INDEX
1.- Introducció
2.- Tractament de la llengua catalana com a llengua vehicular a l’escola.
3.- Procés d’aprenentatge de la llengua castellana.
4.- Llengua estrangera: Anglès
5.- Treball de la llengua amb nens/es nouvinguts/es.
6.- criteris generals per a l’adequació del procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües a la realitat sociolingüística del centre.
1.- INTRODUCCIÓ
El nostre centre va iniciar el programa d’immersió a la llengua catalana, el curs 84-85, amb l’alumnat de 4 anys. Paral.lament, vàrem anar generalitzant l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular.
Des del curs 93-94 -l’alumnat de 4 anys, que va iniciar la immersió, va arribar a 8è.d’EGB- la llengua d’aprenentatge a tots els nivells educatius és la catalana. En aquell moment la utilització d’aquesta llengua com a vehicular, estava plenament normalitzada i assumida per tota la comunitat educativa.
En aquell primer projecte lingüístic -curs 84-85- deiem del nostre alumnat:
” Viuen en un barri on és francament difícil que facin servir el català, ni tan sols que el puguin escoltar. Si el català tingués una presència més activa a la vida quotidiana (premsa, ràdio, televisió, publicacions infantils, contes…), expresar-se en aquesta llengua seria absolutament normal…
Ja que el medi no ajuda a aconseguir el domini de les dues llengües, creiem que ha de ser l’escola qui ho faci…”
Pel que fa a la llengua castellana assenyalàvem:
“Iniciar un procés d’immersió a la llengua catalana, no vol dir iniciar també un procés en contra de la llengua castellana. L’escola té el deure de vetllar per què l’alumnat aconsegueixi un domini correcte de les dues llengües.”
Deu anys després d’haver iniciat el procès d’immersió, la situació de l’entorn de l’alumnat, que descrivíem en aquell moment, havia canviat força:
el nombre de famílies catalano-parlants s’havia incrementat notablement, les castellano-parlants acceptaven amb normalitat l’ús del català en tots els àmbits escolars. Pensem que l’escola va influir de manera notable.
La presència d’aquesta llengua en la seva vida quotidiana -mitjans de comunicació, jocs, llibres, activitats de barri- era un fet. Quedava, però, encara molt per fer en la normalització de l’ús social del català.
L’objectiu en aquell moment, del projecte lingüístic, era doncs, el de consolidar-d’acord amb la normativa vigent- l’ús de la llengua catalana com a vehicle d’expressió normal en les nostres activitats docents i administratives, tant les internes com les externes, així com el de recollir els aspectes relatius a l’ensenyament de les llengües en el centre.
La revisió que es va plantejar al llarg del curs 2004/05 d’aquest projecte ens va portar a fer una valoració dels canvis que s’havien anat produint en el nostre entorn social i escolar amb una presència d’alumnat procedent d’altres cultures, no gaire significatiu en el cas del nostre centre que es troba lluny de les xifres del 10% en totes les etapes i que es mostra en alça els últims anys.
Com es diu al Pla per a la llengua i la cohesió social del Departament d’Educació:” Encara avui la llengua catalana, no ha assolit la plena normalitat pel que fa a l’ús, Aquesta realitat exigeix que els centres educatius facin un tractament integrat de les llengües curriculars que potenciï l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular i de comunicació”.
L’actualització del projecte lingüístic del nostre Centre, en aquells moments ens va portar a contemplar les necessitats derivades d’aquests canvis socials i crear les situacions adequades a tots els nivells per facilitar la incorporació d’aquest alumnat que desconeix la llengua catalana i fer que sigui un instrument de cohesió social en un marc plurilingüe.
Pensem que aquest reforç i nou impuls de la llengua catalana ajudarà a tot l’alumnat a consolidar-la, ja que veníem constatant els últims anys un cert grau de relaxament en el seu ús habitual.
Vàrem intentar que aquesta situació multicultural quedés reflectida en aquest projecte lingüístic, creant espais on es pogués donar un intercanvi enriquidor per a tothom, compartint vivències amb alumnes d’altres procedències.
L’aprenentatge de la llengua castellana es manté amb les adaptacions horàries marcades pel Departament, que en el seu moment vam haver de modificar, donant lloc a una nova distribució per cicles . En un principi, quan es va iniciar la immersió no es contemplaven hores per a l’aprenentatge d’aquesta àrea en el Cicle Inicial per considerar que era més convenient acumular-les al Cicle Superior. En aquests moments, aquesta llengua es comença a impartir de manera formal al Cicle Inicial i es fa una distribució horària que considerem adequada per poder aconseguir que en el moment d’acabar la primària tot l’alumnat tingui un domini de les dues llengües per igual.
Els canvis experimentats els últims anys a l’àmbit lingüístic també fan referència a la llengua estrangera. Els últims cursos s’ha incrementat les hores dedicades a la llengua anglesa a tots els cicles i s’ha anat incorporant el seu aprenentatge a Parvulari i Cicle Inicial, això ens ha obligat a adaptar el currículum a aquest increment progressiu de les hores dedicades a aquesta àrea.
EDUCACIÓ INFANTIL P4-P5
1 SESSIÓ SETMANAL DE LLENGUA ANGLESA DE 45 MINUTS.
2.-TRACTAMENT DE LA LLENGUA CATALANA COM A LLENGUA VEHICULAR A L’ESCOLA
ASPECTES METODOLÒGICS
– Transmissió, per part dels/de les mestres, d’un model de llengua, tant oral com escrit, correcte i planer que afavoreixi en l’alumnat la percepció de la seva funcionalitat.
– Desenvolupament de les capacitats lingüístiques de l’alumnat, com a instrument útil per a la comunicació i la resta d’aprenentatges.
– Priorització de l’ús funcional de la llengua.
– Utilització de tots els mitjans comunicatius -textos, produccions lingüístiques- als quals té accés l’alumnat.
– Adequació al context sòcio-lingüístic i cultural de l’alumnat.
– Planificació i seqüenciació -adequació als interessos i l’edat de l’alumnat- de les activitats d’expressió oral, com a punt de partida imprescindible per a l’accés a la llengua escrita.
– Introducció de l’activitat lecto-escriptora associada a l’activitat oral i lligada amb la resta d’activitats escolars.
– Planificació d’activitats que afavoreixin la comprensió oral i escrita, per tal d’enriquir l’ús de la llengua.
– Reflexió i interiorització de normes i criteris sobre aspectes formals de la llengua, a partir de contextos significatius per l’alumnat.
– Transmissió, per part dels/de les mestres, d’un model de llengua, tant oral com escrit, correcte i planer que afavoreixi en l’alumnat la percepció de la seva funcionalitat.
– Desenvolupament de les capacitats lingüístiques de l’alumnat, com a instrument útil per a la comunicació i la resta d’aprenentatges.
– Priorització de l’ús funcional de la llengua.
– Utilització de tots els mitjans comunicatius -textos, produccions lingüístiques- als quals té accés l’alumnat.
– Adequació al context sòcio-lingüístic i cultural de l’alumnat.
– Planificació i seqüenciació -adequació als interessos i l’edat de l’alumnat- de les activitats d’expressió oral, com a punt de partida imprescindible per a l’accés a la llengua escrita.
– Introducció de l’activitat lecto-escriptora associada a l’activitat oral i lligada amb la resta d’activitats escolars.
– Planificació d’activitats que afavoreixin la comprensió oral i escrita, per tal d’enriquir l’ús de la llengua.
– Reflexió i interiorització de normes i criteris sobre aspectes formals de la llengua, a partir de contextos significatius per l’alumnat.
DISTRIBUCIÓ HORÀRIA
Tenint en compte que el nostre alumnat prové en un nombre encara molt important, de famílies que tenen com a llengua el castellà, considerem que per consolidar els hàbits d’ús de la llengua catalana, el grau de competència comunicativa i el domini dels mecanismes de lectura i escriptura, l’assignació horària a la llengua catalana als diferents cicles, que millor s’adapta a aquestes necessitats és:
Cicle Inicial: 140+105 (estructures comunes)
Cicle Mitjà: 140 +105 (estructures comunes)
Cicle Superior: 140+ 105 (estructures comunes)
RECURSOS HUMANS
Per tal d’aconseguir desenvolupar les capacitats lingüístiques de l’alumnat, com a instrument útil per a la comunicació i la resta d’aprenentatges, considerem imprescindible dedicar una part important dels recursos humans al reforç d’aquesta àrea.
A cada cicle es fan diferents tipus d’agrupaments, comptant amb altres mestres del cicle a part dels/de les tutors/es per poder atendre millor les necessitats individuals, entre elles les relacionades amb l’aprenentatge de l’expressió oral i escrita.
DIFERENTS AGRUPAMENTS DE L’ALUMNAT
RACONS I AMBIENTS.– Són metodologies que flexibilitzen l’organització de les activitats, possibilita la lliure circulació de l’alumnat i afavoreix un aprenentatge més significatiu alhora que permet conèixer i respectar el ritme d’aprenentatge dels nens/es.
Aquestes metodologies de treball es troben a Educació Infantil i Cicle Inicial.
TALLER DE LLETRES A EI (P5)
Es divideix el nivell en tres grups heterogenis i amb el mateix nombre d’alumnes, per fer aquests agrupaments comptem amb les dues tutores i la mestra de suport. Es fan activitats de lecto-escriptura, per parelles, amb les mateixes pautes que es segueixen per l’activitat de biblioteca d’aula al CI.
BIBLIOTECA D’AULA.– Grup desdoblat. Hi ha un projecte de treball cooperatiu en parelles. Els nens/es trien una parella per llegir. Tots/es han de respectar un seguit de normes, molt discutides i acceptades per tothom: cal respectar el ritme de la parella, la parella ens ajuda quan tenim dificultats, entre tots dos som capaços de superar les dificultats, ens felicitem quan acabem i parlem de que cal fer cadascú per tal de millorar…
Aquest sistema permet un grau d’autonomia i d’autocontrol als nens i nenes que fa possible que els/les mestres puguin dedicar un temps als alumnes amb més dificultats.
TALLER LITERARI A CM
Són tallers que es fan barrejant els dos nivells del cicle i fent sis grups, comptant amb les quatre tutores i mestres de suport, per treballar l’expressió oral i escrita en llengua catalana.
L’objectiu més específic d’aquests tallers, és treballar les tècniques d’algunes tipologies textuals: narracions, poesia, còmic, cal·ligrames…
3.- PROCÉS D’APRENENTATGE DE LA LLENGUA CASTELLANA
LLENGUA CASTELLANA
ASPECTES METODOLÒGICS
– L’ensenyament de la llengua castellana haurà d’incidir en els aspectes, les normes i els usos que són diferencials, que presenten alguna dificultat o que li són propis.
– Programació de la llengua castellana de manera lligada a la de la llengua catalana.
– Aprofitament dels aprenentatges que l’alumnat ha fet a partir de les activitats en català, evitant la repetició sistemàtica dels continguts.
– Planificar la programació de la llengua castellana atenent les diferències entre els continguts que l’alumnat assimilarà a partir de la llengua catalana i els específics de la llengua castellana, que haurà d’assimilar per ells mateixos, sense possibles referències anteriors.
– La introducció dels aprenentatges, els continguts dels quals tenen relació amb les dues llengües, s’haurà de fer tenint en compte que abans hagin estat tractats en llengua catalana.
DISTRIBUCIÓ HORÀRIA
Partint de la competència lingüística que l’alumnat poseeix en aquesta llengua – un alt percentatge té com a llengua familiar el castellà-
Es farà la introducció d’aquesta llengua al primer nivel del Cicle Inicial.
S’aprofita l’organització de racons, quan es fa la recerca d’informació pels projectes, les hores propiament destinades …
Assignació horària a la llengua castellana:
Cicle Inicial: 140 h.
Cicle Mitjà: 140 h.
Cicle Superior: 140 h
RECURSOS HUMANS I MATERIALS
Els/les mestres que tenen assignada la llengua castellana, no tenen al seu càrrec cap tutoria del seu cicle ni imparteixen cap més llengua.
4.- LLENGUA ESTRANGERA
LLENGUA ESTRANGERA: ANGLÈS
ASPECTES METODOLÒGICS
– L’ensenyament-aprenentage de la llengua estrangera s’ha de basar en el seu ús comunicatiu.
– Programació de les activitats tenint en compte els interessos i coneixements de l’alumnat, per tal que l’aprenentatge d’aquesta llengua sigui significatiu.
– Planificar la programació de la llengua estrangera tenint en compte que l’alumnat ha d’estar exposat a la major quantitat de llengua oral possible.
– La introducció dels aprenentatges s’han de fer acompanyats d’un suport significatiu: gest, dibuix, manipulació d’objectes, jocs, audio-visual…
– Les activitats programades han de ser engrescadores i variades, per tal que puguin combinar l’exigència de concentració de l’alumnat amb l’activitat física.
DISTRIBUCIÓ HORÀRIA
La llengua anglesa s’introdueix a L’Educació Infantil.
Es fa la distribució horària del que corresponen legalment, amb una ampliació en alguns cicles.
Educació Infantil: 60 h.
Cicle Inicial: 140 h. + 10h.
Cicle Mitjà: 140 h. + 10h.
5è – Cicle Superior: 210h.
6è – Cicle Superior: 210h. + 35h.
DIFERENTS AGRUPAMENTS DE L’ALUMNAT
TALLERS EN LLENGUA ANGLESA A CI I CM
El taller de robótica a CI i CM es fa amb la llengua anglesa com a vehicular.
SHARING TO LEARN
Projecte compartit amb l’INS Marianao, que compte amb alumnat voluntari d’aquest centre, amb qui l’escola està adscrita,
Aquests alumnes de 1r de Batxillerat venen a l’escola dues hores setmanals, per realizar activitats amb alumnes de Cicle Inicial i Cicle Superior amb l’objectiu de treballar l’expressió oral en llengua anglesa.
GLOBAL SCHOLARS
Programa internacional gestionat per l’organisme “Global Cities”, des de la ciutat de New York, que posa en contacte alumnes de diferents paisos d’arreu del món, per treballar aspectes mediambientals, la llengua comú és la llengua anglesa.
Es desenvolupa a les àrees de llengua anglesa i coneixement del medi. A 6è de Primària, amb la mestra especialista en llengua anglesa i la tutora.
RECURSOS HUMANS I MATERIALS
Els/les mestres que tenen assignada la llengua anglesa, no tenen al seu càrrec cap tutoria del seu cicle ni imparteixen cap més llengua.
A cada aula de cada nivell d’ambdós cicles, hi ha delimitat un espai físic pel material, llibres i activitats, d’aquesta llengua.
Introducció de la llengua anglesa a educació infantil – p4
El llenguatge és el vehicle fonamental per comunicar-se. Els nens i nenes aprenen a dominar-lo i adquirir-lo gradualment mentre interaccionen entre ells mateixos i amb el medi que ens envolta. Això suposa situar l’anglès en un context real i donar-li una funcionalitat, i per poder assolir aquests principis, els i les docents hem de partir d’uns procediments didàctics que es basin en:
l’establiment de tasques de manera globalitzadora
la funcionalitat real dels aprenentatges
la motivació constant dels/les alumnes
l’organització de tasques que comportin situacions comunicatives i d’interacció entre l’alumnat.
Els jocs, les cançons i els contes i dramatitzacions constitueixen un pilar molt important a l’hora d’apropar els nens i nenes a la llengua estrangera.
L’alumnat d’aquestes edats, té molta facilitat per imitar i adquirir nous sons i estructures. La figura de la/el mestra/e com a model lingüístic és un aspecte important, però també és necessari tenir altres recursos de tipus manipulatiu i audiovisual per tal de crear situacions motivadores per a l’alumnat.
El temps, l’espai i els recursos i material didàctic són els factors decisius a l’hora de plantejar-nos introduïr la llengua anglesa. La durada de les sessions serà de trenta minuts, ja que considerem que l’aprenentatge es fa més efectiu i l’alumnat no es cansa i no perd atenció.
OBJECTIUS
Desenvolupar la confiança dels/les alumnes en ells mateixos, així com les seves capacitats/habilitats lingüístiques, socials i emocionals.
Contribuir a fer que l’aprenentatge de l’anglès sigui divertit i entretingut.
Estimular els/les alumnes a emprar l’anglès com un mitjà de comunicació real.
Contribuir a fer que els/les alumnes siguin capaços d’escoltar i parlar sobre el món que esl envolta.
Crear un ambient de cooperació, col.laboració i solidaritat a l’aula.
Relacionar l’anglès amb altres àrees de coneixement incloses en el pla d’estudis
Fer que els/les alumnes siguin conscients dels seus assoliments i progressos amb l’anglès, així com de la seva actitud cap el procés d’aprenentatge i de la seva participació i compromís en les activitats.
RECURSOS METODOLÒGICS
Els jocs
L’objectiu del joc és practicar el llenguatge fonamental d’una manera divertida i motivadora. El fet que els nens i nenes intercanviin informació amb els seus companys/es afavoreix l’objectiu de fomentar el sentiment de pertinença a un grup i a l’amistat.
És important assegurar-se que els/les alumnes se sentin segurs de sí mateixos amb el llenguatge i utilitzar-lo en el joc, així com també per animar-los a utilitzar-lo tant com sigui possible. El/la mestre/a no s’ha de preocupar si es crea un ambient sorollós, sempre que la situació estigui controlada i la immersió es dugui a terme.
Les cançons i chants
Les cançons i chants aporten una pràctica auditiva adicional i al mateix temps, constitueixen una manera divertida d’aprendre entonació i ritme. Els ritmes infantils i les cançons són un aspecte clau de la cultura anglesa, que proporcionarà novament als alumnes una aproximació real al món anglosaxó. És important acompanyar sempre aquesta activitat d’un llenguatge corporal que els facilitarà seguir el ritme necessari al mateix temps que els engresca molt més.
Els contes i dramatitzacions
Són una activitat molt freqüent a Cicle Inicial: escoltar i participar del relat. Els contes no solament constitueixen una forma ideal d’introduïr l’anglès, sinó que també contribueixen al desenvolupament integral dels/les alumnes i són un punt de partida per dur a terme una àmplia gamma d’activitats. Els contes són un mitjà excel.lent per relacionar l’anglès amb altres tasques de coneixement i per fer que l’aprenentatge sigui més atractiu i interessant. No només proporcionen el llenguatge per implicar els/les alumnes en una comunicació útil, sinó que també presenten situacions que resulten familiars en el seu entorn i que són importants per al seu desenvolupament social i cognitiu.
El llenguatge en els contes es presenta en un context significatiu: la llengua que aparareix en les històries té un paper molt concret dins el contingut d’aquestes, i això ajuda als nens i nenes a comprendre-la i memoritzar-la fàcilment, proporcionen una repetició natural.
Els mitjans audiovisuals i les imatges
El suport visual és molt important a l’hora de comprendre una llengua estrangera. Tenint en compte que aquests infants encara no han près contacte amb l’anglès, és necessari comptar amb un material visual i manipulatiu per poder iniciar-se en el procés d’immersió. Els vídeos i les flashcards són un suport visual molt adient per treballar els aspectes de compresió oral de la llengua, són imprescindibles perquè creen contextos i referents.
5.- TREBALL DE LA LLENGUA AMB NENS/ES NOUVINGUTS
Davant l’arribada d’un/a alumne/a procedent d’un altre país, sovint amb una incorporació tardana, l’escola té previst un pla d’acollida per aconseguir una integració satisfactòria dins del grup, preparant-lo prèviament per facilitar una bona inclusió.
Tenim sempre present que d’aquest procès hi haurà un intercanvi d’experiències que enriquirà la convivència, tothom s’ha d’adaptar no nomès la criatura que arriba sinò tambè el grup i alhora podran aprendre els uns dels altres, des de conèixer una nova llengua i aprendre a escriure el nostre nom en àrab, xinès… a descobrir altres costums i maneres de viure.
Aquest pla d’acollida, pel que fa a la llengua, contempla tota una sèrie d’atencions específiques que se li hauran de donar a tot aquest alumnat en funció de les seves necessitats.
A l’escola, es parteix de la idea principal, per tal de mantenir la motivació i un nivell desitjable d’autoestima, que l’ alumne/a nouvingut/da es mantingui sempre actiu i realitzi les mateixes activitats que la resta d’ alumnes sempre que això sigui possible, tenint en compte estratègies facilitadores per al treball dins l’ aula.
Així doncs, l’ Educació Física, els Tallers, l’ Educació Musical i la Tutoria poden fer més o menys igual que els altres.
Les Matemàtiques, l’Anglès i les Experiències podran fer igual que els altres emprant estratègies facilitadores.
I la Llegua Catalana i la Llengua Castella difícilment podran seguir igual que els altres i per tant caldrà realitzar una adaptació.
LLENGUA CATALANA
El primer any que arriben els alumnes nouvinguts al cicle mitjà, intentem oferir un suport d’unes tres hores aproximadament (si pot ser que coincideixi amb les seves hores de llengua) per tal de realitzar tot un treball de la llengua, tot i que sempre hem de tenir en compte els horaris dels que disposem.En aquestes estones es realitza tot el treball oral de la nova llengua (vocabulari, estructures bàsiques de conversa, lectoescriptura) a partir de l’elaboració d’un dossier de llengua facilitat per la persona d’educació compensatòria, ja que la capacitat comunicativa en català dels nens/es es molt limitat en els primers moments i es pretén, doncs, que es pugui comunicar en situacions molt quotidianes
OBJECTIUS GENERALS DE LA LLENGUA CATALANA
⇒ Comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases molt senzilles que permetin satisfer les primeres necessitats
⇒ Presentar-se
⇒ Demanar i donar informació sobre ell mateix, gent que coneix i coses que té
⇒ Interactuar de manera senzilla
COMPRENSIÓ ORAL
⇒ Reconèixer paraules usuals
⇒ Reconèixer expressions molt bàsiques sobre temes de l’ entorn immediat
EXPRESSIÓ ORAL
⇒ Utilitzar un repertori bàsic de paraules, expressions i frases senzilles relacionades amb detalls personals, per descriure el lloc on viu, les persones que coneix..; coses de la vida quotidiana.
⇒ Participar en una petita conversa
INTERACCIÓ ORAL
⇒ Formular i respondre preguntes senzilles sobre temes quotidians o relacionats amb l’ entorn i les necessitats immediates
⇒ Comunicar-se de manera senzilla( l’ interlocutor parlarà a poc a poc, repetirà si cal i ajudarà a formular allò que el nen/a vol comunicar)
LECTURA
⇒ Iniciar-se en la lectura de paraules, frases i contes molt senzills i relacionats amb el vocabulari treballat amb els temes anteriorment esmentats
⇒ Comprendre paraules, ordres i oracions molt senzilles
EXPRESSIÓ ESCRITA
⇒ Escriure paraules i petites frases de situacions quotidianes i amb un vocabulari molt proper a l’ alumne
⇒ Adonar-se de la coherència en una oració
⇒ Treballar la ortografia natural
Tot aquell treball s’ iniciarà a les hores d’ atenció Individualitzada i després a l’aula en les hores de Llengua i també en d’altres àrees s’anirà treballant el dossier.
LLENGUA CASTELLANA
La llengua Castellana la realitzen els nouvinguts/des a l’aula amb la resta d’alumnes. En aquesta àrea també es té en compte les estratègies facilitadores esmentades anteriorment.
S’intenta que l’alumnat nouvingut, dins les seves possibilitats, facin les mateixes activitats que la resta, tot i que de vegades cal adaptar-les.
S’ intenta que els alumnes vagin adquirint vocabulari molt proper a ells; de la vida quotidiana.
6.- CRITERIS GENERALS PER A L’ADEQUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGÜES A LA REALITAT SOCIOLINGÜÍSTICA DEL CENTRE
Com hem dit a la introducció d’aquest projecte, tot i que fa molt de temps que vàrem iniciar el nostre plantejament d’escola catalana, la realitat sociolingüística de la nostra comunitat educativa integra, encara, un elevat nombre d’alumnes, pares i mares -malgrat que la majoria han nascut a Catalunya-, que tenen com a llengua familiar el castellà.
Considerem, tenint en compte aquesta realitat i els darrers canvis socials que s’estan produïnt que per aconseguir l’assoliment dels objectius que ens hem plantejat, cal afavorir, tant en l’alumnat com a les famílies, el coneixement i la integració a la nostra cultura.
Així doncs, són criteris generals del centre:
– Incloure a la programació anual, el treball entorn de les Festes Tradicionals, planificant activitats a realitzar pels diferents nivells, d’acord amb els seus interessos i capacitats. El dia de la celebració, s’obre l’escola a les famílies, per tal que puguin observar/participar de les activitats realitzades.
– Editar la revista escolar- L’Estel – per donar a conèixer a tot l’alumnat i a les seves famílies la realitat quotidiana del centre.
– Programar/Participar en activitats culturals fora del centre: teatre, audicions musicals, visites didàctiques, certàmens literaris…
– Treballar en xarxa amb els serveis educatius de la zona i altres entitats.
– Participar en el pla de l’entorn municipal que intenta integrar i afavorir l’obertura de les escoles i fomentar la interrelació i la convivència ciutadana.
