Entrevista a la Marta Calvo i la Raquel Montañez
Institut 9 de Santa Coloma de Gramenet
2 de Novembre 2022
A inici de curs, la Cap d’estudis, la Marta Calvo junt amb la Raquel Montañez, professora de l’institut, van anar a visitar algunes institucions acadèmiques a Estònia dins el programa “Job Shadowing” per enriquir-se i conèixer altres metodologies docents.
Aquest país es troba actualment als primers llocs del ranking europeu, els informes PISA. Tot i que el seu objectiu no és ser de les primeres ciutats europees, sí té com objectiu una educació que potenciï el talent de l’alumnat promovent la societat del coneixement i la igualtat d’oportunitats fet que l’ha ajudat a destacar com un país amb criteri i una interessant, i efectiva, manera d’ensenyar.
Com ens explicaran en aquest article les professores que van visitar el país, es dona especial importància als idiomes, la tecnologia i les ciències. Us deixem més informació amb les preguntes que els vam fer:
-
Quina motivació vau tenir per anar a Estònia a conèixer com treballen allà?
Era un país amb bons resultats a escala europea i alhora desconegut per a nosaltres. Era una bona oportunitat per descobrir-ho.
-
Com es distribueixen les classes als diferents grups d’edats? S’assembla a la nostra manera d’organització?
L’educació bàsica (obligatòria) és dels 7 als 16 anys. Després, l’alumnat pot decidir si vol fer un grau de formació professional (3 anys) o seguir amb els estudis acadèmics (educació secundària, 3 anys). El següent pas seria accedir a la universitat.
Fins als 6-7 anys la canalla està al que aquí equivaldria a les llars d’infants. Les famílies juntament amb les docents decideixen si l’infant està preparat per començar la primària als 6 o 7 anys. Per tant, en un grup classe hi ha alumnes de diferents edats.
-
Què us va cridar més l’atenció del que vau veure a les diferents institucions?
Allà les escoles tenen molta independència, ja que tenen una gran franja d’optatives que poden oferir segons els seus interessos. Per exemple, hi ha una escola pública especialitzada en ciències que ofereix moltes més hores de matèries científiques que la mitjana del país. L’accés a les escoles/instituts es fa a través d’una prova de coneixements quan hi ha molta demanda.
D’altra banda, les extraescolars estan molt coordinades amb el currículum de les escoles, i moltes vegades són els mateixos professors els que imparteixen el curs extra a la tarda. Així, s’ofereixen classes de música, esports, idiomes… però també de física, matemàtiques, debat, astronomia…
No treballen per projectes interdisciplinaris, però sí que intenten dur a terme petits projectes dintre de les assignatures, que combinen amb les classes majoritàriament magistrals. També afegir que les matèries amb part pràctica porten l’alumnat al taller, laboratori o a la mateixa classe fan la part pràctica i l’alumnat té molt clars els protocols i saben el que han de fer amb el material que troben preparat. Són força autònoms/es. També és important afegir que aquest centre que vam visitar era un centre molt demandat i amb un alumnat que havia passat un examen per entrar-hi i amb molt interès per les ciències.
-
Estònia és dels països que té millors resultats a les avaluacions europees, per què creieu que passa?
Un dels punts ja l’hem comentat: la coordinació de les extraescolars amb el currículum oficial educatiu. Que a més, moltes estan subvencionades.
S’inverteix molt més en educació.
D’altra banda, des del govern es fa un esforç per promoure els estudis científics entre els joves. Un exemple seria el programa televisiu “Rocket 69”, una competició científica per equips d’alumnes molt famosa al país. També es promouen molt les fires científiques, les olimpíades…
-
Què fa el seu sistema educatiu que es podria instaurar aquí per millorar el nostre sistema?
Intentar promoure més la part pràctica de les matèries. Per què no, mirar d’organitzar fires / olimpíades…
Intentar treballar més conjuntament amb entitats, museus, escoles d’art, la universitat… com fan a Estònia.
I fins aquí la informació sobre aquest viatge per conèixer les maneres de fer d’alguns països europeus. És important conèixer i estar informats de les novetats en educació, la innovació pedagògica i les diferents maneres de fer arreu per poder mantenir un esperit crític i sempre en constant canvi per la millora educativa al nostre voltant.
*El projecte “SteamCat+” està cofinançat pel programa Erasmus+ de la UE. El contingut d’aquest article és resposabilitat exclusiva del nostre centre, l’Institut 9 de Santa Coloma de Gramenet, i ni la Comissió Europea ni el Servei Espanyol per la Internacionalització de l’Educació (SEPIE) són responsables de l’ús que pugui fer-se de la informació donada.









