L’Escola Agrària de Manresa es forma a Finlàndia en el mètode Clil.
Una professora de l’Escola Agrària de Manresa ha participat en una formació a Finlàndia sobre el mètode Clil. Aquest sistema pedagògic fomenta l’aprenentatge de llengües estrangeres, l’esperit participatiu i cooperatiu, el pensament crític, la implicació i l’autonomia dels alumnes.
Glòria Colom, professora de l’Escola Agrària de Manresa ha format part del grup de 25 docents catalans que han realitzat una formació per a formadors sobre el mètode Clil, aquest juliol, a Rovaniemi (Lapònia). Han impartit el curs: Peeter Mehisto, de la University College London Institution of Education, i Tuula Asikainen, coordinadora d’educació de la Universitat de Lapland i especialista amb el mètode Clil.
El mètode Clil fomenta l’aprenentatge de continguts en llengua estrangera i és una pràctica habitual a Finlàndia, país que ha liderat durant molt temps el rànquing PISA d’assoliment de continguts per part de l’alumnat. També fomenta l’aprenentatge participatiu i cooperatiu, i mira de potenciar els aspectes claus que milloren els resultats dels alumnes.
Les seves propostes es basen en les més recents i exhaustives recerques sobre docència a nivell mundial. Destaquen entre elles: atendre tant a la ment, com a les emocions i al cos dels alumnes; retroalimentar el procés d’aprenentatge autònom de l’alumne; obtenir resultats d’aprenentatge de la llengua ensenyant qualsevol temàtica; l’ús del scaffolding, és a dir, mecanismes que encoratgen als estudiants a incrementar el pensament crític, la implicació i l’autonomia; l’avaluació formativa i l’assessorament enlloc de l’avaluació finalista.
Immersió en un altre sistema educatiu
Aquesta experiència ha servit a les professores per conèixer de primera mà un altre sistema educatiu. En destaquen, per exemple, que actualment l’educació finesa està començant a oferir un itinerari formatiu per a cada estudiant o que l’oferta formativa es basa en la demanda del mercat i no en l’oferta que busquen els joves.
Altres diferències són la gratuïtat dels ensenyaments, fins i tot a la universitat (només es paguen els llibres), o que els centres formatius disposen d’un pressupost fix (50%) i un de variable que depèn dels resultats (35% en funció de la quantitat de graduats i 15% segons els alumnes que troben feina).
Tot i així han pogut extreure’n coneixements aplicables a la formació impartida a les Escoles Agràries, especialment pel que fa l’ensenyament en llengua estrangera i l’estimulació de l’autoaprenentatge per part de l’alumnat.
