1.  INTRODUCCIÓ

El programa TEI inicia el seu desenvolupament l’any 2002 i la seva  implementació als centres educatius l’any 2003.

Neix de la pràctica professional de la psicologia i es desenvolupa a partir de les experiències i implicació d’un grup de professors de primària i secundària. Des de l’empatia, et consciencies dels nivells de patiment als quals són sotmeses les víctimes de l’assetjament escolar i les seves famílies; la percepció que té la persona assetjada cada dilluns quan ha d’anar al centre educatiu, com a espai hostil que li fa mal; i les dificultats d’intervenció que es multipliquen quan aquesta no es produeix de forma coordinada en els tres àmbits (escolar, familiar i terapèutic).

Aquesta situació combinada amb l’experiència del dia a dia dins dels centres educatius, on es desenvolupen diferents estructures de convivència (currículum explícit i ocult dels centres educatius), és molt fàcil arribar a la conclusió que la prevenció no és una opció és una necessitat, i que la intervenció i apoderament dels/de les alumnes com a agents dinàmics del canvi és el camí.

El TEI és un programa de convivència per a la prevenció de la violència i l’assetjament escolar, és institucional i implica a tota la comunitat educativa. Té com a objectiu bàsic millorar la integració escolar i treballar per una escola inclusiva i no violenta, fomentant que les relacions entre iguals siguin més satisfactòries, orientades a la millora o modificació del clima i la cultura del centre respecte a la convivència, conflicte i violència (física, emocional o psicològica).

Considera la participació activa dels iguals com a elements bàsics del procés de prevenció i intervenció en situacions de violència a assetjament escolar:

És una intervenció sistemàtica en el desenvolupament dels plans de convivència i d’integració, la prevenció de l’abús de poder i la resolució de conflictes, encaminats a la creació d’una cultura de la no-violència, on els/les alumnes són els elements bàsics de dinamització.

Es basa en tres pilars teòrics:

• La teoria dels sistemes ecològics de Urie Bronfenbrenner (1979, 1989, 1993). A grans trets és una interacció de les actives i reactives, amb una visió del desenvolupament humà en el qual conflueix la càrrega biològica interrelacionada amb els diferents entorns ambientals (microsistema, mesosistema, exosistema, macrosistema).
• Els diferents corrents de la intel·ligència-educació emocional de Peter Salovey i John Mayer (1990), Daniel Goleman (1995) i Mayer, Salovey i David Caruso (2000).
• La psicologia positiva. Especialment a partir del gir de Seligman (1990) cap a la felicitat i l’optimisme, centrat en la importància que dóna l’autor als aspectes adaptatius, al positivisme humà i les aportacions de Mihaly Csikszentmihalyi sobre les experiències creatives del flux a partir dels anys
• És un canvi de mirada de la psicologia del model patogènic al salugènic, centrat en el subjecte com a element actiu davant les adversitats, capaç d’actuar aportant la positivitat que constitueixen les virtuts i fortaleses humanes. Es basa en la prevenció com a punt de partida bàsic per intervenir en situacions en les quals es produeixen indicis o símptomes d’assetjament.

Aquests tres pilars que sustenten el Programa TEI, estan complementats per importants aportacions la neurociència social, neuropsicologia i els processos d’aprenentatge des de la perspectiva de la generació de models positius i exemplaritat social que condicionen i determinen el programa.

1.- Neuropsicologia:

Ressaltar les aportacions d’Alexander Romonovich Luria i dels components de l’escola russa, Vygosky, Leotiev, Seguint aquesta línia Frederiks (1985) concreta el triangle d’interrelacions (cervell-conducta-societat) desenvolupat per Stuss i Levine a partir del 2002.

Centrat en el nostre entorn Especial rellevància tenen els estudis d’Antonio Damasio, Javier Tirapu, Francisco Mora, José Antonio Puertollano, Joaquim Fuster … el que ens porta a concretar la Neuropsicologia com l’estudi

del cervell i la seva relació amb la conducta humana, tant des de la perspectiva de gent sana com aquella que presenta patologies o dany cerebral. Sent el cervell la font del comportament, on té l’origen la conducta humana (hipòtesi del cervell) i la seva unitat funcional la neurona   (hipòtesi   de   la neurona),

destacar els avenços científics que s’han produït a partir de la incorporació de les tècniques de la neuroimatge (ressonància magnètica funcional -RMf-) i el desenvolupament de l’organització cerebral de les xarxes corticals.

Des de la perspectiva del Programa TEI una bona part de les interrelacions entre emocions, valors, conductes,

conflicte, violència i assetjament escolar té el seu origen en el cervell i es concreta en comportaments, ens cal conèixer aquests processos per incidir en la prevenció de la violència i l’assetjament escolar.

2.- La generació de models positius i l’exemplaritat social. Partint de les aportacions de:

• Fernando Savater: “Les virtuts no s’aprenen en abstracte. Cal buscar a les persones que les posseeixin per poder aprendre-les. Heus aquí la importància de l’exemplaritat social”.
• Richard Davidson: “La base d’un cervell sa és la bondat. La bondat s’aprèn”.
• Michael Tomasello: “Ajudar a fer que la felicitat desembarqui a la vida dels altres, és ajudar que també desembarcament a la nostra. Els nostres valors varien en funció del que és més cercles ens movem”.
• Josemi Valle: “Sabem què és la bondat, però per aprendre necessitem contemplar-la en la nostra vida. Poques tasques requereixen tanta participació de la intel·ligència, però poques satisfan tant quan s’automatitzen a través de l’hàbit. Quan algú ho aconsegueix estem davant d’un/a savi/a”.

Com a estratègia preventiva hem optat per la Tutoria Entre Iguals des d’una perspectiva emocional, desenvolupant les competències cognitives, psicològiques i emocionals, centrades en el grup i el desenvolupament cooperatiu i dirigida fonamentalment a l’alumnat de primària i secundària, amb tutors/es de classes superiors. Està centrada en les competències emocionals amb un model positiu, i en el desenvolupament de competències sobre sensibilització, empatia i apoderament del grup classe com a element preventiu i dissuasori de les conductes violentes. 

El model d’intervenció ens permet incidir en dos anys sobre el 100% de la població de secundària i en els cicles mitjans i superior de primària.

Els objectius del Programa TEI podríem sintetitzar-los en:

• Sensibilitzar a la comunitat educativa sobre els efectes de la violència.
• Conscienciar a la comunitat educativa sobre els efectes de la violència i informar sobre les conseqüències personals, socials i educatives que aquest fenomen
• Facilitar el procés d’integració d’alumnes, cap a una escola
• Crear un referent (tutor/a) per afavorir l’autoestima i disminuir la inseguretat que provoquen els espais i les situacions
• Apoderar a l’alumnat com a subjecte dinàmic de la convivència, en la prevenció de la violència i l’assetjament
• Compensar el desequilibri de poder i força propi de la violència i l’assetjament des d’una perspectiva preventiva i dissuasòria.
• Integrar la “TOLERÀNCIA ZERO” respecte a la violència i maltractament, com un tret d’identitat del

Els 5 pilars del TEI

El procés d’implementació i desenvolupament del TEI en un centre educatiu, implica a tota la comunitat educativa i intervé sobre cadascun dels seus elements. Està estructurat i seqüenciat de la següent forma:

• CENTRE EDUCATIU I PROFESSORAT:

• Presentació del programa
• Aprovació per part de direcció, claustre, consell escolar
• Informació, sensibilització i formació

• ALUMNAT, FORMACIÓ BÀSICA (tutors/es i tutoritzats/des):

• Informació i sensibilització
• Formació de tutors/es i estratègies d’intervenció
• Nomenament i entrega de diplomes
• Presentació de tutors/es i tutoritzats/des

• ALUMNAT, FORMACIÓ CONTINUADA (tutors/es i tutoritzats/des):

• De cohesió de parelles o equips i enfortiment del vincle emocional (1-3 sessions per trimestre).
• De tutoria, sobre valors i emocions sobre tres centres d’interès que determina el centre, a partir de les propostes del programa (mínim 3 sessions per trimestre).
• De formació permanent de tutors, a partir d’un centre d’interès i amb metodologia de resolució de casos (1 sessió per trimestre).
• Avaluació, tant del programa com de la metodologia emprada (1 sessió per trimestre).

• FAMÍLIES:

• Informació sobre el TEI, habitualment es realitza per primera vegada en les sessions de portes obertes a famílies del centre
• Contextualització del TEI, assíduament es realitza amb les famílies dels alumnes tutors/es i tutoritzats/des a la primera reunió formal de curs, sobre el mes de
• Formació i compromís, es desenvolupa a l’escola de pares que solen tenir els centres i és aconsellable fer-ho en el primer

• AVALUACIÓ:

• D’alumnat, una sessió per trimestre
• Equip TEI, a final de curs

En cap cas el programa TEI pretén ser la solució a tots els problemes de convivència d’un centre educatiu, però si és una excel·lent estratègia per a la prevenció de la violència i l’assetjament escolar als centres educatius. En aquest procés estem implicats tots/es i solament aquest compromís facilitarà un canvi de mirada de la convivència i l’educació.