Article creat i editat per Sergio Martínez (redacció de La Veu de La Serra).

“El millor d’aquesta professió és que també aprens moltes coses dels alumnes”

En aquesta ocasió, continuem amb la secció de la revista Què ens expliques… amb la nostra professora de Català, l’Esther Espejo Vadillo, que ens parla una mica sobre com és la vida d’un professor:

ENTREVISTADOR: Com a professora, com et sents a l’Institut La Serra?

Esther Espejo Vadillo: Bé, molt contenta. És el meu primer any com a professora en un institut de secundària i m’agrada molt que hagi sigut aquí, a l’Institut La Serra, ja que és un institut petit, amb un ambient familiar. L’equip de professors està ben avingut i l’equip directiu és molt proper, tant als professors com als alumnes.

E: Com són els teus alumnes?

EEV: Uns alumnes molt normals, de barri, amb un ambient familiar. També, com és un institut petit i els grups són molt reduïts, ajuda a conèixer millor els alumnes i afavoreix la relació.

E: Quan et vas decidir fer-te professora?

EEV: He treballat en altres oficis, però aquest és el que més m’ha agradat des de sempre. Jo crec que no em vaig decidir, sinó que ja ho tenia clar des de sempre.

E: Quants alumnes tens mes o menys a les teves classes?

EEV: Entre dotze i setze més o menys. I això és una sort, perquè en d’altres instituts a les aules poden arribar a haver-hi més de 30 alumnes.

E: Sents que és estressant el teu treball?

EEV: A vegades ho pot ser si no t’organitzes bé, ja que a les aules és una feina molt directa, molt “física” de parlar, estar dreta, intentar que els alumnes aprenguin alguna cosa de tu… però també t’emportes molta feina fora de l’aula: correcció de treballs i exàmens, preparació de les classes… has de saber gestionar-te molt bé el temps i això és molt difícil. Per tant, sí pot ser estressant, però a la vegada molt gratificant.

E: Quan un alumne té problemes de conducta de quina manera atens aquesta situació?

EEV: Aquesta pregunta és molt difícil, però intentaré contestar-la. Primer de tot l’institut té uns protocols a seguir en aquests casos i els professors intentem actuar de la mateixa manera perquè no hi hagi injustícies. Per altra banda, dependrà del problema, d’on ha passat (aula, passadís, pati, etc.), de si hi ha algú altre implicat, etc.

En tot cas, primer es parla amb l’alumne, se li fa una sanció si cal, se li comunica al seu tutor/a individual. Però ja et dic, dependrà de la gravetat del que ha passat. No és el mateix que un alumnes faci un ús indegut del mòbil que un alumnes agredeixi a un altre físicament.

E: Com vols que et recordin els teus alumnes el dia de demà?

EEV: Uf, no ho sé! Espero que bé! jejeje O simplement que els hagi servit d’alguna cosa tenir-me com a professora, ja sigui perquè han après de la meva assignatura, de la meva manera d’ensenyar…

E: Que has après dels teus alumnes?

EEV: Això és el millor d’aquesta professió, que també aprens moltes coses! De l’institut encara no et puc dir masses coses perquè tan sols porto uns mesos. Abans treballava donant classes de català a estrangers i d’ells vaig aprendre moltes coses sobre altres països, cultures, maneres de cuinar, relacions entre les persones, etc. i és molt enriquidor. Crec que vosaltres teniu moltes coses que ensenyar-nos.

E: Si haguessis de triar un altre treball, quin seria?

EEV: Doncs crec que hi ha moltes feines interessants: educadora infantil, logopeda … però sí que hauria de ser una feina relacionada amb l’educació i els infants i joves. De joveneta vaig ser monitora en un esplai durant molts anys i sempre m’ha agradat estar en contacte amb la gent.

E: De viatge de fi de curs, on t’agradaria anar?

EEV: No sé si seria un viatge de final de curs, però sempre he volgut anar al Japó.