Alegria,

Hem triat aquesta música, que acabem d’escoltar, perquè era una de les que més li agradaven a la Constans.

La nostra senyo i companya  ens va deixar fa unes setmanes, el 28 de desembre . Havia estat amb nosaltres, a la nostra escola, més de 20 anys.

Hem pensat que, perquè sempre estigui una mica entre nosaltres, per mantenir viu el seu record, farem una cosa que segur que a ella li hauria encantat.

Mireu: La Constans tenia dues debilitats, les plantes i els gats, doncs el que anem a fer ara és plantar un arbre, un mangraner, aquí, al pati i així ella sempre hi serà una mica entre nosaltres.

Tindrem cura d’ell, com ella va tenir cura de nosaltres, que ens estimava molt.

Ara tornarem a escoltar aquesta música: Alegria, alegre com ho era ella.

Quan acabi la música farem un fort aplaudiment per dir: 

“Gràcies per tot i adéu Constans”