La Barcelona Romana ha estat avui la nostra aula.
Hem visitat carrers, cases, temples… i hem après com era d’important Roma i quantes coses va deixar a la nostra ciutat i història aquesta cultura.
La zona que s’estenia entre els deltes del Besòs i del Llobregat, on s’assenta la Barcelona actual, ja estava poblada des de temps prehistòrics. Poc abans de l’inici de la nostra era, hi havia diversos assentaments de pobles autòctons, majoritàriament laietans. També hi ha llegendes que afirmen que, al cim de Montjuïc, hi havia una colònia jueva, de la qual la muntanya hauria heretat el nom.
Quan van arribar els romans, entre els anys 15 i 13 aC, buscaven el millor lloc per fundar una colònia situada entre les pròsperes Emporiae (Empúries), a la costa nord, i Tàrraco (Tarragona), a la costa sud. El lloc triat va ser el cim del Mons Tàber, un petit turó davant del mar i que dominava la plana, on actualment es troba la plaça de Sant Jaume. No els va costar gaire aconseguir el control dels assentaments dels voltants. La colònia, amb el nom complet de Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, va créixer ràpidament, i entre els segles I i II es va emmurallar, va reforçar les muralles entre els segles III i IV i va delimitar un perímetre que es mantindria fins a l’edat mitjana. També es va mantenir l’estructura pròpia d’una ciutat romana, amb un fòrum al centre del qual sortien dos carrers en forma de creu, el cardus i el decumanus, que conduïen a les quatre portes d’accés.
