“LES RUTINES GENEREN HÀBITS, ELS HÀBITS CAPACITATS, I AQUESTES, A LA LLARGA, COMPETÈNCIES. PER ACONSEGUIR-HO ÉS IMPRESCINDIBLE EL RECOLZAMENT DE L’ADULT.”
Els hàbits s’han de treballar a casa i a l’escola. A mida que els nens/es van assolint els diferents hàbits se senten més segurs, tranquils, equilibrats i amb ganes d’aprendre. Observar els seus petits progressos dia a dia i saber valorar-los és per a ells/es una motivació important i necessària per continuar avançant.
QUÈ HEM APRÈS?
Aprenc a posar-me i a treure’m la bata i la jaqueta, a cordar-me els botons
He de tenir cura de les meves coses: la motxilla, la bata, l’abric,… deixant-t’ho tot al seu lloc.
M’he d’organitzar l’esmorzar: treure-ho de la bosseta, obrir la carmanyola, desplegar el tovalló i després recollir-ho tot.
Porto roba que em permet anar al lavabo sense necessitar ajuda.
Aprenc a rentar-me les mans i a mocar-me tot sol.
Estic atent: sé escoltar quan ens expliquen alguna cosa.
M’acostumo a seure correctament, evitant males postures que em perjudiquen i així puc fer millor la feina.
Ajudo a crear un ambient tranquil, sense crits ni corregudes, per poder treballar tots millor.
Poso interès en treballar bé i net.
Sé on he d’anar a buscar el material, el tracto bé i sé ordenar-lo i retornar-lo al seu lloc.
Aprenc a fer de missatger entre l’escola i casa: sé posar els comunicats a la motxilla i no els perdo, recordo de transmetre les informacions,…
Sóc responsable i poso interès en fer bé el meu càrrec i les tasques que tinc encomanades.
Tinc curiositat i interès en aprendre coses noves.
Aprenc a parlar de manera ordenada, no tots alhora: escolto als altres quan parlen i sé esperar el meu torn per poder parlar.
Sé compartir el material de la classe amb els meus companys/es. No sóc acaparador perquè el material és de tots.
Saludo quan arribo dient ‘bon dia’, ‘bona tarda’,… i m’acomiado quan me’n vaig.
Sé demanar bé les coses, dient ‘si us plau’ i ‘gràcies’.
Intento resoldre els conflictes sense baralles.
Des de petits els nens i les nenes ja es mostren com a persones competents, capaços d’expressar els seus sentiments, necessitats i preferències. Reconèixer les seves competències, preparar-los psicològicament i fomentar la seva autoestima passa perquè els pares aprenguem a “afluixar el control” i a confiar en ells. Aquesta és una etapa més del complex procés educatiu.
És bàsic demanar als nens que es responsabilitzin de petites obligacions des de ben d’hora i de forma progressiva. Podem començar per ensenyar-los tasques com recollir el seu plat després de menjar o recollir l’habitació després de jugar, acompanyant-los en les primeres ocasions.
Un nen autònom i amb una bona dosi d’autoestima tindrà més recursos per enfrontar-se als problemes que li vagin sorgint en la vida.
Totalment d’acord Mabel, cada dia es nota més el treball que fa a l’escola i com a casa es vol responsabilitzar més de les tasques a fer i de tenir més autonomia. Els pares hem de ser conscients que a vegades actuem sense voler com a limitadors de la seva autonomia, aquesta no s’ aprèn d’un dia per un altre, cal entrenar-la…