Ha arribat el temps de les mimoses i hem donat l’oportunitat als més petits i petites d’observar-les molt a prop.
Els éssers humans ens relacionem amb el món que ens envolta a través dels sentits i, sobretot a les primeres edats, els infants es troben en el període més sensible de refinament sensorial. És important que les nenes i els nens connectin amb la naturalesa, per això, la deixem entrar a l’aula i plantegem reptes i situacions perquè a través de l’observació directa se sorprenguin, manipulin, experimentin, siguin curiosos, es facin preguntes i busquin respostes (sense modificar la seva acció amb la nostra mirada d’adult)…
Era la primera vegada que molts i moltes veiem aquesta planta, teníem ganes de tocar-la, olorar-la, veure tots els detalls… Durant el primer contacte sorgeix el diàleg, posem paraules a allò que veiem, identifiquem els colors, les formes, la seva textura, què passa quan la toquem:
Àneu: Hi ha moltes boletes de color groc i són petitones.
Maximiliano: Sí, i “hay hojas verdes”.
Ian: Mira, mira (assenyalant el terra), s’ha caigut.
Ens adonem que la mimosa és una planta molt delicada, quan la toquem o la movem cau la seva flor i les fulles es desfan.
Ens l’apropem als ulls, però ens costa captar tots els detalls, com la podem veure més a prop encara? Facilitem lupes i un microscopi! Les lupes ja les havíem fet servir alguna vegada i alguns i algunes de nosaltres recordem que a casa en tenim una, però, què és un microscopi? Fem hipòtesis, com creiem que ho veurem, molt a prop o molt lluny? Què veurem? Passem a comprovar i descobrim que ho veiem tan a prop que es veuen els filaments “Són com pèls” – diu la Katherine. Els Dracs van conversant entre ells i elles mentre observen, expressen idees i busquen semblances.
L’endemà, passem a plasmar allò que vam observar. Acordem que necessitaríem el color groc i el verd. Ens fixem en la forma, fem línies, cercles, puntets, gargots… Alguns i algunes hem de tornar a agafar la lupa per recordar, altres necessitem aturar-nos i tocar-la de nou. Cada dibuix és diferent, cadascú interpreta lliurement d’una manera allò que observa, sense jutjar-nos.
