origen: http://www.xtec.cat/ceip-lola-anglada-esplugues/qui.htm
Diuen que pels anys 79/80 en una caseta amb un jardí molt gran ple de llimoners, presseguers, codonyers… . del carrer Josep Rodoreda, número 9, un grup de pares i mares, van pensar que podrien fer una escola on la llengua catalana, les nostres costums i les nostres arrels hi fossin presents en tot moment. 8 infants, una mestra, la Montse Recasens, un conill, i una cuinera, la Conxita Martinez, van ser la primera experiència.
Va funcionar.
L’any següent ja eren 12 i 16 infants, dues mestres, el conill i la cuinera..
Corre l’any 1985 quan l’Ajuntament ens fa l’escola actual i essent, des dels primers temps, membres del CEPEPC entrem a la xarxa pública el mateix any i… així arribem a l’any 2010 i l’escola ja té 200 i escaix infants, 16 mestres, cap conill, una cuinera, dues ajudants de cuina, un conserje, una secretària, dues feineres, un equip de monitors de menjador, i una pila de pares i mares.
I des del començament fins ara anem fent escola, que és el que hem de fer.
Ara el 2010, ja fa uns quants anys, 30, que aquests primers personatges van posar els peus a l’edifici de Josep Rodoreda, ara ho comencen a fer els seus fills i filles…
Com corre el temps….si en teniu ganes i voleu, poseu-vos en contacte amb nosaltres perquè l’hem de fer grossa… o… petita.
origen: http://www.xtec.cat/ceip-lola-anglada-esplugues/lola.htm
Lola Anglada i Sarriera neix a Barcelona el 1896. Narradora per a infants i dibuixant. Colaborà des de molt jove a gairebé totes les revistes infantils catalanes de l’època i arribà a esdevenir una de les escriptores més representatives del gènere a la pre-guerra. El 1920 aparegué el seu primer llibre, Contes del paradís, i el 1928 obtingué un gran exit amb, En Peret, història meravellosa il.lustrada per ella mateixa, com tots els seus llibres.
D’estil semblant, són entre d’altres, Margarida (1929), Montsenyor Llangardaix (1929), i Martinet (1960). També és autora d’ El més petit de tots (1937), editat pel Comissionat de Propaganda de la Generalitat.
Signa els seus dibuixos Lola A.
Té obres al Museu d’Art Modern de Catalunya i és famosa la seva col.lecció de nines, instalada avui a Sitges.
El primer any d’escola els 8 infants i la mestra van conèixer a la Lola Anglada en una visita a Tiana. Més tard, el març de l’any 1984 una representació de les famílies de l’escola hi van tornar. Van trobar una senyora molt gran i molt entranyable, que les va rebre voltada de dibuixos i nines. Del moment en resta un retrat, fet per la Mariona Millà.
Lola Anglada mor a Tiana a finals de l’any 1984
D’on venim?
L’escola Lola Anglada, fundada l’any 1979-80, va néixer com una cooperativa de pares i mares i s’integra en el col·lectiu d’escoles del CEPEPC (Col·lectiu d’escoles per l’escola pública catalana).
La idea originària i que ha impregnat la història de l’escola, ha estat la de fer una escola on, no tan sols tingués importància la transmissió de coneixements de les diferents matèries, sinó que també es tingués present la formació personal, cívica, democràtica, solidària i arrelada al país.
L’escola s’estructura com un lloc on els infants no només acumulen informació, sinó com un espai on s’aprèn a tractar la informació per tal de tenir recursos i eines per aprendre i progressar. El tracte personalitzat, l’educació en valors, les colònies i sortides, les festes, els tallers i els eixos transversals encara són trets característics de l’escola.
L’escola es va iniciar amb 8 infants de primer curs , una mestra i una cuinera i estava ubicada a una “torreta” de la carretera de Cornellà.
El curs 1985-1986 l’escola s’integra a la xarxa pública i s’inaugura l’actual edifici. La Cooperativa de Pares i Mares perd la titularitat a favor de la Generalitat de Catalunya. És llavors quan neix l’Associació de Pares i Mares d’alumnes, que té per objectiu fonamental fer costat a l’escola ajudant a dinamitzar-la i dotar-la de més recursos.
L’escola Lola Anglada va ser un dels primers centres PAC (projecte d’autonomia de centre), i ho va ser durant dos períodes complerts: 2005-2009 (PAC05) i 2010-2014 (PAC05 renovat). Gràcies a aquesta experiència, el centre té molt integrada la planificació estratègica en les seves dinàmiques i es troba immers en una línia de consolidació i manteniment de processos i activitats amb l’objectiu de millorar les competències de l’alumnat . El centre ha incorporat una cultura avaluativa i de reflexió de la nostra praxi educativa. És a dir, ens trobem enmig d’un procés de millora continua.