ORIENTACIONS PER AJUDAR ALS INFANTS I LES FAMÍLIES EN EL CONFINAMENT

ORIENTACIONS PER AJUDAR ALS INFANTS I LES FAMÍLIES EN EL CONFINAMENT

Com ja us hem anat dient, l’equip docent de l’Escola, us intentarem acompanyar aquests dies a través dels mitjans que disposem, facilitant recursos que puguin ajudar a entomar una situació que històricament mai haviem viscut. 

Avui us fem arribar algunes reflexions extretes i adaptades d’un document de l’Escola Congrés Indians, de Barcelona, que pensem us poden ajudar en la vostra organització familiar

ATENCIÓ EMOCIONAL

Una de les qüestions importants és organitzar-se com a família per a poder fer una atenció individualitzada als infants, estructurar el dia de manera que les persones adultes implicades puguin oxigenar-se i també tenir temps per a dedicar-se a les seves respectives feines o tasques a fer. També és important entendre que l’atenció individualitzada no ha de voler dir que “hem d’entretenir tota l’estona als infants”, ja que les nenes i els nens també han de poder passar temps amb ells mateixos i elles mateixes.

 Les persones adultes s’han de cuidar, com els infants, i hauran de mantenir una estructura pròpia, estar atentes a les seves necessitats; la persona adulta haurà de cuidar-se i, si els infants veuen el que fem  per cuidar-nos, això els ajudarà a cuidar-se a ells mateixos  i, d’aquesta manera, rebran un missatge a través de l’acció molt més potent que no pas la paraula. 

NO ESTEM DE VACANCES

No són vacances perquè no podem sortir al carrer com i quan voldríem, perquè no tenim cap oferta d’oci com les que acostumem a tenir, perquè no podem viatjar, perquè no podem visitar als avis ni a les àvies, perquè estem preocupats o preocupades i perquè  estem pendents de les notícies i de les persones que estimem amb una intensitat que no és l’habitual. Tampoc estem de vacances perquè estem en tensió, i pot ser que tinguem alguns moments de ràbia i de molta tristesa, ja que, les circumstàncies actuals, ens porten a infants i persones adultes a viure una espècie de dol que pot generar canvis d’estat d’ànim i d’humor. 

Per tant, hem d’acollir amb amor i respecte, els seus estats d’ànim i els nostres. És evident que en temps de vacances, això no acostuma a passar. Per tant, cal parlar del que està passant tenint en compte, en tot moment, l’edat dels nens i de les nenes a qui ens estem dirigint. No calen converses molt llargues ni ritualitzades, ja que, a través de les cures quotidianes amb els més menuts, o acompanyant una tasca escolar, pot sorgir una conversa senzilla. 

És important que fem servir el vocabulari precís: coronavirus, malaltia, gravetat, confinament, quarantena, virus, etc. Fer servir el llenguatge precís permet que l’experiència, a la llarga, tingui el lloc, en el record i en la vivència, que li pertoca. Si parlem de vacances, fem que els infants associïn una vivència a quelcom que no ho és i, per tant, pot ser que agafin pors cada vegada que els hi diguem, en un futur, que anem de vacances. De la mateixa manera, si parlem de “bitxos” en comptes de “virus” pot ser que, cada vegada que anem pel camp i els hi diguem “mira quin bitxo”, evoquin la vivència d’aquests dies i, sense voler, tinguin una nova fòbia adquirida per la confusió.

No són unes vacances perquè tot plegat té un altre sentit: superar una crisi, afavorir que els i les professionals facin el seu treball i evitar que la malaltia arribi a les persones més febles. Cal que això es noti en la nostra pròpia organització, que no serà tan rígida com quan anem a treballar o a l’escola, però tampoc serà tan laxa com quan estem de vacances o de cap de setmana. Convé tenir un horari previsible que es vagi repetint al llarg dels dies, ja que l’estructura dóna seguretat als infants de totes les edats. Allò que es repeteix, aporta confiança. 

És important mantenir els horaris de llevar-se, dels àpats i d’anar a dormir de manera habitual. Aquesta estructura, que és ben reconeguda i quotidiana per tothom, ajuda a la infància a entendre que hi ha alguna cosa que es manté de la quotidianitat anterior i que, quan es rehabiliti la situació anterior, els ajudarà a recuperar els hàbits que tenien adquirits i farà que l’adaptació no sigui tan complexa. Fins i tot en les pitjors situacions, la rutina i l’estructura ajuda als infants, ja que l’estructura pot ser una eina de prevenció de la depressió o l’angoixa. 

És important que els infants es llevin, es canviïn de roba, esmorzin, recullin, facin tasques domèstiques, facin tasques escolars, mengin, es relaxin, tornin a fer tasques, berenin, facin el bany, sopin i se’n vagin a dormir seguint les mateixes rutines que fan habitualment i que aquestes rutines estiguin acompanyades o supervisades per les persones adultes amb qui estan compartint el dia a dia.

LES TASQUES ESCOLARS

Les tasques escolars que us anirem proposant a través de la nostra web i d’altres mitjans que puguem utilitzar, si la familia ajuda, l’infant pot veure, en aquestes tasques, una forma de cura per part de les persones adultes que tantes hores l’acostumen a cuidar a l’escola: els seus mestres i les seves Mestres i des d’aquí i des d’aquest lloc, amb aquest sentit, que els mestres i les mestres estan preparant tasques pels infants com una manera més de cuidar i d’atendre’ls des de la distancia, connexió que, com tots i totes sabem, en condicions d’aïllament, confinament o distància, són més que importants perquè són una manera més de cuidar.

ESPAIS I TEMPS

Els seus espais han d’estar endreçats i nets i, ells i elles, poden cooperar en mantenir aquest ordre i aquesta neteja de manera periòdica. Que els infants estiguin tot el dia a casa no vol dir que la casa hagi d’estar tot el dia desendreçada. De fet, hauria de ser el contrari, ja que reestructurar els materials i els espais de tant en tant, aportarà serenor i harmonia a totes les persones que habitin aquell espai. Us recomanem que tingueu espais i materials per a fer les següents coses:

• Escriure, dibuixar, pintar, pintar amb aquarel·la, fer treballs manuals diversos.
• Construccions. 
• Disfresses i joc simbòlic (per als més petits i les més petites). 
• Jocs de representació (ninos i altres coses similars).
• Jocs de taula.
• Puzles i trencaclosques.
• Algun element de moviment o corporal: balancí, matalàs, etc.
• Elements sonors.
• Cordes o mocadors. 
• Alguna planta o ésser viu. 

Situar-se en l’espai també implica situar-se en el nostre planeta. Els infants estan rebent informacions diverses de diferents llocs del món: Wuhan, Llombardia, Madrid, Vitòria… Tots aquests indrets es poden ubicar en un mapa, posar-los en relació, calcular les distàncies i ubicar-los en els seus continents corresponents. Això dóna una idea d’ordre global i de comprensió geogràfica de la situació. Ens ajuda a expandir la nostra consciència global i la dels infants.

Els infants han de gaudir d’estones d’activitat autònoma; aquest aspecte és molt important, ja que així no caldrà estar tota l’estona dirigint la seva activitat.

Cal dir que quan parlem d’activitat autònoma no ens referim a veure pel·lícules, jugar a videojocs o quelcom similar, ja que això tendeix a ser una activitat passiva. No considerem inoportú veure alguna pel·lícula o jugar una estona amb un videojoc , però sí que considerem ALTAMENT important que els infants tinguin estones d’activitat autònoma pròpia i espontània.

ELECCIÓ

Aquesta situació no ha estat escollida pels nens ni per les nenes. Sentir que un no escull allò que li passa durant un temps llarg pot generar una sensació d’indefensió i d’apatia. Per sort, comptem amb recursos per oferir opcions i eleccions dins de la quotidianitat dels nostres dies. 

És important, doncs, generar situacions d’elecció. Com més petits i petites són, les eleccions han de ser més acotades i amb menys diversitat d’opcions i, com més grans, el ventall pot ser més ampli. Les eleccions no han de ser en tots els àmbits i el marc i context l’han de marcar les persones adultes. Això és important perquè, si oferim un marge molt gran, els infants poden sentir-se molt insegurs.

CONNEXIÓ I COMUNICACIÓ

Serà important que tots i totes mantenim la connexió amb la resta de persones durant aquest temps. Pels nostres fills i per les nostres filles, aquesta connexió també és important. Per tant, hem de fer servir les eines que tenim per ajudar als infants a estar en contacte amb els seus amics i amb les seves amigues i, sobretot, amb els seus avis i les seves àvies, ja que, molt segurament, estaran patint per ells i elles.

Això ho podem fer també amb els nostres fills i les nostres filles. Pensar amb ells i elles a qui podem trucar, qui ens pot necessitar o, fins i tot, podem escriure un cartell amb ells i elles. Això generarà connexió i la connexió ens salva.

CONCLUSIONS

• En aquesta crisi, tothom (infants inclosos) tenim un marge d’acció i, per tant, podem desplegar estratègies preventives i pal·liatives de problemes posteriors.
• La connexió i el vincle a través de les coses senzilles i del que és quotidià serà fonamental. Aquesta connexió es tradueix en anticipació quan parlem d’infants.

• L’activitat autònoma, el moviment lliure i l’aire fresc seran fonamentals per a regular les funcions vitals bàsiques (son i gana), però també per activar l’estat d’ànim.

• Els infants tenen dret a estar informats en la mesura de les seves possibilitats cognitives i emocionals; aquesta informació, pertinent i precisa, els ajudarà a donar sentit a la vivència i desplegar estratègies de supervivència psicològica. No els hem de dir mentides però tampoc hem de magnificar la situación. 

• Donem marges per l’elecció en la quotidianitat, preparem l’espai i l’ambient per a donar llibertat dins d’un context de seguretat i protecció.

• Establim límits en la convivència, planifiquem i estructurem el dia i els espais. Arribem a acords.

• Fem servir les tasques escolars i les domèstiques com un element per a sostenir i estructurar el temps a casa. 

• Aquests suggeriments són útils per a totes les edats.

US ENVIEM UNA FORTA ABRAÇADA DE TOT L’EQUIP DOCENT I ESPEREM QUE ENS POGUEM VEURE MOLT AVIAT