Quan aquest curs passat tancava el cicle dels exàmens finals, de les proves d’accés a la Universitat (PAU), una bona colla de nois i noies que havien cursat segon de batxillerat i havien assolit notes d’excel·lència en les proves de la selectivitat, van ser convocats i convocades, juntament amb les seves famílies i centres educatius per rebre públic homenatge al seu treball, a la seva constància i als bon resultats acadèmics assolits.
Tres noies de les nostres terres, les Terres de l’Ebre, tingueren aquest públic reconeixement en el marc de l’Auditori de Barcelona. Els representats l’administració educativa de la Generalitat i el comissionat de les diferents Universitats de Catalunya agraïren l’esforç i la constància en el treball de tots i totes aquells que, provinents de diferents centres públics i concertats del nostre país, havien assolit una nota d’excel·lència- igual o superior a 9 sobre una màxima puntuació de 10- en les PAU d’aquest curs passat.
Glòria Montaña Faiget, de l’Institut de Flix, amb una nota de 9’50, Cinta Bertomeu Madueño, de l’Institut J. Bau de Tortosa, amb una qualificació de 9’30 i Alba Sauch Labernia de l’Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona, amb una qualificació de 9’15, van fer presents les nostres terres en aquest acte de reconeixement.
Pels seus familiars, per als respectius centres i per a la pròpia Delegació d’ensenyament a les Terres de l’Ebre, ser presents en actes com aquests ha de ser i és motiu d’orgull i satisfacció. I ho és perquè al darrera hi ha tot un treball ben fet, amb sentit i exigència.
Contràriament al que sovint es pensa, la tasca educativa és feixuga i no sempre valorada, cal “picar molta pedra” i no sempre els motius de satisfacció es fan explícits. És per això que tots ens hem de felicitar -gaudeamus igitur- quan, com és el cas de la Glòria, la Cinta i l’Alba, el treball, l’esforç i la constància es veuen reconeguts. Arribar fins aquí no és fàcil i el seu èxit no es pot atribuir ni a la sort ni tant sols al treball fet durant el darrer curs. El reconeixement, per tant, cal entendre’l com el resultat de l’esforç i de la implicació dels distints “responsables” en la seva formació, elles les primeres, és clar, però sense oblidar la família que els ha fet costat, els diferents mestres i professors que han anat nodrint de nous coneixements els seus estudis, els centres on han estudiat i els companys i companyes que els han animat o estimulat per seguir en la progressió.
Tot això no és de bades i per aquest motiu, uns i altres ens hem de sentir cofois quan també per esdeveniments com aquests les Terres de l’Ebre som notícia i sortim al mapa.
Glòria, Cinta, Alba, moltes gràcies per fer-ho possible i molta sort en el vostre futur universitari.
Sisco Lahosa
-Director de l’Institut J. Bau de Tortosa-
