Història

L’escola Montseny es va inaugurar l’any 1973 per tal de poder atendre els fills i filles de tota la gent que va arribar al barri durant aquests anys, principalment treballadors i treballadores de l’editorial Bruguera. El centre deu el seu nom a la popular “Font del Montseny”, que brollava a l’espai ocupat actualment per la pista esportiva i també va donar nom a un berenador on els barcelonins i barcelonines acostumaven a anar d’excursió els caps de setmana.

 El conjunt dispers de població que ocupava el vessant occidental del turó Móra, o turó del Carmel, creuat pel camí de can Móra. Entre els arbres de l’esquerra hi havia la font del Coll.
(Bar Ramon.)

L’escola Montseny s’ubica al districte de Gràcia concretament al barri del Coll-Vallcarca. Com a curiositat, mencionarem que les famoses “Tres Bessones” que van inspirar els populars personatges de la Roser Capdevila van estudiar a la nostra escola.

Vallcarca és un barri amagat entre dos turons, el del Putxet i el del Coll, i que s’estén seguint el curs de la riera que li dona nom. Els seus nuclis primigenis van ser l’hostal de la Farigola, Can Falcó, Can Mas i Can Gomis. Els jardins de Can Gomis van ser destruïts amb la construcció de l’Hospital Militar. L’antic hostal de la Farigola, sobre la riera del mateix nom, es va enderrocar i s’hi va fer una escola. Als terrenys del Mas Falcó hi ha una petita urbanització de torres aïllades.

En els seus inicis, Vallcarca formava part d’Horta. Era un barri d’estiuejants i de gent amb interessos diferents que vivia a la vall. El barri del Coll pren el nom del santuari de Nostra Senyora del Coll, que es remunta a l’any 1099. És un barri de muntanya, que compta amb molts punts d’interès; el Parc de la Creueta del Coll, reivindicat pels veïns i construït l’any 1987 que conté l’Elogi a l’aigua, obra d’Eduardo Chillida, l’antiga fàbrica de l’editorial Bruguera és la seu del Centre Cívic del Barri, centre neuràlgic d’un actiu moviment social, cultural i juvenil. També s’hi troben tres edificis de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, entre els quals la Casa Sansalvador.

A començament del segle XX el barri es va anar omplint de masies i cases. Cap als anys seixanta la febre urbanística va estendre l’edificació, sovint de forma poc endreçada en els espais lliures que quedaven, fins a ocupar completament els dos vessants de la vall. L’avinguda de la Mare de Déu del Coll és el principal eix vertebrador, en un barri de trama urbana castigada pels forts pendents. Vallcarca és un topònim, l’origen del qual és Vallcàrquera que significa encaixonat. La barriada de Vallcarca-Coll està situada dins l’antic terme municipal d’Horta. A finals del segle XIX les cases eren de planta baixa i entre elles s’afegia alguna petita indústria i bastants camps de conreu. A partir de la segona meitat del segle XX es comença a produir un gran procés d’urbanització, el qual després de no poder ocupar més espai en amplada, comença a construir-se verticalment, en blocs de pisos. Els carrers sovint són força estrets i conserven l’aire típic dels pobles.

El 1976 es va reivindicar la construcció d’un parc. La pedrera de la Creueta estava abandonada i s’hi volien construir pisos. Finalment, es va evitar, i el 1986 van inaugurar el parc de la Creueta del Coll.

El barri del Coll ha viscut una important transformació de l’espai públic arran de l’obtenció dels recursos de la Llei de Barris. Als projectes de la llei de barris, cal sumar la millora de les comunicacions que ha suposat l’estació de metro el Coll-Teixonera, que ha modificat alguns dels hàbits i costums de la ciutadania i ha propiciat una reactivació comercial i un nou accés al Parc Güell per a la ciutat de Barcelona. A més a més, el camí del Coll fou, en els anys setanta un enllaç de comunicació entre Vallcarca i Horta.

La nostra escola, l’escola Montseny, està a les portes d’un dels parcs més bonics i emblemàtics de Barcelona, el Parc Güell. Des de les nostres aules tenim la immensa sort de poder contemplar una gran diversitat d’arbres, arbustos, plantes, flors i també ocells. Comptem doncs amb un entorn diferenciat, únic i privilegiat.