“La maternitat permet transmetre sentiments positius, és una imatge de futur, de generositat”
Bon dia Cinta, i gràcies per venir, li volem fer unes preguntes…
A quina edat va fer la primera obra? Jo ja de molt menuda, feia figuretes per al betlem, devia tindre 6 anys. Feia pans, baldanes i cosetes així…després vaig començar amb molla de pa a donar forma a animalets i més tard modelava figures humanes amb pastilles de sabó. També manipulava argila.
Què la va inspirar a ser mestra i escultora? Jo vaig estudiar Belles Arts perquè volia fer escultura, però al final de la carrera ens van fer un curs de pedagogia i em va agradar molt l’estudi de la psicologia dels xiquets a traves dels seus dibuixos. Així va ser com vaig començar a donar classe. Abans però, el sistema educatiu era molt diferent: quan els nens cursaven 1r de Batxillerat, als 10 anys, feien moltes còpies, funcionava així…però jo em fixava que podien fer dibuixos creatius, volia que tinguessin imaginació.
Quan va fer la seva primera exposició? La meva primera exposició va ser col·lectiva, devia tindre 16 o 17 anys i era una satisfacció compartir una experiència així amb més companys. Fou a l’escola d’Art, on ja hi vaig entrar amb 12 o 13 anys. Jo era l’única que feia escultura, els altres feien pintura.
Quin és el motiu pel qual li agrada l’escultura? La percepció de l’entorn és diferent segons la vida que hem tingut, l’indret on hem viscut…. Jo sóc molt sensible al volum, a la tridimensionalitat. La pintura m’interessa molt però no he estat capaç d’explicar-me a través d’ella. En canvi, l’escultura ha estat el mitjà que m’ha fet sentir segura a l’hora de transmetre.
Quines emocions l’envaeixen quan treballa? Per un costat tens la necessitat de dibuixar o fer escultura. I, per l’altre, si ets molt exigent, com en el meu cas, sents patiment per saber com sortirà. Quan es fa una obra sempre es vol millorar, i jo em poso el llistó massa alt.
Ens podria dir quants anys va fer de professora? Vaig estar un any a Infanta Isabel d’Aragó. set anys a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), dos o tres a l’Institut Joaquin Bau, set a Amposta i vaig tornar a estar aquí al Bau per estar-m’hi quatre o cinc anys més.
Hi ha algú en especial que l’hagi marcat o influenciat en la seva obra? Sí, en aquesta vida funcionem per encadenament: encara que no vulguem, estem influïts per artistes que admirem. Hi ha sèrie d’escultors, pertanyents a una època catalogada com “Escola Catalana”, que des de sempre m’han interessat i que per a mi han estat referents, sobretot mentre estudiava a l’Escola d’Art Modern de Barcelona. Pau Gargallo, Hugué, Clarà…en són alguns. Em plaïa molt anar-los a veure, contemplar-los. Jo no els copiava però m’influïen.
Ens hem fixat en què la majoria de les seves obres tenen el mateix tema: la maternitat. Això a què és degut? Per un costat perquè penso que la maternitat és una imatge de futur, de generositat i que plàsticament, és molt bonica. A mi m’agrada molt aquest tema, ja que permet transmetre sentiments positius. En aquest món ja en tenim prous d’obstacles i aquestes imatges esdevenen transcendents i positives. Ens ajuden a viure.
Moltes gràcies Cinta, per la seva col·laboració. Fins aviat!
