Entrevista a un professor: el Moisès.

Hola companys i companyes,

Avui us portem l’entrevista que vam realitzar a un dels professors del nostre centre, el Moisès.

Comentar-vos que, abans de començar, vam informar al professor de que l’entrevista es publicaria al Blog del SIEI i que per tant, era lliure de negar-se a respondre qualsevol pregunta que no volgués que es compartís.

De la mateixa manera, li vam demanar el seu consentiment per gravar l’entrevista així com per fer-li una foto en acabar.

Després de les salutacions, així és com va anar l’entrevista:

1. T’han posat mai un sobrenom?
Un sobrenom… que jo sàpiga no. Entre els amics, en comptes de dir-me Moisès em diuen Moi, però només els amics.

2. Quina edat tens?
Tinc 46 anys.

3. En quina localitat vius?
Visc a un poble molt petit que es diu Les Gunyoles d’Avinyonet. Esta a prop, a 7 Km de Vilafranca, només som uns 290-300 habitants i no tenim ajuntament propi, de manera que el nucli principal està a 1 Km del poble, a Avinyó Nou, i tot el municipi és l’Avinyonet del Penedès.

4. Tens parella i/o fills? En cas afirmatiu, com es diuen? Els fills/es es porten bé?
No en tinc.

5. On vas néixer?
Vaig néixer a Vilafranca del Penedès.

6. T’agrada fer de profe? Què és el que més i el que menys t’agrada de la teva feina?
Sí, m’agrada molt. També us diré que fa poc temps que faig de profe, aquest es el meu 4t any. Anteriorment havia treballat diversos anys en una empresa privada, però des de que em van cridar que estic fent de profe i estic molt content del canvi. M’agrada molt més el que estic fent ara.
El que més m’agrada de la meva feina és el fet d’estar en contacte amb els nois i noies i que aprenguin alguns coneixements que els intentem transmetre; Aquest seria el gran objectiu.
I el que menys m’agrada és quan es porten malament i costa de fer-los callar…Però en general, he de dir que hi han més coses que m’agraden que no pas menys.

7. Aquesta pregunta ja ens l’has respòs una mica abans però te la farem igualment…on o de què has treballat abans d’estar en aquest institut?
Ah! Doncs us ho concreto. Havia estat a una empresa de construcció de Vilafranca durant molts anys, setze en concret, fent tasques administratives i també d’atenció al públic. Al mateix temps estava apuntat a la borsa d’Ensenyament i anava renovant cada any fins que va arribar el dia que em van cridar i vaig voler fer el canvi, del qual no me’n penedeixo gens.

I abans d’estar en aquest institut vas estar en algun altre?
Sí, abans d’estar aquí a Sant Martí Sarroca també vaig estar a altres. El primer mig any, vaig començar al gener, vaig estar a dos instituts, a Vilafranca i a Sitges on vaig acabar el curs. Després, l’any següent, vaig estar tot el curs anant a Santa Coloma de Gramenet, que déu-n’hi-do aquell any també… Vaig estar content perquè ja era un any sencer al mateix centre però m’havia de llevar molt d’hora, tenia dues hores d’anada i dues de tornada, feia el trajecte en tren, metro, etc.. Després, l’any següent vaig estar a Sant Quinti de Mediona i ja des de l’any passat que estic aquí a Sant Martí Sarroca.

Doncs sí, déu-n’hi-do les voltes que has donat!

8. T’agrada practicar algun esport o jugar a alguna cosa?
Veure esport sí que m’agrada, el futbol, el bàsquet… practicar-lo ja no ho faig tant. L’únic que practico és la natació, tot i que ara fa dies que no hi vaig, ja que amb tot això del confinament no hi he anat massa. Però vaja, que m’agrada la natació i a més també em va bé per l’esquena, ja que de petit havia tingut alguns problemes d’esquena i ara quan puc hi vaig i sento que em va molt bé.

9. Que has estudiat per fer de profe de socials?
Doncs he estudiat la carrera, que ara li diuen Grau, d’història, a la Universitat de Barcelona (UB).

Aquestes dues últimes preguntes a nosaltres ens han agradat bastant…

10. Quina creus que és la teva major virtut?
Uff… costa molt de dir-ho un mateix però… jo em considero una persona pacient, tot i que fora de l’institut de vegades també perdo els nervis, i també organitzat, ja que m’agrada tenir-ho tot ben ordenat.

I la última…

11. Explica’ns una anècdota d’un dia de la teva feina com a profe.
Una anècdota? Mmm… doncs mira, fa poc, hi van haver dos alumnes, en una classe, que es van discutir i es van començar a donar alguna puntada de peu i tot. Semblava que s’hagués d’acabar el món entre ells i…poso una mica de pau i, a cap de res, em giro un moment i ja s’estaven donant la ma i perdonant-se. El canvi d’humor que hi va haver en aquell moment va ser bestial. Semblava que s’hagués de muntar “la de sant quintí” que en diuen, una batalla monumental, i al cap d’un moment s’estaven donant la ma i perdonant-se com si no hagués passat res. Això em va produir una tensió terrible a l’estar alerta a veure que passa i després al moment…

Carai!

Bé, això seria tot. Moltes gràcies Moisès per haver estat aquí i haver-nos dedicat aquesta estona.

Gràcies a vosaltres!

Esperem que t’hagi agradat

Si i tant! la veritat es que em va fer molta il·lusió!