I, PER FI, LA NEU!!

Feia tant de temps que no sortíem de l’escola per a fer alguna activitat de ZER, que quan se’ns va plantejar la possibilitat d’anar a Tuixent no ens ho vam pensar dues vegades: totes les escoles de la ZER vam dir que sí, que i tant que hi volíem anar.

El que ens oferien era tot un luxe: paisatge, natura, contacte amb la neu i classes d’esquí, amb total seguretat i amb la llibertat que el bosc i la muntanya et poden donar.

Com que calia respectar els famosos “grups bombolla”, hi vam anar per escoles, durant el mes de febrer i a principis de març.

L’organització va ser impecable i l’acollida i el tracte exquisits. Teníem el nostre autobús, les nostres monitores i monitors i el nostre espai reservat per a material, esmorzar i dinar.

Ens ho vam passar d’allò més bé, aprenent a aixecar-nos de terra, aguantant l’equilibri damunt dels esquís, lliscant per les traces, escoltant els sons del bosc i, no podem pas negar-ho, clavant-nos algun cop de cul.

A la tarda, després de posar-nos roba eixuta i d’haver recuperat forces amb un bon dinar, vam jugar amb la neu -algun grup va passar una estona amb els Huskys, els gossos dels trineus- i vam emprendre el camí de retorn amb l’emoció d’un dia blanc, intens, especial… i amb la satisfacció d’haver pogut sortir de l’escola i haver-ho gaudit amb tota la colla.

En conclusió: un dia rodó, que feia temps que esperàvem!