L’edat mitjana fou temps de reis i reines, històries fantàstiques i amors impossibles. Però la realitat era ben diferent. La gent es moria de gana, tot feia pudor i la higiene era casi nul·la.
Hi havia una escala jeràrquica, com més alt et situaves, més riqueses i poder tenies. A dalt de tot d’aquesta es situava el rei, que era la màxima autoritat, suposadament Déu l’havia escollit. Seguidament hi havia els nobles, acompanyaven al rei a les guerres a canvi d’un títol (duc, compte,…) i un terreny. A continuació hi havia el clergat. Aquest es dividia en dos parts, els clergues regulars, monjos i monges que no podien sortir del monestir, i els clergues seculars, que si que podien.
Els privilegiats (reis, nobles i clergues) gaudien d’una vida plena i no els faltava res.
La resta treballava per a mantenir als anteriors i s’anomenaven no privilegiats: els artesans (organitzats en gremis), els camperols, els pagesos i els llenyataires.
Nosaltres vam estudiar aquesta època d’una forma molt original. Vàrem dedicar diverses sessions a classe per a preparar el nostre projecte del feudalisme. Ens vam dividir en grups i cadascun d’aquests es preparava una exposició sobre la vida dels que vivien en cadascun dels estaments de la piràmide. Perquè fos més dinàmic, aquestes exposicions eren teatralitzades: ens vestíem amb roba que semblés de l’època, ens posàvem maquillatge per semblar més esquifits, o tot el contrari, més poderosos. A més a més, repartíem objectes per l’aula per a que els nostres companys els poguessin observar: podien ser fotos de l’època, artesanies de llavors, corones que representaven les que duien els reis,… Fins i tot vam repartir galetes! D’aquesta manera, les classes es fan més divertides!
Ainhoa Barceló (2n ESO D)
