Ahir, quan va acabar l’entrevista amb els doctors, la professora va posar-nos a la cadira, un tros de fusta a tots, i després ens hi vam seure a sobre.
Va ser una experiència única perquè, la idea era que féssim les mateixes coses de sempre però sentint moltes molèsties . La professora ens va dir que hi ha molts nens i nenes que tenen dolors crònics, que vol dir que tenen i tindran un dolor per tota la vida però que han de conviere amb això.
Van ser aproximadament uns 30 minuts intensos…
Mentre això passava, la profe, ens va dir que dibuixéssim en un paper el dolor que sentíem, o com nosaltres el representàvem. Per a mi va ser difícil però em va obligar a pensar i expressar, cosa que no es fàcil. Vaig dibuixar tots els números de 1 al 10, i vaig marcar el numero 7, que ja era bastant dolorós.
Aquí podeu veure unes quantes imatges i també escoltar com expliquem els dibuixos que hem fet mentre viviem aquesta experiència. Va ser molt interessant.
Mar Bigas (13a)
