«És molt més que una simple idea simpàtica. És un valor social», explica el professor universitari Mariano Sánchez

“L’establiment de relacions positives entre diferents generacions genera beneficis importants per a tothom. El contacte i la interrelació entre les generacions produeix més benestar i incrementa la qualitat de vida tant d’uns com dels altres.” El Diari de l’educació.

Avui els nens i nenes de la classe dels ÓSSOS han compartit un bon moment amb els avis i avies del Centre de Dia Petit Rossinyol.

MIREU

ÉS TEMPS DE DIR ADEU

“Aquest és el meu secret: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”. Antoine de Saint-Exupéry

“La complicitat entre propers ens ajuda a generar el caliu, l’ambient i el clima de convivència adequat per crear vincles”

Fa uns anys vàrem començar el nostre projecte comú, escola Alzina i taller Alba. Mica en mica ha anat creixent  la complicitat i estimació. En cada trobada esdevenen mil moments importants que us hem anat relatant en el bloc, és necessari documentar per poder compartir amb totes les famílies, i així ho hem fet.

Toca tancar per aquest curs les sessions conjuntes , per això avui hem intercanviat dibuixos i escrit missatges “US TROBAREM A FALTAR, US ESTIMEM” que traslladaran a la resta d’amics i amigues del taller Alba.

FINS SETEMBRE AMICS!!!!

FOTOS

“Qui treballa en l’àmbit educatiu sap, però, per experiència, que existeix una altra dimensió de l’escola, intangible, no qualificable, essencial. Una dimensió feta de mirades que es creuen, de converses , de reflexions compartides, de relacions de confiança recíproca que maduren amb el temps.” Penny Ritscher

Estic emocionada quan truco a la porta de la classe, un xic impacient per entrar…porto una sorpresa. Una sorpresa anunciada “Portaré cucs per menjar”….ells i elles recorden la promesa. Entro amb bosses…com sempre, ens mirem als ulls i floreixen els somriures.

De seguida sóc a la rotllana, acollida tendrament pel grup de les Òlibes. Ens saludem i esperen la sorpresa….amb els ulls ben oberts….la màgia omple l’espai.

“Porto els cucs per menjar” dic i mostro el mocador que tapa la “sorpresa”…..moments d’expectació…toquem i cadascú fa la seva hipòtesis. “No son cucs, és massa dur…son molt gruixuts, jo he vist que semblen pastanagues…..”

Siiiiii, ara la màgia del pelador, transforma les pastanagues en cucs i ens els mengem.

MIREU

A les òlibes ens encanta anar a la Sala de joc!!
FOTOS

Quan van venir la Stania i l’Eloi del Zoo del Pirineu, ens van portar una egagròpila de la M. Dolors perquè poguéssim investigar.
L’hem mirat, tocat, olorat i desfet per veure de què estava feta.
MIREU!