El dimecres 10 de maig, a les 3:30 de la matinada, 13 alumnes i 2 professors ens vam trobar a l’institut per partir cap a Molins de Rei on conjuntament amb els alumnes i professors de l’institut Bernat el Ferrer, vam agafar un autocar i vam partir cap a Altea, en un trajecte de 6 hores, ple de son, emocions, alegria, nervis, cançons i coreografies. Al final del trajecte ens esperava el nostre projecte, el nostre somni, el Com Sona l’ESO (CSE), del qual només us podem descriure que és una trobada de uns 1500 alumnes de l’ESO d’instituts públics dels Països Catalans per acabar representat una obra, pensada i dissenyada exclusivament per al CSE, en aquesta ocasió, Frankenstein a la platja (que està penjat a internet i podeu veure des de https://www.youtube.com/watch?v=mjYEF-KPBkU). Diem que només us podem descriure això i no us enganyem . Tota la resta s’ha de viure: el Com Sona l’ESO és una experiència única, increïble i, com bé diu una de les seves cançons “ÉS UN SENTIMENT, ÉS UNA PASSIÓ!”. Després d’aquest CSE ja mai més tornarem a ser els mateixos.
A Altea ens hi vam estar 4 dies i 3 nits i els alumnes dormíem en un camp de futbol en tendes de campanya. Al Com Sona l’ESO tot és macro: 1500 persones cantant plegades, 1500 persones dormint plegades, 1500 persones menjant plegades, 1500 ballant plegades… i cap caos, embolic ni problema de res.
El viatge fins a Altea va servir per dormir tres horetes i de seguida vam començar els assajos de cançons, coreografies i balls i és que l’obra havia de sortir perfecta. Quan vam arribar a Altea ens van donar les polseres acreditatives, una gorra groga, vam muntar la tenda i vam tenir temps lliure fins a les 16:00, hora en què va començar el primer assaig (també està penjat a https://www.youtube.com/watch?v=oue_DCOpJxA) i després del primer assaig, vam anar a la platja, on va tenir lloc el Com Balla l’ESO i vam fer balls tradicionals -que també havíem preparat amb molta diligència i vergonya- i a sopar els entrepans que l’organització havia dut. Va ser molt i molt divertit, fins i tot, per als que no sabem ballar massa bé. A la nit, de tornada al campament base, dins del pavelló, hi va haver el concert de Com Canta l’ESO, però nosaltres ens vam adormir. Com a anècdota hem de dir que vam ser els primers a adormir-nos i els últims en despertar-nos de tot el campament.
Dijous era un dia intens, ens vam aixecar, vam esmorzar, i de seguida van començar els assajos. En tot el dia no vam parar d’assajar, al matí per grups separats -cos de ball, banda, cor petit i cor gran-, i després, ja dalt de l’escenari, amb un primer assaig general a la tarda i un altre a la nit, per provar llums i fer proves i retocs d’última hora. Després de sopar vam tornar a assajar fins a les 00:00, però encara no estàvem cansats. L’endemà era el gran dia, però la nit va ser molt més especial del que ens podíem imaginar: el concert d’AUXILI BAND ens va captivar i ens deixar bocabadats. La veritat és que dijous a la nit estàvem rendits, però l’onada Com Sona l’ESO ens portava sense massa esforç.
Divendres, com que l’obra ja va sortir rodada dijous a la nit, vam tenir el matí lliure temps lliure i vam aprofitar per visitar Altea i la platja, i els professors ens van convidar a un gelat. Els nervis s’anaven acumulant al llarg del dia i al migdia vam compartir una paella gegant per a 1500 persones. A l’hora de la migdiada ja era tot un neguit: ens havíem de vestir amb màniga llarga negra i la samarreta blava a so
bre, les noies es repentinaven, no podíem parar de cantar les cançons i el cant gregorià ens retumbava pel cap… Frankenstein ens havia posseït a tots 1500 i l’ambient al càmping era una barreja de nervis i passió. A poc a poc van anar arribant pares i Altea -que fins llavors havia sigut una bassa d’oli- es va convertir en un embús: no es podia circular i Altea era ple de gom a gom. I és que érem 1500 actuant i cantant i més de 2000 persones mirant l’espectacle.
Per fi van arribar les 9 de la nit i vam anar cap al concert, vam contenir emoció -i alguna, les llàgrimes i tot- vam cantar i tot va sortir rodat. El concert d’una hora i mitja se’ns va fer molt curt. Al final, vam explotar d’alegria i vam riure i vam plorar d’alegria i emoció. Estar dalt de l’escenari i haver compartit i fet realitat Frankenstein a la platja amb 1500 alumnes i professors més no es podia expressar amb paraules, només amb llàgrimes i abraçades.
Superada l’emoció i rebentats, vam tornar al campament base i vam tornar a anar de concert i finalment, a dormir una miqueta, amb Frankenstein més nostre que mai. Dissabte vam plegar les tendes, vam pujar a l’autocar a les 9 i a les 9.05 tots els nostres companys de Molins dormien, però els del Badia i Margarit encara no. Havia estat el nostre primer Com Sona l’ESO i havíem de convèncer els professors que l’any que ve hi hem de tornar. (un resum dels dies els teniu penjat a l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=l54iA7wXNKo)
Els participants al Com Sona l’ESO hem estat: Com a alumnes del cor gran: Gerard Antolín, Abimael Campillo, Aina Casanovas, Alan Guijo, Andreu Jorba, Cloe López, Mar Mensa, Clàudia Roldán, Pol Sánchez, Cristina Valentí, Bruna Velázquez, Ashley Villalta; com a alumne del cos de ball, l’Haley Diallo Gabarró; i com a professorat, també membres del cor gran, Pepe Falgàs i Judit Serra. Junts hem compartit quatre dies i una experiència inoblidable i ara podem cantar més fort que mai una de les cançons de Frankenstein a la platja: SABER QUI SÓC, SABER ON VAIG, SABER D’ON VINC, SABER QUÈ HI FAIG i és que tenim molt clar qui som, on hem anat -al Com Sona l’ESO-, d’on venim -del Badia i Margarit- i què hi hem fet i dit “ALCEM TOTS LA VEU FEM UNA CANÇÓ DE PAU I SOMIEM QUE HI HA UN MÓN MILLOR” (extracte de Lluna Mediterrània, himne del Com Sona l’ESO) en una obra única, completament pensada, dissenyada i organitzada per professors d’instituts públics per a alumnes d’instituts públics. S’ha de viure, no es pot explicar.
Gerard Antolín Navarro – Institut Badia i Margarit
Podeu veure o reviure el concert sencer des de
L’aftermovie el podeu veure a:
Notícia a l’AnoiaDiari: http://anoiadiari.cat/ensenyament/alumnes-del-badia-margarit-pais-valencia-cantar-cor-1-300-joves/
Àlbum fotogràfic clicant a la icona:
