Crònica sortida Gràcia
El dilluns 6 de maig els estudiants de l’aula d’acollida van poder descobrir de primera mà el barri més hipster de Barcelona: Gràcia. Es va organitzar una ruta arquitectonicohistoricofeminista que els va portar a conèixer alguns dels secrets de la vila que, entre d’altres, va veure néixer Nostre Senyor Pompeu Fabra.
La passejada es va iniciar al metro de Fontana, punt des del qual vam enfilar el recorregut que ens va menar a la Rambla de Prat i, més endavant, a la casa Vicens del carreró de les Carolines. Vam admirar l’obra mestra de, l’aleshores, joveníssim geni del Baix Camp i vam poder sortir d’esquitllèbit en alguna selfie de turista asiàtic —un fet que sempre reconforta, de cara a passar a la posteritat digital.
Després vam fer un esmorzar saludable a base d’Oreos i Cornettos a la inhòspita plaça de la Trilla i vam endinsar-nos pels carrers de la Vila. Vam reflexionar sobre l’Holocaust a la Plaça d’Anna Frank, i vam parlar sobre les milicianes a la Plaça de les dones del 36 (tanta tensió històrica va provocar que, nens i nenes, volguessin descarregar adrenalina sobre el parc infantil de la plaça. Per sort, tobogans i gronxadors en sortiren indemnes). I vam veure passar un ínclit i bell actor de TV3 just per davant del Teatre Lliure. Van aprendre els secrets històrics que amaga la Plaça de la Virreina i van comparar la seva talla a la dels gegants de Gràcia exposats a la Plaça de la Vila.
L’acte final de l’excursió va consistir en una visita al refugi antiaeri de la Plaça del Diamant. Un eixerit historiador anomenat Rubèn (treballador del MUHBA) ens va explicar totes les vicissituds dels bombardejos que va patir Barcelona durant la guerra (in)civil (com en deia Pere Quart; aprofito la falca per recordar que aquest any celebrem el centenari de la Colla de Sabadell). En Rubèn va respondre amb colossal amabilitat els dubtes sempre pertinents dels nostres estudiants, preocupats per la situació dels catalans que freturaven del refugi:
—En el túnel hi havia lavabo?
—Hi arribava el Wi-fi?
La tornada amb metro fins a l’Emperador Carles va mantenir la dolçor de tot un matí primaveral que, n’estic convençut, els nostres estudiants desaran per sempre dins dels seus cors tan purs, cada dia més savis.
Artur Garcia
Que bonic i enriquidor que la joventut conegui les nostres arrels!! Gràcies professorat!