Aquestes són les consideracions ideològiques que defineixen el nostre projecte educatiu:
Entenem l’infant… com un ésser sorprenent, capaç d’emocionar-se amb les petites coses, viu, intel·ligent, amb capacitats innates d’anà lisi, creativitat, descoberta, sensibilitat, emoció…
Entenem l’escola… com un organisme transparent, amb les portes obertes, vinculada a l’entorn social proper i que aprofita els recursos que ofereix, al servei dels infants (i dels seus pares i mares), competent i experta a l’hora de conduir l’educació dels infants, que creu en la feina que fa, que no se n’amaga, que no es defensa…
Entenem les famÃlies… com a element imprescindible en la tasca educativa a l’aula, amb dret a conèixer com i què s’educa en els seus fills, amb informació molt més à mplia i completa de cada un dels infants, disposada a implicar-se en l’educació dels seus fills si se’n permet l’entrada, disposada a aprendre i interessar-se si se’ls estén la mà amb humilitat i se’ls dona la formació i informació necessà ria per participar d’aquest procés.
Entenem el mestre… com a un professional al servei de les capacitats i la potencialitat de cada infant, flexible, reflexiu, conscient de la importà ncia de la seva tasca a l’aula, conscient de la seva petitesa davant les possibilitats il·limitades del desenvolupament, capaç d’acceptar les valuoses lliçons que t’ofereixen els infants i capaç de meravellar-se de les seves infinites capacitats, que respecta els interessos dels nens i els potencia, que dona espai i importà ncia al joc, a l’experimentació, a la descoberta, que fa desvetllar nous interessos, motivant la curiositat per aprendre, proposant hipòtesis, provocant nous reptes.
Entenem la quotidianitat de l’aula… com a la mà xima generadora d’aprenentatges, que ens proporciona més camins per començar a indagar, que ens ensenya a equivocar-nos i a encertar-la, que ens dona motius reals per parlar amb els infants, on es dona cabuda a les emocions, on creixem, on vivim, on gaudim d’aquelles petites coses del dia a dia i les compartim: un petó, un objecte que no coneixem, una conversa, aquella cançó que ens encanta, una pregunta, allò que em va passar l’altre dia, una baralla, un germanet nou, l’aranya que penja del llum…
Entenem els materials didà ctics… com a una creació de molta responsabilitat, que en faran ús els mestres i que guiarà l’educació dels infants, que ha d’estar profundament pensada, repensada, discutida, reflexionada, basada en arguments pedagògics i estructurada segons el moment maduratiu dels infants per tal que sigui capaç d’emocionar, divertir, motivar, fer créixer, fer volar la imaginació, provocar.
