EL MATRIMONI A L’ANTIGA ROMA
Durant els primers anys de la república romana, el pare de la família de la jove triava el que seria el seu espòs, sense tenir en compte l’opinió de la seva filla. Calia que la dona hagués arribat als dotze anys i el noi entre els catorze i els setze. Ja que a partir d’aquesta edat es podien tenir fills, que era la principal finalitat del matrimoni. També tots dos havien de tenir el ius connubium, el dret a matrimoni. Que només tenien els ciutadans de la ciutat, no els esclaus.
TIPUS DE MATRIMONIS
Cum Manu= La dona passava a formar part de la família del marit , del qual depenia com si fos la seva filla en tot allò que feia referència als drets familiars i de successió.
Sine Manu= L’esposa romania sota l’autoritat del pare i mantenia els drets de successió de la seva família d’origen , el seu dot i els seus béns.
- Aquests dos tipus van coexistir durant la República, però al final el cum manu va anar desapareixent i es va generalitzar el sine manu perquè oferia més llibertat a la dona, sobretot als aspectes econòmics.
LA CERIMÒNIA DE NOCES
La cerimònia de noces no era totalment necessària per a constituir el vincle jurídic entre els esposos, però a la vegada es va convertir en un dels esdeveniments més significatius de la vida familiar. El casament anava precedit de les esposalles (sponsalia), per les quals el pater familias s’havia de comprometre a lliurar a la seva filla a un altre cap de família. A les esposalles els promesos fan un intercanvi de regals i un anell (que han de dur al dit anular de la mà esquerra). Les esposalles constituïen un compromís jurídic entre famílies.
Per a triar el dia de la cerimònia, s’havien de consultar prèviament els auspicis, per assegurar-se de que no fos de mal averany. La segona meitat de juny era la millor temporada de l’any per casar-se. El dia fixat per contraure matrimoni, la futura esposa consagrava a una divinitat familiar els seus objectes (joguines) d’infantesa. Aquest acte simbolitza el tancament d’una etapa per donar començament a una altra. A més d’això, deixava tots aquells vestits que havia portat fins llavors i es posava el vestit nupcial (amb aquest dormiria la nit de la vigília).
El dia del casament, la casa de la dona es decorava plena de flors i cintes de colors. La vestimenta de l’esposa es basava en una túnica blanca (tunica recta) era llarga fins als peus, un cinyell que anava lligat amb un nus especial (nodus herculeus) i un pentinat molt especial i original per a l’ocasió, un trenat (six crines) que anava adornat amb cintes (vittae) i, per últim, un vel de color taronja (flammeum). La dona era assistida per la padrina de noces (pronuba) en tot moment.
La cerimònia iniciava amb un sacrifici, que si es duia a terme sense cap contratemps era un bon senyal, ja que volia dir que els déus no s’oposaven a la unió. Un cop acabat el sacrifici se signaven les tabulae nuptiales, és a dir, el contracte matrimonial. En aquest moment la matrona agafava les mans dretes dels esposos i les posava una sobre l’altre, això era la dextrarum iunctio.
Finalment, tenia lloc l’àpat a casa de la núvia, i a continuació es feia la deductio, on se simulava el rapte de la núvia, on ella es refugiava als braços de la seva mare i el nuvi fingia raptar-la amb violència. Aquest acte recordava el rapte de les sabines.
Una vegada arribaven a la porta de casa del nuvi, aquest demanava el nom a la seva esposa i ella contestava: “Ubi tu Gaius, ego Gaia“, frase que implicava el compromís de lleialtat i fidelitat.
Per acabar els acompanyats alçaven a la núvia perquè no toqués el llindar amb els peus, ja que era un mal presagi i la matrona els acompanyava al llit nupcial. A partir d’aquí la dona començaria a vestir com a matrona i per acabar feia una ofrena als Lars.
REFLEXIÓ I RECEPCIÓ SOBRE AQUEST RITUS
En la meva opinió, els matrimonis han canviat molt. Hi han països que encara conserven aquests ideals de matrimoni i aquestes “normes” masclistes i poc afavorides cap a les dones, però, centrant-me en el meu país, penso que els matrimonis han evolucionat molt.
A dia d’avui, les dones tenen els mateixos drets i obligacions dintre del matrimoni., Uun altre aspecte a recalcar, és que les dones tenen llibertat. A l’antiga Roma, hem pogut veure com les dones estaven a càrrec del seu marit o pare, sempre d’una figura masculina del seu voltant i “superior” a ella. Centrant-nos en el tema cerimònia, ens adonem de que a dia d’avui encara compartim amb els romans el costum de les aliances entre les parelles.
Sense cap dubte els matrimonis de l’actualitat han millorat moltíssim, ja que, les dones no són tractades com objectes i són matrimonis totalment lliures i per elecció pròpia.
Paula Muñoz
___________________________________
Finalment la recepció d’aquest ritus és que la dona sempre ha tingut un paper molt dur i ha estat en moltes ocasions pendent d’un home com en el matrimoni durant els temps de la República romana. Però amb el temps el paper que té la dona actualment és molt diferent del que tenia abans ja que té més llibertat i pot decidir per ella mateixa.
Brian Claros
_______________________________________
Aquests ritus eren molt avançats per l’època en que es troben i donen accions pròpies de la nostra vida en l’actualitat com ja pot ser la vestimenta elegant en cada temps , els anells de boda, l’àpat després de la cerimònia, etc.
És per això que amb el pas del temps hem anat evolucionant idees o accions d’aquest dia tan especial però es pot observar que la finalitat d’aquest ritus és la mateixa que a Roma.
Sergi Carrique
________________________________
La principal diferència entre el matrimoni actual i el romà són els requisits per poder-se casar i que el matrimoni romà exigia el dot de la família de la dona cap a la de l’home. A més a més, canvien molt els tipus de rituals que feien abans de casar-se.
Candela Gómez
