QUÈ SÓN ELS AMBIENTS D’APRENENTATGE

Segons l’autora Rebeca Wild: “…es tracta de crear ambients pels infants on puguin desenvolupar i portar a terme tot allò seu”, és a dir, aprendre mitjançant les confrontacions del seu món intern amb el món que l’envolta.

Els ambients són entorns estimulants on els infants es poden moure lliurement, escollir i desenvolupar-se de forma natural segons els seus interessos i motivacions. Són espais que respecten la diversitat i el ritme individual de cada infant.

El treball per ambients consisteix en una manera diferent d’organitzar l’alumnat, l’espai i els materials per crear un context d’aprenentatge lliure i espontani. Es tracta de dissenyar espais temàtics per experimentar, investigar i aprendre.

En aquests espais, l’infant és el protagonista del seu aprenentatge: investiga, prova, assaja, modifica, construeix, destrueix, parla, raona, explica, inventa i formula hipòtesis. Tot això afavoreix el desenvolupament de l’autonomia, la relació amb els altres i la iniciativa personal.

Els ambients evolucionen i es transformen al llarg del curs segons els interessos i necessitats dels infants. Per això, requereixen organització i una recerca constant de materials de qualitat.

L’observació de les mestres permet una atenció individualitzada i el desenvolupament de projectes que sorgeixen dels interessos reals de l’alumnat. Aquests projectes poden treballar-se en grups reduïts segons la motivació dels infants, afavorint així el seu desenvolupament i potencial.

Els infants són creatius per naturalesa, i l’escola ha d’afavorir aquesta capacitat. Cal evitar entorns rígids on l’infant senti que ha de seguir un model únic, i apostar per espais rics en estímuls on la creativitat sigui valorada com una expressió natural de la persona.

Els ambients d’aprenentatge han de ser espais de reflexió, experimentació, descobriment i manipulació. Un lloc on cada infant aprengui al seu ritme i on la diversitat es visqui com una oportunitat d’enriquiment i cooperació.

L’organització es fa en grups heterogenis d’edat, nivells i interessos, afavorint la interacció, la col·laboració i l’ajuda mútua. Els infants més experimentats poden servir de model, contribuint així al creixement compartit.