El passat 4 de desembre l’alumnat de 1r de Batxillerat va anar al Teatre Nacional a veure representat el clàssic realista de Tolstoi, Anna Karènina, amb Ariadna Gil com a actriu protagonista.
La novel·la original, d’unes mil pàgines, ha estat adaptada per Anna Maria Ricart Codina (a partir de la traducció original d’Andreu Nin del 1933) per a fer-ne una obra teatral d’unes tres hores, dirigida per Carme Portaceli, i, tot i que a alguns alumnes se’ls va fer de duració excessiva, a la majoria els va agradar l’experiència. Per exemple, Roger Santos opina que “el teatre no és una activitat que ens cridi molt l’atenció, tres hores seguides de teatre es fan complicades d’aguantar, però l’obra teatral ajuda a mantenir la concentració en ella”; o Dana Trancoso, que creu que “l’obra de teatre d’Anna Karènina era força llarga i, per moments, una mica lenta. Tot i això, la profunditat dels personatges es fa notar i la història és interessant. Potser amb un ritme més àgil hauria estat molt millor”.
També a Paula Dieguez se li va fer pesada:
Més o menys, això ja era previsible, però, així i tot, no ens esperàvem tan bona recepció per una gran part de l’alumnat, afavorida possiblement pel tractament del tema principal de l’obra: l’amor.
Com diu Paula Clua, els adolescents poden empatitzar amb l’enamorament absolut, primer i únic, que sent la protagonista de la novel·la russa. Un enamorament, no obstant això, malaltís que provoca un final tràgic, que tant pot agradar com repugnar.
Karen Gutierrez comenta al respecte: “I el pitjor ha sigut el final, no m’ha agradat gens. Deixant això de banda, els actors han fet un treball excel·lent, i l’obra parla de molts conceptes i sobretot dona a entendre com era la situació de les dones en aquella època.”
I és que Anna Karènina va ser escrita a finals del sXIX, però com tot clàssic, la seva interpretació encara és molt vigent avui en dia, no només pel tema de l’amor que ja s’ha comentat, sinó també per la problemàtica que l’envolta, les convencions socials i, sobretot, el masclisme arrelat en les societats tradicionals.
Per exemple, el personatge que interpreta Eduard Farelo, que fa del germà de la protagonista, és un faldiller infidel confés, que no té cap problema a reconèixer les seves relliscades, i pot seguir fent vida normal; mentre que a Anna, pel simple fet d’estimar algú fora del matrimoni, la societat d’aleshores li gira l’esquena.
Segons Mariona Garcia: “Sens dubte, l’actuació d’Eduard Farelo és impressionant. La seva interpretació i el seu paper són fonamentals. La seva presència a l’obra és hipnotitzant, i és gairebé impossible no gaudir de la seva actuació. Els altres actors també ho fan genial, realment ho fan. Ha de ser difícil no distreure’s amb un públic complicat, i ells en cap moment ho fan.”
S’ha de matisar que l’alumnat del Mestres es va comportar exemplarment durant la representació. També, respecte a les actuacions, Carla Tinoco opina que “tots van saber defensar d’una manera molt positiva el seu personatge. En tot moment entenies exactament el que el personatge sentia gràcies a l’expressivitat dels actors i actrius.” Júlia Fernández, per altra banda, aporta una apreciació: “L’Ariadna Gil va ser una de les pitjors interpretant, però la resta d’actors van saber interpretar bé el seu personatge.”
Finalment, cal destacar també, de l’obra, la seva posada en escena que ajudava a potenciar els significats de la trama. Part de l’alumnat també ho va tenir en compte en les seves crítiques:
I no per últim, el menys important: aquelles crítiques que tenen en compte els conceptes literaris que l’alumnat de batxillerat ha pogut consolidar amb l’experiència teatral, com per exemple, l’excel·lència lingüística, les figures retòriques, els significats artístics, les funcions del teatre, etc.
Segons Cayetana Fraile: “Per la seva caricaturada representació d’un drama amorós plena d’hipèrboles i comparacions reflexives i la filosòfica pregunta que es planteja sobre la natura del concepte “amor” utilitzada com a fil conductor de l’obra; Anna Karènina ha aconseguit ficar el meu cor en una onada de sentiments que mai he experimentat, però que he sentit propers i personals.”
