se als penya-segats per a bastir el niu i reproduir-se. El trobem arreu excepte a les grans altituds dels Pirineus o a les zones més planes de terra baixa. De tota manera, ràpidament s’està adaptant a criar en edificis, i això li permet colonitzar nous indrets i, fins i tot, grans nuclis urbans com Sabadell, Terrassa o Barcelona.
Menja mentre va volant, obrint la boca i recollint així tots els insectes voladors, aranyes i altres invertebrats arrossegats per l’aire que se li posen a l’abast. També pot menjar de nit.
Formen colònies de cria i fa el niu en esquerdes o forats de penyasegats, tant marins com d’interiors, i en murs d’edificis. Fa un niu poc elaborats a base de plomes i materials diversos agafats en vol i enganxats amb saliva. Cap a la segona quinzena de maig comencen les postes de 2 o 3 ous, que tant mascle com femella coven durant uns 20 dies. Els polls són alimentats per ambdós progenitors i volen al cap d’un mes i mig.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Ulls ballesters: ulls feridors, fletxadors, centellejants.
POESIA
Falciot de panxa blanca,
gros, esplèndid, cridaner:
quin brunzit quan talla l’aire
amb ballesta el ballester!
Celdoni Fonoll. “60 Ocells comuns i rars”. Lynx Edicions
18ª Entrega OCELL AMAGAT nº 35: MALLERENGA PETITA
Període per respondre: de dijous 8 a dimecres 14 de maig (fins 22 hores)
Té el cap de color negre blavós amb una taca blanca al clatell i una a cada galta. El dors és gris verdós marronós. Per sota és blanquinós amb tons marronosos cap als costats. El coll també és negre.
Les ales tenen dues franges primes blanques. El bec és negre i les potes de color gris.
Fa uns 11-12 cm de llarg.
Menja insectes, aranyes i llavors.
Fa el niu amb molsa, plomes i pels en forats d’arbres o de murs de pedra.
La femella pon entre 6 i 10 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba uns 14 dies.
Els pollets comencen a volar cap als 16 dies.
Viu als boscos amb coníferes (pins).
Li agrada penjar-se de les branques en postures acrobàtiques picotejant les fulles i les pinyes.
És un ocell sedentari que viu a la major part de les zones forestals del país, sobretot als boscos de pins.
Ferran Turmo i Gort. Plantes i animals de l’entorn (pàgina web)
17ª Entrega OCELLS D’ESTANY – 17 PUNTS BONIFICACIÓ “Setmana Santa 2025”
Període per respondre: de dijous 10 d’abril a dimecres 7 de maig (fins 22 hores)
ATENCIÓ! 4 setmanes
17ª Entrega OCELL AMAGAT nº 34: MERLA BLAVA
Període per respondre: de dijous 10 d’abril a dimecres 7 de maig (fins 22 hores)
La merla blava (22 cm) és un ocell rupícola (parets de roca) i resident comú a casa nostra. A pesar del seu caràcter sedentari, els joves es dispersen fora de les zones de cria.
Es distribueix per les zones muntanyenques de la Catalunya seca (Serralada litoral, serres interiors del sud del Principat, Sistema Prelitoral, l’Albera, el Solsonès i el Prepirineu) i el litoral. És absent de l’Alt Pirineu i de la zona oriental humida. Prefereix els hàbitats secs i rocallosos, com ara cingles, roquissars i penya-segats. Tanmateix, tot i considerar-se una espècie mediterrània de baixes altituds, pot enfilar-se a les muntanyes fins per sobre dels 1000 metres d’altitud en vessants solells i secs. Tria també construccions en llocs habitats per criar.
La seva dieta és bàsicament insectívora, però també caça sargantanes i menja fruits.
Les parelles solen formar-se al març, i el mascle s’exhibeix fent una mena de reverència per atraure la femella. A l’abril, la femella fa el niu entre roques o pareds que omple amb vegetació. A primers de maig els polls són alimentats pels adults, i a finals dels mateix mes ja poden volar. Pot haver-hi una segona posta.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Pàssara o pàssara solitària: antigament.
Si la pàssara està alegre a la matinada… és senyal de pluja.
Miquel Agustí. “Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril”. Barcelona 1617
POESIA
A la vora de la mar
n’hi ha una aucella,
que flauteja als roquissars,
soliua i bella.
A Sinera i a Sagunt,
Mallorca i Dènia,
per la costa avall i amunt,
mediterrània.
També campa terra enllà
aqueixa aucella,
Mequinensa i Perpinyà,
Tremp i Morella.
Als Països Catalans
-la Pàtria esclava-
vola lliure pels penyals
la merla blava.
Celdoni Fonoll. “Aucells”. Lynx Edicions
17ª Entrega OCELL AMAGAT nº 33: CIGONYA BLANCA
Període per respondre: de dijous 10 d’abril a dimecres 7 de maig (fins 22 hores)
La cigonya blanca amida 102 cm. Les cigonyes són típic ocells migratoris que arriben a les nostres comarques molt aviat, al febrer, i hi romanen fins a l’agost. Antigament, se n’anaven sempre a passar l’hivern a l’Àfrica, però durant els darrers anys és cada vegada més freqüent que alguns exemplars es quedin a les planes de ponent o als aiguamolls del litoral.
Nidifica només a les planes de Ponent i a l’Empordà. Els darrers anys està en procés d’expansió i cada vegada és més nombrosa. A més, es poden veure cigonyes arreu de Catalunya durant els seus viatges migratoris entre Àfrica i el centre d’Europa. Viu en planes cultivades de terra baixa, sobretot si tenen algun tipus d’ambient aquàtic. És un ocell molt conegut pel seu costum de viure prop de l’home, en pobles i fins en grans ciutats, com per exemple, Lleida.
Sovint menja en vores de rius, basses i aiguamolls, on captura peixos, granotes i serps, però també cerca pels conreus cucs, llagostes i fins i tot ratolins.
Fa un niu molt gros amb branques seques, que ocupa any rere any. Els nius se situen en edificis alts, com ara campanars d’església, sitges, i també alguna vegada en grans arbres. Pon de 3 a 5 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
“Pintar la cigonya”: Fer creure el que no és, exhibir-se vanitosament.
POESIA
Cigonya de vol solemne
cigonya dels aiguamolls,
cigonya dels nius enormes
als teus pals o als campanars,
cigonya que tornes, blanca,
cada any a l’abril i el març,
cigonya, amiga, desvetlla
amb els “clac-clac-clac” del teu bec
aquest país que no vetlla
el seu autèntic batec.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
16ª Entrega OCELL AMAGAT nº 32:
Període per respondre: de dijous 3 a dimecres 9 d’abril (fins 22 hores)
La mallerenga cuallarga (14 cm) és una espècie nidificant sedentària molt comuna tot l’any a casa nostra. Les poblacions més nòrdiques fan desplaçaments hivernals cap al sud, generalment en estols.
Aquest ocell cria pràcticament per tot el territori, on habita boscos molt diversos tant litorals com pirinencs. Freqüenta zones amb sotabosc i arbredes fluvials, però és més abundant als boscos d’alzina. Surera i roure. És absent a les zones molt seques o desforestades, i en parts de la franja més seca litoral, també a bona part de les planes de Ponent i el delta de l’Ebre; i poc nombrosa a la plana de l’Alt Empordà i a l’estatge alpí de les comarques pirinenques.
Insectívora, menja especialment ous i larves que agafa de la copa dels arbres i al sotabosc.
Al març la parella basteix un niu molt elaborat, com una bossa amb una entrada lateral, i molt gros en relació amb la mida de l’ocell. Amagat en arbres o esbarzers, el niu és molt mimètic i conté entre 8 i 12 ous. Al cap de dues setmanes els polls ja poden volar.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Senyoreta: nom local.
POESIA
Boleta de plomes
en Maluquer et diu,
de la cua llarga
ocellet joliu.
Amb líquens, i molsa,
i plomes fas nius
que són obra mestra
per fora i per dins.
Acròbata destre
de branquillons fins,
sóc feliç si et sento
i et veig dalt dels pins.
Celdoni Fonoll. “Aucells”. Lynx Edicions
16ª Entrega OCELL AMAGAT nº 31:
Període per respondre: de dijous 3 a dimecres 9 d’abril (fins 22 hores)
Cotorreta pitgrisa (30 cm). En les darreres dècades s’ha convertit en una espècie introduïda amb èxit en diversos països, gràcies a individus escapats o alliberats que han pogut reproduir-se en llibertat. A Catalunya els primers exemplars lliures van aparèixer a Barcelona a la dècada dels 70. Actualment hi ha una espècies resident nidificant que continua expandint-se per diverses zones dels Països Catalans.
Aquesta cotorra d’origen sud-americà ocupa en la seva àrea de distribució natural sabanes boscoses, conreus, pastures i zones properes a les poblacions. A Catalunya la major part de la població es localitza al Barcelonès on és habitual als parcs i jardins. També s’ha estès per importants zones agrícoles i aiguamolls, com la Plana de Lleida i el Baix Llobregat.
Menja fruits, llavors, flors i borrons d’arbres natius i ornamentals. La seva dieta variada li ha permès adaptar-se als nous ambients de reproducció urbans.
Se la considera una espècie establerta com a nidificant a Catalunya, on crien unes 650 parelles, la majoria a la ciutat de Barcelona. Els nius són grossos i fets amb branquillons, bastits en suports diversos, com ara palmeres i arbres autòctons (roures, pins, alzines) i estructures d’origen humà.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
“Cotorra”: Persona molt xerradora o que diu moltes coses de memòria i sense pensar-les.
POESIA
Verda cotorra
-bandada grofolluda –
arma camorra
baladrera i barruda.
Caldrà recórrer
a una bona batuda?
Celdoni Fonoll. “Aucells”. Lynx Edicions
15ª Entrega OCELL AMAGAT nº 30: BRUEL EURASIÀTIC
Període per respondre: de dijous 27 de març a dimecres 2 d’abril (fins 22 hores)
El bruel eurasiàtic (9-10 cm) és un ocell molt semblants al reietó. Té una franja pileal (cap) taronja en el mascle i groga en la femella. Se’n diferencia per l’amplia cella blanca i la llista ocular negra. Quan s’excita encrespa les plomes del pili mostrant el groc de la franja pileal.
Present tant en boscos de coníferes, des del nivell del mar fins a 2000 metres d’alçada. Abundant en alzinars i boscos de muntanya mitjana.
Cria bàsicament a Europa Occidental i al Magrib.
500.000 parelles. Durant el període reproductor àmpliament distribuït a Catalunya, Andorra i Balears. És absent a la depressió de l’Ebre. Migrador parcial (alguns marxen i altres es queden a passar l’hivern).
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Reiet safraner: nom al País Valencià.
Reietó cellablanc: nom a les Balears
“Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears”. Lynx Edicions
15ª Entrega OCELL AMAGAT nº 29: ORENETA COMUNA
Període per respondre: de dijous 27 de març a dimecres 2 d’abril (fins 22 hores)
L’oreneta comuna (19 cm) és un ocell estival. Arriba a casa nostra des de l’Àfrica, per a criar-hi, i hi és present entre els mesos de març i octubre.
Es troba pertot arreu, excepte a l’alta muntanya. És sobretot abundant durant els mesos de setembre i octubre, quan un gran nombre d’orenetes sobrevolen el nostre país en el seu viatge migratori cap al sud.
És un ocell propi d’ambients oberts i està molt lligat a la presència humana, però, a diferència de l’oreneta cuablanca, defuig les grans ciutats. Se la pot veure en masies, granges, nuclis rurals, conreus, prats, basses de rec.
Menja una gran varietat d’insectes voladors, que captura mentre va volant a no gaire altura.
Generalment cria prop de l’home, a l’interior d’edificis, en estables, magatzems o golfes de granges i masies; també en ponts. El niu és una mitja tassa feta de boletes de fang adherida a una biga o un mur, on ponen de 4 a 5 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
“Una oreneta no fa estiu”: un fet aïllat no es pot prendre com a norma general.
“Casa d’orenetes, molta sort i amoretes”: es diu que l’oreneta porta sort a la casa on fa el niu.
“Oronell terrer, pedra o aigua ve”: quan les orenetes volen baixes és senyal de pluja o calamarsa.
POESIA
L’oreneta matinera,
sigui estiu o primavera,
per llevar-se el sol no espera,
i refila, refilera,
al fil de la llum primera.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
14ª Entrega OCELL AMAGAT nº 28: FALCIOT NEGRE
Període per respondre: de dijous 20 a dimecres 26 de març (fins 22 hores)
El falciot negre (16,5 cm) és un ocell típicament migratori que ve a Catalunya només per a reproduir-se; arriba a l’abril i el maig, i se’n torna al juliol i l’agost. Hiverna a l’Àfrica tropical i del sud.
És un habitant característic de pobles i ciutats que es troba arreu de Catalunya. Manca només a les zones altes dels Pirineus o en indrets molt despoblats. Per alimentar-se es pot desplaçar a distàncies considerables.
Caça insectes al vol. Els grups cridaners de falciots maniobrant amb gran rapidesa pel cel, de vegades a gran altura, són una imatge molt peculiar a l’estiu.
El falciot és un ocell que nia en colònies, fa el niu als forats, sota teules i escletxes de tota mena d’edificis, però també als murs i ponts. Localment també als penya-segats de les muntanyes i rarament en forats d’arbres. Pon de 2 a 4 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Falcia, falcilla, falcillot: altres noms locals del falciot.
Quina bellugadissa d’orenetes i falcies!
Joaquim Ruyra, Pinya de rosa
Els falciots dallaven l’aire.
Josep Carner, “Full de rosa”, Ofrena
POESIA
Xisclen falciots
en la tarda mansa
de finals de juny
quan l’estiu, content,
és un jovencell
amb la cara encesa.
Dins del blau més pur,
passant, traspassant
amb vol persistent
i aerodinàmic,
arran d’horabaixa
xisclen falciots.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
14ª Entrega OCELL AMAGAT nº 27: BLAUET COMÚ
Període per respondre: de dijous 20 a dimecres 26 de març (fins 22 hores)
El blauet (16,5 cm) es pot veure durant tot l’any, però és molt més comú durant la tardor i l’hivern, atès que – de l’agost al març – arriben molts ocells migratoris des del centre i l’est d’Europa.
Viu per tot el país, als rius, basses, llacunes i altres zones amb aigua, incloent-hi també aiguamolls i llacs de parcs o jardins urbans. També se’l pot trobar a la vora de la mar. És més comú a les comarques més humides de l’est del país, com, per exemple, el Ripollès, Osona o l’Empordà. Fora de l’estació reproductora abunda especialment en alguns aiguamolls del litoral.
Menja petits peixos i invertebrats aquàtics. Pesca des d’una atalaia o immobilitzat-se a l’aire fent l’aleta, des d’on es deixa caure per capbussar-se i agafar les preses amb el bec, en forma d’arpó.
Nia als talussos de terra al costat de l’aigua, on excava galeries per fer-hi el niu. Pon de 4 a 8 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Alció, arner, botiguer, dormissó: altres noms locals del blauet.
L’hermós blauet que entre nenúfars nia..
Jacint Verdaguer, “Cant tercer: L’encís”, Canigó
POESIA
Vistós blauet
d’agut piulet,
capgròs alat,
bec majestàtic,
cuaescapçat,
sotges, estàtic,
el riu pausat
i no perd pista
la teva vista,
que si es despista
l’insecte aquàtic
o el peix peixet,
tu, democràtic,
tant l’un com l’altre,
en igual dret,
penses abatre
clavant becada i,
d’una bocada,
al pap de pet.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
13ª Entrega OCELL AMAGAT nº 26: ESTORNELL COMÚ
Període per respondre: de dijous 6 a dimecres 12 de març (fins 22 hores)
L’estornell comú (21 cm) abans era només un ocell hivernant, però des de la dècada dels 60 ha colonitzat Catalunya i ara hi ha una nombrosa població resident que es pot veure tot l’any. Durant el període d’octubre a abril és molt comú perquè arriben grans estols d’estornells migratoris del centre i nord d’Europa que passen l’hivern al nostre país.
L’estornell és un ocell dels espais agrícoles i els prats que es pot trobar per tot Catalunya, excepte les zones més altes dels Pirineus. Molt comú als voltants dels masos i als pobles petits. Abunda especialment a les planes cultivades de ponent. A l’hivern els estornells s’apleguen en espectaculars estols per dormir, tant en zones rurals com en places i jardins urbans.
Té una dieta molt variada. Consumeix una gran varietat de plantes, fruita (raïm, cireres i olives), però també molts insectes i cucs de terra.
És de costums molt gregaris i cria en colònies. Fa el niu en forats de les parets o sota les teules, en tota mena d’estructures i edificis. Més rarament cria als forats dels arbres. La posta és de 3 a 6 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
“Quin estornell!”: es diu d’Una persona viva, astuta.
POESIA
L’estornell és una plaga
a la vinya i l’olivar,
on endrapa de baldraga.
Mig camperol, mig urbà,
busca-raons, xarlatà,
gallard i actiu, no fa vaga
ni al joquer del canyissar.
Quan el sol, tranquil s’amaga,
en negres bandades va
i el seu so inquietant propaga:
xiulets de foll albardà.
Bell nom, nombrosa nissaga,
és una plaga, i una plaga
temuda pel terrassà.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
13ª Entrega OCELL AMAGAT nº 25: ALIGOT COMÚ
Període per respondre: de dijous 6 a dimecres 12 de març (fins 22 hores)
L’aligot comú (54 cm) és, a casa nostra, un rapinyaire comú i sedentari, tot i que, a l’hivern, a les zones més favorables – sobretot àrees conreades i pastures – es concentren exemplars provinents d’altituds més elevades o àrees molt boscoses, i també individus originaris del nord d’Europa, on l’espècie és migratòria.
Podem trobar aligots pràcticament a tot el país. Li agraden sobretot les àrees on es barregen conreus i pastures amb boscos, tant a terra baixa com a les muntanyes. Tot i que no nia a grans altituds, sí que puja a caçar a les landes i els prats alpins.
És un caçador diürn amb una dieta força variada, sobretot de mamífers com talpons, rates, ratolins i conills, però també d’altres vertebrats com amfibis, rèptils i ocells i invertebrats com llagostes i cucs de terra.
A principi de primavera la femella pon de 2 a 4 ous en un niu que la parella ha construït amb branques i ha folrat amb fulles verdes a la capçada d’un arbre, sovint proper al tronc principal. També pot refer nius d’anys anteriors, els quals, a força de d’afegir-hi branques, poden arribar al metre i mig de diàmetre. La incubació dura una mica més d’un mes, i els polls alimentats per ambdós adults, triguen a volar uns cinquanta dies.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Aligot: dit d’una persona alta i desmarxada.
POESIA
D’estirp aguilenca,
robust aligot,
planúries, muntanyes,
boscos i conreus
i costes rocoses
són els teus grans feus.
Coll curt, ales amples,
amb la cua oberta,
miolant planyívol
planes llargament,
sol o en companyia,
fent cercles pel cel.
Quiet i ben visible,
parat dalt d’un pal
estàs a l’aguait
del que es mou per terra,
i caus per sorpresa
damunt de les preses.
Perquè els camps neteges
de rosegadors
ets un rapinyaire
beneficiós.
(Cal que no ho oblidin
els mal caçadors,
perillosa raça
de depredadors.)
Celdoni Fonoll. “60 ocells comuns i rars”. Lynx Edicions
12ª Entrega OCELL AMAGAT nº 24:
Període per respondre: de dijous 20 de febrer a dimecres 5 de març (fins 22 hores)
ATENCIÓ! 2 setmanes
El xoriguer comú (33,5 cm) resideix tot l’any a casa nostra. En molts indrets és sedentari, però en algunes àrees de muntanya marxa després de la cria per hivernar a més baixa altitud. Ens arriben també exemplars forans durant l’hivern i el passos migratoris.
És el rapinyaire diürn més comú. El trobem arreu, tant a nivell de mar com a l’alta muntanya pirinenca, sempre que tingui indrets per fer-hi el niu i àrees obertes per a caçar com prats, estepes o conreus de tota classe.
Com tots els membres de la seva família, és un ocell caçador. Localitza les preses des de l’aire fent l’aleta (restant amb la cua oberta i movent rítmicament les ales però sense desplaçar-se), i després s’hi llança en picat per capturar-les. La seva dieta és molt variable: menja des de talpons i altres petits mamífers fins a grills o altres insectes, sargantanes, petits ocells, etc.
Cria en forats i lleixes de penya-segats tant de muntanya com marins, en tallats fluvials, en grans edificis com castells o esglésies, i també aprofita nius desocupats de còrvids. Generalment, durant el mes de maig fa la posta de 4 a 6 ous, que seran covats sobretot per la femella durant unes 4 setmanes. Un cop neixin, els pollets es quedaran al niu aproximadament 1 mes, fins que siguin capaços de poder volar.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Moixet, xoric, xoriguer gros.
Altres noms locals
POESIA
Sense vent o contra vent
fa l’aleta el xoriguer
falcó petit i valent-,
cel amunt i a camp obert.
Tot d’una es llança en picat
contra preses dissortades:
ocells i rosegadors,
i altra fauna més menuda,
que mata a tall de falcó
d’un cop de bec a la nuca.
“Qui, qui, qui” esgaripa i crida
prop del niu el xoriguer,
jugat i fent cabrioles
-ell, tan fort; altiu, sever-
quan el zel el fa fester
i per uns moments l’estova.
Celdoni Fonoll. “60 ocells comuns i rars”. Lynx Edicions
12ª Entrega OCELL AMAGAT nº 23: TORD COMÚ
Període per respondre: de dijous 20 de febrer a dimecres 5 de març (fins 22 hores)
ATENCIÓ! 2 setmanes
El tord comú (23 cm) és un ocell principalment hivernant. Entre octubre i març/abril n’arriben a grans quantitats procedents del centre i el nord d’Europa. També hi ha, però una població nidificant molt més reduïda.
Com a hivernant, és comú arreu i se’l troba en brolles, vores de bosc, conreus amb bardisses, fileres d’arbres i olivets. En canvi, com a nidificant és un ocell dels ambients forestals humits, principalment racons obacs de serres i muntanyes. Actualment, però està en expansió i cada cop es troben nius amb més freqüència a les comarques meridionals.
Menja molts invertebrats, com erugues, caragols i cucs de terra. Durant la tardor i l’hivern afegeix a la dieta fruits i baies, especialment olives.
Fa el niu a les capçades dels arbres o als arbustos, sovint a no gaire alçada. La posta és de 3 a 5 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
“Per Sant Macià, l’oreneta ve i el tord se’n va”:
sant Macià és el 25 de febrer.
“Horabaixa cauen els tord”:
cal esperar el moment oportú perquè s’esdevinguin les coses.
“Pardals, tords i estornells són mals ocells”:
ho diuen els pagesos perquè són ocells que se’ls mengen les collites.
POESIA
No sabem què diu el tord
ni si és un trobador clus,
un tonadillero obtús
o un maltractat cantautord.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
11ª Entrega OCELL AMAGAT nº 22: CUERETA BLANCA
Període per respondre: de dijous 13 a dimecres 19 de febrer (fins 22 hores)
La població de cuereta blanca (18 cm) és majoritàriament resident. A més de setembre al març ens arriben, per passar-hi l’hivern, moltes cueretes procedents del centre i nord d’Europa.
Es pot trobar per tot arreu, bé que durant l’època de cria esdevé molt escassa i manca a les comarques costaneres més meridionals. A la primavera i a l’estiu viu prop de l’aigua, en rius, basses, però també en granges o corrals de bestiar. Durant la resta de l’any es comuna per prats, pastures i, sobretot, pels arrossars i altres conreus de regadiu de la plana.
Menja molts invertebrats i insectes, però també petites llavors.
Fa el niu en cavitats entre roques, balmes, ponts o murs. També a les teulades o a les parets dels masos i les cases dels pobles. La posta és de 4 a 6 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Cuera, cueta, cuscueta, gafarda, pastorella, pastoreta, titina.
Altres noms locals
Rumbejant i fent més postures que una cuereta.
Narcís Oller (Figura i paisatge)
POESIA
Pastorella, pastoreta,
misteriosa senyoreta
esvelta, elegant, coqueta
que pastures, d’etiqueta,
al jardí, el camp, la placeta
sacsejant cap i cueta.
De cop t’alces, poc discreta,
entre espantada i mofeta
d’algun fals tret d’escopeta.
O potser és que vius distreta,
passant de déu i el banyeta,
amb volada prou desfeta
– és la cua, cuereta,
que et fa, volant, la punyeta?-
te’n vas, ondulant i dreta,
“ti-rit, ti-rit”, pastoreta.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
11ª Entrega OCELL AMAGAT nº 21: BERNAT PESCAIRE
Període per respondre: de dijous 13 a dimecres 19 de febrer (fins 22 hores)
El bernat pescaire (94 cm) és present tot l’any a Catalunya. La petita població resident, s’incrementa, des del mes de juliol i fins al mes d’abril, amb exemplars d’origen nòrdic.
A l’hivern i en migració se’ls troba pels ambients aquàtics arreu del país. A l’estiu, en canvi, és escàs, tot i que està en expansió. Fins fa pocs anys, l’única colònia de cria era al Parc Zoològic de Barcelona (iniciada el 1971 per individus escapats de les gàbies), però, a poc a poc, s’han anat instal·lant parelles tant a l’interior com al litoral.
Habita rius, llacunes, embassaments o aiguamolls, i fins i tot àrees cultivades lluny de l’aigua; a l’època de cria està lligat a les zones humides amb canyars o arbres de ribera, on bastir-hi el niu.
Caça una gran varietat d’animals: peixos, granotes, serps, insectes i petits ocells i mamífers. Sovint es queda a l’aguait vora l’aigua llargues estones, immòbil i amb el llarg coll encongit, fins que arriba el moment de disparar-lo endavant i encertar amb el poderós bec la incauta presa.
Sovint cria en colònies, de vegades amb altres espècies d’ardeids. Construeix el niu dins els canyars, fent una gran plataforma amb les mateixes canyes, o en les capçades d’arbres, fet de branques. Pon entre 3 i 5 ous, que la parella cova durant unes tres setmanes, i després crien els polls unes vuit setmanes més.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Bernat pescaire, / tira’t a l’aigua; / pesca un peix, / menja’t el greix.
Popular
POESIA
Bernat pescaire,
valent bernat,
pels aiguamoixos
vas, espigat,
sotjant els peixos,
plomall al cap
i bec de daga,
per omplir el pap.
Quan el vol alces,
coll arronsat,
potes esteses,
alacorbat,
enorme, passes
amb majestat.
Valent pescaire,
bernat, bernat,
so de trompetes
al camp negat.
Bernat pescaire,
valent bernat,
toca trompetes
de llibertat,
que ens malbaraten
veu, terra i blat.
Celdoni Fonoll. “60 ocells comuns i rars i de noms singulars”. Lynx Edicions
10ª Entrega OCELL AMAGAT nº 20: GARSA EURASIÀTICA
Període per respondre: de dijous 6 a dimecres 12 de febrer (fins 22 hores)
Com la major part de la població de garses, la garsa eurasiàtica (46 cm) és sedentària, tot i que durant la tardor i l’hivern alguns exemplars poden fer desplaçaments de curt abast.
És comuna per tot arreu; només manca a les zones més altes dels Pirineus. Viu en tota mena d’ambients oberts amb arbres o arbustos, com ara zones agrícoles, prats i també en parcs i jardins de pobles i ciutats. Antigament no se la trobava a les comarques més seques, però l’expansió dels regadius li ha permès colonitzar també aquestes zones del país.
Menja gairebé de tot: insectes, cargols, fruita, llavors. Així mateix, és una gran depredadora de nius, menjant-se els ous i els pollets. També s’alimenta sovint als abocadors.
Fa nius de branques tancats en forma de globus, que situa en arbres o arbustos. La posta és de 4 a 7 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Donar garses per perdius: enganyar, ensarronar.
Ésser més lladre que una garsa: ésser un lladregot.
Xerrar més que una garsa: xerrar molt.
Fer la garseta (a algú): fer-li la guitza, la punyeta.
POESIA
La garsa escridassa
l’enemic que passa,
grollera, arrogant,
astuta, insolent,
bella, elegant,
i desvergonyida.
De blanc va vestida
i negre brillant.
Lladregota pispa,
en temps de tardor,
les ametlles plenes
dels ametllerars
i les colga a terra
per quan vingui el fred.
Pro, distreta garsa,
oblida l’indret
on el rebost guarda i,
pagesa inconscient,
ametllers fa néixer
en llocs sorprenents.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
10ª Entrega OCELL AMAGAT nº 19: GAFARRÓ EUROPEU
Període per respondre: de dijous 6 a dimecres 12 de febrer (fins 22 hores)
El gafarró europeu (11,5 cm) es pot veure tot l’any perquè és un ocell resident, tot i que els que viuen en les zones més fredes poden desplaçar-se cap a indrets més temperats durant l’hivern. A més, de novembre a febrer n’arriben molts de migratoris procedents de l’Europa central.
Se’l troba per tot Catalunya, des de la vora del mar fins als boscos subalpins de pi negre als Pirineus. Viu en ambients molt variats, des dels forestals oberts fins a cultius o parcs i jardins amb arbres en pobles i ciutats. Li agrada molt criar al xiprers, però també abunda al fruiterars de regadiu (pomeres, presseguers) i als de secà (oliveres i ametllers)
Menja llavors de plantes herbàcies. Li agrada molt alimentar-se entre les herbes de les vores dels camins o les males herbes dels conreus.
Fa el niu a les capçades dels arbres i la posta és de 3 a 5 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
…li va ensenyar un niu
de gafarrons d’aquells més rossos…
Jacint Verdaguer,
“Lo rabeig”, Jovenívoles
POESIA
Dolç, xerrica el gafarró,
entre vol i saltiró,
lluint el cosset, bufó,
d’un groc-verd encantador.
Pro xerrica amb tant fervor
que se’t fa atabalador.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
9ª Entrega OCELL AMAGAT nº 18: VERDUM EUROPEU
Període per respondre: de dijous 30 de gener a dimecres 5 de febrer (fins 22 hores)
El verdum europeu (14,5 cm) el podem veure tot l’any. La població nidificant pot fer desplaçaments importants fora de l’estació reproductora. Així mateix, entre novembre i abril n’arriben força de migratoris procedents del centre i del nord d’Europa.
Li agraden els ambients forestals oberts, com vores de bosc i clarianes. És força comú als fruiterars, les plantacions d’oliveres i ametllers de les arbredes de ribera. També es troba en urbanitzacions, parcs i jardins urbans i fins i tot en aiguamolls litorals amb arbres isolats o arbustos. És comú a la terra baixa i la muntanya mitjana, i s’endinsa als Pirineus pels fons de les valls.
Menja tota mena de llavors de plantes silvestres, de marges de camins, males herbes dels cultius… Durant la primavera també consumeix insectes.
Basteix els nius a les capçades dels arbres o d’arbustos alts. Pon de 3 a 5 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
En algunes contrades s’anomena VERDEROL
Renegar com un verdum: Renegar molt
Tenir verderols al cap: ésser un capverd, tenir poc seny, somiar despert.
POESIA
“Rum-rum-rum.”
Verdeja el verdum
robust i elegant,
i el bosquet fragant
tot és un “rum-rum”.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
9ª Entrega OCELL AMAGAT nº 17: TALLAROL DE CASQUET
Període per respondre: de dijous 30 de gener a dimecres 5 de febrer (fins 22 hores)
El tallarol de casquet (12-15 cm) és una espècie resident.
És un ocell de matolls i arbustos, d’ambient mediterrani o de bosc de muntanya mitjana. El tallarol de casquet és sobretot abundant a les zones forestals humides.
La seva dieta varia segon l’època de l’any: a la primavera i l’estiu mengen sobretot invertebrats com escarabats, cucs, papallones, mosques o aranyes, mentre que a la tardor i l’hivern s’alimenten sobretot de fruits i baies silvestres.
La presència de tallarols se sol percebre pels insistents cants dels mascles quan, arribada la cria, marquen el territori. El niu és una cassoleta de fulles, brins d’herba i branquillons, ben amagat entre les branques d’arbres o arbustos, sovint amb punxes. La posta és de 3 a 5 ous, la incubació no arriba a les dues setmanes i els polls romanen al niu alimentats per ambdós adults entre deu i setze dies.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Busquereta de casquet (País Valencià)
Busqueret de capell (Illes Balears)
POESIA
Heus-ne aquí una bona llista:
la tallareta vulgar
la balear (abans sarda)
i també la cuallarga,
el tallarol de garriga,
el de casquet, el capnegre
i, ull polit, l’emmascarat.
No hi són pas tots al llistat,
pro aquest set, els més comuns
busquerets i busqueretes
del nostre allargat terrer,
formen un bonic estol
d’ocells petits i eixerits,
goig de brolles i bosquets.
Celdoni Fonoll. “60 ocells comuns i rars i de noms singulars”. Lynx Edicions
Dibuixos de l’Àlex Mascarell
8ª Entrega OCELL DIBUIXAT – 20 PUNTS BONIFICACIÓ “Nadal 2024”
Període per respondre: de dijous 19 de desembre a dimecres 29 de gener (fins 22 hores)
ATENCIÓ! 6 setmanes
8ª Entrega OCELL AMAGAT nº 16: PICA-SOQUES EURASIÀTIC
Període per respondre: de dijous 19 de desembre a dimecres 29 de gener (fins 22 hores)
ATENCIÓ! 6 setmanes
El pica-soques eurasiàtic és un petit ocell grassonet d’uns 14 cm de llarg.
El seu plomatge per sobre és gris blavós; per sota és marró clar amb tons rogencs als costats; té una franja negra que va del bec fins a cada costat del coll.
Les ales són grises. La gola és blanquinosa.
El bec és gris fosc i punxegut.
Les potes són curtes, de color marró groguenc; els dits tenen fortes ungles.
La cua és curta, de color gris blavós amb taques negres als costats i petites taques blanques que només es veuen quan l’obre.
Menja insectes, larves, aranyes i petits mol·luscs. També menja fruits secs com avellanes i glans que trenca colpejant-los amb el seu bec.
Fa el niu en forats de troncs d’arbres i en escletxes de roques o murs de pedra. De vegades aprofita els nius que han deixat els picots.
Té el costum de tapar el forat amb fang deixant només l’espai suficient per poder passar. A l’interior hi posa trossets d’escorça i fulles seques.
La femella pon 6-9 ous blancs amb punts marronosos i el cova durant 14 dies. Els pollets comencen a volar cap als 24 dies.
Viu en els boscos de la muntanya mitjana i l’alta muntanya.
En els llocs on no fa molt fred es queda sempre al mateix territori; en canvi dels llocs més gèlids emigra cap a zones més càlides de la terra baixa.
Vola d’arbre en arbre de manera ràpida. També baixa al terra i camina fent salts. Quan arriba al tronc d’un arbre clava les ungles a la fusta i grimpa per l’escorça tant cap amunt com cap per avall. De seguida que nota que és vist, s’amaga a l’altre costat del tronc.
Viu uns 3 anys.
És un excel·lent grimpador i és capaç de pujar pel tronc amb rapidesa i facilitat.
Ferran Turmo i Gort, mestre. (blocs.xtec.cat)
CANÇÓ INFANTIL
Al pati de l’escola
hi havia un ocellet, oé, oé!
Que es deia pica-soques
i feia el seu niuet, oé, oé!
Pica-soques, pica-soques,
Pica-soques pica bé.
Pica-soques, pica-soques,
Pica-soques pica bé.
8ª Entrega OCELL AMAGAT nº 15: MERLA COMUNA
Període per respondre: de dijous 19 de desembre a dimecres 29 de gener (fins 22 hores)
ATENCIÓ! 6 setmanes
La merla comuna (25 cm) és bàsicament sedentària, però durant l’hivern alguns exemplars poden fer desplaçaments cap a zones de clima més favorable, i també poden arribar alguns ocells migrants centreeuropeus.
És un ocell comú per tot el país, des de la costa fins als Pirineus. Manca només a les zones més altes del Pirineu i en algunes àrees on no hi ha ni arbres ni mates altes, com per exemple els arrossars del Delta de l’Ebre. Viu en tota mena d’ambients amb arbres o arbustos alts, preferentment si tenen sotabosc o mates espesses. Tolera força bé la presència humana, i per això està molt estesa a les zones urbanes, on viu als parcs i jardins, però també en patis i terrasses, només amb la condició que hi hagi una vegetació densa.
Menja tota mena d’invertebrats; li agraden molt els cucs de terra, però també els caragols, els llimacs, les erugues, etc.
Fa els nius als arbustos o als arbres, sovint a poca alçada. La posta és de 3 o 4 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Agafar una merla: emborratxar-se. “Aquest ha agafat una bona merla.”
POESIA
Xiuladora merla,
volant ras t’esmunys
entre les arbredes
o fas, mansa, el niu
en jardí ombradiu.
Juganera i tendra,
del bosc negra perla,
encisera merla.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
7ª Entrega OCELL AMAGAT nº 14: MOSQUITER COMÚ
Període per respondre: de dijous 5 a dimecres 18 de desembre (fins 22 hores)
ATENCIÓ 2 setmanes
El mosquiter comú (10-12 cm) és de formes arrodonides. Parts superiors bru olivàcies. Parts inferiors un xic més clares, amb flancs i laterals del pit sovint d’un to més cremós, però que contrasten poc amb les parts superiors. Cella, anell ocular i gola clars. Potes i bec molt foscos.
Cria en boscos humits amb sotabosc, des d’alzinars litorals fins a boscos subalpins i, des de fa poc , també en boscos de ribera de plana. Abundància màxima en caducifolis de muntanya mitjana. A l’hivern , canyissars i bardisses en aiguamolls, rius i canals, així com també en conreus mediterranis i a l’interior de pobles i ciutats , on no és rar observar-lo buscant pugó a les plantes dels balcons.
Discret durant el període reproductor, es deixa veure amb facilitat a l’hivern. Cria a la major part d’Europa. A l’hivern, només al sud i l’oest. A casa nostra tenim unes 80000 parelles.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Ull de bou (Illes Balears)
“Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears”. Lynx Edicions
7ª Entrega OCELL AMAGAT nº 13: GAVIÀ DE POTES GROGUES
Període per respondre: de dijous 5 a dimecres 18 de desembre (fins 22 hores)
ATENCIÓ 2 setmanes
El gavià de potes grogues (52-58 cm) és una espècie resident.
Robust. Blanc amb el dors gris i la punta de l’ala negra. Potes i bec grocs, amb taca vermella a la mandíbula inferior.
Nidifica en illots i penya-segats marins, sorrals amb vegetació, illes en zones d’aiguamoll i en edificis.
Molt lligat a l’activitat humana. S’alimenta sobretot als abocadors i en conreus. També depreda altres espècies, entre els quals els coloms de les ciutats, i segueix vaixells de pesca. Defensa ferotgement el seu territori.
És una espècie en expansió. Abundant al litoral i cada vegada més també en embassaments interiors. 30000 parelles. Principals colònies de cria a les Illes Medes i al Delta de l’Ebre amb unes 10000 parelles a cada lloc.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Gavinot argentat mediterrani (País Valencià)
Gavina (Illes Balears)
“Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears”. Lynx Edicions
6ª Entrega OCELL AMAGAT nº 12: TALLAROL CAPNEGRE
Període per respondre: de dijous 28 de novembre a dimecres 4 de desembre
(fins 22 hores)
El tallarol capnegre (13-14 cm) és una espècie resident.
És un ocell de matolls i arbustos, d’ambient mediterrani o de bosc de muntanya mitjana.
La seva dieta varia segon l’època de l’any: a la primavera i l’estiu mengen sobretot invertebrats com escarabats, cucs, papallones, mosques o aranyes, mentre que a la tardor i l’hivern s’alimenten sobretot de fruits i baies silvestres.
La presència de tallarols se sol percebre pels insistents cants dels mascles quan, arribada la cria, marquen el territori. El niu és una cassoleta de fulles, brins d’herba i branquillons, ben amagat entre les branques d’arbres o arbustos, sovint amb punxes. La posta és de 3 a 5 ous, la incubació no arriba a les dues setmanes i els polls romanen al niu alimentats per ambdós adults entre deu i setze dies.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Busquereta capnegra (País Valencià)
Busqueret capnegre (Illes Balears)
En general la fauna no depèn tant dels condicionaments climàtics com la flora i, per tant, es fa més difícil parlar d’una fauna pròpiament mediterrània. Això no obstant, hi ha alguns elements mediterranis característics, com els ocells del grup dels tallarols…
Ramon Folch, Lluís Ferrés, Miquel Monge
“La fauna mediterrània”, Mediterrània
POESIA
Moixonets de bec primet,
esvelts, fins, bellugadissos,
plomatge de tons suaus
i xerradissa diversa,
tallarols i tallaretes
donen vida a esbarzerars,
arbredes, jardins i parcs.
Celdoni Fonoll. “60 ocells comuns i rars i de noms singulars”. Lynx Edicions
6ª Entrega OCELL AMAGAT nº 11: PIT-ROIG
Període per respondre: de dijous 28 de novembre a dimecres 4 de desembre
(fins 22 hores)
Al pati de l’escola és un habitant força habitual.
El pit-roig (14 cm) el podem veure tot l’any. Durant els mesos hivernals n’arriven molts exemplars que provenen del centre i nord d’Europa.
En l’època de nidificació és un ocell forestal que evita les contrades més àrides, i manca per tant a les planes de Ponent i a les comarques meridionals tarragonines. Durant l’hivern, en canvi, s’estén i esdevé un dels ocells més comuns arreu del país. Viu en tota mena d’ambients amb presència d’arbres, com boscos, conreus, clarianes i vores de bosc o jardins urbans. És un dels ocells més freqüents en pobles i ciutats.
La seva dieta és variada: durant la primavera i l’estiu s’alimenta de petits invertebrats, i a la tardor i l’hivern menja molts fruits carnosos (baies)
Cria en zones amb força vegetació. Fa els nius en forma de cassoleta, a terra, ben amagats entre arbustos o bardisses. La posta és de 3 a 6 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
En algunes contrades s’anomena RUPIT
Magre com un rupit: Persona o animal molt magre (grassonet)
Pobre com un rupit o Més pobre que un rupit: persona molt pobra.
POESIA
Càndid, el pit-roig
arrupit rupit,
pobre i emmagrit-
repica monedes:
“tic-tic, tsip, tsissip”
o canta planyívol,
al bosquet, al marge,
al jardí adormit.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
5ª Entrega OCELL AMAGAT nº 10: MALLERENGA EMPLOMALLADA
Període per respondre: de dijous 21 a dimecres 27 de novembre (fins 22 hores)
La mallerenga emplomallada (11,5 cm) és resident i força sedentària, tot i que a la tardor i l’hivern pot realitzar, juntament amb altres mallerengues, petits moviment d’abast local.
La podem trobar pràcticament a totes les zones forestades, des de nivell del mar a 2000 metres d’altitud; només manca a les àrees més obertes de ponent, l’Empordà i el Delta de l’Ebre.
Viu en rouredes, alzinars i fins i tot en jardins, però el seu hàbitat principal són els boscos de coníferes, des de les pinedes de pi blanc de terra baixa fins als boscos muntans de pi roig i els alpins de pi negre.
La seva dieta varia segons l’època de l’any; a la tardor i l’hivern menja sobretot petites llavors de coníferes, mentre que a la primavera i l’estiu s’alimenta d’insectes i petits invertebrats que captura a l’escorça i entre les fulles dels arbres. Com altres mallerengues, té el costum d’emmagatzemar menjar en forats i escletxes de troncs.
La cria comença a finals de març o principis d’abril en les zones càlides del país, i fins atres setmanes més tard en les zones de muntanya més fredes. Nia en cavitats naturals dels arbres, en nius vells de picots o, fins i tot, excavant ella mateixa forats en la fusta vella; també accepta de bon grat les caixes niu. La posta és de 4 a 8 ous que la femella cova durant dues setmanes.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Capellanet (nom al País Valencià)
El capellanet és fàcilment distingible pel seu característic plomall al cap, com si s’haguera adormit sobre la molsa d’un tronc, i en el moment d’incorporar-se sobresaltat per les nostres veus, les fines plometes se li hagueren quedat encrestades. A contrallum, en les altures dels pins, aquests curiós pàrid aconsegueix una silueta inconfusible; de branquilló en branqueta, amb uns petits salts calculats, sovint amb algun insecte esparracat penjant del bec, el capellanet té un no sé què d’ocell baliga-balaga, impertinent i predicador.
Martí Domínguez
“Tres ocellets i mig”, Històries naturals
(El temps, 815, 25-31.1.2000)
POESIA
Mallerenga emplomallada,
valencià capellanet,
“zic, zic, zic” de branca en branca
sermoneges, belluguet;
o empaites alguna cuca
sense treure’t el barret.
Celdoni Fonoll. “60 ocells comuns i rars i de noms singulars”. Lynx Edicions
5ª Entrega OCELL AMAGAT nº 09: PINSÀ COMÚ
Període per respondre: de dijous 21 a dimecres 27 de novembre (fins 22 hores)
El pinsà comú (15 cm) és present tot l’any a Catalunya, però a la tardor s’hi afegeix una població molt nombrosa del centre i nord d’Europa que vé a passar-hi l’hivern. Aquests pinsans migratoris arriben a l’octubre i se’n tornen cap al març.
Durant l’hivern és un dels ocells més comuns i se’l pot trobar una mica pertot arreu, especialment en cultius, prats i vores de bosc. A l’època de reproducció viu en ambients forestals de tota mena.
Durant la primavera i l’estiu menja sobretot invertebrats, mentre que durant la resta de l’any es poden veure grans estols de pinsans cercant llavors per terra.
Fa el niu a les capçades dels arbres o en arbustos alts. La posta és de 4 a 6 ous.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
Alegre com un pinsà: persona alegre
Dur tanta carn com un pinsà: estar magre (prim)
Ésser poruc com un pinsà: tenir por
POESIA
Piteja el pinsà
alegre i feixuc,
missatger del fred,
rossinyol poruc.
El pinsà canta fent “bit-bit-bit” o “pit-pit-pit”, per això es diu que piteja. Arriba amb el fred, excepte al Pirineu i altres llocs alts, que hi és tot l’any. A la primavera i a l’estiu “fa el rossinyol” – per dir-ho com els ocellaires – quan refila. Té fama de poruc.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
4ª Entrega OCELL AMAGAT nº 08: COTXA FUMADA
Període per respondre: de dijous 14 a dimecres 20 de novembre (fins 22 hores)
La cotxa fumada (14,5 cm) és resident però amb marcades diferències en l’ocupació del territori, ja que a les zones d’alta muntanya és estival i a l’hivern baixa cap a la plana mediterrània i el litoral, on durant la migració i l’hivern (d’octubre a maig) també ens arriben exemplars de contrades més nòrdiques.
En època de cria viu sobretot a les muntanyes, on sovint la veiem a les teulades de pobles i masies; als Pirineus, s’hi ha trobat criant fins als 2700 m d’altitud. Li agraden els terrenys abruptes i els penya-segats; també pot ocupar hàbitats artificials com murs d’edificis i embassaments o pedreres. Menys abundant, però, també cria a terra baixa, com ara als jardins periurbans de Barcelona. Fora de l’època de cria està molt més repartida, en zones urbanes i rurals, conreus i fins hi tot estepes.
És un ocell insectívor que menja de tota classe de petits invertebrats que busca en escletxes de parets, entre les pedres i la vegetació o fent curtes volades des d’una talaia. També s’alimenta de fruits i llavors de diverses plantes.
La cria comença a finals d’abril o inicis de maig. El niu és una cassoleta de matèria vegetal, situada en forats i replans de parets rocoses o murs. La posta consta de 3 a 5 ous que cova la femella en dues setmanes. Els polls sovint abandonen el niu abans de poder volar.
CULTURA POPULAR I LITERATURA
L’aire era escàs i la diada llorda,
el sol ja començava a fer caliu;
a l’entreforc d’una prunera borda
una cotxa fumada feia el niu.
Josep Mª de Sagarra
“Elvira”, El mal caçador
POESIA
El fum l’ha ensutjada
d’un foc ancestral,
les ales cendroses,
rogenca la cua,
que mou, nerviosa,
cap baix i cap dalt.
(fragment)
Celdoni Fonoll. “60 ocells comuns i rars i de noms singulars”. Lynx Edicions
4ª Entrega OCELL AMAGAT nº 07: GAVINA RIALLERA
Període per respondre: de dijous 14 a dimecres 20 de novembre (fins 22 hores)
La gavina riallera (35–38 cm) és molt local i més aviat escassa durant la primavera i l’estiu. Per contra, esdevé força abundant entre el setembre i el març, quan grans quantitats de gavines procedents del centre i nord d’Europa, vénen per passar-hi els mesos freds.
Durant la tardor i l’hivern se la pot veure una mica pertot arreu en les planes i valls fluvials, tot i que és més comuna al litoral. Se la troba en aiguamolls, llacunes, rius, embassaments, llacs, cultius; també per tota la costa, però sense endinsar-se gaire enllà de la mar. Com a nidificant només es troba al delta de l’Ebre i a Ponent.
És un ocell de dieta molt variada, sovint comensal de l’home. Menja peixos seguint les barques de pesca, visita regularment cultius i abocadors; però també captura insectes, cucs de terra i tota mena de petits animals.
CULTURA POPULAR
“Quan la gavina fa el caragol, mestral remou” (Dita)
POESIA
Plana elegant la gavina
i té la veu riallera
perquè els pobles de marina
li canten una havanera.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
3ª Entrega OCELL AMAGAT nº 06: TUDÓ
Període per respondre: de dijous 7 a dimecres 13 de novembre (fins 22 hores)
El tudó (41 cm) el trobem durant tot l’any. Durant la tardor i l’hivern, entre setembre i abril, també arriben tudons migratoris per passar-hi l’hivern.
Es distribueix per tota mena d’ambients forestals, tant boscos densos com bosquines. És comú per tot el país, des del litoral fins als boscos subalpins d’avets i pins del Pirineus. Manca només al Delta de l’Ebre i és local i escàs a les planes cultivades amb oliveres i garrofers del migjorn. Mostra una certa predilecció per les rouredes i els alzinars, sobretot si tene a prop zones obertes o cultius.
Menja una gran varietat de brots de les fulles dels arbres, fruits i llavors. Pot cercar l’aliment tant a dalt dels arbres com a terra.
Fa el niu a les capçades dels arbres, a força alçada. La posta és de 2 ous.
CULTURA POPULAR
Gras com un tudó o més gras que un tudó: persona o animal gras.
POESIA
Aixec d’ales entre roures,
gras i esquerp passa el tudó
o remuga dins les heures
la monòtona cançó:
“Quan teeenia blat
no teeemia sac:
araaa que tinc sac,
araaa no tinc blat.”
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
3ª Entrega OCELL AMAGAT nº 05: CADERNERA EUROPEA
Període per respondre: de dijous 7 a dimecres 13 de novembre (fins 22 hores)
La cadernera europea (12 cm) la podem veure durant tot l’any, tot i que és més abundant durant la tardor i l’hivern, quan n’arriben moltes de migratòries del centre i del nord d’Europa.
És un ocell comú que es pot trobar arreu. Tot i que prefereix els ambients assolellats de terra baixa, també viu a les muntanyes, fins i tot al Pirineus. Viu en una gran varietat d’ambients forestals oberts, com jardins i cultius amb arbres.
Té una dieta granívora, i li agraden especialment les llavors dels cards.
Nidifica als arbres, rarament en arbustos alts. Els nius són cassoletes teixides d’herbes que els ocells lliguen fortament als branquillons. La posta és de 3 a 5 ous.
CULTURA POPULAR
Cadernera: persona que xerra molt i que és pretensiosa.
POESIA
La cardina amb alegria,
i sense saber harmonia,
combina la melodia
amb una total maestria,
i escampa la lletania
entre el card, la satalia,
el panical, la masia,
i el jardí de Rosalia.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
2ª Entrega OCELL AMAGAT nº 04: PUPUT COMUNA
Període per respondre: de divendres 1 a dimecres 6 de novembre (fins 22 hores)
La puput comuna (28 cm) és una au migratòria que ve al nostre país per reproduir-se i se’n va cap a l’Àfrica durant els mesos hivernals. Com que és molt primerenca, la podem veure ja a partir de finals de gener a Catalunya, on hi restarà fins a l’agost o setembre. Alguns exemplars poden estar-se durant tot l’hivern en els indrets de clima més suau.
S’estén arreu del país, excepte a les zones altes dels Pirineus. Com que no li agrada el fred, viu a la terra baixa i a la muntanya mitjana, on busca les solanes. Abunda sobretot en ambients rurals, en zones de mosaic entre conreus, clarianes de bosc, i masos o petits pobles. També se la pot trobar, encara que molt més escassa, en parcs i jardins de les ciutats.
CULTURA POPULAR
Tenir puput: tenir peresa
Semblar un niu de puputs: lloc desordenat i brut.
POESIA
Put fort el puput
cantant “pu-pu-put”,
vistós, crestallut
i renyant tossut
amb bec llargarut.
Pro el bon temps ha dut.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
2ª Entrega OCELL AMAGAT nº 03: MALLERENGA CARBONERA
Període per respondre: de divendres 1 a dimecres 6 de novembre (fins 22 hores)
La mallerenga carbonera (14 cm) és un ocell sedentari, i només els exemplars que viuen a les zones més fredes poden desplaçar-se cap a indrets de clima més suau durant l’hivern.
Es tracta d’un dels ocells més estesos de Catalunya, comú des del nivell del mar fins als boscos dels Pirineus. Com que és molt adaptable, es troba en tota mena d’ambients amb arbres o arbusts alts, boscos, bosquines, cultius arbrats, jardins i parcs urbans.
Insectívora, però durant la tardor i l’hivern també menja llavors, especialment menja pinyons. És un dels pocs ocells que es menja regularment les erugues de la processionària del pi.
CULTURA POPULAR
Xerrar com una mallerenga: xerrar molt.
POESIA
“Tot estiu!”, canta
la mallerenga grossa
i el cru febrer
el bec menut li glaça.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
1ª Entrega OCELL AMAGAT nº 02: TÓRTORA TURCA
Període per respondre: de dilluns 14 a dimecres 30 d’octubre (fins 22 hores)
Més gran que la tórtora europea, amb la cua més llarga i menys arrodonida; collar negre; meitat exterior de sota la cua de color blanc. (1)
La tórtora turca (33 cm) va arribar a Catalunya des de França entre els anys 1977–1980, i va anar ocupant tot el territori de terres baixes fins assolir la distribució actual. L’espècie és present a Catalunya durant tot l’any, essent més abundant a tota la franja litoral (exceptuant el delta de l’Ebre), seguida de les planes interiors (Lleida, Vic, Manresa i el Vallès). Per contra esdevé molt escassa a totes les zones muntanyoses, sobretot als Pirineus, on queda circunscrita als pobles de les valls. (2)
(1) Roger Tort Peterson i altres. “Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa”. Ed Omega.
(2) “Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009”. Lynx Edicions
1ª Entrega OCELL AMAGAT nº 01: PARDAL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 14 a dimecres 30 d’octubre (fins 22 hores)
El pardal comú (14,5 cm) és dels ocells més abundants i estesos de Catalunya. Manca només a les zones més deshabitades dels Pirineus, dels Ports, i d’altres muntanyes. És l’ocell comensal de l’home per excel·lència. Viu sempre associat als ambients habitats tant del medi rural com de les ciutats, on és un dels ocells més freqüents.
La seva dieta és variada. Principalment menja llavors, però també insectes, fruita i altres vegetals.
Normalment fa uns nius grossos dintre de tota mena de cavitats dels edificis, també en cavitats i esquerdes dels arbres, entre roques, als penya-segats. De vegades també a les capçades dels arbres o aprofitant nius d’altres espècies, com, per exemple, a dins de nius de cigonya o de garsa. Pon de 4 a 6 ous.
CULTURA POPULAR
Tenir pardalets al cap o Ésser un cap de pardals: il·lusionar-se fàcilment, no tocar de peus a terra, somiar despert.
Celdoni Fonoll. “Veus d’ocells”. Lynx Edicions
OCELL AMAGAT 2023-2024.
INICI DEL JOC (10 d’octubre de 2023)
FINAL DEL JOC (20 de juny de 2024)
25ª Entrega OCELL AMAGAT nº 50: GAVINA CORSA
Període per respondre: de dijous 13 a dimecres 19 de juny
La gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) és una espècie d’ocell de l’ordre dels caradriformes i una de les espècies de gavina més escasses del món.
- Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d’envergadura alar.
- Té el dors i les ales d’un gris clar. Aquestes darreres presenten una conspícua taca negra formada per la part terminal de les primàries externes.
- El bec és de color vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga (això la distingeix, a primera vista, de les altres gavines).
- Les potes són d’un gris verdenc.
- Iris fosc, amb anell orbital carmesí.
- El cap i el pit són d’un blanc pur.
Manté poblacions nidificants a les Balears, als Columbrets, al delta de l’Ebre i al delta del Llobregat, els efectius del qual sumen la meitat de la població mundial. Fora de les àrees de nidificació, aquesta gavina és molt escassa.
Fan el niu i hi ponen 2 ous, a l’abril-maig, en àrees sense gaire vegetació.
Pesca peixos i rarament menja carronya. S’alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges.
Viu a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia, però, en el cas de la colònia del Principat de Catalunya, s’ha adaptat a un terreny menys vertical, com ara el delta de l’Ebre.
Arriba a les àrees de cria durant els mesos de març i abril. A l’hivern és escassa.
La majoria deixa els llocs de cria i marxa més al sud, a la costa sahariana d’Àfrica, a hivernar, tot i que la resta es reuneix al delta de l’Ebre per mudar.
És una espècie en expandiment ja que a la dècada de 1960 només n’hi havia 1.000 exemplars i, actualment, es calcula que n’hi ha 10.000.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: GAVINA CORSA
Podràs sentir el seu cant o reclam
25ª Entrega OCELL AMAGAT nº 49: GAMBA ROJA COMUNA
Període per respondre: de dijous 13 a dimecres 19 de juny
La gamba roja comuna o gamba roja vulgar, (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zones humides dels Països Catalans, sobretot en pas.
- Fa 28 cm de llargària total.
- El color vermell de les seues llargues potes és molt característic.
- Ambdós sexes són iguals, amb el cos clapejat de negre i gris, la cua ratllada de negre i blanc i el carpó i unes grans franges alars de color blanc de neu, mentre que les puntes de les ales són fosques.
- El bec és vermellós, amb la punta negra.
Mengen insectes, cucs i matèria vegetal.
Es pot observar tant a les zones d’aigua dolça com a les salines i salabroses, on s’alimenta de petits invertebrats.
Viu a Europa i en una bona part d’Àsia. Als Països Catalans, nidifica al Rosselló, al Delta de l’Ebre, al Delta del Llobregat, a l’Albufera de València, al Baix Vinalopó (Santa Pola) i a Mallorca (tant a l’albufera d’Alcúdia com al salobrar de Campos).
És molt freqüent com a ocell de pas, integrat en grans estols, mentre que durant l’època de cria se’ls veu per separat. Als Països Catalans, a l’hivern i com a nidificant es pot considerar escàs.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: GAMBA ROJA
Podràs sentir el seu cant o reclam
24ª Entrega OCELL AMAGAT nº 48:
Període per respondre: de dijous 6 a dimecres 12 de juny
L’ànec cullerot, (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l’extrem en forma de cullera. Modernament ha estat inclòs en el gènere Spatula com a (S. clypeata).
Fa 51 cm de llargària i pesa entre 460 i 850 g. El mascle té el cap verd brillant, el pit blanc, el bec negre i l’abdomen castany. La femella es distingeix per tindre dues plomes blavoses a les ales. Bec ample i desmesurat, amb làmines molt desenvolupades que fa servir com a sedàs per a retenir la matèria animal i vegetal. El mirall és verd flanquejat de blanc i la part mitjana anterior de les ales ostenta un bonic color blau cel.
Nia en pocs llocs i de manera irregular (a la primavera i a l’estiu, pràcticament només es troba als deltes de l’Ebre i del Llobregat). Cerca llacunes d’aigua dolça o llacunes litorals per fer-hi el niu, cosa que té lloc a l’abril-maig. Seguidament, hi pondrà 8-12 ous que la femella haurà de covar al llarg de 24 dies. Els petits seran alimentats per la femella i, com passa en totes les espècies d’ànecs, són molt precoços i volen al cap de 40 dies.
El règim alimentari és variat, amb un ample component d’aliment d’origen animal. Molts autors el consideren un zooplantòfag que s’alimenta de puces d’aigua, caragolets i d’altres crustacis, bé que a l’hivern consumeix una bona quantitat d’arròs.
Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud, a Oceania i a l’Àsia del Sud. Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans (aiguamolls de l’Empordà, delta del Llobregat, Albufera de València, El Fondo, la llacuna d’Almenara i el delta de l’Ebre).
Sol arribar als Països Catalans el mes d’agost i l’increment d’exemplars continua fins al novembre, i se’n va a partir de mitjan gener.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC CULLEROT
Podràs sentir el seu cant o reclam
24ª Entrega OCELL AMAGAT nº 47: FREDELUGA EUROPEA
Període per respondre: de dijous 6 a dimecres 12 de juny
La fredeluga, (Vanellus vanellus) és un ocell limícola d’hàbits terrestres que s’observa a partir de l’època de pas i roman als Països Catalans durant el període hivernenc. Pertany al gènere de les fredelugues (Vanellus) i a la família dels caràdrids (Charadriidae).
És de mida mitjana i fa cap a 30 cm de longitud, per bé que la seva envergadura pot arribar a 70 cm.
L’ala plegada fa 234 mm, però és un ocell lleuger, puix que el seu pes no ultrapassa 250 g.
El tret que més el singularitza és la presència d’un llarg plomall erèctil, negre amb reflexos, que li corona el cap i que esdevé una continuació del negre capell. Els mascles mostren aquest plomall més llarg que les femelles.
El mantell i el dors de les ales exhibeixen tonalitats verdes iridescents que contrasten notablement amb les parts, inferiors, que són blanques nívies.
La gola i el pit són negrosos i formen un plastró. Els flancs del coll són blancs i la cara és negrosa, limitada superiorment per una ratlla o mostatxo i de la mateixa color.
Les ales són amples i arrodonides, úniques entre els limícoles. Les plomes primàries mostren tons negres, però les primàries més externes contrasten de les altres per presentar l’extrem tacat del blanc pur. Al dessota té una coloració blanca a la part interna i negra als extrems.
La cua és blanca i barrada, a l’extrem, per una franja negra ampla.
El batre d’ales és lent, desmanegat i pigre, però és alhora molt característic.
El bec és prim i no gaire llarg (com a molt ateny 28 mm).
Les cames no són gaire llargues (el tars pot fer vora 50 mm) i tenen tons rogencs.
El seu crit és planyívol i l’emet sempre quan, atemorida, aixeca el vol.
Volen aparentment desordenades i s’arremolinen abans de deixar-se caure sobre els conreus. Un cop a terra, pel fet de córrer i parar-se de cop amb la mirada fixa a terra, recorda els costums dels corriols.
Tret de l’època de cria, és gregària i es pot concentrar en estols de milers d’exemplars. Aquests esbarts poden ésser empesos per les condicions meteorològiques adverses (fred, neu, etc.), i aleshores poden ocupar noves localitats en una veritable invasió (invasió per fugues tèrmiques).
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: FREDELUGA EUROPEA
Podràs sentir el seu cant o reclam
23ª Entrega OCELL AMAGAT nº 46: FOTJA COMUNA
Període per respondre: de dijous 23 de maig a dimecres 5 de juny
La fotja, fotja comuna (Fulica atra), és una espècie d’ocell de la família dels ràl·lids, ordre dels gruïformes, comú a les zones humides dels Països Catalans.
Fa 36 – 42 cm de llargària.
- Plomatge gris negrós, amb un contrastat bec i escut frontal blancs. El marge posterior de l’ala és blanquinós, cosa que es distingeix quan aleteja corrent per sobre l’aigua en envolar-se.
- Potes de color verdós amb dits llargs i lobulats.
- Dits llargs i lobulats.
- Iris vermellós.
Ocupa zones aquàtiques obertes com llacs, llacunes i embassaments amb vegetació a les vores i de vegades rius lents. La seva distribució comprèn Europa, Àsia, Austràlia i Àfrica Septentrional. Als Països Catalans n’hi ha una gran població hivernant, a més de criar a molts indrets, com ara el Fondo d’Elx-Crevillent, el Delta de l’Ebre o els Aiguamolls de l’Empordà.
Fa un niu amb herba, sobre l’aigua, surant, ancorat en la vegetació. Pon 6 – 9 ous que cova 21 – 24 dies. Les cries, abandonen el niu poc després de néixer i romanen amb els seus pares unes 8 setmanes.
Principalment vegetals com raïls de plantes aquàtiques i tiges joves. Complementen la dieta amb algun insecte, mol·lusc, larva, cuc de terra o capgròs.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: FOTJA COMUNA
Podràs sentir el seu cant o reclam
23ª Entrega OCELL AMAGAT nº 45: ÀGUILA PESCADORA
Període per respondre: de dijous 23 de maig a dimecres 5 de juny
L’àguila pescadora, (Pandion haliaetus) és un rapinyaire que és l’única espècie del gènere Pandion i de la família dels pandiònids (Pandionidae), segons moltes classificacions.
La trobem distribuïda per tots els continents, excepte a l’Antàrtida; no obstant, a l’Amèrica del Sud l’hi trobem com a migradora no nidificant. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.Té la part superior de color marró fosc i la inferior blanca amb taques fosques.
- Fa uns 51-58 cm.
- Té una envergadura d’entre 152 i 167 cm.
- Quan vola mostra les ales llargues i anguloses, que bat lentament.
Els exemplars joves s’identifiquen per les taques marró clar del plomatge i, en general, per un to més pàl·lid. Els mascles adults es distingeixen de les femelles pel cos més prim i les ales més estretes. Són fàcils de distingir en veure una parella, però no tant amb individus solitaris.
S’alimenta exclusivament de peixos, que captura —tant a les zones humides com a la mar— llançant-se en picat. Des del seu lloc de guaita es llença contra l’aigua quan els peixos, com ara les truites o els lluços, es troben prop de la superfície, tant al mar com als embassaments o als rius. Durant l’atac no arriba a cabussar-se del tot i s’ajuda amb unes escates que té als dits amb ungles llargues i corbes. Aquesta modificació, com la del bec ganxut i la del dit extern, que té una bona mobilitat per fer més pressió, li serveixen per subjectar millor les seues lliscadisses preses.
Als Països Catalans és un ocell que pot observar-se en migració tant primaveral com tardorenca, a la costa i a l’interior. Encara que antigament hi criava, avui només ho fa a Mallorca, Cabrera i en algunes localitats costaneres del continent.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀGUILA PESCADORA
Podràs sentir el seu cant o reclam
22ª Entrega OCELL AMAGAT nº 44: POLLA D’AIGUA
Període per respondre: de dijous 16 a dimecres 22 de maig
La polla d’aigua, (Gallinula chloropus) és una espècie oportunista que es pot trobar en tota mena d’ambients aquàtics. Resisteix bé aigües notablement contaminades i amb força salinitat. Abans de l’entrada en funcionament de les depuradores d’aigües residuals, era pràcticament l’únic ocell propi de les zones humides que abundava al Bages.
La seva coloració és en general de color gris pissarra, amb el cap i coll més foscos i dues amples línies de color blanc en els flancs sota la cua. El bec és vermell, igual que l’escut facial, i amb la punta groga. Les extremitats inferiors són olivaciogroguenques, amb una taca vermella en els genolls. Els exemplars més joves són amarronats, i manquen de l’escut facial.
Consumeix una àmplia varietat de vegetals i petites criatures aquàtiques. S’alimenten sobre els miralls d’aigua, on es reuneixen en grups que van des de la parella fins a enormes esbarts de milers d’exemplars. Nien habitualment en època de pluges; el niu és una cistella, amb un sostre, construït en la vegetació densa. Pon de 4 a 8 ous, que són incubats durant aproximadament tres setmanes. Ambdós pares coven i peixen la cria.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: POLLA D’AIGUA
Podràs sentir el seu cant o reclam
22ª Entrega OCELL AMAGAT nº 43: ARPELLA COMUNA
Període per respondre: de dijous 16 a dimecres 22 de maig
L’arpella, arpella comuna o vulgar, (Circus aeruginosus) és un ocell de rapinya de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la zona temperada i subtropical d’Europa, Àsia Central i Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
D’un mig metre de llargada, d’ales i cua llargues, és de color cru amb taques rogenques al pit i al ventre, i collar i monyo groguencs.
Viu exclusivament a les zones de maresma. Nia en canyissars i caça pels aiguamolls i zones obertes dels voltants. Als Països Catalans n’hi ha unes 60 parelles reproductores, la majoria en zones humides de la plana de Lleida i de vegades en altres punts del litoral i a s’Albufera de Mallorca. Fins als anys 80 havia criat també al delta de l’Ebre i a l’albufera de València, dues zones que actualment només permeten observar-lo a l’hivern, quan se n’hi reuneixen molts exemplars hivernants procedents del centre d’Europa.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ARPELLA COMUNA
Podràs sentir el seu cant o reclam
21ª Entrega OCELL AMAGAT nº 42: FALCIOT NEGRE
Període per respondre: de dijous 9 a dimecres 15 de maig
El falciot negre,(Apus apus) és el falciot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà. S’alimenta d’insectes que caça al vol i, com tots els falcillots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passa la vida a l’aire, on no sols caça, sinó que fins i tot hi dorm i s’aparella. Només pon en l’època de reproducció, per fer el niu i criar els pollets. És migrant transsaharià.
Té les ales molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per a agafar-se quan aterra vora el niu, que sol construir en cavitats naturals de parets rocoses o en buits dels edificis. Aquesta anatomia, molt bona per a mantenir-se a l’aire, li dificulta envolar-se per si sol si arriba a caure a terra. Si trobem un falciot a terra, no proveu de llençar-lo a l’aire per veure si vola, doncs una caiguda li podria provocar danys irreparables. A Catalunya es pot trucar als Agents Rurals per a la seva recollida o portar-lo a un centre de recuperació.
És tot d’un color marró molt fosc, amb una taca clara a la gola, però observat contra el cel (que és on se’l sol observar sempre) sembla totalment negre. Sovint vola en grups, caçant i deixant anar crits aguts i sorollosos “xriiii”.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: FALCIOT NEGRE
FALCIOT PÀL.LID Podràs sentir el seu cant o reclam
21ª Entrega OCELL AMAGAT nº 41: ESPLUGABOUS
Període per respondre: de dijous 9 a dimecres 15 de maig
L’esplugabous(Bubulcus ibis) és una espècie d’ocell de la família dels Ardèids. El seu plomatge és de color blanc i d’alçada pot arribar als 52 cm. La seva aparença és de cos compacte, potes grises, bec de color groc i coll bastant curt (pel que fa a la família a la qual pertany), que sovint du recollit. És una espècie que en els últims anys s’ha estès cap al nord i que hiverna a Catalunya des dels anys setanta. Fins fa ben poc, aquesta espècie era difícil de veure fora del seu hàbitat natural (aiguamolls i albuferes), però en els últims anys el podem veure en pastures, conreus llaurats…
Tot i que l’hàbitat dels ardèids són les zones humides, l’esplugabous és, de la família, el menys aquàtic. Es troba principalment en pastures, arrossars, conreus llaurats i canals, sovint associat a ramats de bous, vaques o altres animals.
L’esplugabous va començar a viure amb els búfals d’aigua d’Àfrica, després va acompanyar animals domèstics, especialment les vaques i bous i s’ha estès per tot el món acompanyant els éssers humans i els seus animals domesticats. Adaptat originàriament a una relació comensal amb els animals grans herbívors, va canviar fàcilment al bestiar i als cavalls domesticats. Moltes poblacions d’esplugabous són migratòries i això ha ajudat a l’espècie a estendre’s per tot el planeta. L’espècie fins s’ha vist en diverses illes sub-Antàrtiques, incloent-hi Geòrgia del Sud, l’illa de Marion, les illes de Sandwich del sud i les illes d’Orkney del Sud. Una petita bandada de vuit ocells també va ser vista a les illes Fiji el 2008. A més de l’extensió natural, l’esplugabous s’ha introduït en algunes àrees. L’espècie va ser introduïda a Hawaii el 1959, i a l’arxipèlag de Chagos el 1955. També a les Seychelles i les illes Rodrigues (oceà Índic), però les temptatives d’introduir l’espècie a l’Illa Maurici van fallar. Uns exemplars també van ser alliberats pel zoo de Whipsnadea, Anglaterra, però l’espècie mai va establir-se, fins al 2008. Als llocs on els van introduir, ho van fer per combatre plagues del bestiar, ja que aquests ocells mengen paràsits dels animals que segueixen.
L’alimentació depèn de l’hàbitat. En zones humides, s’alimenta de granotes i petits peixos mentre que en pastures i conreus els coleòpters, ortòpters i altres invertebrats formen part de la seva dieta. També menja paràsits, com ara paparres o puces de les vaques i/o animals als quals segueix a la recerca d’aliments, menjant a la vegada insectes que els animals espanten mentre van caminant i pasturant.
En època de reproducció i festeig, les plomes de l’esplugabous (principalment en cap i pit) agafen una coloració groguenca molt característica, igual que les potes, que també s’aclareixen. Nia en colònies, en arbres i arbusts prop de llacs i rius, barrejat sovint amb altres espècies de martinets i fins i tot amb el bernat pescaire. Comencen a niar a partir de l’abril.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ESPLUGABOUS
Podràs sentir el seu cant o reclam
20ª Entrega OCELL AMAGAT nº 40: BALDRIGA MEDITERRÀNIA
Període per respondre: de dijous 2 a dimecres 8 de maig
La baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) és un ocell del gènere Puffinus de mida mitjana. Fan de 30 a 38 cm de llargada amb una envergadura alar de 76-89 cm. Té un aspecte més contrastat que la baldriga baleàrica amb la qual comparteix la distribució hivernal. A més almenys a Menorca hi ha híbrids de les dues espècies de baldriga. Cria en illes i penya-segats costaners de l’est i centre del Mediterrani, moltes hi hibernen però altres migren a l’oceà Atlàntic a finals d’estiu.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BALDRIGA MEDITERRÀNIA
Podràs sentir el seu cant o reclam
20ª Entrega OCELL AMAGAT nº 39: BOSCARLA DE CANYAR
Període per respondre: de dijous 2 a dimecres 8 de maig
La boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) és una espècie d’ocell de l’ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú. Viu a gairebé tota l’Europa temperada. Nia i és estiuenca a la península Ibèrica i a les Balears. Abunda al Delta de l’Ebre i a l’Empordà.
Mesura 13 cm de llargària. Té el dors castany (sense vions dorsals) i el ventre, la gorja i el pit blanquinosos, amb bandes ocràcies. Té una línia superciliar definida i poc contrastada.
Fonamentalment menja insectes però, a la tardor, també afegeix baies a la seua dieta. Es troba a les maresmes de l’interior i del litoral, també en basses i a les ribes dels rius. És típicament estival: arriba el mes d’abril i reprèn la migració des dels primers dies d’agost fins a la darreria d’octubre, mes durant el qual migren els joves de l’any.
El seu cant consisteix en estrofes grinyolants repetides dues o tres vegades. Nidifica prop dels rius, a la part interior de Catalunya. Fa el niu, en forma de cistell i suspès a les tiges de les plantes dels canyissars, durant el mes de maig. És una construcció fonda feta amb herbes seques entreteixides formant una copa característica i ben amagada. Al maig-juliol la femella pon 4-5 ous, que tots dos progenitors covaran durant 12 dies, el mateix temps que els novells necessitaran per aprendre a volar. És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BOSCARLA DE CANYAR
Podràs sentir el seu cant o reclam
19ª Entrega OCELL AMAGAT nº 38:
Període per respondre: de dijous 18 d’abril a dimecres 1 de maig
El corriol camanegre,(Charadrius alexandrinus) és un ocell estival que es pot considerar abundant als Països Catalans. És un limícola associat amb els ambients de platges marines, del gènere dels corriols (Charadrius), que forma part de la família dels caràdrids (Charadriidae) i l’ordre dels caradriformes (Charadriiformes).
- Fa 16 cm de llargària.
- Presenta el dors i el pili de color terrós, amb el front negre, vió ocular, bec i potes també negres, mentre que la resta del cos és de color blanc de neu; té una banda del mateix color en el coll, interrompuda a la seva part central.
- Taca alar negra.
- Té un coll molt gruixut, que fa que quasi no s’observi una discontinuïtat entre cap i cos.
La posta és a l’abril i el maig, i se’n detecten segones postes durant el mes de juny. Nidifica, en solitari o bé en reduïdes colònies, al llarg de la línia de la costa, menys en alguns indrets on, a causa de la pressió del turisme, s’ha vist obligat a traslladar el niu als camps erms de més a l’interior. Fa el niu en una petita depressió on diposita tres ous pintats que es confonen amb el medi i que són covats pels dos progenitors al llarg de 25 dies, i també tots dos s’encarreguen d’alimentar els petits, que després de 25 dies més aprenen a volar. De vegades empra restes diverses dipositades a la platja per les ones a fi de camuflar els ous.
Cria des del sud d’Europa fins al Japó, també al Perú, a Xile, al sud dels Estats Units i al Carib. Als aiguamolls, albuferes i en general, a les zones humides dels Països Catalans és possible d’observar-ne petits grups fins i tot a l’hivern. És relativament comú al delta de l’Ebre, al delta del Llobregat, als Salats i Muntanyans de Torredembarra, al Delta del Riu Foix de Cubelles, a Les Madrigueres del Vendrell i a s’Albufera de Mallorca, entre altres llocs.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CORRIOL CAMANEGRE
Podràs sentir el seu cant o reclam
19ª Entrega OCELL AMAGAT nº 37:
Període per respondre: de dijous 18 d’abril a dimecres 1 de maig
L’agró roig (Ardea purpurea) és una espècie d’ocell de la família dels ardeids.
L’agró roig és un ocell gros, de 70-90 cm d’alt (amb el coll estirat) i 110-145 d’envergadura amb les ales esteses. És lleugerament més petit que el bernat pescaire, de qui es pot distingir per la coloració més fosca, de tonalitats vermellenques o brunes del seu plomatge.
L’agró roig es troba amb freqüència al centre i sud d’Europa i a l’Àsia meridional i oriental. És un migrador que hiverna a l’Àfrica tropical.
L’agró roig cria en colònies en canyissars o en arbres propers a grans llacs, o bé en altres aiguamolls extensos.
S’alimenta de peixos, granotes, insectes i petits mamífers que pugui trobar en aigües poc profundes. Sovint, s’espera quiet fins que arriba la presa. Tendeix a estar-se entre els canyissars més que el bernat pescaire, sovint de manera discreta, tot i la seva mida.
Té un vol lent, amb el seu coll encongit. Això és una característica dels ardeids i els distingeix dels ciconids, de les grues i dels becplaners, els quals tenen el coll estirat.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: AGRÓ ROIG
Podràs sentir el seu cant o reclam
18ª Entrega OCELL AMAGAT nº 36: CAPÓ REIAL
Període per respondre: de dijous 11 a dimecres 17 d’abril
El capó reial (Plegadis falcinellus), és una espècie d’ibis, dins la família dels tresquiornitids (Threskiornithidae).
Es tracta d’un ocell de 55-65 centímetres de llarg i una envergadura de 88 a 105 centímetres, amb el coll i les potes llargues. El seu plomatge és fosc, entre marronós i porpra, amb reflexos d’una tonalitat verdosa a les ales. Varia entre l’hivern, l’estiu i el període nupcial. El bec és característicament llarg i recorbat.
El seu hàbitat natural són les zones humides i càlides, principalment litorals. Nidifica en els arbres o els canyissars, formant colònies o al costat d’agrons, becplaners i corbs marins. La femella pon tres o quatre ous, de color blau gris, en una posta anual. La incubació dura de tres a quatre setmanes.
S’alimenta principalment de peixos i granotes, tot i que la seva dieta pot incloure insectes i crustacis.
El capó reial és l’ibis més estès sobre la superfície terrestre, que es troba de manera esparsa a les regions càlides d’Àfrica, Europa, Àsia, Austràlia i les costes atlàntiques i caribenyes d’Amèrica. Hom considera que és originari del vell continent i que no fou fins al segle xix que migrà fins a les costes septentrionals de Sud-amèrica, i d’allà fins a les costes de Carolina del Nord.
A Catalunya, es considerava el 2010 com a nidificant recent al delta de l’Ebre i com a espècie en estat de conservació vulnerable, amb una població de 23 parelles, però ha augmentat espectacularment en els darrers 15 anys, i el 2015 ha passat de 200 a més de 2.000 exemplars, cosa en part afavorida pel fet que és una au que ha incorporat el cargol poma tacat, molt freqüent al delta, a la seva dieta. Se n’ha observat freqüentment als aiguamolls de l’Empordà i al delta del Llobregat, i més puntualment al Baix Ter, a l’estany de Sils, a la desembocadura de la Tordera, a la Torre d’en Dolça (Vila-seca) i fins i tot a Bellcaire d’Urgell.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CAPÓ REIAL
Podràs sentir el seu cant o reclam
18ª Entrega OCELL AMAGAT nº 35: ÀNEC CANYELLA
Període per respondre: de dijous 11 a dimecres 17 d’abril
L’ànec canyella (Tadorna ferruginea) és un membre de la família Anatidae.
Principalment viu des del sud-est d’Europa a la Xina central és migratori i hiverna al sud d’Àsia. Fa de 58–70 cm de llarg.
Als Països Catalans es pot presentar com a espècie accidental a final d’estiu.
És considerat sagrat pel budisme al Tibet i Mongòlia.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC CANYELLA
Podràs sentir el seu cant o reclam
17ª Entrega OCELL AMAGAT nº 34:
Període per respondre: de dijous 21 de març a dimecres 10 d’abril
El ballester comú, (Tachymarptis melba, anteriorment Apus melba), és un ocell de l’ordre dels apodiformes i més gros que el falciot negre.
- Fa 21 cm de llargària total i 55 d’envergadura alar.
- No és d’un color tan fosc com el falciot negre.
- La part inferior és blanca, menys la cua i la banda fosca pectoral.
- No presenta dimorfisme sexual.
Ambdós pares construeixen el niu enganxant amb llur saliva plomes, molsa i altres materials. Al maig-juny hi pondran 2 o 3 ous que covaran tots dos progenitors durant 20 dies i on, al llarg de 55-60 dies més, hauran de restar els pollets que en neixin. Cada any retornen al mateix niu.
Menja insectes i aràcnids atrapats al vol.
Es troba al sud d’Europa (des de Portugal fins a Bulgària) i a tot Àfrica. La seva àrea de cria principal està compresa entre Grècia i Alemanya.
- Als Països Catalans és un ocell estival: hi torna al març-abril, molt abans de la data de posta, i s’escampa per les zones més muntanyenques -encara que no arriba al Pirineu- on busca penya-segats per instal·lar-hi el niu. També aprofita construccions fetes pels humans, com són els ponts i alguns edificis. Pel setembre-octubre emigra a l’Àfrica a passar-hi l’hivern.
- És un ocell monògam, és a dir, que només s’aparella una vegada a la vida; també és molt sociable, car construeix el seu niu integrat en colònies.
- Bat les ales lentament, de 4 a 8 vegades per segon, però amb molta força: És audible per a una persona si es troba a proximitat. És un dels ocells més ràpids que pot arribar als 110 km/h.
Si bé sembla que la població que viu en el medi rural va minvant, en canvi la població que ho fa en el medi urbà va augmentant, de tal forma que el conjunt de la població es manté bastant estable.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BALLESTER
Podràs sentir el seu cant o reclam
17ª Entrega OCELL AMAGAT nº 33: ÀNEC XIULAIRE
Període per respondre: de dijous 21 de març a dimecres 10 d’abril
L’ànec xiulador eurasiàtic, ànec xiulador (Mareca penelope) és una espècie d’ocell de la família dels anàtids. És un ànec de superfície que no es reprodueix als Països Catalans. Modernament se l’ha inclòs en el gènere Mareca com (M. penelope).
El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Fa uns 45 cm i 71-80 d’envergadura alar.
- El mascle presenta el cap de color castany amb el pili molt clar, d’un color crema que, segons com hi toca la llum, sembla blanc. El pit és de color terrós rogenc amb el ventre blanc.
- La femella, com a la majoria de les espècies d’ànecs, és bruna.
- El bec és blavenc amb la punta negra.
S’alimenta de vegetals que pot agafar dins o fora de l’aigua. Menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys.
Es troba a les aigües lliures, tant dolces i salabroses com marines.
Nia a Escandinàvia i hiverna al sud d’Europa. És un ànec migrant que es pot observar amb facilitat a les zones humides dels Països Catalans a l’hivern (Delta de l’Ebre i Delta del Llobregat, però a les Balears és un ànec poc abundant).
Arriba als Països Catalans pel mes d’octubre i roman fins al març, malgrat que aquestes dates poden presentar petites variacions.
Mentre vola, el mascle emet un xiulet agut i es mou sempre en grupets.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC XIULAIRE
Podràs sentir el seu cant o reclam
16ª Entrega OCELL AMAGAT nº 32: BALQUER
Període per respondre: de dijous 14 de març a dimecres 20 de març
El balquer, (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l’ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.
- Fa 19 cm de llargària total.
- Té un cap truncat molt característic, proveït d’una línia superciliar molt marcada.
- Presenta un principi de cresta.
- Bec més llarg i més robust que d’altres ocells semblants.
- És de colors bruns semblants a la de la boscarla de canyar i, per sota, és blanc vermellós.
- Té la cua més ampla que la boscarla de canyar.
- No presenta dimorfisme sexual.
Comença a nidificar a mitjan maig, després de construir un niu entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua i semblant al de la boscarla de canyar: en forma de copa i subjectat a les tiges de les plantes aquàtiques. El volum de la posta va de 3 a 6 ous, que la femella covarà al llarg de 13-15 dies, després dels quals encara manquen 12 dies perquè els novells deixen el niu. És probable que alguns exemplars efectuïn una doble posta.
Ocupa qualsevol zona que presenti canyissos o canyes, i, així, nidifica a totes les zones palustres dels Països Catalans, fins i tot a la part interior del Principat de Catalunya, aprofitant els marges dels rius i els embassaments existents.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BALQUER COMÚ
Podràs sentir el seu cant o reclam
16ª Entrega OCELL AMAGAT nº 31: CABUSSÓ COLLNEGRE
Període per respondre: de dijous 14 de març a dimecres 20 de març
El cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), és un ocell aquàtic que es troba a tots els continents amb l’excepció d’Austràlia i l’Antàrtida.
Aquest cabussó fa 28–34 cm de llarg. L’adult és inconfusible a l’estiu amb el cap i el coll negres i amb un plomatge de la part auricular groc.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CABUSSÓ COLLNEGRE
Podràs sentir el seu cant o reclam
15ª Entrega OCELL AMAGAT nº 30: AGRÓ BLANC
Període per respondre: de dijous 7 de març a dimecres 13 de març
L’agró blanc, (Ardea alba) és un ocell de la família dels ardèids.
Fa fins a 90 cm d’alt i l’envergadura de les ales arriba fins a 1,90 metres. La longitud del bec és una mica variable. El plomatge és sempre blanc. En els mascles, en l’època d’aparellament la meitat superior del bec és negra i la inferior de color groc i a l’hivern i en els exemplars joves és totalment groc. Amb plomatge nupcial llueixen al dors unes fines plomes ornamentals que sobresurten una mica de la cua. La pell del voltant dels ulls és d’un color verd grogós i l’iris dels ulls és de color groc sofre. Les potes són negres i els dits d’un color verdós tirant a negre.
L’agró blanc s’instal·la en zones aquàtiques redejades de canyissars, riques en peixos i amb escassa vegetació arbòria i aigües tranquil·les.
S’alimenta de peixos, insectes aquàtics, ratolins, musaranyes i pollets que busca preferentment en aigües poc profundes de llacs i llacunes, camps inundats d’arròs i aiguamolls. Durant l’època de cria poden allunyar-se fins a un radi de 15 km del niu per a buscar l’aliment i en zones on la fauna terrestre és molt abundant, poden romandre fins i tot lluny de l’aigua. Els peixos els pesca des de la vora de l’aigua i pot arribar a pescar preses de mida prou gran com per a ser incapaç d’engolir-los.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: AGRÓ BLANC
Podràs sentir el seu cant o reclam
15ª Entrega OCELL AMAGAT nº 29: CORRIOL ANELLAT GROS
Període per respondre: de dijous 7 de març a dimecres 13 de març
El corriol gros o picaplatges gros i passarius a les Balears (Charadrius hiaticula) és una espècie d’ocell de l’ordre dels caradriformes més gros que el corriol petit, molt actiu i de vol ràpid.
- Fa 19 cm de llargària i 35-41 cm d’envergadura alar.
- Pes 54 -75 grams.
- Té de 5 – 10 anys de vida.
- Té el cap blanc i negre, amb una taca negra que comença al bec -que és de color groc amb la punta negra- i segueix fins a darrere de l’ull.
- Té les potes de color groc.
- També es diferencia del corriol petit en la franja alar blanca que aquest no mostra en vol.
- Li agrada volar en bandades.
Viu a tota la costa atlàntica, i part de la mediterrània, europea i de l’Àfrica del Nord. Cria a Euràsia, Grenlàndia, nord-est del Canadà i la costa atlàntica europea fins als Països Baixos i les Illes Britàniques. Hiverna a la península Ibèrica (sobretot a Andalusia i a la costa de la Mar Cantàbrica). També n’hi ha a les Canàries.
Al Principat de Catalunya i a les Balears només el veiem a vegades, a la costa, en migració. Se’n poden trobar alguns que hivernen a les platges, maresmes o llocs semblants del Delta de l’Ebre i, molt de tant en tant, en marges de rius.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CORRIOL ANELLAT GROS
Podràs sentir el seu cant o reclam
14ª Entrega OCELL AMAGAT nº 28:
Període per respondre: de dijous 29 de febrer a dimecres 6 de març
El corb marí emplomallat, corb marí o cagaire a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Phalacrocorax aristotelis) és un ocell molt semblant al corb marí gros però de mida més petita.
Ateny els 68-78 cm de llargària total i 95-110 cm d’envergadura alar. Pesa lleugerament per damunt dels 2 kg. És negre i, en comparació amb el corb marí gros, més verdós i sense les taques blanques a la cara. Té el coll llarg i fi, el cap petit, la cua llarga i en forma de falca, les ales curtes i arrodonides.El bec té una tonalitat groga que en plomatge nupcial és més visible i intens. Els exemplars joves triguen tres anys a completar el plomatge d’adult. En època de zel té un plomall verd damunt el cap. No presenta dimorfisme sexual.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CORB MARÍ EMPLOMALLAT
Podràs sentir el seu cant o reclam
14ª Entrega OCELL AMAGAT nº 27: CORB MARÍ GROS
Període per respondre: de dijous 29 de febrer a dimecres 6 de març
El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és una au de la família dels corbs marins que s’observa amb relativa freqüència a les zones humides i a la costa dels Països Catalans, sovint mentre s’eixuga les ales en una postura característica.
- Mida gran (91 cm).
- Plomatge negre tret dels laterals de la cara i sota el bec, on apareix un gran floc groc.
- Els joves són més terrosos, amb parts inferiors clares.
- Bec, sempre gris.
S’alimenta de peixos plans i espinosos que ingereix en abundància.
A Catalunya es pot observar de setembre a abril a la pràctica totalitat de les zones humides, tant insulars com continentals. Malgrat haver estat constatada la seua reproducció a les Illes Medes, és un hivernant regular al territori català.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CORB MARÍ GROS
Podràs sentir el seu cant o reclam
13ª Entrega OCELL AMAGAT nº 26:
Període per respondre: de dijous 22 de febrer a dimecres 28 de febrer
L’ànec griset (Mareca strepera), conegut de vegades com a ascle al País Valencià, és un ànec de superfície que als estanys catalans només hiverna.
Fa 45 cm de llargària i 78-90 d’envergadura alar.
Taca blanca a la part posterior de l’ala i que correspon al mirall (aquest s’observa bé en vol i està format per l’esmentada taca flanquejada de negre i amb una franja terrosa rogenca a la part superior).
El mascle és de color gris, amb el pit jaspiat de blanc i la part inferior de la cua de color negre.
La femella té el característic plomatge críptic i l’habitual taca alar blanca.
Les potes d’ambdós sexes són de color groc ataronjat.
Nia a l’est europeu i a les Illes Britàniques. Folren els nius amb fulles seques, plomes, joncs marítims (Juncus maritimus), salicòrnia i altres materials. Pel maig ponen els 8 o 17 ous corresponents, que són covats únicament per la mare, i també només la mare s’encarregarà d’alimentar els pollets, que volaran al cap de set setmanes.
És un ànec poc enèrgic, que es confon entre els estols d’altres espècies (sovint, entre els ànecs collverds). Necessita quantitats d’aigua que continguin prats submergits per a poder alimentar-s’hi (només li serveixen les aigües que tenen un màxim de 20-40 cm de fondària, perquè, sent un ànec de superfície, tota la vegetació que es trobi a més profunditat, quedarà fora del seu abast)
Arriba pel setembre i torna a migrar al febrer, si bé en algunes zones resten individus que aconseguiran reproduir-se (això ha passat al delta del Llobregat i a la llacuna del Fondo, mentre que el delta de l’Ebre, amb unes 200 parelles, ocupa el primer lloc amb diferència).
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC GRISET
Podràs sentir el seu cant o reclam
13ª Entrega OCELL AMAGAT nº 25:
Període per respondre: de dijous 22 de febrer a dimecres 28 de febrer
El corriol anellat petit, corriolet, corriol petit, picaplatges petit o tiroril·lo menut i passarius a les Balears és un ocell migrant i estival als Països Catalans, on és típic de les riberes nues i platges de còdols i bancs de sorra propers als rius.
Presenta un clar disseny sense marques patents a les ales. A la cua té una banda central fosca i marges blancs, tret ben visible en vol. Coloració bruna terrosa pel damunt i blanc pur pel dessota, mostra molt clarament la banda pectoral fosca i el collaret blanc. El cap té una careta negra que contrasta bé els anells oculars grocs (només visibles de prop o a la mà) i una barra negra al front que uneix la part davantera dels ulls, deixant una taca característica blanca just per sobre dels narius. Cames rosa pàl·lid o de color carn que el diferencien d’altres corriols, que les tenen grogues o negres. No presenta dimorfisme sexual.
S’alimenta d’invertebrats aquàtics i del llot (aràcnids, mol·luscs, insectes i llurs larves).
Es comença a observar pel març, i per l’abril ja es veuen instal·lats en petites colònies, sempre properes al curs d’algun riu o bassa, formades per no gaires parelles.
És molt conegut per les estratagemes que empra per a no donar a conèixer l’emplaçament del niu o dels pollets, com la de fingir-se ferit i caminar bo i arrossegant l’ala davant l’observador, al qual enganya fàcilment si no està advertit.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CORRIOL ANELLAT PETIT
Podràs sentir el seu cant o reclam
12ª Entrega OCELL AMAGAT nº 24: BECPLANER
Període per respondre: de dijous 15 de febrer a dimecres 21 de febrer
El becplaner és una espècie d’ocell de la família Threskiornithidae, àmpliament distribuïda per Euràsia. És un ocell gran, ja que fa entre 80 i 93 centímetres de llarg i té una envergadura alar d’entre 120 i 135 centímetres.
El plomatge és blanc del tot, encara que els individus joves tenen plomes negres a la punta de les ales. Sobre el cap tenen una cresta que de vegades passa inadvertida. El bec és llarg, pla i de punta ampla, de color rosaci en els joves i negre en els adults, amb una taca groga a la punta. Les potes són negres i es veuen en vol esteses cap enrere.
Habita en zones de pantans, llacs d’aigües poc profundes i salines. Té una àmplia distribució: des de la Península Ibèrica fins al Japó, passant per l’Àfrica. És una au migradora, que passa els hiverns a l’Àfrica. A Europa, es troba sobretot a la zona dels Balcans, Itàlia i l’est de la Mediterrània en general. Un gran nombre d’aquestes aus passen l’hivern en els estuaris dels rius Souss i Massa, al Marroc.
A l’estat espanyol, és estrany veure-la i només hi ha una població resident tot l’any a Doñana. Hiverna a riu Guadalhorce, el delta de l’Ebre i la ria d’Arousa.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BECPLANER
Podràs sentir el seu cant o reclam
12ª Entrega OCELL AMAGAT nº 23: ÀNEC CULLEROT
Període per respondre: de dijous 15 de febrer a dimecres 21 de febrer
L’ànec paleter, ànec cullerot, cullerot, cullerer, cullerassa, cuer o coer i bec d’espàtula (Anas clypeata) és un ànec de superfície que es distingeix pel gran bec eixamplat a l’extrem en forma de cullera.
Fa 51 cm de llargària i pesa entre 460 i 850 g. El mascle té el cap verd brillant, el pit blanc, el bec negre i l’abdomen castany. La femella es distingeix per tindre dues plomes blavoses a les ales. Bec ample i desmesurat, amb laminetes molt desenvolupades que fa servir com a sedàs per a retenir la matèria animal i vegetal. El mirall és verd flanquejat de blanc i la part mitjana anterior de les ales ostenta un bonic color blau cel.
Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica. Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans (aiguamolls de l’Empordà, delta del Llobregat, Albufera de València, El Fondo, la llacuna d’Almenara i el delta de l’Ebre).
Sol arribar als Països Catalans el mes d’agost i l’increment d’exemplars continua fins al novembre, i se’n va a partir de mitjan gener.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC CULLEROT
Podràs sentir el seu cant o reclam
11ª Entrega OCELL AMAGAT nº 22:
Període per respondre: de dijous 1 de febrer a dimecres 14 de febrer
El cabussó emplomallat o cabrellot o soterí gros o cabussell és una espècie d’ocell de l’ordre dels podicipediformes corrent als Països Catalans. Nom vernacle al Delta del Llobregat: cabussaire gran. Conegut al Baix Ebre com a cabrella.
Fa 46-51 cm de llargària i 59-73 d’envergadura alar.
Té el coll llarg i blanc i, a l’estiu, té al costat del cap blanc i vermell, dues tofes de plomes groguenques o fosques en forma de banyes, les quals desapareixen a l’hivern.
El dors és de color bru, i el ventre, blanc.
No tenen dimorfisme sexual.
Els exemplars immadurs tenen el cap ratllat de negre i blanc (recorda el disseny de la zebra) que els fa fortament críptics.
Nia en gairebé tot Europa. Construeix una plataforma flotant en aigües de fins a 40 cm de fondària, envoltades de canyís, on pon de 3 a 6 ous de color blanc o terrós, a l’abril-juliol, que coven, mascle i femella, durant 28-30 dies. Quan els progenitors abandonen el niu cobreixen els ous amb algues i d’altres vegetals (aquesta activitat acompleix una doble funció: per un costat, impedeix el refredament dels ous i, per l’altre, els camufla i els fa passar desapercebuts davant els possibles depredadors). Els pollets comencen a capbussar-se a les 6 setmanes i és molt freqüent que algun dels dos adults transporti durant un període més o menys llarg les cries sobre el dors.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CABUSSÓ EMPLOMALLAT
Podràs sentir el seu cant o reclam
11ª Entrega OCELL AMAGAT nº 21:
Període per respondre: de dijous 1 de febrer a dimecres 14 de febrer
El becadell comú és una espècie d’ocell de l’ordre dels caradriformes que, als Països Catalans, és abundant en migració i durant l’hivern.
Fa 25 cm de llargària total i 39-45 cm d’envergadura alar.
Cos rodanxó i postura acotada.
La femella pesa al voltant de 115 g i el mascle 130.
Té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies i que el fa dissimular entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls.
Al cap són molt visibles una sèrie de ratlles negres.
Ventre blanc.
Bec molt llarg (el dels mascles fa 60-70 mm i el de les femelles 64-73), prim i recte.
Ales punxegudes.
Potes curtes.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BECADELL COMÚ
Podràs sentir el seu cant o reclam
10ª Entrega OCELL AMAGAT nº 20: CABUSSET COMÚ
Període per respondre: de dijous 25 de gener a dimecres 31 de gener
El cabusset, anomenat cabussonet o soterí petit a les illes i setmesó al País Valencià, malgrat els seus hàbits aquàtics i la convergència adaptativa que això comporta en els ocells d’aquest medi, cal distingir-lo dels ànecs, amb els quals no l’uneix cap vincle sistemàtic.
És fàcil de diferenciar de la resta de cabussaires pel fet de no presentar, en cap època de l’any, marques o dissenys cromàtics cefàlics. Semblantment a com succeeix a la resta d’Europa, és el més abundant dels cabussaires als Països Catalans.
En plomatge nupcial, els adults llueixen el coll i la cara castanys rogencs i el cap i el mantell bru negrós. Destaca el bec, gruixut i punxegut, negre i amb la punta més clara, que s’implanta en unes comissures groguenques molt conspícues.
Veient l’estructura dels peus, hom s’adona de la diferència amb els ànecs, puix els cabussets presenten uns lòbuls de pell al costat dels dits i no una membrana interdigital com els anseriformes.
L’estructura de la part final del cos, més aplanada i sense cua aparent, li dona un aspecte rodanxó, la qual cosa acaba de perfilar els trets discriminadors de l’ocell.
La veu és una mena de trinat que sona com un renill sentit de lluny.
És sedentari i sotmès a moviments hivernals, essent aleshores quan és més fàcilment observable, car estem parlant d’un ocell molt discret, reservat i amagadís en època de cria, durant la qual passa extraordinàriament desapercebut.
És repatani a volar i, quan ho fa, és sempre en curtes volades.
Pot instal·lar-se i niuar en aigües estancades molt variades, des d’un petit bassiol, una bassa de reg o la tolla de riera, fins a basses grans artificials, sempre amb vegetació aquàtica o de ribera.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CABUSSET COMÚ
Podràs sentir el seu cant o reclam
10ª Entrega OCELL AMAGAT nº 19: ÀNEC BLANC
Període per respondre: de dijous 25 de gener a dimecres 31 de gener
L’ànec blanc o ànnera blanca és un ànec de superfície de l’ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.
Fa uns 60 cm. Plomatge blanc amb el mirall verd. El cap i el coll també són verds.
El mascle té el bec vermell amb una excrescència, també vermella, al damunt.
Llueix un davantal marró.
La femella és quelcom més petita que el mascle.
Nia en diversos punts d’Europa (des d’Escandinàvia a la Mar Negra).
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC BLANC
Podràs sentir el seu cant o reclam
9ª Entrega OCELL AMAGAT nº 18: CAMALLARGA COMÚ
Període per respondre: de dijous 18 de gener a dimecres 24 de gener
El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero (cadell al gironès) (Himantopus himantopus), és un ocell que sembla una cigonya en miniatura. Esvelt i d’aspecte fràgil, és nombrós per totes les zones humides dels Països Catalans.
Fa 37 cm de llargària.
Té ales negres, bec negre i potes vermelles o de color rosat, exageradament llargues.
El coll és llarg.
El coll i el cap són blancs amb més o menys dibuix negre, i tot i que els mascles tendeixen la tenir-los més negres i la femella més blancs, aquest tret és massa variable per permetre identificar els sexes amb seguretat.
En vol se’l distingeix per les ales punxegudes, negres tant per sobre com per sota, el coll estirat i les potes que sobresurten molt pel darrere.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CAMALLARGA COMÚ
Podràs sentir el seu cant o reclam
9ª Entrega OCELL AMAGAT nº 17: BERNAT PESCAIRE
Període per respondre: de dijous 18 de gener a dimecres 24 de gener
El bernat pescaire, agró gris, agró d’hivern, bernat de s’alga a les Balears, bernat pescador a les Terres de l’Ebre, aïro a l’Alguer i garsa reial o agró blau al País Valencià i auró blau, auró gris i agró reial a les Balears, capó d’aigua (a Girona) (Ardea cinerea), és un ocell de grans dimensions de l’ordre dels ciconiformes i de la família dels ardeids. Pot arribar al metre d’alçada i presenta un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l’època reproductiva.
En l’actualitat, és una espècie amb molta presència i que es troba en expansió, ja superada una important davallada en molts indrets.
La seva alimentació és principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BERNAT PESCAIRE
Podràs sentir el seu cant o reclam
8ª Entrega OCELL AMAGAT nº 16: BEC D’ALENA
Període per respondre: de dijous 11 de gener a dimecres 17 de gener
El bec d’alena comú, anomenat primavera o llesna al País Valencià, és una gràcil au blanca i negra de l’ordre dels caradriformes, molt present tot l’any a les zones humides del Llevant de la Península Ibèrica.
Fa 40-43 cm de llargària total. Palmípede. Plomatge gairebé completament blanc, amb bandes negres de contrast. El bec llarg i característicament corbat cap amunt. Les potes són llargues, d’un color blau grisós i amb els dits units per una membrana interdigital.
Als Països Catalans, cria al delta de l’Ebre, a les salines de Santa Pola (Baix Vinalopó) i a Mallorca, on n’hi ha unes poques parelles al salobrar de Campos. Instal·la el niu, que és una petita depressió en el terreny, prop d’alguna planta, entre matolls de les riberes dels aiguamolls o al descobert, sobretot en llocs salabrosos o en salines.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BEC D’ALENA
Podràs sentir el seu cant o reclam
8ª Entrega OCELL AMAGAT nº 15: CUERETA TORRENTERA
Període per respondre: de dijous 11 de gener a dimecres 17 de gener
Mesura 18-21 cm de llargària i 29 cm d’envergadura alar. És de color blau-grisenc per sobre i groc per sota. És la cuereta que té la cua més llarga (fa 9 cm de llargada), i és de color negre amb les rectrius externes blanques. A l’estiu, el mascle ensenya la gola negra i a l’hivern la té blanca.
Cria a l’Europa temperada, Àsia i Àfrica del Nord. És sedentària a les zones de clima més suau de l’Europa Occidental. A Catalunya és un ocell sedentari. També venen a hivernar de França i Suïssa, que se sumen als individus catalans que deixen les muntanyes per ocupar les llacunes de la terra baixa. A la muntanya es nodreixen amb insectes i quan baixen a la costa ho fan amb petits mol·luscs principalment.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CUERETA TORRENTERA
Podràs sentir el seu cant o reclam
7ª Entrega OCELL DIBUIXAT – PUNTS BONIFICACIÓ “Nadal 2023”:
Període per respondre: de dilluns 19 de desembre a diumenge 15 de gener
Ocell dibuixat nº 1: bitó comú, nº 2: capó reial, nº 3: polla blava comuna, nº 4: flamenc rosat,
nº 5: xibec cap-roig, nº 6: ànec blanc, nº 7: xatrac becllarg, nº 8: martinet ros comú,
nº 9: garsa de mar eurasiàtica i nº 10: arpella comuna.
7ª Entrega OCELL AMAGAT nº 14: ÀNEC COLLVERD
Període per respondre: de dijous 14 de desembre a dimecres 10 de gener
L’ànec collverd és una espècie d’ànec que viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l’hemisferi nord i és l’arrel de moltes races domèstiques.
La femella i l’immadur són de color bru, i el mascle adult té el cap i el coll de color verd (d’aquí el nom).
Els adults tenen la taca alar o espill de color blau, més gran i conspicu en el mascle.
El plomatge d’eclipsi del mascle (o sigui, el plomatge estival, fora de l’època d’aparellament) és semblant al de la femella, i es reconeix el mascle només pel color groc més viu del bec.
És el més gran i comú dels ànecs europeus.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ÀNEC COLLVERD
Podràs sentir el seu cant o reclam
7ª Entrega OCELL AMAGAT nº 13: GAVIÀ DE POTES GROGUES
Període per respondre: de dijous 14 de desembre a dimecres 10 de gener
El gavià de potes grogues o gavià argentat de potes grogues és una gavina de grans dimensions que s’estén per Europa, l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica.
Els adults són semblants al gavià argentat europeu (Larus argentatus) però tenen les potes grogues. El llom el tenen gris més fosc que L. argentatus. També tenen els adults una banda vermella en el bec. A la tardor el cap és molt més blanc que l’altra gavina esmentada i el negre de les puntes de les ales més extens. Al voltant de cada ull tenen un anell vermell.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: GAVIÀ DE POTES GROGUES
Podràs sentir el seu cant o reclam
6ª Entrega OCELL AMAGAT nº 12: ESTORNELL COMÚ
Període per respondre: de dijous 30 de novembre a dimecres 13 de desembre
L’estornell comú o estornell vulgar és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids. El seu estat de conservació es considera de risc mínim. Es una espècie que ha experimentat una gran expansió a Europa durant els darrers decennis.
És característic de l’animal anar en grup de centenars o milers d’exemplars, els quals s’alimenten als camps i fruiters durant el dia i a la nit cerquen l’escalfor de la gran ciutat per dormir. Són bastant problemàtics per les destrosses causades als cultius.
Fa uns 20 cm i pesa 60-95 grams. Té el plomatge generalment fosc amb reflexos iridescents i tacat de blanc. El bec és fort. És probablement un dels ocells més familiars de les regions temperades, amb el seu cos ple, les ales curtes, triangulars i punxegudes, amb cua curta i quadrada. L’adult és negre i brillant amb reflexos verds a l’estiu; a l’hivern, el seu plomatge és similar però amb petites taques blanques a l’esquena i el ventre. Bec cònic, llarg, fi i punxegut, groc viu, potes llargues i fines de color marró rosat, ulls marrons foscos. Presenta un discret dimorfisme sexual: la femella és menys brillant, però presenta més taques al ventre.
De lluny també es pot confondre amb la merla, que és negra i d’una mida semblant (lleugerament més grossa). Es distingeixen fàcilment per la cua i les ales més llargues de la merla, que també fan que voli de forma diferent.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: ESTORNELL COMÚ
Podràs sentir el seu cant o reclam
6ª Entrega OCELL AMAGAT nº 11: CIGONYA BLANCA
Període per respondre: de dijous 30 de novembre a dimecres 13 de desembre
La cigonya blanca o simplement cigonya és una espècie d’ocell ciconiforme de grans dimensions, pertanyent a la família Ciconiidae. Viu en prats inundats i en planes herboses a prop de l’aigua. Passa l’hivern a l’Àfrica i al mes de febrer comencen a arribar a Europa.
És un ocell molt gran, una cigonya adulta pot arribar a una alçada de 100-125 centímetres, amb una envergadura alar que pot arribar als 2 metres, i un pes de 2,3-4,5 kg. Posseeix un plomatge blanc, excepte en les puntes de les ales, on és de color negre. Les seves cames són allargades i de color rosat.
Té un bec allargat i de color vermell que empra per rebuscar en fangars, capturar peixos, insectes i fins i tot petits rèptils. En els joves el bec és negre.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CIGONYA BLANCA
Podràs sentir el seu cant o reclam
5ª Entrega OCELL AMAGAT nº 10: COTXA FUMADA
Període per respondre: de dijous 23 a dimecres 29 de novembre
La cotxa fumada, cua-roja fumada, calderer o a les Balears coeta de barraques o coa-roja de barraca (Phoenicurus ochruros) és una espècie d’ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que cria a l’Europa Central i meridional. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.
Mesura 15 cm. Té bec curt i unes taques alars blanques. En el mascle s’aprecia un contrast entre el carpó i la cua vermella i la resta del cos fosca, que a l’hivern s’aclareix una mica. La femella és més clara.
Menja principalment insectes, aràcnids i baies.
Les poblacions septentrionals d’aquest ocell hivernen a l’Àfrica del Nord i al sud d’Europa.
Als Països Catalans a l’estiu viu sobretot a les roques dels cims del Pirineu, però també s’ha anat adaptant a les construccions enrunades o abandonades situades en llocs diversos.
En migració o a l’hivern es troba en qualsevol indret rocallós. Als Països Catalans, a les poblacions sedentàries s’hi afegeixen els migrants transpirinencs i es pot trobar a tot el territori, incloent les Balears, i a Catalunya la màxima abundància es desplaça del Pirineu a les comarques costaneres.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: COTXA FUMADA
Podràs sentir el seu cant o reclam
5ª Entrega OCELL AMAGAT nº 09: COTORRA DE KRAMER
Període per respondre: de dijous 23 a dimecres 29 de novembre
La cotorra de Kramer és un ocell originari de zones tropicals d’Àfrica i Àsia que va aparèixer a Catalunya a la dècada dels 1970. Actualment se la pot trobar a les àrees costaneres de la província de Barcelona.
El seu nom fa honor al naturalista austríac Wilhelm Heinrich Kramer.
Presenta dimorfisme sexual: els mascles adult tenen un collaret fi vermell que destaca sobre el plomatge verd; les femelles i els individus immadurs dels dos sexes o bé no tenen el collaret o bé el presenten d’un color gris pàl·lid.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: COTORRA DE KRAMER
Podràs sentir el seu cant o reclam
4ª Entrega OCELL AMAGAT nº 08: BLAUET COMÚ
Període per respondre: de dijous 16 a dimecres 22 de novembre
El blauet comú (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d’entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga (peixos), nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l’aigua i és força sensible a l’estat dels corrents fluvials i masses d’aigua. És un moixó de l’ordre dels coraciformes i de la família dels alcedínids.
La coloració és de les més vistoses i cridaneres de l’avifauna catalana i consisteix fonamentalment en un contrast entre el dors turquesa i el dessota rogenc amb la gola blanca. El bec dels mascles és completament negre i les femelles presenten una coloració vermellosa en la zona proximal inferior i les potes que no presenten escates dures són vermelles.
El seu aspecte és rodanxó rematat per un bec extraordinàriament llarg i punxegut, amb ales arrodonides i cua molt curta. La seva morfologia fusiforme i aerodinàmica està especialment capacitada per a penetrar rabent a l’aigua des d’una certa altura per tal de caure de forma precisa sobre peixos i diversos animalons aquàtics. El bec robust i poderós, i en forma de punyal, constitueix una eina fonamental en el procés, perfectament adient per a penetrar l’aigua sense resistència i alhora immobilitzar fermament les esmunyedisses preses.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: BLAUET COMÚ
Podràs sentir el seu cant o reclam
4ª Entrega OCELL AMAGAT nº 07: GAFARRÓ EUROPEU
Període per respondre: de dijous 16 a dimecres 22 de novembre
El gafarró europeu (Serinus serinus),és un ocell de l’ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l’alta muntanya. Es distribueix naturalment a gran part d’Europa, des de la Mediterrània, on és sedentari (i a les nostres contrades molt comú]) fins a Europa Central, on només es troba a l’estiu.
És un ocell d’uns 12 cm, parent del canari. Té el bec fort, curt i cònic, i és d’un color bru groguenc llistat de negre amb el carpó, el front, la llista ocular, el pit i la gola de color groc. Les femelles i els joves són d’un color bru vermellós, amb un disseny que recorda el dels mascles però sense groc.
Del seu cant es diu que “fregeix” pel xerroteig delicat.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: GAFARRÓ EUROPEU
Podràs sentir el seu cant o reclam
3ª Entrega OCELL AMAGAT nº 06: CADERNERA EUROPEA
Període per respondre: de dijous 9 a dimecres 15 de novembre
La cadernera europea o senzillament cadernera (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids. El nom científic fa referència a la seva afició per les llavors dels cards, sobre els quals es posa per a anar-les extraient una a una. El bec esmolat li permet de fer-ho sense fer-se mal amb les espines que les protegeixen.
Fa uns 12,5 cm de llargària. Té el bec esvelt i la cua escotada. Els adults tenen el cap blanc, negre i escarlata; les ales negres clapejades amb un color groc, el carpó blanquinós i la cua negra. Els immadurs presenten el cap, el dors i el pit d’un color grisenc, amb ratlles apagades.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CADERNERA EUROPEA
Podràs sentir el seu cant o reclam
3ª Entrega OCELL AMAGAT nº 05: COTORRETA PITGRISA
Període per respondre: de dijous 9 a dimecres 15 de novembre
La cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus), és un ocell que pertany a l’ordre dels psitaciformes, com els lloros, les cacatues o els periquitos. És originari de l’Amèrica del Sud, però ha colonitzat recentment diferents llocs d’Europa i Nord-amèrica, a partir d’individus escapats de la captivitat, ja que és comuna com a mascota.
Aquestes cotorres, s’importaven d’Amèrica del Sud (Argentina) per a vendre-les en botigues d’animals domèstics com a mascotes. Es transportaven en unes grans gàbies en vaixells de mercaderies. En una d’aquestes travesses pel Mar Mediterrani les cotorretes van aconseguir escapar-se i, d’aquí, la seva expansió. Es van adaptar, fàcilment, a la nova situació geogràfica, que van trobar idònia per a reproduir-se.
La cotorra de pit gris es caracteritza, com bé diu el seu nom, perquè té la part alta del pit i el front de color gris. La panxa pot ser una mica més grogosa que el pit i la resta del cos és verda. Les ales són punxegudes, com la cua, i poden presentar tons blavosos o verd fosc. Són gregàries i molt sorolloses, amb un vol ràpid, bategant molt les ales, i normalment no gaire alt.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: COTORRETA PITGRISA
Podràs sentir el seu cant o reclam
2ª Entrega OCELL AMAGAT nº 04: CUERETA BLANCA
Període per respondre: de dijous 2 a dimecres 8 de novembre
La cuereta blanca (Motacilla alba) és una espècie d’ocell de l’ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l’any.
Fa 17-19 cm de llargària total i 31 cm d’envergadura alar. Pesa 23 g. El mantell és de color gris, negre i blanc i, per sota, és tot blanc. Té una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment. A l’estiu el mascle té la coroneta i nuca negres ben delimitades del gris del dors, el front, la part anterior de la coroneta i els costats de la cara blancs i un pitet negre intens, bandes alars i vores de les terciàries blanques. La femella és molt semblant al mascle però amb molt més gris a la coroneta i el pitet molt menys extens. A l’hivern el mentó i la gorga són blanc brut, franja pectoral negra i front blanc amb lleugers matisos groguencs. Els joves tenen les galtes, la coroneta i les bandes pectorals grises.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: CUERETA BLANCA
Podràs sentir el seu cant o reclam
2ª Entrega OCELL AMAGAT nº 03: COLOM ROQUER
Període per respondre: de dijous 2 a dimecres 8 de novembre
Els adults mesuren entre 29 i 37 cm de llarg i tenen una envergadura alar de 62 a 72 cm. El pes dels coloms roquers salvatges o assilvestrats oscil·la entre els 238 i 380 g. El seu plomatge és en general de color gris blavós, més fosc al cap, coll i pit, on a més presenten iridescències verds i violàcies. Es caracteritza per presentar dues bandes negres i tenir el carpó blanc. Les cobertores inferiors de les seves ales són blanquinoses i la punta de les rèmiges és negrosa. La seva cua té una banda negra a l’extrem rematada amb un fi vora blanca. L’iris dels seus ulls és taronja, vermell o daurat, i tenen un fi anell ocular nu gris blavós. El seu bec és negrós i presenta en la seva part superior una cera blanquinosa, i les seves potes són de color vermell purpuri.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: COLOM ROQUER
Podràs sentir el seu cant o reclam
1ª Entrega OCELL AMAGAT nº 02: GARSA EURASIÀTICA
Període per respondre: de dijous 12 d’octubre a dimecres 1 de novembre
És fàcil d’identificar pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada.
Resident comú per tot el territori, a excepció de les cotes més altes pirinenques i prepirinenques, i al sud del territori de forma local.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: GARSA EURASIÀTICA
Podràs sentir el seu cant o reclam
1ª Entrega OCELL AMAGAT nº 01: PARDAL XARREC
Període per respondre: de dijous 12 d’octubre a dimecres 1 de novembre
El pardal xarrec, pardal barraquer o teuladí morisc (Passer montanus) és una espècie d’ocell de l’ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.
Amida 14 cm de llargària total. És de colors més vius que el pardal comú, amb el pili bru xocolata, una taca negra a la galta i una altra del mateix color a la gorja. A l’estiu, el bec és blavenc mentre que a l’hivern és gairebé negre. No presenta dimorfisme sexual.
Viquipèdia
Fitxa SIOC (Servei d’informació ornitològica de Catalunya
Per veure la fitxa completa, clica aquest enllaç: PARDAL XARREC
Podràs sentir el seu cant o reclam
OCELL AMAGAT 2022-2023.
INICI DEL JOC (10 d’octubre de 2022)
FINAL DEL JOC (18 de juny de 2023)
25ª Entrega OCELL AMAGAT nº 50: VERDUM EUROPEU
Període per respondre: de dilluns 12 a diumenge 18 de juny
És un ocell abundant i pot arribar a ser força abundant en hàbitats arbrats i boscosos com a parcs, jardins i terres de cultiu amb tanques i arbres dispersos. Forma estols a la tardor i l’hivern, estenent-se també per camps més obert fins i tot en zones costaneres. Sovint visita menjadores de jardí. El mascle és verdós en general amb bec de color rosa pàl·lid fort i té marques grogues a l’ala i costats de la cua. La femella és molt més bruna però comparteix el patró masculí. Crida especialment l’atenció el seu bec gran rosat apagat i ala amb àrea groga.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
25ª Entrega OCELL AMAGAT nº 49: MASTEGATATXES
Període per respondre: de dilluns 12 a diumenge 18 de juny
És un migrant estival present a la major part d’Europa amb hivernada a l’Àfrica que pot ser comú o escassejar en algunes zones. Es troba en boscos ombrejats, mixtos i caducifolis, especialment amb roures. S’alimenta d’insectes a tot tipus de vegetació i ocasionalment a les zones més denses. De vegades es posa a tanques obertes. El mascle reproductor té plomatge nupcial negre o marró molt fosc a les parts superiors, amb una cridanera taca blanca al front i un extens panell blanc a les ales. Les femelles i immadurs són marrons a la part superior, amb un panell alar blanc molt palès.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
24ª Entrega OCELL AMAGAT nº 48: AUFRANY COMÚ
Període per respondre: de dilluns 5 a diumenge 11 de juny
Voltor de mida mitjana, pàl·lid, d’aspecte estrany amb la cara groga nua i de mirada seriosa. El seu bec és estret amb la punta negra. En vol, destaquen les seves llargues, negres i digitades plomes de vol amb les cobertores blanques. La cua és en forma de falca. Els joves són terrossos amb la cara nua i grisenca. Viu a zones obertes o semiobertes i cria en tallats i ocasionalment en arbres. A més d’alimentar-se de carronya, freqüenta abocadors i malauradament està en declivi a la major part de la seva àrea de distribució.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
24ª Entrega OCELL AMAGAT nº 47: MALLERENGA PETITA
Període per respondre: de dilluns 5 a diumenge 11 de juny
Força comú en boscos de coníferes i boscos mixtos, parcs, jardins i és freqüent a les menjadores d’ocells. Sovint s’uneix a bàndols mixtos amb altres mallerengues a la tardor i l’hivern, movent-se ràpidament a través de la vegetació. És característic la combinació d’un gran pitet negre amb franges alars blanques i una àmplia marca blanca al clatell.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
23ª Entrega OCELL AMAGAT nº 46: TALLAROL DE CASQUET (femella)
Període per respondre: de dilluns 22 de maig a diumenge 4 de juny
És comú o molt comú en hàbitats arbrats i matolls, inclosos jardins, on de vegades visita menjadores a l’hivern. Hiverna en petit nombre a Europa occidental però la majoria migra al sud de la regió mediterrània. Es tracta d’un tallarol força característic i corpulent. El mascle és grisenc uniforme en general amb capirot negre que li dóna nom mentre que la femella i el juvenil té tons uniformes, lleugerament més marrons en general i amb capirot castany rovellat. El seu cant és un refilet força fort i variat, sovint estrident.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
23ª Entrega OCELL AMAGAT nº 45: ÀGUILA CUABARRADA
Període per respondre: de dilluns 22 de maig a diumenge 4 de juny
Àliga de mitjana grandària i forta, amb un cos blanquinós que contrasta amb les ales i cua fosques. Els joves tenen el cos vermellós i no tenen l’ampla i la fosca banda de l’extrem de la cua. Es troba a boscos o muntanyes, de vegades durant l’hivern en hàbitats més oberts però normalment en zones poc humanitzades. Construeix els nius en tallats, en arbres i escassament en torres elèctriques. L’ala s’estreny a prop del cos. S’observa normalment planejant sobre la vora de penya-segats, mostrant-ne les curtes digitacions alars en comparació amb les digitacions més llargues d’altres àguiles.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
22ª Entrega OCELL AMAGAT nº 44: LLUER EURASIÀTIC
Període per respondre: de dilluns 15 a diumenge 21 de maig
És força comú en boscos mixtos i de coníferes, especialment amb avets. També es troba a parcs i jardins i visita menjadores artificials. Es reuneix sovint en bàndols, principalment a la tardor-hivern. S’alimenta especialment de llavors de vern i bedoll. El mascle és atractiu i cridaner, amb la cara i el pit grocs compensats per un píli negre i un petit pegat al mentó. La femella és ratllada en general, sovint amb tons groguencs. Destaca especialment el groc de les ales i les marques a la cua en ambdós sexes.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
22ª Entrega OCELL AMAGAT nº 43: GAMARÚS EURASIÀTIC
Període per respondre: de dilluns 15 a diumenge 21 de maig
Mussol de mida mitjana amb ulls negres profunds; estrictament nocturn i es veu amb poca freqüència. Globalment de color marró a gris amb un gran cap arrodonit. Viu a boscos, zones verdes, zones urbanes i jardins amb grans arbres; acostuma a reposar ben amagat al fullatge durant el dia. Surt de nit a caçar en clarianes i zones més obertes. Sovint es detecta pels seus tremolors i crits, fets per durant la nit.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
21ª Entrega OCELL AMAGAT nº 42:
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 14 de maig
Cap gran amb bec fort i gruixut i una cella pàl·lida òbvia. Els pegats negres i gruixuts als costats del coll poden variar amb la postura i entre exemplars. En vol són distintives les ales, fosques per sota però amb la vora posterior blanca que es prolonga a la part superior de les mateixes. Els aletejos en vol de cant són com a “càmera lenta” el que fa que sembli més gran. Característica de terres de cultiu obertes i hàbitats esteparis naturals. Poden formar grans bàndols a l’hivern. Cant caòtic consistent en refilets i sovint imita altres espècies.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
21ª Entrega OCELL AMAGAT nº 41: FALCIOT NEGRE
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 14 de maig
Au estival, poc comú en unes zones i força comú en unes altres. Hiverna a Àfrica. Només és vist en vol pel normal. Nidifica en cavitats en penya-segats i edificis. Es distribueix àmpliament sobre qualsevol hàbitat a la recerca d’insectes aeris, sovint sobre llacs i embassaments on es congreguen les orenetes també. En general, vola més alt que les orenetes, excepte quan baixa per beure lliscant sobre la superfície de l’aigua. És més gran i d’ales més llargues que les orenetes i amb plomatge fosc, aleteig fort, vol més ràpid i directe.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
20ª Entrega OCELL AMAGAT nº 40: ABELLEROL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 24 d’abril a diumenge 7 de maig
Inconfusible au estival que és força comú a les regions temperades i que té les seves casernes d’hivernada a l’Àfrica. Es troba en camps oberts o semioberts, principalment en zones seques: nia colonialment en forats excavats en talussos, sovint sobre la llera d’un riu. S’observa habitualment posat en cables o volant en cercles, sovint en petits grups. S’alimenta capturant insectes a l’aire, especialment abelles. Espectacularment acolorit, amb gola groga i cos blavós.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
20ª Entrega OCELL AMAGAT nº 39: ESCORXADOR COMÚ
Període per respondre: de dilluns 24 d’abril a diumenge 7 de maig
És poc comú en unes zones i força comú en unes altres i és au reproductora a Europa que passa l’hivern a l’Àfrica. Es troba en bruguerars, camps oberts amb bardisses i arbustos dispersos, especialment plantes espinoses on enfila a manera de rebost les seves preses: petites aus, grans insectes i rosegadors. Caça des de perxes en arbustos o des de cables, però en altres ocasions roman ocult i passa fàcilment desapercebut. El mascle té un plomatge molt característic, amb cap blau grisenc, antifaç negre i dors marró vermellós. La femella té el dors marró fosc amb un fi barrat al pit i flancs.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
19ª Entrega OCELL AMAGAT nº 38: CARGOLET COMÚ
Període per respondre: de dilluns 17 a diumenge 23 d’abril
Comú però discret en hàbitats arbrats amb sotabosc dens, jardins, bardisses a terres de cultiu, bruguerars i penya-segats costaners. Sol cantar des d’una perxa força exposat, però en altres ocasions es comporta com un ratolí, movent-se entre els esbarzers i el sotabosc. S’identifica amb força facilitat per la mida petita, el plomatge marró, i l’hàbit de mantenir la cua elevada. S’escolta més sovint del que es veu. El cant és potent i animat amb una sèrie diversa de refilets i que es repeteixen.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
19ª Entrega OCELL AMAGAT nº 37: ALIGOT COMÚ
Període per respondre: de dilluns 17 a diumenge 23 d’abril
El rapinyaire de mida mitjana més freqüent en moltes àrees. Prefereix terreny arbrat i vores de bosc i camp agrícola amb bardisses però localment es pot trobar a ciutats amb arbres de bon port i parcs arbrats. També caça en camp obert, especialment herbassars. Normalment es troba aïllat o en parelles, remuntant en cercles amb les ales lleugerament aixecades. Més aviat robusta, amb ales amples i relativament curtes, cua amb vores quadrades (arrodonides si està desplegada). Plomatge variable però típicament mostra una banda pectoral més clara i un fi escombrat fosc a la cua (la cua té una ampla vora posterior fosca en els adults).
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
18ª Entrega OCELLS ALÒCTONS – PUNTS BONIFICACIÓ “Setmana Santa”:
Període per respondre: de dilluns 27 de març a diumenge 16 d’abril
Un punt per cada ocell ben identificat
18ª Entrega OCELL AMAGAT nº 36: GRALLA BECGROGA
Període per respondre: de dilluns 27 de març a diumenge 16 d’abril
Gralla gregària i sorollosa habitant de zones d’alta muntanya. S’alimenta principalment d’insectes a l’estiu i de baies, llavors i deixalles a l’hivern, quan els cerca a les proximitats de les estacions de ski, on arriben a ser molt confiades. Bec groc brillant. Si s’observa posada, es pot veure que la les ales arriben gairebé al final de la cua.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
18ª Entrega OCELL AMAGAT nº 35: CAPSIGRANY COMÚ
Període per respondre: de dilluns 27 de març a diumenge 16 d’abril
Ocell robust amb el cap gran en què destaquen el pili vermell i coll i antifaç negre. La majoria tenen prominents taques blanques a les ales. Els juvenils són gris pàl·lid i amb un patró que els dóna un aspecte escatós. Es troba en àrees obertes amb arbres i arbustos dispersos, especialment antigues plantacions on es posen en penjadors prominents. Hiverna a Àfrica tropical.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
17ª Entrega OCELL AMAGAT nº 34: MOSQUITER COMÚ
Període per respondre: de dilluns 20 a diumenge 26 de març
Més o menys freqüent en hàbitats arbrats i arbustius, sovint a prop d’aigua. Es detecten petites poblacions a l’oest d’Europa, però la majoria migra cap a Àfrica. La millor identificació és per veu: el cant és una mica erràtic amb una doble nota: xiff-chaff, chiff-chaff… molt diferent del cant del Mosquiter musical. De color verd oliva, amb feble cella pàl·lida, potes fosques i tendeix a baixar habitualment la seva cua.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
17ª Entrega OCELL AMAGAT nº 33: ASTOR COMÚ
Període per respondre: de dilluns 20 a diumenge 26 de març
Rapinyaire que habita al bosc, poc comú i gran. L’adult: majoritàriament gris, més pàl·lid per sota, corona i galta negres, cella blanca i ulls vermells.Esparver que requereix boscos madurs extensos. És molt agressiu a prop del niu. S’alimenta de preses grans com llebres, tudons i ànecs.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
16ª Entrega OCELL AMAGAT nº 32: ORENETA CUABLANCA
Període per respondre: de dilluns 13 a diumenge 19 de març
Au estival, força comú o una mica més escàs en algunes zones, que passa l’hivern a l’Àfrica. Es reprodueix en colònies sota els ràfecs dels edificis, on construeixen nius de fang; s’alimenta en diversos hàbitats oberts i semioberts, especialment sobre làmines d’aigua i camps adjacents. Plomatge característic, amb dors blau-negre, gran pegat blanc al carpó i parts inferiors blanques. El plomatge juvenil a finals de l’estiu-tardor és més apagat per sobre i més fosc per sota que l’adult.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
16ª Entrega OCELL AMAGAT nº 31: COGULLADA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 13 a diumenge 19 de març
Ocell de mida mitjana amb una cresta prominent. Molta variació en el color del plomatge, que coincideix amb els tipus de sòls locals. Cua curta i sota les ales amb tenyits d’òxid evidents en vol. Es troba en zones seques amb poca vegetació, especialment en terrenys agrícoles i a les vores de camins. El cant és, sovint, una sèrie magníficament llarga.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
15ª Entrega OCELL AMAGAT nº 30: BALLESTER COMÚ
Període per respondre: de dilluns 6 a diumenge 12 de març
Au estival, poc comú en unes zones i força comú en unes altres. Ocupa les regions més càlides i passa l’hivern a l’Àfrica. Es reprodueixen en colònies a penya-segats i grans edificis. És un falciot de gran grandària, distintiu i espectacular, notablement més gran que falciot comú i amb aleteig més lent i amb planejos més llargs i lànguids. De color marró fosc amb el ventre blanc; a curta distància és visible el pegat blanc de la gola.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
15ª Entrega OCELL AMAGAT nº 29: ORENETA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 6 a diumenge 12 de març
Reconeixible fins i tot a distància per la cua extremadament llarga i bifurcada. Passa molt de temps en vol, volant ràpidament sobre pastures i estanys a la recerca d’insectes. Sembla fosc per dalt (blau marí amb bona llum) i de color beix a ataronjat per sota. Típicament nia a prop de la gent, en graners, sota molls i altres infraestructures.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
14ª Entrega OCELL AMAGAT nº 28: PAPAMOSQUES GRIS
Període per respondre: de dilluns 27 de febrer a diumenge 5 de març
És un migrant estival a gairebé tot Europa amb hivernada a Àfrica. És comú i en alguns llocs una mica més abundant. Prefereix els boscos oberts mixtos i caducifolis amb clarianes, zones verdes, jardins més grans i cementiris. Tendeix a posar-se força dret sobre posaders exposats, des d’on captura insectes en vol, on sovint torna al mateix penjador. S’identifica més fàcilment pel comportament que pel plomatge, que és monòton de color marró grisenc per sobre, blanquinós apagat per sota i amb vetes fosques a la coroneta i al pit.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
14ª Entrega OCELL AMAGAT nº 27: CORB COMÚ
Període per respondre: de dilluns 27 de febrer a diumenge 5 de març
Tot negre, amb un bec més gruixut i llarg. El bec és més llarg que el cap. Cua en forma de falca. Tendeix a ser solitari. Vola al llarg de carreteres a la recerca de carronya. Habita principalment a àrees rurals en àrees obertes o boscos. Utilitza una varietat d’hàbitats incloent deserts, costes, tundra i pastures. Vola amb cops d’ala fluids i continus.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
13ª Entrega OCELL AMAGAT nº 26: PASSERELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 13 a diumenge 26 de febrer
És abundant i pot ser molt abundant en àrees obertes, des de prats de pastures a zones urbanes. Igual que altres fringíl·lids, sovint forma bàndols a la tardor i hivern; no sol visitar les menjadores de jardí. En general té aspecte de petit ocell i és força poc visible, llevat que es vegi bé el mascle, que té pit vermell, el cap gris i l’esquena marró vermellosa que fa que tingui una combinació distintiva. La femella s’identifica millor pel patró facial: àmplies mitges llunes pàl·lides per sobre i per sota dels ulls i taca pàl·lida a les galtes. Hi destaquen també el bec petit gris, les ales blanquinoses i les rectrius externes blanques com el mascle.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
13ª Entrega OCELL AMAGAT nº 25: MALLERENGA CARBONERA
Període per respondre: de dilluns 13 a diumenge 26 de febrer
Comuna a muntanyes, boscos, parcs, jardins i bardisses. Sovint visita menjadores d’ocells i utilitza caixes niu. Té un plomatge característic, amb galtes blanques envoltades per un píli i pitet negres i parts inferiors grogues. És notablement més gran i amb plomatge més marcat que la mallerenga blava, que sovint apareix juntament amb la mallerenga carbonera. El mascle té una banda negra més ampla al ventre que la femella, i el juvenil (a l’estiu-principis de la tardor) té un color groguenc i un plomatge més apagat en general.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
12ª Entrega OCELL AMAGAT nº 24: GAVINA RIALLERA
Període per respondre: de dilluns 6 a diumenge 12 de febrer
És la gavina petita més comuna a la majoria del territori que ocupa, des d’estanys i explotacions agrícoles fins a aiguamolls naturals i del litoral costaner; apareix puntualment en estols de centenars i de vegades milers d’individus. En qualsevol plomatge té una franja blanca a la vora anterior de l’ala. L’adult en plomatge nupcial llueix una caputxa marró fosca (no negra) amb el bec i les potes de color vermell. Fora de l’època de cria i els immadurs tenen el cap blanc amb un punt fosc a la galta, el bec amb la punta fosca.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
12ª Entrega OCELL AMAGAT nº 23: GRALLA OCCIDENTAL
Període per respondre: de dilluns 6 a diumenge 12 de febrer
Comú en hàbitats oberts i semioberts, des de ciutats i parcs arbrats a zones agrícoles i penya-segats costaners. Freqüenta els edificis de pedra i les xemeneies. Fa el niu en cavitats. Característic i petit corb, social, amb contrastat dors gris platejat i curiosos ulls blaus. Als juvenils el dors i els ulls són més apagats. Camina de manera confiada i pot ser fàcil de veure on no és perseguida. Els estols poden sumar centenars d’individus en època no reproductora.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
11ª Entrega OCELL AMAGAT nº 22: TALLAROL CAPNEGRE
Període per respondre: de dilluns 30 de gener a diumenge 5 de febrer
Es tracta d’un tallarol compacte, robust i de cap gran. Els mascles són cridaners amb un capirot negre que contrasta amb la gola blanquinosa, dors gris i anell ocular vermell. Les femelles són més apagades amb capirot gris, gola blanca i cos bru. És comú en molts hàbitats típics del Mediterrani, inclosos arbustos alts, boscos oberts, jardins, arbustos costaners i plantacions. Generalment es detecta pel seu cant, una successió d’estrofes curtes, traquetejants i ràpides “ctret-tret-tret-tret-tret-tret” o “tetwtweer-tik-tik-tik”. El reclam és un tseck sec.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
11ª Entrega OCELL AMAGAT nº 21: MALLERENGA EMPLOMALLADA
Període per respondre: de dilluns 30 de gener a diumenge 5 de febrer
Comuna en boscos de coníferes i boscos mixtos, així com en plantacions de pins. Sovint s’uneix a bàndols mixtos d’altres mallerengues a la tardor i hivern, alimentant-se principalment a mitja alçada, i de vegades a terra. L’únic petit passeriforme a Europa amb una cresta ben palesa; també destaca el patró distintiu del cap, una cara principalment pàl·lida amb un contorn negrós a les galtes.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
10ª Entrega OCELL AMAGAT nº 20: RASPINELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 23 a diumenge 29 de gener
Força comú però discret (el plomatge es mimetitza bé amb l’escorça dels arbres) a muntanyes, boscos i jardins amb arbres més grans. En general es veuen individus o parelles escalant els troncs i les branques usant la seva cua com a suport. Explora les esquerdes dels arbres buscant insectes i aranyes, sovint ascendint en forma d’espiral per un arbre, per després deixar-se caure a la base de l’arbre més proper per tornar a pujar. Tendeix a trobar-se en boscos més caducifolis a altituds més baixes i a terres de cultiu i parcs.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
10ª Entrega OCELL AMAGAT nº 19: BLAUET COMÚ
Període per respondre: de dilluns 23 a diumenge 29 de gener
Força comú però petit, sovint força tímid i discret. Es troba al llarg de rius, rierols, llacs i estanys, a gairebé qualsevol hàbitat amb aigua dolça o salobre amb peixos petits. Sovint es posa silenciosament als arbres sobre l’aigua; es veu més sovint quan vola baix i ràpid, com un centelleig turquesa sobre l’aigua, generalment allunyant-se. El seu bell plomatge blau i taronja, en combinació amb l’hàbitat el fan inconfusible. Sovint es detecta una vegada que se n’aprèn el reclam agut i cridaner.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
9ª Entrega OCELL AMAGAT nº 18: COTXA CUA-ROJA
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de gener
És un migrant estival present a la major part d’Europa amb hivernada a l’Àfrica. Es troba en boscos mixtos i caducifolis, bruguerars amb arbres i tanques; sovint utilitza hàbitats costaners de muntanya baixa durant la migració. És escassa i tendeix a posar-se força dret amb l’hàbit distintiu de fer vibrar la cua ataronjada brillant. El mascle elegant i inconfusible, amb la cara i la gola negres contrastades pel front blanc, el pit ataronjat brillant i l’esquena blava grisenca. La femella en general és uniforme gris-marró a excepció de la cua taronja brillant.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
9ª Entrega OCELL AMAGAT nº 17: GAFARRÓ EUROPEU
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de gener
És de mida petita i té el bec molt petit i cònic. Tots dos sexes presenten un profús estriat al dors amb carpó groc. Els mascles tenen cara i pit de color groc brillant; mentre que és marró grisenc a les femelles. És comú en parcs, jardins, ciutats, àrees agrícoles i límits de boscos. Sovint canta des de cables d’electricitat, pals, antenes de TV o des de la copa dels arbres. Sovint canta de forma intensa també en vol amb aleteigs en “càmera lenta”. S’alimenta de llavors i de vegades invertebrats.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
8ª Entrega OCELL RETALLAT – PUNTS BONIFICACIÓ “Nadal”:
Període per respondre: de dilluns 19 de desembre a diumenge 15 de gener
Un punt per cada ocell ben identificat
8ª Entrega OCELL AMAGAT nº 16: BITXAC COMÚ
Període per respondre: de dilluns 19 de desembre a diumenge 15 de gener
És un ocell força comú, de mida petita i pròpia de camps oberts i pastures amb arbustos dispersos baixos. Es posa sobre arbustos i tanques, llançant-se a terra per alimentar-se, abans de volar de tornada a una perxa. El mascle inconfusible pel seu cap negros ressaltat per un pegat blanc gran als costats del coll i pit taronja. La femella (foto) i de color terrós en general amb cella més pàl·lida. El pit ataronjat apagat i mostra un dors més pàl·lid en vol, contrastant amb una cua sòlidament negrosa.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
8ª Entrega OCELL AMAGAT nº 15: PIT-ROIG
Període per respondre: de dilluns 19 de desembre a diumenge 15 de gener
És un ocell comú i localment força habitual en hàbitats arbrats, jardins, bardisses, en terres de cultiu i bruguerars, generalment sempre a prop de cobertura vegetal. Salta ràpidament per terra, fent pauses per mirar al seu voltant. Sovint mou les ales i sacseja la cua. També s’alimenta saltant a terra des de penjadors baixos, atrapant la presa i tornant a pujar fins a un posador a l’ombra. El seu plomatge és distintiu, amb cara i pit ataronjats brillants, fàcilment ocults vist des del darrere. El juvenil a l’estiu és molt diferent, amb destacat clapejat pàl·lid a l’esquena i el pit.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
7ª Entrega OCELL AMAGAT nº 14: GAVIÀ DE POTES GROGUES
Període per respondre: de dilluns 12 a diumenge 18 de desembre
És la gavina de grans dimensions més comuna a la Mediterrània. Pot ser escassa o abundant depenent de les zones al nord d’Europa, sobretot a finals d’estiu i tardor. L’adult té el dors gris i les potes groguenques. Els immadurs són bruns i no arriben a adults fins al quart estiu (tercer any de vida).
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
7ª Entrega OCELL AMAGAT nº 13: MALLERENGA BLAVA EURASIÀTICA
Període per respondre: de dilluns 12 a diumenge 18 de desembre
Comú en hàbitats arbrats i boscosos, parcs, jardins i bardisses. Sovint visita menjadores d’ocells i utilitza caixes niu. Plomatge distintiu, amb capirot blau, cara blanca amb brida fosca, part ventral groga. El juvenil (vist a l’estiu-principis de tardor) té un color groguenc pàl·lid a la cara i un plomatge més apagat en general.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
6ª Entrega OCELL AMAGAT nº 12: ESTORNELL COMÚ / NEGRE
Període per respondre: de dilluns 22 de novembre a diumenge 11 de desembre
Rodanxó i majorment fosc. Cua curta, ales triangulars, bec llarg i punxegut. Una mirada propera revela el seu bell plomatge. En època de reproducció, mostra porpra i verd iridescent al cos, i té el bec groc. A l’hivern, taques blanques de fort contrast cobreixen tot el cos en el cas de l’estornell comú, el negre manté el seu color negre amb fortes iridiscències. Nadiu d’Europa; introduït a Amèrica del Nord i altres regions a tot el món, on ara és abundant. Sovint en grans esbarts. Emet una varietat de vocalitzacions grinyolants i imita altres espècies.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
6ª Entrega OCELL AMAGAT nº 11:
Període per respondre: de dilluns 22 de novembre a diumenge 11 de desembre
Força comú en aiguamolls, maresmes i planes intermareales fins a petits estanys, sèquies i camps humits. Fa niu en colònies en arbres alts i de vegades en canyissars. Principalment és observada en solitari o en petits grups, posada tranquil·lament a l’aigua o a la vora de la mateixa, menys freqüentment caçant en camps. Plomatge majoritàriament gris, amb coll més pàl·lid; l’adult té el pili (part superior del cap) blanc i celles negres. Igual que altres agrons i martinets, vola amb el coll replegat.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
5ª Entrega OCELL AMAGAT nº 10: PARDAL XARREC
Període per respondre: de dilluns 21 a diumenge 27 de novembre
Aquesta espècie eurasiàtica comuna és una espècie propera al pardal comú. Lleugerament més petita que el pardal comú, amb gorra totalment vermellosa, galta blanc amb una taca negra, i amb negre limitat a la gola. Tots dos sexes són similars. Es troba típicament en petites esbarts, sovint en ambients més naturals que el pardal. S’alimenta de llavors.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
5ª Entrega OCELL AMAGAT nº 09: COTXA FUMADA (femella)
Període per respondre: de dilluns 21 a diumenge 27 de novembre
És comú propi de zones d’hàbitats oberts amb zones rocoses, des de cingleres i camps de roques fins a edificis i pedreres. Els migrants sovint es troben al llarg de les costes rocoses. S’alimenta principalment a terra o prop d’ell, posant-se força dret; canta des de llocs alts i amb bona visibilitat, com els cantons dels edificis. Tots dos sexes tenen cua taronja brillant, que es veu millor quan s’obre o emprèn el vol. El mascle és pissarrós negrós en general amb uns panells alars blanquinosos i la femella de color grisenc fumat en general.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
4ª Entrega OCELL AMAGAT nº 08: BEC DE CORALL SENEGALÈS
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de novembre
És una au petitona, amb ales curtes, bec vermell i llarga cua. El cos és en gran part gris amb un subtil barrat fosc, i presenta una màscara vermella prominent. El bec és fosc als juvenils i roig als adults. Normalment es troba formant estols sorollosos en herbassars i arbustos. Fora del seu rang natural sovint es troba a zones urbanes.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
4ª Entrega OCELL AMAGAT nº 07: COTORRETA PITGRISA
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de novembre
Nadiua de Sud-amèrica, on es troba a diversos hàbitats oberts, especialment zones agrícoles rurals i ciutats. Colònies introduïdes que es poden trobar a diverses ciutats grans. És verda llima brillant a dalt, amb la cara i el pit gris, bec rosat i puntes de les ales blaves. Construeix enormes nius de branques, sovint en grans estructures com torres d’energia, palmeres i arbres. S’escola abans que es veu per la seva veu aspra i grinyolant.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
3ª Entrega OCELL AMAGAT nº 06: MERLA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de novembre
Comú i generalitzat en hàbitats boscosos, parcs, jardins i terres de cultiu amb bardisses que sovint li ofereixen alimentació. Té cant aflautat i melòdic que sovint se sent als barris urbans i suburbans amb arbres i arbustos. El mascle adult és inconfusible pel negre llustrós del cos amb el bec i anell ocular de color groc brillant. La femella és de color marró fosc íntegrament amb la gola i el pit lleugerament més pàl·lids i sovint tenen taques i ratlles més fosques. El juvenil a l’estiu és de color marró amb taques pàl·lides a l’esquena i pit clapejat. El mascle de primer any és més apagat que l’adult, també amb bec groguenc més apagat.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
3ª Entrega OCELL AMAGAT nº 05: CADERNERA EUROPEA
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de novembre
És abundant i pot ser molt abundant en espais oberts, parcs, jardins, terres de cultiu i camps obert. Sovint s’alimenta de llavors de cards. Forma estols a la tardor i hivern, visitant de vegades menjadores amb llavors. Pot passar desapercebut però sovint es detecta pel seu agradable reclam i cant. L’adult té un patró de cap característic, amb la cara vermella i el bec cònic rosaci; destaca també el patró alar negre i groc. El juvenil (a finals de l’estiu i la tardor) té un cap molt més discret, però es distingeix fàcilment pel vistós patró alar.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
2ª Entrega OCELL AMAGAT nº 04: CUERETA BLANCA
Període per respondre: de dilluns 24 d’octubre a diumenge 6 de novembre
És força comú en diversos hàbitats oberts, des de prats i aiguamolls fins a aparcaments pavimentats i gespa. Generalment es veuen en solitari, en parella o en petits estols caminant i corrents, batent la llarga cua blanca cap amunt i avall. És característica en tots els plomatges per la combinació de negre, blanc i gris. El plomatge nupcial té un capirot i pitet negre. El color del mantell varia regionalment de negre a gris fosc al Regne Unit (“Pied Wagtail”) a blau grisenc o gris en altres llocs d’Europa.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
2ª Entrega OCELL AMAGAT nº 03: PARDAL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 24 d’octubre a diumenge 6 de novembre
Àmpliament distribuït i abundant a ciutats, veïnats i granges. Evita boscos densos. Els esbarts s’agrupen en densos arbustos, movent-se i vocalitzant entre ells. Els mascles tenen pitets negres elegants, clatell marronenc, i ales amb brillants tons marrons i caqui. Les parts inferiors són gris pàl·lid. Les femelles són marró uniforme i cella més clara. Nadiu d’Euràsia.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
1ª Entrega OCELL AMAGAT nº 02: COLOM ROQUER
Període per respondre: de dilluns 10 a diumenge 23 d’octubre
Colom gran, comú a ciutats, zones agrícoles i en sitges de gra arreu del món. Introduïda d’Euràsia on nien en penya-segats. La varietat silvestre s’ha adaptat fàcilment per niar en estructures altes incloent gratacels i ponts. Àmplia diversitat de varietats de color silvestre i domèstic; la majoria són de color gris, però poden ser completament negres, blancs o cafè-ataronjats.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
1ª Entrega OCELL AMAGAT nº 01: GARSA EURASIÀTICA
Període per respondre: de dilluns 10 a diumenge 23 d’octubre
Ocell comú. Aquest parent del corb, cridanera i de cua llarga és inconfusible, i els seus forts crits de reclam són un so familiar en moltes zones. Es troba en zones obertes i semiobertes des de terres de conreu i bosc obert fins a pobles i jardins. Sovint en parelles o grups. El niu fet de branques és voluminós i sovint destaca en els arbres o arbustos. El plomatge atrevit és característic, amb el ventre blanc, l’espatlla blanca i taques blanques alars. Les ales i la cua mostren una brillantor blau-verd amb bona llum.
eBird. Merlin. Universitat de Cornell (Nova York. EEUU)
OCELL AMAGAT 2021-2022.
INICI DEL JOC (11 d’octubre de 2021)
FINAL DEL JOC (12 de juny de 2022)
OCELL AMAGAT nº 50: MARTINET DE NIT
Període per respondre: de dilluns 6 a diumenge 12 de juny
El martinet de nit té característiques iguals que tots els ardeids però té el coll curt i encara que quan vola també ho fa amb el coll arronsat, no es fa tan evident i sembla que no en tingui i fa la sensació de capgrós sense coll!
Anem a veure les seves característiques. És un ocell de costums nocturns, de formes menys esveltes on domina el color fosc, des del negre a tonalitats de grisos fins al blanc. Amida uns 60 centímetres. Els adults tenen una aparença grisa i força compacta, adoptant una postura plantada i una mica geperuda. El pili, la nuca i el dors són de color negre blavós. Ales, carpó i cua de color gris, i la resta del cos de color blanc. El bec, més curt que els altres ardeids que hem vist, de color negre. Ulls grossos, perquè recordeu que és un ocell d’hàbits nocturns, amb l’iris de color vermell sang. Per acabar-lo d’acolorir, té les potes de color groc.
Els joves són bruns pigallats amb les parts inferiors més clares. Els ulls, les potes i el bec de color groc. Aquests triguen dos anys a adquirir el plomatge d’adult i per tant en aquest temps es poden veure individus amb plomatges intermedis.
Es tracta d’una espècie en expansió i amb un miler de parelles reproductores. És sedentari i a l’estiu arriben ocells d’Àfrica que arriben per reproduir-se o que estan de pas per anar més cap al nord o que a la tardor tornen a passar per tornar a Àfrica. Associats a zones humides catalanes i, com gairebé sempre, el lloc on n’hi ha més és al delta de l’Ebre.
Ocells més actius a primeres i darreres hores del dia, malgrat que se’l pot veure en hores diürnes. Això sí, durant el dia es passa moltes hores quiet i amagat entre els arbres o els canyars. Menja petits vertebrats aquàtics i molts invertebrats. Niua en colònies, barrejat amb altres ardeids i preferiblement en arbres.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
OCELL AMAGAT nº 49: GAMBA ROJA
Període per respondre: de dilluns 6 a diumenge 12 de juny
Una mica més gran que una merla i una mica més petit que un colom roquer. Amida uns 25-27 centímetres. No tenen dimorfisme sexual. Aquest ocell el podem veure en migració, estival-reproductor i hivernant, això fa que el plomatge al llarg de l’any pugui anar canviant… però les seves potes de color vermell el delaten! Jo us faré la descripció de l’adult en plomatge nupcial, a l’hivern és força semblant però amb el plomatge més apagat i el pigallat negre es difumina o desapareix.
Té el cap marronós però aquest color s’estén cap a l’esquena. A partir de la gola té un pigallat negre que es va engrandint i espaiant a mesura que s’acosta cap a la panxa i el ventre fins a tornar-se gairebé blanc. L’ull té un anell ocular blanc i a la cara mostra una línia que va del bec a l’ull de color negre o molt fosc. Per sobre de l’ull té una cella que mor just a sobre de l’ull. El bec és recte, força gruixut amb la part de dalt ngra i la base de color vermell ataronjat. És un ocell amb una àmplia distribució que va des de l’Europa occidental fins a Àsia. Migrador comú a totes les zones humides amb predilecció per les litorals. Nidificant escàs i molt localitzat al delta de l’Ebre amb un centenar de parelles. A l’hivern també es concentra al delta de l’Ebre i pot arribar al miler d’individus.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
OCELL AMAGAT nº 48: ORENETA DE RIBERA
Període per respondre: de dilluns 23 de maig a diumenge 5 de juny
Com una cadernera. La seva longitud és d’uns 12 cm i pesa d’11 a 19,5 grams.
Petita oreneta de coloració uniforme marró brunenca per sobre i, amb parts ventrals blanques on contrasta un ample collar també marró. La cua és curta i lleugerament forcada.
Molt lligada a ambient fluvials, se la pot veure al Delta de l’Ebre en migració. La franja bruna al pit és un tret diagnòstic clar per a la seva identificació.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Flora i fauna del Parc Natural Delta de l’Ebre. Brau edicions. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 47: CORRIOL CAMANEGRE
Període per respondre: de dilluns 23 de maig a diumenge 5 de juny
Una mica més petit que una merla. La seva longitud és d’un 17, 5 cm i pesa entre 32 i 56 grams.
El mascle adult nupcial té el dors de color sorrenc pàl·lid, amb una línia blanca a l’alçada del clatell i la part superior del cap tricolor: rogenc a la nuca, bru al pili (com el dors) i negrós al front.
La resta del plomatge és blanc pur a excepció d’una línia negra a cada costat del coll i una altra que va de la base del bec a les auriculars, ajudant a emmarcar una cella blanca. El bec és més aviat prim i, com les potes, de color negre.
La femella adulta podríem dir que té un plomatge bicolor, on el rogenc i el negre és substituït pel to sorrenc del dors. Els juvenils (fotografia) són semblants als adults hivernants, una mica més clars i amb les potes de color grisós.
Típic de les platges del Delta de l’Ebre, on crien més d’un miler de parelles. El niu és un petit clot a la sorra. Si apareix un possible predador, un dels membres de la parella mira d’allunyar-lo de la posta i el distreu simulant estar ferit. A l’hivern visita arrossars.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 46: PINSÀ COMÚ
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de maig
Com un pardal esvelt, té una longitud de 14 a 18 cm i pesa de 17 a 29 grams.
El mascle nupcial (fotografia) llueix una coloració bigarrada. Té el front negre i el pili, el clatell i els laterals posteriors del coll de color gris. L’esquena és de color castany amb sengles pinzellades grises. Les ales són negres però hi contrasten fortament dues franges de color blanc groguenc. Els marges de les plomes de vol són clars. La cua és negra, amb les vores blanques. La cara, la part anterior del coll i el pit són de color castany clar, que es difumina tot aclarint-se cap a un rosat pàl·lid a les parts ventrals. El bec és cònic i gruixut. Les potes són de color carn i els ulls, foscos. En vol descobreix el carpó, que és verd, i es fan molt visibles les dues franges alars blanques.
La femella és discreta i domina un color bru verdós. Abundant i gregari a l’hivern.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 45: BECADELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de maig
Com una merla robusta, amb un bec molt llarg. Longitud d’uns 25 cm i un pes que va dels 72 als 181 grams.
Ocell de plomatge críptic de tons bruns i marrons i bec llarg i recte. Té el pili marró fosc amb una fina ratlla de color crema al bell mig. La resta de la cara és de color beix amb una brida marró que es perllonga per darrere l’ull en una fina línia que mor al clatell. Les galtes estan dividides per una fina línia marró. Tot plegat donen un aspecte d’un cap barrat. El plomatge de les parts dorsals és marró fosc amb dues línies clares i dues més, una a cada flanc. Just a sota destaquen unes línies diagonals que són fonamentals pel seu camuflatge al trencar-se el paral.lelisme d’aquestes línies fosques.. El, cap, el coll i els flancs són bruns clars pigallats de marró. Les parts ventrals són blanquinoses i la part de sota la cua barrada de negre. El llarg bec té la punta negrosa i les potes són de color verd gris.
Molt comú a l’hivern. Menut i inquiet. El bec molt llarg (que enfonsa al fang amb insistència buscant-hi cucs). La cella blanca i el vol en ziga-zaga són diagnòstics.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 44: TALLAROL CAPNEGRE
Període per respondre: de dilluns 9 a diumenge 15 de maig
Més petit que un pardal i uan mica més petit que una cadernera, té una longitud d’uns 13,5 cm i pesa de 12 a 25 grams.
Ocell d’aparença grisa i allargassada. El mascle adult (fotografia) té el cap negre, que contrasta fortament amb la gola blanca. Les parts dorsals són de color gris, amb les plomes de les ales més aviat brunenques. La cua és negra amb les puntes de les rectrius, excepte les centrals, i les vores blanques. Les parts ventrals són de color gris clar. El bec és prim i gris, més clar a la mandíbula inferior. L’ull té l’iris marró clar i està envoltat per un espectacular anell ocular vermell. Les potes són groguenques.
Típic de bardisses mediterrànies i molt freqüent a parcs i jardins..
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 43: ÀNEC GRISET
Període per respondre: de dilluns 9 a diumenge 15 de maig
Una mica més petit i estilitzat que un ànec collverd. Amida de 46 a 58 cm i pesa entre 850 i 900 grams.
Com bé descriu el seu nom en català, és un ocell d’aparença gris i molt discret. En realitat té el seu plomatge finament estriat amb ones de color negre, amb el cap i el coll brunencs, l’esquena marronosa, el ventre blanc i la popa negra. El mascle té el bec gris fosc i la femella té al bec una franja lateral ataronjada. Les potes són de color groguenc.
La coloració grisa dels mascles, poc vistosa, és el seu tret més singular., i el mirallet blanc a les ales, el tret més distintiu en ambdós sexes. Nia al Delta, però és més freqüent a l’hivern.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 42: FALCIOT NEGRE
Període per respondre: de dilluns 2 a diumenge 8 de maig
Una mica més gros que un pardal, encara que les seves llargues ales el facin semblar més gros. La seva longitud varia entre 16 i 17 cm i pesa entre 40 i 50 grams.
Ocell d’aparença general uniformement negra que, la majoria de vegades, només podem observar en vol. En realitat però, les plomes dels dors i les cobertores tenen reflexos irisats verds, cosa que només es pot apreciar a molt curta distància. També són difícils d’apreciar altres detalls com la zona blanquinosa del mentó o els grans ulls negres, molt enfonsats a les òrbites, que combinat amb el cap pla, li donen una aparença d’ocell enfadat! El bec és curt i negre. En vol destaquen les llarguíssimes i punxegudes ales en forma de falç. La cua és curta i forcada. Les potes són molt curtes i els dits tenen unes fortes ungles corbades que els permet agafar-se a qualsevol superfície vertical.
Volador incansable, sovint a gran alçada i que a primera hora del matí i capvespre els podem veure a l’alçada dels edificis. Nia a forats d’espadats i edificis. La veu és un agut i estrident “priiiii” repetit una i altra vegada. La cri`doria dels esbarts d’aquests ocells són una melodia impossible de separar dels nostres estius.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 41: GAVINA CORSA
Període per respondre: de dilluns 2 a diumenge 8 de maig
Una mica més petita que un gavià argentat. Longitud d’un 50 cm i pesa de 580 a 770 grams.
Gavina molt esvelta. El plomatge és blanc pur amb el dors i el sobre de les ales de color gris clar. Té el bec vermell amb la punta groga i una franja negra que separa ambdós colors. L’ull és fosc i les potes de color grisós. La punta de l’ala és negra amb les puntes blanques.
Joia del Delta de l’Ebre, on hi ha la colònia més gran al món d’aquesta gavina amenaçada, amb més de 10.000 parelles. Nia a la punta de la Banya i s’alimenta als arrossars, on menja nombrosos crancs de riu.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre
OCELL AMAGAT nº 40: GAMBA VERDA
Període per respondre: de dilluns 25 d’abril a diumenge 1 de maig
Com un colom roquer estilitzat. Fa de 30 a 35 cm i pesa entre 125 i 290 grams. Ocell limícola robust, d’aparença gris clara. En plomatge hivernal (fotografia) el cap, el coll i el pit que és barrat s’aclareixen i la cara apareix pàl·lida i les potes adquireixen un color grisós. El dors és és de color gris brunenc. El pit i les parts ventrals són de color blanc pur. L’ull té un anell ocular blanc. Potes llargues i de color verdós- gris.
El bec molt lleugerament inclinat cap amunt és característic. Té el costum de perseguir animalons aquàtics, corrent dins l’aigua.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 39: FOTJA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 25 d’abril a diumenge 1 de maig
Una mica més grossa que una perdiu. Té una longitud de 36 a 39 cm i pesa de 600 a 1200 grams.
A certa distància, la impressió és la d’un ocell robust, de plomatge totalment negre i el bec blanc. L’adult és gris molt fosc amb el cap i el coll quasi negres. Aquesta coloració contrasta fortament amb el bec, que és blanc i es continua amb un escudet frontal del mateix color. Té els iris vermells. Les potes són groguenques amb unes lligacames ataronjades molt poc visibles amb uns grans dits gruixuts i lobulats de color gris verdós.
Gran nedadora i cabussadora -menja vegetació submergida- , sembla un ànec, però pertany a la família dels ràl·lids. Xipolleja volant sobre l’aigua abans d’enlairar-se. Més abundant a l’hivern, quan n’arriben milers del nord d’Europa.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
PUNTS DE BONIFICACIÓ: B (1 punt x ocell)
Període per respondre: de dilluns 4 a diumenge 24 d’abril
OCELL AMAGAT nº 38: PUPUT COMUNA
Període per respondre: de dilluns 4 a diumenge 24 d’abril
Més gran que una merla i més petita que un colom roquer. Té una longitud entre 26 i 32 cm i pesa entre 50 i 90 grams.
Ocell singular i inconfusible. Té una silueta esvelta, amb el bec llarg i corbat i un gran plomall erèctil. El cap és de color marró clar rosat, color que s’estén, per dors, fins a mitja esquena, i pel davant arriva fins al pit, on es comença a difuminar fins al to blanquinós de les parts ventrals. Al pili llueix un gran plomall amb les puntes de les plomes negres, que duu pentinat enrere quan està en repòs. Les ales i la cua són ratllades, de blanc sobre negre. El bes és llarg, prim, corbat i de color fosc que s’aclareix a la base, que és de color carn. La cua és negra travessada per una franja blanca. Les potes són brunes. Té un vol molt particular, semblant al d’una papallona.
Nia a forats d’arbres, edificis i caixes niu. Quan canta, fa un “pu-pu-pu” d’una sola nota.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 37: CUERETA GROGA
Període per respondre: de dilluns 4 a diumenge 24 d’abril
Com un pardal comú amb la cua llarga. La seva longitud és d’un 16,5 cm i esa 11 a 26 grams.
Cuereta d’aspecte robust. És un ocell que té moltes subespècies i això en pot dificultar la seva identificació. Els mascles adults tenen la part superior del cap gris blavosa amb les galtes més fosques amb una marcada cella blanca o bé sense cella segons la subespècie. L’espècie fotografiada és la subespècie anomenada “cuereta groga flava” que és la que trobem a la major part de l’europa continental. També té una bigotera blanca i una taqueta blanca sota l’ull. La gola d’aquesta espècie segons la subespècie pot ser blanca o groga. El dessota del mascle és groc intens. Les potes negres i la cua és fosca amb els extrems laterals blancs.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Guia d’ocells. Europa i regió mediterrània. Ed Omega Lars Svensson
OCELL AMAGAT nº 36: AGRÓ ROIG
Període per respondre: de dilluns 21 de març a diumenge 1 d’abril
Més petit i esvelt que una cigonya blanca. Una mica més petit que el bernat pescaire, amb una longitud de 78 a 90 cm i pesa entre 525 i 1345 g.
La impressió general és d’un ocell fosc, marró i una mica geperut. Té un bec llarg, recte, com una espasa. El cap és proporcionalment petit i sembla una prolongació del bec. L’adult té la cara i els costats del coll castanys. El pili, la part posterior del coll, una línia que li parteix de la galta i unes línies que recorren els costats del coll són negres. El mentó és blanc. Les parts dorsals i els flancs són grisos amb tocs rovellats. Les parts inferiors són castanyes. L’iris és groc. El bec i les potes són groguencs. Quan vola ho fa amb el coll arronsat i les potes estirades.A l’època de reproducció llueix dues plomes negres filiformes que li surten de la nuca.
Gros i esvelt, amb plomatge acolorit, nia als canyissars i visita aigües obertes per pescar. Acabat l’estiu se’n va cap a l’Àfrica, a passar-hi els mesos freds.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 35: BERNAT PESCAIRE
Període per respondre: de dilluns 21 de març a diumenge 1 d’abril
Com una cigonya blanca més estilitzada. Té una longitud de 90 a 98 cm i pesa entre 1020 i 2073 g.
Ocell camallarg, gros i esvelt, de tons grisos. El front i la part superior del cap són blancs i les temples negres. La cara i la part anterior del coll i del pit són blancs i al costat del coll i el pit presenta una munió de ratlletes negres. El bec és com la fulla d’un punyal, groc, amb la part superior fosca. Les potes són llargues i grises. Durant l’època nupcial, llueix un parell de plomes llargues i fines a la nuca i les potes agafen un color groguenc. Vola amb les potes estirades i, a diferència de cigonyes i grues, amb el coll arronsat. Tot i ser un gran volador, ho fa pesadament, amb cops d’ala lents i profunds.
Resident tot l’any al Delta, on es pot veure en tot tipus d’ambients humits on hi hagi peixos, que espera immòbil a les ribes poc fondes. Com els agrons, quan reposa amb el coll arronsat, o en vol, sembla geperut. Pot niar al Delta, però és més comú a l’hivern.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 34: CAMALLARGA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de març
Ocell esvelt amb bec, coll i, sobretot, potes molt llargs. La seva longitud és de 35 a 40 cm i pesa de 166 a 205 g.
Molt estilitzat, blanc i negre. El mascle adult té el dors negre lluent i, en plomatge nupcial, té el clatell i el cap negres de manera força variable; la resta del plomatge és blanc pur. La femella nupcial és semblant al mascle però té el negre dorsal més mat i brunenc i, de mitjana, menys negre al coll i al cap.
El bec és llarg, prim i de color negre. L’iris és vermell. Les potes són exageradament llargues i primes, de color vermell viu. Fora de l’època reproductora perden el color fosc del coll i el cap, el mascle de manera parcial i la femella totalment. En vol, les potes sobresurten llargament pel darrere i es pot observar que el blanc de la cua i el carpó es perllonga cap a l’esquena formant un tascó. La part inferior de l’ala també és negre.
Inconfusible, sembla una cigonya de mida reduïda i molt camallarga. És típic veure’l sobrevolant els arrossars, tot fent uns xiscles aguts i neguitosos.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 33: CABUSSET COMÚ
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de març
Té una longitud de 25 a 29 cm i pesa entre 130 a 236 g.
El més petit de la família, pràcticament sense cua, però amb la popa alta i tofuda. A l’estiu té el cap, la part posterior del coll, el pit i el dors marró fosc, amb galtes, gola i part anterior i costat del coll castanys. Les parts inferiors són de color bru clar i la popa és blanquinosa. Té una taca groga a la base del bec. A l’hivern l’aparença és molt més clara tot i tenir el cap, la part posterior del coll i el dors bru fosc.El bec que és fosc, a l’hivern s’aclareix i grogueja.
Menut i inquiet, neda per llacunes i canals i se submergeix tot sovint per pescar, i quan ressorgeix uns metres més enllà, flota com un suro. Fa el niu sobre l’aigua, ancorat a les plantes de la riba. A l’hivern és més gregari.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 32: AGRÓ BLANC
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de març
Com una cigonya blanca molt estilitzada. Té una longitud de 80 a 104 cm i pesa entre 700 i 1500 g.
Ocell gran, totalment blanc, de coll molt llarg i prim. El bec és recte, llarg i groc; a la base, davant l’ull, també groc, mostra un tros de pell nua de color blavós (difícil de veure al camp). Les potes són llargues i fosques, totalment negres. En plomatge nupcial, mostra unes plomes molt llargues i esfilagarsades al dors. Al pit llueix unes plomes llargues. En aquesta època el bec s’enfosqueix arribant a ser quasi negre i a les potes, les tíbies prenen un to verdós, ataronjat. En vol, arronsa el coll i destaquen les potes que són molt llargues i sobresurten molt per darrera la cua.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
OCELL AMAGAT nº 31: CORRIOL ANELLAT PETIT
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de març
Una mica més petit que un tord comú. Té una longitud de 14 a 17 cm i pesa entre 26 i 53 g.
El mascle adult nupcial té el pili i les parts dorsals de color sorrenc, contrastant amb les parts inferiors, de color blanc pur. Llueix un collaret negre i té la cara bicolor: sobre un fons blanc, contrasta una banda frontal negra que a l’ull, s’uneix a una altra banda negra que li ve del bec i ambdues juntes moren als auriculars. L’ull és fosc i està envoltat per un bonic i característic anell groc. El bec és curt, prim, negre. Les potes són relativament llargues, de color carnós i a vegades groguenques. En vol no presenta franja alar. La femella adulta té el negre més esvaït, més marronós.
En migració se’l veu en ambients aquàtics diversos, i fa el niu a terra a la riba de rius, aiguamolls, sorreres, etc.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 30: ÀNEC CULLEROT
Període per respondre: de dilluns 28 de febrer a diumenge 6 de març
Més petit que un ànec collverd. La seva longitud és de 43 a 56 cm i pesa entre 410 i 1100 g.
Bec característic en forma de cullera, i pit blanc molt vistós en els mascles.
El mascle adult té el cap i el coll verd fosc, on hi destaca l’ull groc. El dors, el carpó i la popa són negres i la cua bruna amb amples marges blancs. El ventre i els costat formen una mena d’escut castany que contrasta amb la resta de parts blanques i el dors fosc. El bec és gris fosc i les potes són de color vermell ataronjat.
Nia al Delta de l’Ebre, però és molt més abundant a l’hivern.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 29: BALLESTER
Període per respondre: de dilluns 28 de febrer a diumenge 6 de març
Com una merla molt estilitzada. Té una longitud entre 20 i 22 cm. Ales molt llargues amb una envergadura alar de 51 a 58 cm i pesa al voltant de 104 g.
Falciot fàcilment identificable per la seva mida gran i perquè té el ventre (separat per una banda fosca) el mentó i la gola de color blanc pur; la resta del plomatge és de color bru fosc. Les ales molt llargues en forma de fulla de daga. La cua és forcada però quan l’obren no ho sembla pas. Els ulls són grossos i foscos, com el petit bec. Les potes són molt curtes i els dits estan proveïts d’ungles corbes i dures per tal de permetre’ls fixar-se a les superfícies més verticals.
Nia a penyasegats i edificis alts. Fa un “ki-ki-ki-ki…” en vol, distintiu.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 28: CABUSSÓ EMPLOMALLAT
Període per respondre: de dilluns 21 a diumenge 27 de febrer
Més petit i més esvelt que un ànec collverd. Té una longitud de 46 a 61 cm i pesa entre 596 i 1490 g.
A l’estiu, en plomatge nupcial, llueix dos airosos plomalls foscos a cada costat del pili, també fosc. A cada costat del coll, s’adorna amb dues grans patilles de color rovellat que es van enfosquint cap a les vores. La blancor de la cara només és trencada per una fina línia que uneix la base del bec amb l’ull d’iris vermell. També són blancs la part anterior del coll i les parts inferiors. A l’hivern perd els plomalls i les “goles” rovellades del plomatge nupcial.
El bec, recte, focs, a l’hivern es torna més clar.
De coll i bec esvelts i gran pescador subaquàtic. Cria a les llacunes litorals amb abundant vegetació riberenca on pot fer niu. A l’inici de l’estiu es pot veure nedant amb els polls a sobre l’esquena. A l’hivern pesca en aigües marines.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 27: ÀNEC BLANC
Període per respondre: de dilluns 21 a diumenge 27 de febrer
Més gros que un ànec collverd i més petit que una oca. Té una longitud de 61 a 63 cm i pesa de 801 a 1450 g.
A primera vista, l’aparença general és clara, perquè el blanc és el color dominant d’aquests ocells. Els adults tenen el cap i el coll de color verd fosc amb el bec vermell viu. Els mascles a més presenten un tubercle a la base de la mandíbula superior. Mascle i femella tenen una banda ampla de color castany que encercla el cos per sota del pit. Tenen les espatlles negroses i una franja negra que els recorre longitudinalment les parts inferiors. Les potes són vermelles.
Gros, amb plomatge contrastat distintiu. Nia en caus o entre matolls en ambients salabrosos i sorrencs, en poc nombre, i visita també zones humides d’aigua dolça, sobretot a l’hivern.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 26: ORENETA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de febrer
Com una cadernera, amb les ales i la cua llargues. Longitud d’uns 18 cm i un pes de 16 a 24 cm.
L’ocell adult té les parts dorsals de color negre-blau metàl·lic; el front i la gola de color castany i un ample collar negre. Les parts ventrals són clares, de color variable, entre blanc i crema. Les potes són curtes, fosques. En vol les ales es veuen llargues i punxegudes i la cua, profundament forcada, amb llargues i primes rectrius externes, molt més llargues en els mascles que en les femelles. Per sota de la cua es veuen unes taques blanques allargassades.
Pròpia d’ambients agrícoles. Fa el niu en forma de copa, a coberts i estances.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 25: ORENETA CUABLANCA
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de febrer
Té una longitud entre 13 i 14 cm i pesa de 16 a 23 g.
Oreneta de coloració contrastada. L’adult té les parts ventrals, de la gola a la cua, i el carpó de color blanc pur. La resta és negre, amb un to blavós mentalitzat. La cua és relativament curta però forcada. Té els tarsos plomats de curtes plomes blanques.
Fa un niu de fang, en colònies a sota les teulades de pobles i ciutats i a rocams de muntanya.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 24: RASPINELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de febrer
Una mica més petit que una cadernera. La seva longitud és de 12,5 cm i pesa de 7,5 a 11 g.
Petit ocell de coloració discreta i críptica (es camufla), marró acràcia. Té la cara i el clatell de color marró ocraci amb llistes blanquinoses que, a l’esquena, es converteixen en un pigallat allargassat. Llueix una conspícua cella clara. La cua és de color beix, i les rectrius centrals tenen els raquis forts i rígids, la qual cosa permet que l’ocell s’hi recolzi en grimpar per troncs i branques. Les parts inferiors són blanquinoses però els flancs i el dessota de la cua són de color beix clar. El bec és fi, llarg i corbat cap avall, Té les potes curtes i de color carnós.
Explora les escorces dels arbres enfilant-se tronc amunt, en una trajectòria espiral característica. Cant molt agut.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 23: FLAMENC ROSAT
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de febrer
Com una cigonya blanca però amb coll i potes llarguíssimes. Longitud de 120 a 145 cm i pes entre 2100 i 4100 g.
Són blancs tintats de rosa. Tenen negres les plomes de vol de les ales i les cobertores alars d’un intens color rosa pujat. El bec té una forma molt peculiar, com si hagués estat trencat d’un cop frontal; és de color rosa, amb la punta negra. Les potes també són rosades
Totalment inconfusible. És un dels tresors del Delta.Visita arrossars i llacunes d’aigües somes per alimentar-se, tot filtrant l’aigua amb el bec per extreure’n el plàncton: petits invertebrats, crustacis i anèl·lids. Hi ha una gran colònia de cria a la Punta de la Banya.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre
OCELL AMAGAT nº 22: GAVIÀ DE POTES GROGUES
Període per respondre: de dilluns 31 de gener a diumenge 6 de febrer
Té una longitud de 52 a 58 cm i pesa de 800 a 1500 g.
Adults: Plomatge blanc a excepció del dors i la part superior de les ales, que és gris, i dels extrems de les plomes primàries més externes que són negres amb puntes blanques. L’ull és groc clar, envoltat d’un fi anell ocular vermell. Les potes i el bec són grocs, amb una taca vermella a la punta. És el gavià més gros i estès arreu de Catalunya, i també molt comú al Delta. Potes i bec groc, amb una taca groga, permeten distingir-lo. Els exemplars joves són bruns.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 21: CAPÓ REIAL
Període per respondre: de dilluns 31 de gener a diumenge 6 de febrer
Com un gavià de potes grogues però molt més esvelt, amb bec, coll i potes llargs. La seva longitud és de 49 a 66 cm i pesa entre 485 i 580 g.
Espècie d’aparença molt fosca que, de lluny, sembla negra. En plomatge nupcial són de color marró rovellat amb el dors i les parts superiors de les ales quasi negres, amb reflexos irisats verds i violats. De sobre i sota l’ull els neixen sengles fines línies blanquinoses que van a resseguir la part superior i la part inferior de la base del bec. Aquest és llarg, prim, corbat cap avall, de color bru. Les potes són relativament llargues i brunes. Volen amb el coll i les potes estirats.
Visita aigües poc profundes per alimentar-se, sovint en grups. Cria en canyissars del Delta i també hi és present durant les migracions i a l’hivern.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 20: GAFARRÓ EUROPEU
Període per respondre: de dilluns 24 a diumenge 30 de gener
Una mica més petit que una cadernera, amb una longitud d’uns 11 o 12 cm i pesa de 8,5 a 14 g.
Ocellet d’aspecte rodanxó i de tons grocs, verdosos i grisos. El mascle adult té el front, la cella, la gorja i el pit de color groc. El pili, el clatell, les galtes i les parts dorsals són verd-grisós i molt llistats de negre. Les ales i la cua són negroses amb plomes finament rivetejades de verd. Els flancs i el ventre són blanquinosos i llistats de negre. El bec, que és cònic, curt, robust i gris, li fa el cap rodó. Els ulls són foscos i les potes de color carn. La femella adulta, que només té groc al carpó, és molt més llistada, i en general de coloració més verda, grisa i discreta.
Destaca el carpó verd quan vola i un cant estrident. Sovint el veiem en posadors elevats.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 19: PARDAL XARREC
Període per respondre: de dilluns 24 a diumenge 30 de gener
Una mica més petit que un pardal comú . La seva longituds és de 14 a 15 cm i pesa de 17 a 30 grams.
Té el pili i el clatell de color marró, de xocolata amb llet. La part anterior de la cara fins a sota l’ull, el mentó i la gola són negres i contrasten amb les galtes i el costat del coll blancs, color que es perllonga enrere amb un collar prim. Al mig de la galta destaca una taca negra en forma de mitja lluna. Les parts dorsals són marronoses, amb estries negres a l’esquena. Les plomes de la cua són brunes. Les parts inferiors són de color bru clar, més pàl·lid al ventre. Els ulls i el bec són molt foscos i aquest és cònic. Les potes són de color carn.
Propi d’ambients agrícoles; mascles i femelles són d’idèntic plomatge.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 18: MOSQUITER COMÚ
Període per respondre: de dilluns 17 a diumenge 23 de gener
La seva longitud és d’11 a 12 cm i pesa de 6 a 11 grams.
Ocellet d’aspecte delicat i de tons gris verdosos. La coloració d’aquesta espècie és força variable. En general les parts superiors són de color bru olivaci. Les plomes de les ales i la cua són brunes amb estrets marges bru verdosos. La projecció de les plomes primàries és curta. A la cara s’aprecia una cella clara, prima i poc definida. Les parts inferiors són clares, ocràcies o groguenques. L’ull és fosc i està encerclat d’un prim anell ocular clar. El bec és prim, delicat, bru, amb la base més clara. Té les potes primes i fosques.
Petit i inquiet, abundant a l’hivern a boscos, bardisses i zones humides.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 17: ARPELLA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 17 a diumenge 23 de gener
Com un gavià argentat, té una longitud de 48 a 56 cm. Com totes les rapinyaires, les femelles són més grans que els mascles i els mascles pesen de 405 a 667 g i les femelles de 540 a 800 g.
El mascle té el cap grisós clar. Dors de color marró brunenc uniforme. Les parts ventrals són rogenques, pigallades de negre. La femella és de color marró fosc, amb el cap i les espatlles de color crema.
Femella i mascle tenen l’ull clar i el bec, curt i fosc. Les potes llargues i groguenques. És el rapinyaire propi de zones humides i el més comú al Delta, on malgrat tot no cria. Es pot veure sobrevolant llacunes i canyissars en vol baix, buscant una presa.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 16: ESPLUGABOUS
Període per respondre: de dilluns 10 a diumenge 16 de gener
Com un gavià argentat, amb coll més llarg. Té una longitud de 46 a 56 cm i pesa entre 340 i 390 g.
La primera impressió és la d’un ocell blanc, amb un posat geperut. En plomatge nupcial tenen el pili, de plomes erèctils, el pit i el dors tenyits de color marró clar, ataronjat. La resta del plomatge és blanc. Té el bec ataronjat i relativament curt i els ulls grocs. Les potes són d’un color vermellós en època de cria, a l’hivern les potes són bru verdoses i el plomatge totalment blanc.
Comú en ambients agrícoles oberts, sobretot en arrossars però també prop del bestiar o seguint tractors que llauren, sovint en grups.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 15: PIT-ROIG
Període per respondre: de dilluns 10 a diumenge 16 de gener
Una mica més gros que una cadernera i més petit que un pardal comú. Longitud 14 cm i pesa de 14 a 25 g.
Els adults tenen la cara i el pit de color taronja viu, contrastant amb el color blanquinós de les parts ventrals, mentre que el front, els costats i la part posterior del coll i la part superior dels flancs: pili, dors, ales i cua són de color bru olivaci. El bec és prim i fosc i les potes de color bru carnós. Posat al terra té una postura engallida, amb constants i espasmòdics moviments d’ales i cua.
Tafaner, és abundant – tot i que sempre solitari – a qualsevol ambient emboscat.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
PUNTS DE BONIFICACIÓ: A
Període per respondre: de dilluns 20 de desembre a diumenge 9 de gener
OCELL AMAGAT nº 14: MERLA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 20 de desembre a diumenge 9 de gener
Té una longitud d’uns 24 a 27 cm i pesa de 85 a 105 g.
El mascle és totalment negre, amb l’anell ocular groc i el bec groc ataronjat. La femella adulta és grisosa, amb les parts inferior una mica més clares i pigallades. Té l’anell ocular groguenc i el bec bru. La seva fesomia, amb esguard amable i cua llarga, té un posat mes aviat horitzontal. Això i la manera de desplaçar-se pel terra les diferencia clarament dels estornells.
El seu cant melodiós és el so de fons d’albes i capvespres de primavera.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 13: ESTORNELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 20 de desembre a diumenge 9 de gener
La seva longitud és de 21 cm i pesa de 55 a 100 g.
Ocell de posat dret, perfil pla i aparença fosca. Els adults a l’estiu tenen una coloració de base negra amb irisacions verdes i porpres. Llueixen un puntejat clar. A l’hivern aquest pigallat es fa més gran, dens i evident. El bec és punxegut. Les potes són vermellenques.
Nia a forats. A l’hivern fa grans estols de formes canviants.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 12: MARTINET BLANC
Període per respondre: de dilluns 13 a diumenge 19 de desembre
Com un gavià argentat, però molt més estilitzat, amb bec coll i potes llargs. Té una longitud de 55 a 65 cm i un pes entre 280 i 638 g.
Ocell blanc, estilitzat, amb el bec prim, recte i negre. Malgrat aquesta ràpida exposició, aturat al terra, amb el coll encongit i el cap entre les espatlles pot donar la sensació d’un ocell compacte i rodanxó. Els ulls són grocs i la plell que va dels ulls al bec és blavosa, excepte en època nupcial que es torna vermellosa. Potes llargues i negres contrastant amb els peus grocs (com si portés uns mitjons). En plomatge nupcial llueix dues llargues i estilitzades plomes a la nuca. Vola amb el coll arronsat com tots els ardeids.
Esvelt, amb bec llarg i negre i peus grocs, molt visibles en vol. Espera les preses immòbil en aigües somes i és força solitari.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. Món-natura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 11: TÓRTORA TURCA
Període per respondre: de dilluns 13 a diumenge 19 de desembre
Més petita que un colom roquer i més gran que una merla. Té una longitud de 30 a 32 cm i pesa de 125 a 196 g.
Tórtora de color marró pàl·lid, terrós. Presenta una fina línia negra transversal, com un mig collar a la part posterior del coll amb una mica de blanc emmarcant-la per sobre i per sota. Les primàries són fosques amb fines vores clares que contrastem amb el marró clar uniforme. El bec és gris, els ulls tenen l’iris vermell i les potes són d’un color vermell apagat.
Comuna a llocs urbanitzats amb arbres, on fa el seu niu de branquillons. Cant de tres síl·labes greus.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 10: COTXA FUMADA
Període per respondre: de dilluns 29 de novembre a diumenge 12 de desembre
Més gros que una cadernera i més petit que un pardal comú. Té una longitud de 14 a 15 cm i pesa de 12 a 20 g.
Ocell de posat dret que fa vibrar la cua constantment. El mascle adult és molt fosc, amb la cara, la part anterior del coll i el pit, pràcticament negres. La base de les secundàries i les vores de les terciàries, blanques, contrasten amb el gris fosc de l’ala plegada. El carpó i la cua són rogencs, més visibles quan l’ocell està volant. Ulls, bec i potes són negrosos. La femella és més pissarrosa i no té blanc a l’ala.
Nia a cases i rocams; a l’hivern es troba arreu. Femella d’un gris clar.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 09: PARDAL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 29 de novembre a diumenge 12 de desembre
Té una longitud de 16 a 18 cm i pesa de 20 a 39 g.
El mascle té el pili i la nuca de color gris. Les temples, els costats posteriors del coll i el clatell són de color castany. Les galtes i els costats del coll són blanquinosos i contrasten amb el negre del voltant del bec, el sota de l’ull, el mentó, la gola i el pit que té les vores poc definides. Les parts inferiors són de color blanc brut i les superiors de color castany amb llistes negres a l’esquena. Uns discreta franja alar blanca destaca sobre la resta de l’ala. El bec és cònic, robust i negre a l’estiu i amb la base groguenca a l’hivern. Els ulls foscos i les potes de color carn. No falta allà on hi ha presència humana. Mascle de tons més apagats a l’hivern.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 08: MALLERENGA BLAVA
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de novembre
Una mica més petita que una cadernera. Té una longitud d’11 a 12 cm i pesa de 7,5 a 14,7 g.
Mallerenga on destaca el blau i el groc. Pili de color blau cel. La cara és blanca migpartida per una línia ocular blau fosc que s’uneix al blau marí del clatell i el coll, que a la part de gola s’uneix amb un color negre de la mateixa gola i el mentó. Les ales i la cua són blaves amb una petita franja blanca a les ales. L’esquena és de color verd bru. La panxa és groga, només trencada per una fina línia negra que va del pit al ventre. Els ulls foscos. El bec, cònic, té un color negrós i les potes són brunes amb un matís de color blau.
Es mou per les capçades, sovint suspesa de cap per avall. Comuna a les menjadores i caixes niu.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 07: GAVINA RIALLERA
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de novembre
Lleugerament més petita que un tudó. Té una longitud de 37 a 43 cm i pesa de 195 a 325 g.
Els adults en plomatge nupcial presenten una caputxa de color de xocolata amb llet, on destaca l’ull envoltat d’un anell ocular blanc. El coll, les parts inferiors i la cua són blanc pur. El dors i les ales són de color gris i les primàries són negres de puntes blanques. El bec, prim és de color vermell amb la punta negra. Les potes també són vermelles.
Màscara bruna en època de reproducció i taca fosca rere l’ull a l’hivern. Fa un xiscle característic, sovint en vol, que li dona nom. Visita tot tipus d’ambients aquàtics per alimentar-se.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
Ocells del Delta de l’Ebre. Xarxa espais natura. MónNatura Delta de l’Ebre.
OCELL AMAGAT nº 06: COTORRA DE KRAMER
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 21 de novembre
Una mica més petit que un colom roquer. Té una longitud de 37 a 43 cm i pesa de 95 a 143 g.
Ocell verd, esvelt, de cua llarga i blavosa. El pili i la nuca són de color verd. En el mascle té el mentó negre, del que parteix una una línia també negra que fa la volta al clatell, emmarcant les galtes com si portés un collaret. Al clatell la banda s’aprima i és completada per una banda difusa de color rosat. La femella no té aquest collaret. La cua és molt llarga. Els ulls són de color groc pàl·lid, les potes grises i el bec vermell brillant.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
OCELL AMAGAT nº 05: COTORRETA PITGRISA
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 21 de novembre
Una mica més gran que una merla, amb la cua llarga. Té una longitud de 28 cm i pesa de 90 a 140 g.
Ocell d’aparença general verd brillant. Té la cara, el coll i el pit de color gris clar. Les parts dorsals són de color verd fulla, les ventrals són de color verd oliva. Les plomes de vol de les ales, de color blau fosc. El bec és del color dels pinyols de cirera, l’ull és fosc i les potes de color gris clar. Forana, ha colonitzat ciutat com Esplugues i ambients agrícoles.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 04: CADERNERA europea
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de novembre
Té una longitud d’uns 10,5 a 13,5 cm i pesa de 9,5 a 24 g.
Té el pili, el clatell i els laterals del coll negres. La cara és de color vermell viu, contrastant amb les galtes, les temples i el coll blancs. L’esquena és marró clar fins els flancs, contrastant amb la resta blanca de les parts inferiors. Les plomes de les ales i la cua són negres amb taques blanques a la punta. A les ales destaca unes plomes grans de color groc viu.
Nia en arbres, i s’alimenta de cards en espais oberts. D’aquí li ve el seu nom científic (Carduelis carduelis).
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 03: TUDÓ
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de novembre
Té una longitud de 41 a 45 cm, i pesa de 284 a 690 g. És el colom més gran d’Europa. La coloració general és gris plom amb el pit de tonalitat vinosa, que es va difuminant cap al gris clar a les parts ventrals. Comú a espais arbrats de tota mena. Franges blanques al coll i les ales, ben visibles en vol.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 02: MALLERENGA CARBONERA
Període per respondre: de dilluns 11 a diumenge 31 d’octubre
Una mica més petit que un pardal. La seva longitud és de 12,5 a 14 cm i pesa de 12 a 22 g.
És la més grossa de les nostres mallerengues. Les galtes blanques contrasten fortament amb el conjunt intensament negre del cap, el coll, el mentó i la gola. Aquest color negre s’estén pit avall en una franja estreta, com una corbata, que mor a la part abdominal, molt més ampla i evident als mascles que a les femelles.
Molt comuna a llocs arbrats. Visita sovint menjadores i s’instal·la en caixes niu. En cantar sembla repetir “tot estiu, tot estiu”.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT nº 01: CUERETA BLANCA
Període per respondre: de dilluns 11 a diumenge 31 d’octubre
Com un pardal comú amb la cua llarga. La seva longitud varia entre 16,5 i 18 cm, i pesa uns 20 g.
Té la part posterior del pili, el clatell, el mentó, la part anterior del coll i la part superior del pit, negre. El front, la cara, els laterals del coll i les parts ventrals són blanques. El dors és gris clar i les ales tenen les plomes negroses amb vores blanques. La cua és llarga i negra, amb les dues plomes més externes de cada costat, blanques. El bec és prim i, com les potes, de color gris fosc.
Es passeja xino-xano, bellugant la cua, prop de l’aigua, conreus, vorals de carreteres… Nia en edificis.
Guia de camp dels ocells a Catalunya. Ed Omega.Carlos Álvarez-Cros i Fran Trabalon.
125 Ocells de Catalunya que cal conèixer. Ed Cossetània. Oryx. Toni Llobet
OCELL AMAGAT 2020-2021
JOC FINALITZAT (21 de juny de 2021)
“BONUS POINTS” nº 4:
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 20 de juny
Cada ocell correctament identificat, 1 punt afegit!
OCELL AMAGAT nº 50: PUPUT COMUNA
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 20 de juny
La puput és un dels ocells més coneguts i familiars, ja que no defuig la proximitat humana. De bona mida – 30 cm -, no passa desapercebut pel seu bec llarg, prim i corbat, així com el plomall erèctil i amb les puntes de les plomes negres. El plomatge és castany rosat, les ales negres creuades per amples bandes blanques, com també la cua. El vol lent, ondulat i el batre de les ales rodones molt ostensible.
La puput és un insectívor estival, migrador transsaharià, llevat d’un petit nombre que hiverna ací. Distribuït per Euràsia i Àfrica, nia a tot Catalunya, exceptuant l’Alt Pirineu, i és molt comú a les terres baixes occidentals. El seu hàbitat són els conreus de secà i zones on els camps alternen amb arbredes. La població estimada és de 60.000 a 95.000 parelles reproductores, però amb tendència regressiva per la pèrdua d’hàbitat.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 49: GAIG EURASIÀTIC
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 20 de juny
El gaig és el còrvid dels boscos, on troba l’aliment d’aglans i fruits silvestres. Sedentari, la seva distribució apareix com a complementària de la de la garsa: on aquesta és absent o escassa _ mitja muntanya, comarques forestals – el gaig hi és abundant, i manca a la Plana de Lleida i al Delta de l’Ebre.
El gaig mesura 34 cm. El color general és bru, més clar al dessota; el carpó blanc i la cua negra; al cap, un plomall erèctil i un gruixut traç negre que va del bec a l’extrem inferior de les galtes, i una taca blanca a les ales, on també hi ha el tret més característic de l’espècie: les menudes plomes blaves i negres que cobreixen la zona on forma l’angle del colze, i que sovint adornen els barrets dels caçadors. En vol, s’afigura com un gros ocell de color terrós en el qual destaca un gran carpó blanc.
D’acord amb les estimacions efectuades, la població de gaigs del nostre territori oscil·laria entre les 110.000 i les 150.000 parelles.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 48: RASPINELL COMÚ
Període per respondre: de dilluns 31 de maig a diumenge 6 de juny
El raspinell, de 13 cm i proveït d’un discret plomatge castany ratllat, és, com va escriure J. M. de Sagarra a Els ocells amics, “un dels millors amics dels arbres, amb un bec llarg, esmolat i corbat com una agulla saquera”. Neteja d’insectes les soques, però no pot foradar-les, i s’enfila amunt fent-hi voltes en espiral.
El raspinell es troba a l’Europa temperada fins al límit amb Àsia. A Catalunya té una distribució molt àmplia, i al Pirineu arriba als 2200 metres d’alçada, i la seva població és de 114.000 a 200.000 parelles.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 47: MALLERENGA BLAVA
Període per respondre: de dilluns 31 de maig a diumenge 6 de juny
La mallerenga blava, coneguda també amb els nom de “primavera blava” i “ferreret”, es pot descriure dient que és una mallerenga carbonera més menuda (11,5 cm) i acolorida de blau damunt del cap i a les ales; li manca, però, la ratlla fosca que travessa l’abdomen del seu congènere, detall molt útil per a distingir ambdues espècies a la natura. Habita jardins, arbredes i vores de bosc. Nidifica i viu sedentària entre nosaltres.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Els ocells de les terres catalanes”
OCELL AMAGAT nº 46: MALLERENGA EMPLOMALLADA
Període per respondre: de dilluns 17 al diumenge 30 de maig
La mallerenga emplomallada o de “cresta” ateny 11, 5 cm, i és fàcil de reconèixer per tal com és l’única mallerenga que duu plomall. Té el mantell grisenc, i, el dessota blanquinós; la cara, emmarcada per traços negres, i l’esmentat plomall, format per fines plomes blanques i negres. Es troba molt estesa i sedentària al continent europeu. Al Principat és molt comuna a les pinedes, d’on mai no s’allunya, i igualment al País Valencià; en canvi, manca a les Illes.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Els ocells de les terres catalanes”
OCELL AMAGAT nº 45: CABUSSÓ COLLNEGRE
Període per respondre: de dilluns 17 al diumenge 30 de maig
El cabussó collnegre ateny els 30 cm. Amb plomatge de noces té el coll negre i els costats del cap ornats de belles plomes d’un color groc daurat. Amb roba d’hivern té un capell negre força estés però poc definit. A casa el podem veure hivernant o de pas i nia al sud de la península ibèrica.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Els ocells de les terres catalanes”
OCELL AMAGAT nº 44: CORRIOL ANELLAT GROS
Període per respondre: de dilluns 10 al diumenge 16 de maig
El corriol gros, anomenat “passarius” a Mallorca – denominació que reben indistintament el corriol camanegre i el corriol petit – i, corricabut a València, ateny 19 cm. Les parts superiors i el darrere del cap són d’un color castany grisós, i el pi, la gola i el front són blancs. També ho és el collar que separa el castany del cap que acoloreix el dors. Duu una clapa negra al cap que va del bec fins darrera l’ull. Li travessa el blanc pit una ampla banda negra, que neix a l’angle de les ales. El seu curt bec és de color taronja, amb la punta negra; les potes són del mateix color. Nia al Nord, a les Illes Britàniques i a la costa atlàntica fins a França. Ací és sobretot migratori i hivernal, però també cria al nord-est del Principat i a Còrsega. Freqüenta les platges.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Els ocells de les terres catalanes”
OCELL AMAGAT nº 43: ÀNEC CUALLARG
Període per respondre: de dilluns 10 al diumenge 16 de maig
L’ànec cuallarg, “cua de jonc” a València i “coer” a les Illes, ateny uns 56 cm i és inconfusible per la seva cua, la més llarga i més prima que podem trobar entre els ànecs. El cap i una part de l’esvelt coll són de color castany fosc. Per darrere el coll mostra una ratlla blanca que li puja del pit, també blanc. La femella no té la típica cua del mascle, i tan sols la duu una mica més llarga que la dels altres ànecs; el seu color és bru, igual que el de les femelles de les altres espècies d’ànecs nedadors. El mirall és fosc, sense reflexos, i vorejat de blanc i negre. A casa nostra és un ocell hivernal.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Els ocells de les terres catalanes”
OCELL AMAGAT nº 42: FALCIOT PÀL·LID
Període per respondre: de dilluns 3 al diumenge 9 de maig
El falciot és un dels ocells més visibles a les grans ciutats, que a la primavera i a l’estiu animen amb els seus xiscles i passades. La població s’estima a l’entorn de 250.000 parelles.
El falciot és fet per volar, i és l’ocell més aeri de la nostra avifauna. Tant és així que el seu medi natural és l’espai obert – on s’alimenta, copula i potser reposa -, i si toca terra li costa molt o li resulta impossible reprendre el vol. Fa 16 cm, té les ales corbades i el cos curt en proporció, i les potes molt petites, aptes per arrapar-se als murs, però no per caminar. El plomatge fosc, amb una taqueta blanca a la gola. Nia a les escletxes i als forats dels edificis. La gran rapidesa del seu vol li permet caçar els insectes a considerables distàncies del niu. No cal dir que és estival i que migra a la tardor.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 41: FLAMENC ROSAT
Període per respondre: de dilluns 3 al diumenge 9 de maig
El nom grec del flamenc significa “ales de foc”. Un gran encert dels antics. Quan encara no ho sabia, amb un excessiu entusiasme entre ornitològic i literari, vaig escriure a Els ocells de les terres catalanes: “Un estol de flamencs alçant el vol ofereix l’espectacle magnífic que podrien suggerir les flamarades d’un incendi sobtat que esclatés als tranquils i grisencs aiguamolls”.
L’ésser humà sempre ha estat fascinat pels flamencs, barreja d’extravagància i de bellesa. A l’antic Egipte, simbolitzava el déu solar Ra, relacionat segons sembla, amb el mític ocell Fènix. I en la seva escriptura jeroglífica, el flamenc esquematitzat significa el color vermell.
El flamenc és, doncs, un esveltíssim camallarg rosat, d’entre 120 a 145 cm i d’un pes de 2 a 4 kg, molt lleuger atesa la seva mida, amb unes potes i un coll d’una longitud desmesurada i les ales que combinen el negre i el roig. El seu bec és únic, tant per la forma com per les funcions: gruixut, curt, bruscament corbat cap avall, rosat amb l’extrem negre, adaptat per filtrar l’aliment gràcies a una lamel·les internes que només deixen passar els menuts invertebrats i les algues, que són el seu nodriment.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 40: ÀNEC CULLEROT
Període per respondre: de dilluns 19 d’abril al diumenge 2 de maig
L’ànec cullerot, que es troba en els medis aquàtics de l’hemisferi nord, es caracteritza pel seu gran bec, al qual al·ludeix el nom popular. El mascle, de plomatge blanc i negre, amb el cap i el coll verd lluent, l’ull groc contrastat, i els costats castany fosc, és un bell ocell; la femella, en canvi, és de color castany clapejat.
Nidificat escàs, amb 10 o 15 parelles parelles niant per tot el país. En canvi, a l’hivern n’arriben als nostres estanys de 10.000 a 18.000 exemplars.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 39: BEC D’ALENA
Període per respondre: de dilluns 19 d’abril al diumenge 2 de maig
El bec d’alena, anomenat “primavera” a València, és un bonic ocell de 43 cm, molt ben caracteritzat pel llarg bec tot corbat cap amunt, per les potes llargues i pel plomatge blanc, el capell i el clatell negres, i el dors blanc i negre. El bec d’alena sovinteja als estanys salats, i cal dir que és una de les espècies més atraients de les nostres aus d’aiguamoll.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Els ocells de les terres catalanes”
OCELL AMAGAT nº 38: AGRÓ ROIG
Període per respondre: de dilluns 12 al diumenge 18 d’abril
L’agró roig, adragó o dragó al Delta, és un bell i esvelt camallarg que fa 79 cm. Similar però un poc menor que el bernat pescaire, substitueix els blancs i grisos d’aquest per un plomatge on el castany rogenc caracteritza l’ocell, inclòs el llarg coll resseguit per ratlles negres. Per contrast, les ales són grises. D’àmplia distribució euroasiàtica i africana, arriba al març i marxa a hivernar a l’Àfrica subsahariana a l’agost-setembre.
Per fortuna l’agró roig s’ha recuperat força de la quasi extinció, però sense arribar encara a l’esplendor d’antany. (Actualment hi ha a Catalunya entre 697 i 724 parelles).
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 37: CORRIOL ANELLAT PETIT
Període per respondre: de dilluns 12 al diumenge 18 d’abril
El corriol petit, de només 15 cm, té el bec i les potes curtes, el dors castany i el dessota blanc, amb una franja negra al pit i una altra al front. Aquest menut limícola està força estès pel territori, i és freqüent als regadius de la plana occidental (Plana de Lleida) a finals d’estiu.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
“BONUS POINTS” nº 3:
Període per respondre: de dilluns 22 de març a diumenge 11 d’abril
Cada dos ocells identificats, 1 punt afegit!
OCELL AMAGAT nº 36: CABUSSET COMÚ
Període per respondre: de dilluns 22 de març a diumenge 11 d’abril
El cabusset rep, entre altres noms populars, el de suterí a Mallorca i periquet al Delta de l’Ebre.
Amida 26 cm. I és el més menut, i també el més corrent, de tots els cabussons. En el plomatge nupcial té la gola i les galtes brunes, amb el dors fosc i el dessota blanquinós. A l’hivern, la gola esdevé blanca i els altres colors s’esvaeixen. Nia i es sedentari a les terres peninsulars, i ales nostres Illes i a tot Europa, llevat del nord. És el cabuusó que més sovint hom veu als estanys i als tolls dels rius, on es capbussa tan bon punt s’adona que l’observem.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Els ocells de les terres catalanes”
OCELL AMAGAT nº 35: ESCORXADOR COMÚ
Període per respondre: de dilluns 22 de març a diumenge 11 d’abril
L’escorxador, el podriem definir com “moixons de rapinya” (capturen petits ocells i petits mamífers i els claven a les punxes dels esbarzers per menjar-los posteriorment). Es tracta d’una espècie eurosiberiana, que hiverna a l’Àfrica subsahariana i nia al terç nord de Catalunya, sobretot a les comarques pirinenques i prepirinenques. El seu hàbitat natural són les pastures de muntanya i terrenys oberts. La població és de 18000 a 43000 parelles. Fa uns 17 cm, amb el dors castany rogenc, el cap gris i una ratlla negra del bec a darrera l’ull, típica del seu gènere.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 34: ÀNEC GRISET
Període per respondre: de dilluns 15 a diumenge 21 de març
L’ànec griset, anomenat “roncador” al Delta de l’Ebre i “ascle” a València, és més petit que el coll-verd, puix que no ultrapassa els 51 cm, i amb el plomatge menys acolorit. En aquest domina la tonalitat grisa; l’abdomen és blanc, i la regió de la cua negra; les plomes de les ales són de color castany; el bec és gris; les potes de color taronja. La femella és bruna; ambdós sexes tenen el mirall blanc* (* El mirall en els ànecs és una petita distinció de color que tenen a l’ala). Nia en una àmplia zona de l’est del Continent i a les Illes Britàniques. Als nostres estanys és sobretot immigrant a l’hivern.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Els ocells de les terres catalanes”
(Al llibre “Conèixer i estimar els ocells. Joaquim Maluquer”, amplia la informació dient: Segons l’Atles 1999-2002, al Delta, hi nien unes 350 parelles, de deu a vint ho fan als Aiguamolls de l’Empordà i al Delta del Llobregat)
OCELL AMAGAT nº 33: CAMALLARGA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 15 a diumenge 21 de març
El camallarga, també conegut a Menorca com a cames de jonc, fa 38 cm i és l’ocell més esvelt del nostre elenc ornitològic. De plomatge blanquíssim, que contrasta amb les ales negres, i de bec llarg i fi, quan vola, amb el coll i les potes estirades, la seva imatge em suggerí fa molts anys un dardell (dard) solcant l’espai.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 32: CORRIOL CAMANEGRE
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 14 de març
El corriol camanegre amida 16 cm. Té el dors, les ales i la part superior del cap castanys; l’abdomen, el pit, la gola i el front blancs. Al cap també duu la clapa negra des del bec fins darrera l’ull. Damunt el pit, a l’indret de l’angle de les ales, mostra dues taques negres característiques, que són l’inici de la banda negra pròpia dels altres corriols. També el distingeixen el bec i les potes fosques. Fa el niu al litoral. Nia i hiverna a tot el nostre litoral, les illes compreses.
Joaquim Maluquer i Sostres “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 31: ÀNEC COLLVERD
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 14 de març
L’ànec més abundant a Catalunya. Un típic ànec de superfície o nedador.
Aquest ànec experimenta un creixement molt important. Es distribueix per tot Europa. De bona mida, 58 cm, s’identifica pel cap i el coll verd amb reflexos metàl·lics , un collar blanc i el pit castany. La femella és bruna, però, com el mascle, llueix un “mirall” (marca distintiva a les ales pròpies dels ànecs) morat emmarcat per franges blanques.
D’acord amb l’Atles dels ocells nidificants a Catalunya, la població del Delta de l’Ebre era de 8000 a 11000 parelles i a tot el país entre 16000 i 20000 parelles.
Joaquim Maluquer i Sostres “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 30: ORENETA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de març
L’oreneta comuna, pel fet de bastir els seus nius de boletes de fang a les construccions humanes, és un dels ocells més familiars i coneguts, alhora que el més protegit per creences i tradicions. Quant a l’ocupació del territori, el trobem en el 96,4%, és capdavantera, però els seus efectius són notablement inferiors als de les espècies fins ara incloses entre les més comunes: segons l’Atles 1999-2002, podríem xifrar-los entre 200.000 i 250.000 parelles.
L’oreneta comuna ateny 19 cm, comptant les llargues i primes plomes de la cua. El dors és negre blavós; el front i la gola, castany rogenc i el dessota, blanquinós. Les orenetes arriben pels volts de Sant Josep i se’n tornen a hivernar a l’Àfrica, com a insectívores que són.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 29: BLAUET
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de març
El blauet mesura 16 cm, però sembla més gros per les mides del cap i del bec, fort i dret de pescador. D’acord amb el seu nom català, té el plomatge del dors i les ales d’un blau verdós irisat, i el dessota castany. Se’l pot veure posat en una branca d’amunt de l’aigua, atent al pas d’un peixet o d’un insecte aquàtic, sobre el qual s’afona. El niu és al final d’una galeria que l’ocell excava en els marges de les ribes. Com destaca l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, la presència de blauets és un magnífic indicador de la qualitat de l’aigua. La població se situa entre 1000 i 1400 parelles, reforçada pels hivernants nòrdics, amb tendència decreixent, però, a causa de la degradació ambiental.
L’espècie té una àmplia distribució mundial: europea, asiàtica compresa la Xina, Indonèsia i nord-africana. A Catalunya trobem el blauet a les conques del Llobregat, el Besòs, la Tordera, el Ter i la Muga, d’una banda, i de l’altra, a les del Segre i l’Ebre, a part de múltiples localitzacions en rierols i punts d’aigua.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
“BONUS POINTS” nº 2:
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de febrer
Cada dos ocells identificats, 1 punt afegit!
OCELL AMAGAT nº 28: MALLERENGA PETITA
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de febrer
La mallerenga petita només amida 11,5 cm, i entre els ocells de la seva tribu (les mallerengues) és el que té els colors més apagats – damunt grisenca i dessota clara -, amb el capell negre i una taca blanca a la nuca, que serveixen per identificar-la. Molt estesa per Europa, aquesta espècie és sobretot sedentària a les nostres terres, però manca a les Illes. De les nostres mallerengues, aquesta és la que considerem més pròpia dels grans boscos de muntanya.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Els ocells de les terres catalanes”
OCELL AMAGAT nº 27: COTXA FUMADA
Període per respondre: de dilluns 22 a diumenge 28 de febrer
La cotxa fumada és un petit túrdid, parenta molt pròxima de la cotxa cua-roja. Amida 14 cm i presenta la cua i el carpó d’un color vermell taronja, però, com assenyala la denominació de “fumada”, tota ella és d’un color més fosc. Els mascles palesen molt millor que les femelles aquesta diferenciació, puix que mostren el dors i el pit obscurs, amb l’extrem de les remeres secundàries blanques en els exemplars adults. La femella i els joves tenen el plomatge bru. És sedentària a les nostres terres peninsulars, on també en passen en migració, així com a les Balears.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 26: GAVINA RIALLERA (o vulgar) “PLOMATGE D’HIVERN”
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 21 de febrer
La gavina riallera és força més petita que el gavià de potes grogues.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 25: GAVINA RIALLERA (o vulgar) “PLOMATGE NUPCIAL”
Període per respondre: de dilluns 8 a diumenge 21 de febrer
La gavina riallera amida 38 cm., duu el mantell de color gris clar, i amb el plomatge d’hivern mostra unes taques negres prop de l’ull; amb el d’estiu presenta un tret força singular ja que el cap se li acoloreix d’un castany intens. Nia a Islàndia, a les Illes Britàniques i al centre d’Europa. És característica de terra endins. A les penínsules i illes mediterrànies només és hivernant. En el curs dels anys 60 començà a niar al Delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, cosa que demostra la fase expansiva d’aquesta espècie tan vinculada a l’home. A les terres catalanes és l’espècie més comuna del seu gènere, i l’hem observada molt a l’interior seguint el curs dels rius. Al port de Barcelona és molt abundant a l’hivern, i, en nombre, té un predomini total sobre els seus congèneres.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Els ocells de les terres catalanes”
OCELL AMAGAT nº 24: ALIGOT COMÚ
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de febrer
L’aligot és una petita àguila de silueta arrodonida, de 50 a 57 cm, d’uns 113 a 118 cm d’envergadura i un pes màxim de les femelles d’1,3 kg. Viu sedentària en mosaics de paisatges on alternen boscos, conreus i pastures, capturant petits mamífers, com ara conills i rosegadors. Allò que fa interessant aquest rapinyaire mitjà és la seva abundància relativa, amb una població estimada de 1300 a 1470 parelles. Una xifra incomparablement superior a la d’altres espècies de rapinyaires.
El seu plomatge bru és variable, i no presenta cap tret prou destacat que el singularitzi. Ara bé, si veiem una rapinyaire de mida mitjana, d’ales i cua amples, que vola a vela, hi haurà grans probabilitats que es tracti d’un aligot.
L’aligot és sedentari a Catalunya i la seva distribució, força àmplia, amb els màxims a les comarques centrals i les gironines.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 23: MARTINET BLANC
Període per respondre: de dilluns 1 a diumenge 7 de febrer
En Jordi ens descobrí l’estany de Vilaüt, que, com vaig anotar a la llibreta de camp, “és un indret silenciós, d’una gran bellesa, el més bonic de l’Empordà, adornat amb lliris d’aigua”. Allí hi havia mitja dotzena d’immaculats martinets blancs, plomatge que contrasta amb el bec negre així com les potes, però amb els dits grocs.
Aquest agró tan elegant ateny 56 cm, nia a l’Empordà i sobretot al Delta de l’Ebre, amb un total aproximat de 1700 parelles censades a principis del segle XXI.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 22: BEC DE CORALL SENEGALÈS
Període per respondre: de dilluns 25 a diumenge 31 de gener
El bec de corall senegalès, de 10 cm, amb una ratlla vermella que li travessa l’ull, i la cua negra. Té nuclis reproductors al litoral, del Maresme al Montsià, i una població de 100 a 300 parelles.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 21: GAVIÀ DE POTES GROGUES
Període per respondre: de dilluns 25 a diumenge 31 de gener
El gavià de potes grogues amida 56 cm, i és gairebé idèntic de llargària al gavià fosc,però se’n diferencia pel mantell gris pàl·lid. Hom distingeix diverses subespècies d’aquest gavià, les quals s’apleguen en dos grups fonamentals: les de potes rosades i les de potes grogues. (Nota: ara, la taxonomia moderna les ha separat en espècies diferents) L’espècie mediterrània “michahellis” les té grogues, igual que el gavià fosc. Té l’extrem de les ales blanc i negre, i el bec groc amb una taca vermella a la punta. Altrament, és molt comú al nostre litoral i també apareix molt sovint a l’interior.
El gavià de potes grogues és una espècie expansiva, ja que pel seu tipus d’alimentació molt variada – des de deixalles fins a fruits -, s’ha vist afavorida per l’acció de l’home; i tant és així que el seu continuat augment l’ha transformada en una au nociva, sobretot per les depredacions que exerceix a les colònies d’altres ocells marins.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 20: ÀGUILA CUABARRADA
Període per respondre: de dilluns 18 a diumenge 24 de gener
L’àguila cuabarrada ateny de 65 a 72 cm, una envergadura de 150 a 180 cm i pot arribar a pesar 2,4 kg. En el seu plomatge destaca el dors fosc i el dessota blanc ratllat. De vol àgil, si passa damunt de la nostra vertical, la identificarem pel contrast entre el cos gairebé blanc, les ales molt fosques i una ampla franja obscura a l’extrem de la cua.
A Catalunya, la cuabarrada més sedentària, és de distribució mediterrània, ja que la major part de parelles crien a les serres litorals i prelitorals de la meitat sud del territori, com també a les muntanyes de la vall de l’Ebre. Així mateix la trobem a l’Empordà i a les comarques prepirinenques occidentals. Fa el niu als penya-segats i les seves preses predilectes són els conills i les perdius.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 19: BERNAT PESCAIRE
Període per respondre: de dilluns 18 a diumenge 24 de gener
El bernat pescaire ateny fins a 91 cm. Combina en el seu plomatge el gris, el blanc i el negre. En vol com fan tots els agrons, repleguen el coll i així mai no els confondrem amb les cigonyes o les grues, que el duen estirat. D’àmplia distribució mundial, a Catalunya el bernat pescaire va passar d’hivernant a reproductor vers el 1975, i a fer-ho en una colònia – subratllem silvestre – que tothom encara pot contemplar en una arbreda, precisament enmig del parc zoològic de Barcelona. La tendència expansiva de l’espècie fa que el cens de 2002 doni la xifra de 375 a 407 parelles a Catalunya, on les principals colònies se situen al Segrià i al Delta de l’Ebre, a part de l’esmentada de Barcelona.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
“BONUS POINTS” nº 1:
Període per respondre: de dilluns 21 de desembre, a diumenge 17 de gener
Cada 3 ocells encertats = 1 punt
Àguila marcenca / Picot verd ibèric / Cadernera europea
Tórtora eurasiàtica / Pît-roig / Xoriguer comú
OCELL AMAGAT nº 18: GRALLA OCCIDENTAL
Període per respondre: de dilluns 21 de desembre, a diumenge 17 de gener
La gralla, és sedentària gairebé a tot Europa; molt abundant, sobretot a les planes de Catalunya occidental, on forma estols de centenars d’individus que s’abaten damunt els camps. Manca a les illes. Amida 33 cm. Té el plomatge negre, menys a la zona de darrera del cap, que és grisa. Nia en colònies als forats dels penyals i a les runes, i hem observat que durant l’estiu les gralles es mantenen prop dels llocs de nidificació; a l’hivern s’estenen pel país, en esbarts. De lluny es reconeix per llur crit breu, nasal i sonor. Al capvespre s’ajoquen plegades, sempre al mateix lloc, generalment en alguna arbreda, que no solen abandonar fàcilment.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Els ocells de les terres catalanes”
OCELL AMAGAT nº 17: CUERETA BLANCA
Període per respondre: de dilluns 21 de desembre, a diumenge 17 de gener
És un bonic moixó de 18 cm proveït d’un mantell gris i amb les parts inferiors blanques. Constitueix el seu tret més característic la llarguíssima i graciosa cua vorejada de blanc, que dona, en el vol, una silueta inconfusible, talment com si desequilibrés l’ocell en l’aire. Nia i és sedentària al País Valencià i al Principat; a les illes només hiverna.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Els ocells de les terres catalanes”
OCELL AMAGAT nº 16: ORENETA CUABLANCA
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de desembre
Molt corrent i visible és l’oreneta cuablanca, de 13 cm, i caracteritzada pel carpó blanc. La població s’estima en un màxim de 200.000 parelles. Nia en nuclis urbans, propers a l’aigua i a les zones on percaça insectes. Situa el niu en indrets protegits i els situa a l’exterior o a les façanes dels edificis. Fa una tassa de fang sempre protegida a sota d’un balcó o sortint de teulada i està tancada per la seva part superior a excepció d’un foradet per on entren i surten.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 15: COTORRA DE KRAMER
Període per respondre: de dilluns 14 a diumenge 20 de desembre
Un altre membre de la família de les cotorres que també s’ha establert al nostre territori, tot i que en molta menor escala que la cotorreta pitgrisa. La cotorra de Kramer, té una mida de 37 a 43 cm, plomatge verd, llarga cua i un mig collar rosat que la identifica. Presenta la distribució geogràfica següent: una població asiàtica a l’Índia, Pakistan i Myanmar; i una altra d’africana, en una àmnplia franja subsahariana de Mauritània a Etiòpia. En les seves zones d’origen ocupa des dels semideserts a les viles, essent present, per exemple, als parcs de Bombai.
A Barcelona, la cotorra de Kramer fou citada per primera vegada el 1970. Des de llavors s’ha estès pel litoral, i al començament del segle XXI s’estimava un nombre de 80 a 100 exemplars, en contrast amb la considerable penetració aconseguida a Anglaterra.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 14: MALLERENGA CARBONERA
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de desembre
La mallerenga carbonera, ateny just el milió de parelles. Sedentària. Només falta a l’alt Pirineu i al Delta de l’Ebre, i escasseja a la deforestada Plana de Lleida.
Aquesta mallerenga és prou representativa de la seva família, una de les més atractives i millor caracteritzades dels moixons: menudes i arrodonides, de plomatge suau i, en algunes espècies, ben pintades, àgils i arborícoles. La carbonera fa 14 cm, i té el bec curt, el cap negre i la galta blanca. El pit és també negre, color que s’allarga en una ratlla gruixuda a través de l’abdomen groc, i el mantell és gris. És una espècie molt ostensible i la veurem als arbres del centre de les ciutats.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 13: CADERNERA europea
Període per respondre: de dilluns 7 a diumenge 13 de desembre
La cadernera, tan preuada com a ocell de gàbia és una de les espècies més comunes. S’estima l’existència de 400.000 a 500.000 parelles.
De 12 cm. És el moixó més ben pintat del nostre país i el més freqüent d’entre els hostes forçats que alegren els habitatges dels humans, amb la seva bellesa i refilades. Té el dors castany clar i el carpó blanc, el cap es combina el vermell del front i de l’entorn del bec, amb el capell i clatell negres i blanc l’entremig, i les ales negres i grogues i la cua negra. Els esbarts de caderneres ressegueixen conreus i garrics tot cercant grans i llavors, sobretot les dels cards a què fa referència el nom científic. Estesos per tot el continent, menys l’extrem nord, al nostre territori són més abundants a la meitat sud i al litoral. El nombre de parelles reproductores pot ésser de mig milió.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 12: PARDAL XARREC
Període per respondre: de dilluns 30 de novembre a diumenge 6 de desembre
El pardal xarrec, gairebé idèntic al pardal domèstic, també podríem anomenar-lo pardal silvestre ja que el trobem pels camps i no pas per pobles i viles. El seu tret definidor és que té el pili, o part alta del cap, castany intens, mentre que el pardal comú el té gris. És abundant a la Plana de Lleida, al Delta de l’Ebre, a les planes interiors i a l’Empordà, però defuig la zona pirinenca. D’acord amb les estimacions actuals, la seva població podria ésser de l’ordre de les 300.000 parelles.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 11: MERLA COMUNA
Període per respondre: de dilluns 30 de novembre a diumenge 6 de desembre
La merla mesura 25 cm. És sedentària, abundant i ben repartida per tot el territori. El nombre màxim de parelles que s’ha estimat pot ésser de l’ordre de les 900.000. Pertany a la important família ornitològica dels tords i les grives. El mascle no el confondrem pas gràcies al plomatge negre intens i el bec groc, mentre que la femella és bruna.
Al bosc, la merla és malfiada i fugissera, però s’avesa a la presència humana, i, a Barcelona, la veiem saltironar davant dels vianants. El seu cant flueix com un doll sonor que omple els crepuscles primaverals.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 10: COTORRETA PITGRISA
Període per respondre: de dilluns 23 a diumenge 29 de novembre
Aquest nouvingut ha arribat pel descontrol dels humans. De ben segur no hem pogut ignorar uns ocells verds, de bona mida, molt sorollosos i de vol ràpid, que irrompen enmig del trànsit i que basteixen els seus grans nius comunitaris a les enforcadures dels arbres.
La cotorreta pitgrisa és pròpia de l’Amèrica del Sud i força comuna en una extensa àrea que cobreix el nord de l’Argentina, Uruguai, Paraguai, Bolívia i penetra al Brasil. En algunes zones esdevé una plaga agrícola, i no és estrany que es vengui com a ocell de gàbia.
Les primeres observacions a Catalunya d’aquesta cotorreta en llibertat daten del 1975. El 1991 ja s’havia detectat en deu comarques, i a començament del segle XXI ho ha estat en vint-i-tres. La major part de la població es concentra a l’àrea metropolitana de Barcelona i el Baix Llobregat.
La cotorreta de pit gris fa de 28 a 29 cm i presenta la cara gris pàl·lid, el pit grisenc, com proclama el seu nom, i la resta del plomatge verd. La població assentada a Catalunya és d’unes 610-650 parelles, de les quals 400 s’estan a Barcelona.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 9: PARDAL COMÚ (mascle)
Període per respondre: de dilluns 23 a diumenge 29 de novembre
El pardal encapçala amb gran avantatge la llista d’ocells més comuns. No ens ha de sorprendre, ja que essent l’ocell més abundant i estretament associat a l’ésser humà, tothom el coneix. L’estimació de parelles que ens dóna l’Atles 1999.2002, en xifres rodones, és de 2.600.000 a 3.800.000, nombre que multiplica els contingents de les espècies que el segueixen. (És pràcticament a tot el territori).
De 14,5 cm de mida, el pardal té el plomatge discret: grisenc les femelles i els joves; i els mascles, amb el dors castany amb ratlles fosques, casquet gris, gola negra i dessota blanc tenyit de gris. Té el bec cònic com tots els granívors. És sedentari, ja que a l’hivern també troba aliment. Originari d’Euràsia, ha estat introduït als Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 8: TUDÓ
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de novembre
El tudó, el més gros i potent d’aquesta família ornitològica (coloms i tórtores) a Europa. Ateny de 41 a 45 centímetres i pot arribar a pesar 650 grams. És, doncs, una peça de caça molt cobejada, però no pas fàcil d’obtenir, ja que és malfiat i resistent. En terreny descobert, es lleven a 100 passes de qui s’hi acosta, i en zona arbrada aixequen el vol amb un fort i sorollós batec d’ales, precisament pel cantó oposat a aquell pel qual venim. En canvi, on no és perseguit, esdevé refiat, fins a peonar enmig dels vianants als parcs anglesos i francesos. La seva veu és un fort parrupeig que ressona entre els arbres.
El plomatge del tudó és un gris blavós, més clar al dessota amb reflexos verds rogencs al coll, i presenta una banda ampla – molt visible en vol – al llarg de cada ala.
Espècie pròpia d’Euràsia i el nord d’Àfrica. S’estima una població de 198.000 a 275.000 parelles reproductores.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 7: ESTORNELL negre / comú
Període per respondre: de dilluns 16 a diumenge 22 de novembre
L’estornell és una espècie molt adaptable, que ha esdevingut cosmopolita. Originària de l’Europa central i del nord, així com de gran part d’Àsia, en el curs de la segona meitat del segle XIX va estendre’s per l’Europa mediterrània, i l’home l’ha introduït a les zones temperades d’Amèrica, Sud-Àfrica, Austràlia i Nova Zelanda.
L’estornell mesura 21,5 cm i té el plomatge molt fosc, puntejat de blanc, amb reflexos metàl·lics verds i morats. Històricament només hivernava a Catalunya, fins que cap al final del segle XIX començà a niar-hi, i s’hi establí una població sedentària que no ha cessat de créixer. Ara l’estornell es reprodueix a tot el territori, excepte al Pirineu i l’extrem sud del país, i és molt abundant a les terres de Ponent.
La població, a començaments del segle XXI, s’estima entre 345.000 i 597.000 parelles reproductores. El conjunt europeu podria atènyer la xifra de 120 milions de parelles.
Joaquim Maluquer i Sostres “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 6: GAFARRÓ EUROPEU
Període per respondre: de dilluns 3 a diumenge 15 de novembre
El gafarró és el quart de la llista dels ocells més abundants i estesos pel país, i, també, un del més menuts amb només 11 cm. És sedentari (hi és tot l’any) i la seva població pot atènyer el milió de parelles, a les quals s’afegeixen a l’hivern el migradors del nord, població que encara no ha estat avaluada.
És granívor, de la família dels fringíl·lids, com la cadernera i el pinsà, de plomatge verd groguenc ratllat. Deixa sentir el seu cant amagat entre el fullatge, sovint dels arbres dels jardins.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 5: TÓRTORA TURCA
Període per respondre: de dilluns 3 a diumenge 15 de novembre
La tórtora turca és un cas realment insòlit d’expansió mundial d’una espècie. Té la particularitat de ser molt visible, fàcilment perceptible fins i tot pels que estan lluny de la natura. Això es deu al fet de conviure amb l’èsser humà per aprofitar-ne les deixalles, talment com els coloms urbans. Així la trobarem als parcs i jardins de les ciutats, als afores i ales explotacions agrícoles.
La tórtora turca fa 32 cm, té el dors uniforme d’un ocre molt esvaït i un prim mig collar.
Originària de l’Àsia del sud – Índia, Sri Lanka i Myanmar- on ocupa zones semidesèrtiques, però tendeix a establir-se a les viles. Al final del segle XIX, el seu límit cap a l’oest era Turquia. L’any 1928, però, ja havia colonitzat Hongria i a començament del segle XXI, la tenim present en gairebé tot Europa. La primera observació a Catalunya es produeix a Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), l’any 1969.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 4: PIT-ROIG
Període per respondre: de dilluns 2 a diumenge 8 de novembre
El pit-roig és un ocell molt nombrós, ja que pot arribar al milió de parelles. Ara bé, a causa dels seus requeriments forestals, no el trobarem a la plana de Lleida ni a la zona litoral de la meitat sud de Catalunya.
El sedentari pit-roig, de 14 cm, és de plomatge grisenc, animat, però, amb un bonic vermell taronja al front, la gola i el pit que el fan inconfusible. De natural refiat, es fa estimar per la confiança amb què se’ns acosta gairebé fins els peus.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 3: POLLA D’AIGUA comuna
Període per respondre: de dilluns 2 a diumenge 8 de novembre
La polla d’aigua, ateny 33 cm, té plomatge fosc i el bec i la placa frontal vermells. Té força capacitat d’adaptar-se al medi, com ho demostra la seva àmplia distribució mundial. A l’escala del nostre territori la trobem arreu – per poc refugi palustre que hi hagi -, llevat del Pirineu i del Prepirineu, i, encara amb algunes excepcions de l’alt Segre. No és fàcil fer-ne el cens, ja que la polla d’aigua és molt espantadissa i acostuma a viure amagada entre la vegetació aquàtica, essent més fàcil sentir-ne el crit que no pas veure-la. Segons estimació més recent, la seva població oscil·laria entre 12000 i 30000 parelles.
Joaquim Maluquer i Sostres. “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 2 COLOM ROQUER
Període per respondre: de dilluns 19 d’octubre a diumenge 1 de novembre
(Per ser inici del joc el termini és de dues setmanes)
El colom roquer és el tan familiar colom domèstic o assilvestrat, que trobem en nombre molt excessiu als pobles i ciutats.
És difícil distingir a Catalunya les poblacions naturals de les d’origen domèstic que s’ha assilvestrat i mostren els trets característics de l’espècie: 31 a 34 cm, color gris blavós, carpó blanc i dues barres fosques molt visibles a través de les ales plegades.
Avui dia, el colom roquer ha esdevingut cosmopolita (habita a molts països), però el seu origen és euroasiàtic i africà. A Catalunya s’estima que podrien superar les 200.000 parelles, i ocupen tot el territori, llevat de zones de muntanya despoblades.
Joaquim Maluquer i Sostres “Conèixer i estimar els ocells”
OCELL AMAGAT nº 1 GARSA EURASIÀTICA
Període per respondre: de dilluns 19 d’octubre a diumenge 1 de novembre
(Per ser inici del joc el termini és de dues setmanes)
La garsa eurasiàtica és un ocell molt notable per diversos conceptes: és bonic, vistent (visible, fàcil de veure), “intel·ligent” i nociu. Ateny 46 cm, amb el cos negre, menys el dessota, que és blanc pur, les ales, blanques i negres, i la llarguíssima cua negra amb reflexos virolats. És present a Euràsia i a l’Amèrica del Nord. A Catalunya la veurem, sobretot en zones baixes i molt humanitzades, ja que és el còrvid més vinculat a les nostres activitats, fins al punt de ser present a parcs i jardins.
La població de garses oscil·laria entre 100.000 i 140.000 parelles reproductores. La seva màxima densitat es concentra a les comarques litorals i a la Plana de Lleida. No hi és als boscos i zones de muntanya.
Joaquim Maluquer i Sostres “Conèixer i estimar els ocells”