ÒPERA
El fragment que escoltem durant aquesta setmana és “Va pensiero” de l’òpera Nabucco de Verdi, del 1842. Es tracta d’un famós cor d’hebreus, que s’assembla a un himne. Contrasta l’uníson amb les quatre veus en els moments més àgils.
Verdi provenia d’una família humil i era un comerciant del seu petit poble d’origen. L’èxit operístic li va arribar als cinquanta anys. La seva obra va anar passant de la primacia absoluta de la veu a donar més presència a l’orquestra. Recordem que el segle XIX va ser el segle daurat de l’òpera romàntica.
La Traviata és una obra de Giuseppe Verdi on l’amor radical i profund hi és present des de la primera nota. És una òpera que demostra la maduresa de Verdi i la intel·ligència. Des dels primers acords es pot percebre que aquesta és una obra on l’amor radical i profund és el transfons de cada nota i de cada paraula. Es va estrenar al teatre La Fenice el 6 de març de 1853 però no va tenir gaire èxit. Va ser la segona vegada que es va representar a Venècia que en va tenir un gran èxit, al teatre de San Benedetto, el 6 de Maig de 1854. A partir d’aleshores ha estat una de les òperes més estimades pel públic. Va patir censura per la temàtica i la Traviata va ser una de les grans novel·les del segle XIX.
